Nit de PDA: Pactes Definitius Aviat
Passa-ho!
Iu Forn
Quina nit més moderna. PDA cap aquí, PDA cap allà. Jo al principi creia que eren les sigles d'un nou partit. I no, resulta que és una màquina que ahir ens va permetre un recompte digne del segle XXIII (o més). Imagini's que ja teníem dades oficials sobre vot real a les 20.13, concretament 32 vots. Semblava Catalonia Valley Total. Llàstima de quatre petits detalls que van tornar-nos a la dura realitat del present. A saber:
-A l'hora de fer valoracions, està molt bé el discurs dels partits que cal fer una profunda reflexió sobre l'alta abstenció. Ara bé, ¿i si comencen a deixar de dir que cal fer-la i comencen a fer-la?
-Va tenir gràcia que Xavier Sabater, Conseller de Nits Electorals en funcions, aparegués a les nou i vint minuts de la nit donant-nos unes dades que feia cinc minuts que ja havien quedat antigues. Pregunta: quin sentit tenia la compareixença?
-Més gràcia encara va tenir que Duran i Lleida aparegués parlant d'un recompte de les cent primeres paperetes de no-sé-quines taules quan estava escrutat el 86% i després tornés a comparèixer per dir que ho havia encertat.
-El món canvia, menys el món de les nits electorals. Alguns s'ho haurien de fer mirar.
O sigui que, ja ho veu, som un país amb tanta promiscuïtat que els resultats d'ahir ens donen quatre possibles governs:
1/ tripartit amb un PSC molt afeblit pel fracàs absolut del montillisme, 2/ el bipartit PSC+Iniciativa, el favorit de ZP i que va entreveure's al discurs de Montilla, 3/ CiU+Esquerra, el pacte impossible i 4/ la sociovergència, l'altre pacte impossible.
Tres anys després som més o menys on érem, però amb la gran diferència que aquella nit Maragall estava enfonsat i en canvi ahir se li va dibuixar a la cara un gran somriure que aquest matí encara li dura.
Passa-ho!
Iu Forn
Quina nit més moderna. PDA cap aquí, PDA cap allà. Jo al principi creia que eren les sigles d'un nou partit. I no, resulta que és una màquina que ahir ens va permetre un recompte digne del segle XXIII (o més). Imagini's que ja teníem dades oficials sobre vot real a les 20.13, concretament 32 vots. Semblava Catalonia Valley Total. Llàstima de quatre petits detalls que van tornar-nos a la dura realitat del present. A saber:
-A l'hora de fer valoracions, està molt bé el discurs dels partits que cal fer una profunda reflexió sobre l'alta abstenció. Ara bé, ¿i si comencen a deixar de dir que cal fer-la i comencen a fer-la?
-Va tenir gràcia que Xavier Sabater, Conseller de Nits Electorals en funcions, aparegués a les nou i vint minuts de la nit donant-nos unes dades que feia cinc minuts que ja havien quedat antigues. Pregunta: quin sentit tenia la compareixença?
-Més gràcia encara va tenir que Duran i Lleida aparegués parlant d'un recompte de les cent primeres paperetes de no-sé-quines taules quan estava escrutat el 86% i després tornés a comparèixer per dir que ho havia encertat.
-El món canvia, menys el món de les nits electorals. Alguns s'ho haurien de fer mirar.
O sigui que, ja ho veu, som un país amb tanta promiscuïtat que els resultats d'ahir ens donen quatre possibles governs:
1/ tripartit amb un PSC molt afeblit pel fracàs absolut del montillisme, 2/ el bipartit PSC+Iniciativa, el favorit de ZP i que va entreveure's al discurs de Montilla, 3/ CiU+Esquerra, el pacte impossible i 4/ la sociovergència, l'altre pacte impossible.
Tres anys després som més o menys on érem, però amb la gran diferència que aquella nit Maragall estava enfonsat i en canvi ahir se li va dibuixar a la cara un gran somriure que aquest matí encara li dura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada