Ja ens trucarem
Com més ràpid m'agafes la trucada o em respons el missatge, més t'importo o més em necessites. Si no me l'agafes mai i quan estem junts et passes l'estona responent trucades d'altres, potser que m'ho faci mirar, oi?
Fa pocs dies, a Estrasburg, una mare va arribar a casa sense cotxet i sense nen. Davant de l'escola bressol, va rebre una telefonada, i, abduïda per la conversa, va iniciar de nord el camí de retorn. Un cop al rebedor, va notar aquella sensació que t'envaeix quan trobes a faltar alguna cosa, va comprovar que no havia perdut el mòbil, i després devia recordar que tenia un fill. En casos tan extrems, estic a favor dels telèfons per a nadons, perquè puguin localitzar la mare, si ella deixa mai de comunicar.
Ahir vaig quedar amb un company per fer el trajecte de la feina al barri a peu. Així la fèiem petar. Al minut u de trajecte li va sonar el mòbil. Al cap de set minuts de xerrera, un pèl picat, vaig aprofitar jo per fer una trucada pendent. Quan va penjar i em va veure parlant, vaig deduir que entendria la poca delicadesa que havia tingut i es disculparia. Ell va concloure una cosa diferent: que ho podia aprofitar per fer noves trucades. Un dia camino amb tu parlant amb un altre, i un altre dia camino amb l'altre parlant amb tu. Aprofito el temps el doble, i puc quedar el doble de malament amb el doble de persones en la meitat de temps.
Vivim en un sistema de valors curiós: si no agafes una telefonada, l'altre dedueix que ets mal educat, i potser era un acte d'educació amb la persona amb qui estaves. Aquesta por potencia la invasió telefònica i castiga el contacte en persona, com quan fas cua a l'agència de viatges o a l'oficina de la caixa, i en el moment que et toca se't cola el que fa la consulta per telèfon.
La suspicàcia interpretativa porta a casos interessants. Et sona el mòbil, mires qui és, no l'agafes, perquè estàs amb algú, i aquest algú, en lloc d'agrair el gest, dedueix que ets dels que, quan sona el teu contestador, vol dir que no l'agafes expressament, i un altre dia et truca ell, i estàs reunit, però ell interpreta que has vist que et trucava i no l'has volgut despenjar, i en lloc de deixar-te un missatge et fa vuit trucades perdudes, seguides, i surts de la reunió preocupat, i li truques tres vegades, i al final podeu parlar, aclariu el malentès i quedeu per dinar, però no concreteu lloc ni hora, no cal, ja us trucareu mitja horeta abans per reconfirmar-ho, i després de quatre o cinc intents us localitzeu, i us entauleu. I allà, l'un al davant de l'altre, cara a cara, passeu una horeta parlant animadament, cadascú pel seu mòbil.
carles.capdevila@gmail.com
Carles Capdevila
Com més ràpid m'agafes la trucada o em respons el missatge, més t'importo o més em necessites. Si no me l'agafes mai i quan estem junts et passes l'estona responent trucades d'altres, potser que m'ho faci mirar, oi?
Fa pocs dies, a Estrasburg, una mare va arribar a casa sense cotxet i sense nen. Davant de l'escola bressol, va rebre una telefonada, i, abduïda per la conversa, va iniciar de nord el camí de retorn. Un cop al rebedor, va notar aquella sensació que t'envaeix quan trobes a faltar alguna cosa, va comprovar que no havia perdut el mòbil, i després devia recordar que tenia un fill. En casos tan extrems, estic a favor dels telèfons per a nadons, perquè puguin localitzar la mare, si ella deixa mai de comunicar.
Ahir vaig quedar amb un company per fer el trajecte de la feina al barri a peu. Així la fèiem petar. Al minut u de trajecte li va sonar el mòbil. Al cap de set minuts de xerrera, un pèl picat, vaig aprofitar jo per fer una trucada pendent. Quan va penjar i em va veure parlant, vaig deduir que entendria la poca delicadesa que havia tingut i es disculparia. Ell va concloure una cosa diferent: que ho podia aprofitar per fer noves trucades. Un dia camino amb tu parlant amb un altre, i un altre dia camino amb l'altre parlant amb tu. Aprofito el temps el doble, i puc quedar el doble de malament amb el doble de persones en la meitat de temps.
Vivim en un sistema de valors curiós: si no agafes una telefonada, l'altre dedueix que ets mal educat, i potser era un acte d'educació amb la persona amb qui estaves. Aquesta por potencia la invasió telefònica i castiga el contacte en persona, com quan fas cua a l'agència de viatges o a l'oficina de la caixa, i en el moment que et toca se't cola el que fa la consulta per telèfon.
La suspicàcia interpretativa porta a casos interessants. Et sona el mòbil, mires qui és, no l'agafes, perquè estàs amb algú, i aquest algú, en lloc d'agrair el gest, dedueix que ets dels que, quan sona el teu contestador, vol dir que no l'agafes expressament, i un altre dia et truca ell, i estàs reunit, però ell interpreta que has vist que et trucava i no l'has volgut despenjar, i en lloc de deixar-te un missatge et fa vuit trucades perdudes, seguides, i surts de la reunió preocupat, i li truques tres vegades, i al final podeu parlar, aclariu el malentès i quedeu per dinar, però no concreteu lloc ni hora, no cal, ja us trucareu mitja horeta abans per reconfirmar-ho, i després de quatre o cinc intents us localitzeu, i us entauleu. I allà, l'un al davant de l'altre, cara a cara, passeu una horeta parlant animadament, cadascú pel seu mòbil.
carles.capdevila@gmail.com
Carles Capdevila
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada