dijous, 23 de novembre del 2006

Escòcia independent? 51% 'Aye, please'


Després de gairebé tres-cents anys de la unió amb Anglaterra i només 7 anys i escaig de tenir parlament propi, la majoria dels escocesos, el 51%, ja aposten clarament per la creació d'un Estat per a Escòcia. L'altra dada interessant és que només el 39% s'hi oposa frontalment. Per tant, l'avantatge dels independentistes comença a ser considerable.
Blair i el laborisme van apostar per un Parlament escocès precisament per desactivar el sentiment sobiranista. Exactament el mateix motiu pel qual el govern espanyol va proposar la recuperació de la Generalitat el 1931. Cal reconèixer que en els dos casos el pla ha funcionat prou bé, encara que sembla que a Escòcia té els dies comptats.
Us recordo que els escocesos tenen un parlament propi que mou un pressupost 50% superior al català tot i tenir una població 30% menor. Són nació reconeguda, tenen seleccions nacionals pròpies, dret a l'autodeterminació i la majoria de les seves competències són totalment exclusives. De fet, tenen una justícia, un sistema educatiu i una església totalment propis. Per acabar, el tracte fiscal que reben de Londres és positiu, és a dir, reben més diners dels que, en principi, els tocarien.
Per demostrar amb un exemple concret com n'és de diferent la manera de fer al Regne Unit i a Espanya, us diré que Westminster ja va traspassar la competència de transports ferroviaris al Parlament escocès ara fa un parell d'anys. Sorprenentment, el traspàs no va ser conseqüència de cap crisi o situació caòtica típica d'un país en vies de desenvolupament, com passa a casa nostra, sinó que ho van fer perquè ho van trobar de sentit comú.
Per tant, com és que, si tot els va tan bé, la majoria dóna suport a la independència? Doncs per la senzilla raó que ells, amb només vuit anys de govern regional, ja s'han adonat que no van enlloc. Que si realment volen tenir veu i vot a la UE més val que esdevinguin Estat, que si volen decidir sobre si els calen o no noves centrals nuclears, reduir l'impost de les societats per atreure més inversió estrangera, decidir la quantitat d'immigració que volen i poden acceptar o començar a rebre impostos de les explotacions de les seves reserves de gas i petroli, més val que tinguin un Estat propi.
Ara bé, la raó més important de totes és que els escocesos estan començant a entendre allò que els seus veïns ja fa temps que diuen: si sou un estat petit teniu molts números per esdevenir una economia realment pròspera i competitiva i, amb això, podreu millorar molt el vostre nivell de vida. I aquests petits Estats tenen molta raó. I si no, observem: Noruega -el millor país del món per viure-hi, segons l'IDH de l'ONU-, Irlanda -el miracle econòmic d'Europa-, Suècia i Dinamarca -els paradigmes de la societat del benestar- i Islàndia -el quart país mes competitiu del món-. Escòcia no vol ser menys i ja ha començat a caminar amb pas ferm cap a un futur millor. A veure si els catalans, després de trenta anys de tenir allò que la Unió Europea anomena ‘govern regional', ens inspirem una mica en els nostres veïns del nord.
Més informació:

http://thescotsman.scotsman.com/index.cfm?id=1615112006
Publicat per a 14:35
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)