dilluns, 31 de gener del 2005
El Pla Ibarretxe
Demà es debat al Congrés la proposta de nou estatut polític per al País Basc (el pla Ibarretxe). De tots els partits polítics representats a les corts, només dos hi donaran suport. I sis hi donaran suport (CiU, ERC, PNB, BNG, EA I NA-BAI). Quin és el problema? Doncs que els dos partits que s'hi oposaran representen 321 diputats de 350. Però es veurà clarament dues visions d'aquest estat al que pertanyem: la plurinacional (i aquí dins no s'hi engloba el PSOE, tot i el seu "talante") i la uninacional (el conegut com "una grande y libre").
I ara què, senyor Montilla...?
31/01/2005
Quan el ministre Montilla va deixar entendre que votar no al tractat europeu era ser d'extrema dreta, sabia molt bé què feia. I fins a quin punt això era una manipulació. Però potser no sabia que quatre dies després el seu partit convidaria Berlusconi a participar en un míting fraternal a Barcelona en favor del sí.
Ai, caram senyor ministre. I ara, què? Vostè no solament votarà com l'extrema dreta, sinó que, a més, la convidarà a fer mítings i l'aplaudirà quan parle.
I mire, tinc ganes de veure'l aplaudint el gran aliat de Bush, el ‘cavaliere’ que l'esquerra italiana considera un corrupte, l'home contra el qual s'han fet cinc vagues generals a Itàlia, el líder que es va fer un embolic al Parlament europeu acusant el socialista Martin Schulz d’haver estat el cap d'un camp de concentració.
Vicent Partal. VILAWEB.
Quan el ministre Montilla va deixar entendre que votar no al tractat europeu era ser d'extrema dreta, sabia molt bé què feia. I fins a quin punt això era una manipulació. Però potser no sabia que quatre dies després el seu partit convidaria Berlusconi a participar en un míting fraternal a Barcelona en favor del sí.
Ai, caram senyor ministre. I ara, què? Vostè no solament votarà com l'extrema dreta, sinó que, a més, la convidarà a fer mítings i l'aplaudirà quan parle.
I mire, tinc ganes de veure'l aplaudint el gran aliat de Bush, el ‘cavaliere’ que l'esquerra italiana considera un corrupte, l'home contra el qual s'han fet cinc vagues generals a Itàlia, el líder que es va fer un embolic al Parlament europeu acusant el socialista Martin Schulz d’haver estat el cap d'un camp de concentració.
Vicent Partal. VILAWEB.
diumenge, 30 de gener del 2005
Les Catalans ont fait la différence en un peu plus de vingt minutes en seconde période. Après un service impeccable de Ronaldinho, Eto'o effaçait le gardien et marquait malgré le retour de deux défenseurs sévillans (49e). Seizième but de la saison pour l'attaquant camerounais, toujours meilleur buteur. A la 56e, le meilleur buteur du FC Séville, Julio Baptista (8 buts cette saison), trompait son propre gardien Esteban, d'une tête imparable au premier poteau après un corner de Xavi. Trois minutes plus tard, Ronaldinho trompait Esteban d'un plat du pied sur un centre d'Eto'o et après une première tentative de Giuly. C'est le deuxième but du Brésilien dans le jeu cette saison. Giuly achevait le calvaire sévillan à la 73e minute d'une frappe croisée du droit après un service de Xavi. L'EQUIPE.
dissabte, 29 de gener del 2005
divendres, 28 de gener del 2005
dijous, 27 de gener del 2005
Sant Dalmai's power
Ja en van tres de quatre.
" La dalmaienca Noemi Redondo és la quarta guanyadora del concurs literari
Vilobí d'Onyar.- El correu electrònic enviat per Noemi Redondo ha resultat el guanyador del quart lot de llibres en el concurs literari organitzat per l'editorial Abadia i el Diari de Vilobí.
En aquesta quarta setmana s'havien comptabilitzat un total de dinou correus electrònics (16 amb la resposta encertada) i ahir dimecres al vespre es va procedir al sorteig per a saber-ne el guanyador.
Va actuar com a mà innocent el guanyador anterior, Miquel Teixidor, en presència de l'editor Ramon Guitó i Pons.
Les butlletes no guanyadores encara tenen la possibilitat de guanyar un lot de llibres al final de les 10 setmanes, ja que entren automàticament en el sorteig de cloenda del concurs.
Avui dijous, publicarem la cinquena pregunta i el termini per a respondre-la estarà vigent fins a la mitjanit del dilluns, dia 31 de gener.
D'altra banda, el dimecres vinent, dia 2 de febrer, a les 9 del vespre, al local del DdV (plaça Nova, 5, de Vilobí) es farà el lliurament del premi del lot de llibres a Noemi Redondo, que actuarà com a mà innocent per a saber el nom del guanyador de la cinquena setmana del concurs.
La resposta correcta a la quarta pregunta era periodista, que és l'altra professió que va exercir Josep Pla, a més de la d'escriptor. " DIARI DE VILOBI
" La dalmaienca Noemi Redondo és la quarta guanyadora del concurs literari
Vilobí d'Onyar.- El correu electrònic enviat per Noemi Redondo ha resultat el guanyador del quart lot de llibres en el concurs literari organitzat per l'editorial Abadia i el Diari de Vilobí.
En aquesta quarta setmana s'havien comptabilitzat un total de dinou correus electrònics (16 amb la resposta encertada) i ahir dimecres al vespre es va procedir al sorteig per a saber-ne el guanyador.
Va actuar com a mà innocent el guanyador anterior, Miquel Teixidor, en presència de l'editor Ramon Guitó i Pons.
Les butlletes no guanyadores encara tenen la possibilitat de guanyar un lot de llibres al final de les 10 setmanes, ja que entren automàticament en el sorteig de cloenda del concurs.
Avui dijous, publicarem la cinquena pregunta i el termini per a respondre-la estarà vigent fins a la mitjanit del dilluns, dia 31 de gener.
D'altra banda, el dimecres vinent, dia 2 de febrer, a les 9 del vespre, al local del DdV (plaça Nova, 5, de Vilobí) es farà el lliurament del premi del lot de llibres a Noemi Redondo, que actuarà com a mà innocent per a saber el nom del guanyador de la cinquena setmana del concurs.
La resposta correcta a la quarta pregunta era periodista, que és l'altra professió que va exercir Josep Pla, a més de la d'escriptor. " DIARI DE VILOBI
Detalls del fred
El Cercle polar àrtic
On beuran els ocells?
El Castell al fons
Sembla que sigui Vallter ...
Gel, aigua i gebre
L'Onyar marxant de Vilobí
La bassa del Molí de Salitja
L'aigua en dos dels seus tres estats
On beuran els ocells?
El Castell al fons
Sembla que sigui Vallter ...
Gel, aigua i gebre
L'Onyar marxant de Vilobí
La bassa del Molí de Salitja
L'aigua en dos dels seus tres estats
dimecres, 26 de gener del 2005
dilluns, 24 de gener del 2005
diumenge, 23 de gener del 2005
MCCCL
1.350 persones no tenien res més a fer un matí de diumenge que anar a córrer pels voltants de Vilobí. Un altre any hem superat la xifra de l'anterior i això ja comença a ser preocupant ... :-p
Per escalfar una mica l'ambient
El moment crucial: les inscripcions
I la sortida
Per escalfar una mica l'ambient
El moment crucial: les inscripcions
I la sortida
dissabte, 22 de gener del 2005
El dia abans
Avui a la tarda, gens d'originalitat. Marcar el recorregut, preparar taules, els avituallaments, els obsequis ... I esperar a demà per veure com anirà.
Fa 8 anys que aquesta associació fa la marxa. El primer any 300 participants. L'any passat 1.300 (la marxa popular més multitudinaria de totes les comarques gironines, superant les que es fan a Girona (per exemple la del Carrer Nou)).
divendres, 21 de gener del 2005
dijous, 20 de gener del 2005
El dalmaienc Jesús Martí recull el lot de llibres de la segona setmana del concurs literari
Vilobí d'Onyar.- El veí de Sant Dalmai Jesús Martí va rebre ahir de mans de l'editor Ramon Guitó el premi d'un lot de llibres guanyat en la segona setmana del concurs literari organitzat conjuntament per l'editorial Abadia i el Diari de Vilobí.
Martí, el segon guanyador del concurs, ahir també va actuar com a mà inncocent per a triar el guanyador de la tercera setmana d'entre les 22 respostes encertades. DIARI DE VILOBI
Jo, mà innocent.
"El correu electrònic enviat per Miquel Teixidor Almar ha resultat el guanyador del tercer lot de llibres en el concurs literari organitzat per l'editorial Abadia i el Diari de Vilobí.
En aquesta tercera setmana s'havien comptabilitzat un total de vint-i-cinc correus electrònics (22 amb la resposta encertada) i ahir dimecres al vespre es va procedir al sorteig per a saber-ne el guanyador.
Va actuar com a mà innocent el guanyador anterior, el dalmaienc Jesús Martí, en presència de l'editor Ramon Guitó i Pons." DIARI DE VILOBI.
En aquesta tercera setmana s'havien comptabilitzat un total de vint-i-cinc correus electrònics (22 amb la resposta encertada) i ahir dimecres al vespre es va procedir al sorteig per a saber-ne el guanyador.
Va actuar com a mà innocent el guanyador anterior, el dalmaienc Jesús Martí, en presència de l'editor Ramon Guitó i Pons." DIARI DE VILOBI.
dimecres, 19 de gener del 2005
XII Marxa Popular Municipi de Vilobí d'Onyar
Dia: Aquest diumenge, osease, el 23 de Gener de 2005
Hora: A les 9 del matí (i no hi ha excuses)
Lloc: Pati de les Escoles de Vilobí (tornant a la infantesa, que sempre va bé. I si de pas ens eduquem una mica més, millor)
Preu: ja us el direm diumenge :-p
Distància: com sempre, dos recorreguts a triar-ne un (si algú vol fer els dos que els faci, però que no arribi gaire tard perquè no l'estarà esperant ni sa mare): un de 9 qm. passant per les Fonts de Salitja i un de 15 pel volcà de la Crosa a Sant Dalmai.
Obsequi: una magnífica tovallola commemorativa
Esmorzar: el típic: entrepà de botifarra, amanides, patates, vi, aigua, refrescos, cafè, carajillos ...
Organitza: o sigui, a qui us podeu queixar. Colla de Marxaires i Amics de la Natura del Municipi de Vilobí d'Onyar (vaia nom el que tenim ...)
I fins i tot sortim a internet !!
Hora: A les 9 del matí (i no hi ha excuses)
Lloc: Pati de les Escoles de Vilobí (tornant a la infantesa, que sempre va bé. I si de pas ens eduquem una mica més, millor)
Preu: ja us el direm diumenge :-p
Distància: com sempre, dos recorreguts a triar-ne un (si algú vol fer els dos que els faci, però que no arribi gaire tard perquè no l'estarà esperant ni sa mare): un de 9 qm. passant per les Fonts de Salitja i un de 15 pel volcà de la Crosa a Sant Dalmai.
Obsequi: una magnífica tovallola commemorativa
Esmorzar: el típic: entrepà de botifarra, amanides, patates, vi, aigua, refrescos, cafè, carajillos ...
Organitza: o sigui, a qui us podeu queixar. Colla de Marxaires i Amics de la Natura del Municipi de Vilobí d'Onyar (vaia nom el que tenim ...)
I fins i tot sortim a internet !!
dimarts, 18 de gener del 2005
El nou Airbus 380
Airbus ha presentat avui l'A380, l'avió comercial més gran i més car del món. Pot transportar 555 passatgers en la seva versió estàndard i fins a 850 en la seva versió de màxima densitat. Es tracta de l'avió de passatgers més gran del món i també el més car, ja que el preu de catàleg del model arriba als 214 milions d'euros.
A veure, tot això està molt bé. Els passatgers aniran molt còmodes, es tardarà menys temps en anar d'un lloc a l'altre, etcètera, etcètera i etcètera. Però jo em pregunto: com seran les bodegues d'aquest model? algun ingenier s'ha parat a pensar com ho faran els treballadors (entre ells m'incloc jo) per carregar de maletes? els passatgers aniran més còmodes, però i els treballadors? Algú s'ho ha pensat.
Ja us anuncio la resposta. No. Sort que aquesta bèstia d'avió no aterrarà a Girona. Com a molt hi aterra el seu germà petit, l'A320. I d'aquí poc només hi aterrarà la competència, els Boeing 737 de Ryanair. Excepte els caps de setmana, que segons diuen els diaris faran vaga. Temps al temps.
dilluns, 17 de gener del 2005
Fin del cachondeo
LO QUE realmente pone nervioso en Madrid es Catalunya más que los vascos
FRANCESC-MARC ÁLVARO - 17/01/2005
Van a perdonarme ustedes que me autocite, no lo tengo por costumbre. El pasado 19 de abril, en pleno orgasmo general de la crédula opinión catalana por los goces del nuevo talante, escribí en estas páginas: "El PP tendrá también mucho que decir sobre el diámetro reformista de Zapatero, puesto que todo lo que definirá un nuevo futuro es susceptible de ser etiquetado como cuestión de Estado". A los que venimos repitiendo esta evidencia nos han dicho de todo desde hace meses: aguafiestas, resentidos, agoreros. Servidor siempre replicaba que se trata únicamente de saber algo de historia, de no perder la memoria y de practicar la decepción preventiva, para que los hechos no nos pillen en bolas. Por eso puedo afirmar, sin miedo a ser tildado de "profeta del día después", que el abrazo entre Zapatero y Rajoy estaba escrito, era sólo cuestión de tiempo. Si no hubiera sido el plan Ibarretxe y su corolario de histeria, desinformación y caspa rojigualda, algún otro asunto habría servido para que el presidente y el jefe de la muy leal oposición nos hicieran la escena del sofá con final feliz.
Considero un detalle menor que los fans de ZP nos vendan que se trata de un acercamiento del PP al buen rollito y que los hooligans del empleado de Aznar insistan en que se trata de una clara cesión del PSOE para salvarse de la quema. No perdamos ni un minuto en ello. Las acciones, finalmente, serán iluminadoras y quedará claro aquello que repitió Josep Pla: "Lo más parecido a un español de derechas es un español de izquierdas". También quedará claro -como se vio en la transición- que en Madrid lo que realmente pone nervioso es Catalunya más que los vascos. Hagan memoria: el retorno de Tarradellas fue la gran operación de Estado que nos comimos con patatas como si fuera una victoria del seny,pero fue la mejor jugada de Suárez contra los partidos catalanes.
Así que, como ya advertimos hace dos semanas, aprovechando que el río revuelto de Ibarretxe pasaba por aquí, la reforma de nuestro Estatut catalán se verá sometida al tutelaje férreo de los dos grandes partidos nacionalistas de España, PSOE y PP. Este cronista no había dudado ni un segundo que sería de este modo. Exactamente igual como ocurrió después del golpe de Estado de Tejero, pero sin dramatismos. Rebobinen, por favor: el 24 de febrero de 1981, veinticuatro horas después de la intentona golpista, el Rey se reunió con los partidos presentes en las Cortes, excepto con los catalanistas y los vasquistas. CiU y PNV quedaron fuera del corro y, poco después, nos cayó encima la rebaja del proceso autonómico, la llamada Loapa; sin contar los juegos de manos de Abril Martorell y Guerra. Sus espíritus revolotean hoy sobre Rajoy y Zapatero.
Se acabó el cachondeo. Los chicos de ERC ya saben por qué Pujol hacía de viajante de comercio en Madrid y no confundía la política con las buenas intenciones. Salvo el nefasto cuatrienio 2000-2004, el ex presidente de la Generalitat siempre supo cómo tratar con el inquilino de la Moncloa. A partir de ahora, veremos y escucharemos grandes cosas. Por ejemplo, a Maragall, Montilla y Castells cuando tengan que explicar que la financiación no podrá meterse en el Estatut para no echar a perder la "indispensable" colaboración de Rajoy. La "vía catalana" tenía truco: debe poderse fotocopiar para regalar a otras autonomías. La dócil y oportunista sociovergència tragará y no tardará en recomendar que olvidemos los dineros. Me viene a la cabeza el titular de una entrevista a Rajoy, antes del 14 de marzo: "Aspiro a zanjar el problema del modelo de Esdejaría tado". Estaba muy claro: "Si gana Zapatero, gana Rajoy". LA VANGUARDIA.
FRANCESC-MARC ÁLVARO - 17/01/2005
Van a perdonarme ustedes que me autocite, no lo tengo por costumbre. El pasado 19 de abril, en pleno orgasmo general de la crédula opinión catalana por los goces del nuevo talante, escribí en estas páginas: "El PP tendrá también mucho que decir sobre el diámetro reformista de Zapatero, puesto que todo lo que definirá un nuevo futuro es susceptible de ser etiquetado como cuestión de Estado". A los que venimos repitiendo esta evidencia nos han dicho de todo desde hace meses: aguafiestas, resentidos, agoreros. Servidor siempre replicaba que se trata únicamente de saber algo de historia, de no perder la memoria y de practicar la decepción preventiva, para que los hechos no nos pillen en bolas. Por eso puedo afirmar, sin miedo a ser tildado de "profeta del día después", que el abrazo entre Zapatero y Rajoy estaba escrito, era sólo cuestión de tiempo. Si no hubiera sido el plan Ibarretxe y su corolario de histeria, desinformación y caspa rojigualda, algún otro asunto habría servido para que el presidente y el jefe de la muy leal oposición nos hicieran la escena del sofá con final feliz.
Considero un detalle menor que los fans de ZP nos vendan que se trata de un acercamiento del PP al buen rollito y que los hooligans del empleado de Aznar insistan en que se trata de una clara cesión del PSOE para salvarse de la quema. No perdamos ni un minuto en ello. Las acciones, finalmente, serán iluminadoras y quedará claro aquello que repitió Josep Pla: "Lo más parecido a un español de derechas es un español de izquierdas". También quedará claro -como se vio en la transición- que en Madrid lo que realmente pone nervioso es Catalunya más que los vascos. Hagan memoria: el retorno de Tarradellas fue la gran operación de Estado que nos comimos con patatas como si fuera una victoria del seny,pero fue la mejor jugada de Suárez contra los partidos catalanes.
Así que, como ya advertimos hace dos semanas, aprovechando que el río revuelto de Ibarretxe pasaba por aquí, la reforma de nuestro Estatut catalán se verá sometida al tutelaje férreo de los dos grandes partidos nacionalistas de España, PSOE y PP. Este cronista no había dudado ni un segundo que sería de este modo. Exactamente igual como ocurrió después del golpe de Estado de Tejero, pero sin dramatismos. Rebobinen, por favor: el 24 de febrero de 1981, veinticuatro horas después de la intentona golpista, el Rey se reunió con los partidos presentes en las Cortes, excepto con los catalanistas y los vasquistas. CiU y PNV quedaron fuera del corro y, poco después, nos cayó encima la rebaja del proceso autonómico, la llamada Loapa; sin contar los juegos de manos de Abril Martorell y Guerra. Sus espíritus revolotean hoy sobre Rajoy y Zapatero.
Se acabó el cachondeo. Los chicos de ERC ya saben por qué Pujol hacía de viajante de comercio en Madrid y no confundía la política con las buenas intenciones. Salvo el nefasto cuatrienio 2000-2004, el ex presidente de la Generalitat siempre supo cómo tratar con el inquilino de la Moncloa. A partir de ahora, veremos y escucharemos grandes cosas. Por ejemplo, a Maragall, Montilla y Castells cuando tengan que explicar que la financiación no podrá meterse en el Estatut para no echar a perder la "indispensable" colaboración de Rajoy. La "vía catalana" tenía truco: debe poderse fotocopiar para regalar a otras autonomías. La dócil y oportunista sociovergència tragará y no tardará en recomendar que olvidemos los dineros. Me viene a la cabeza el titular de una entrevista a Rajoy, antes del 14 de marzo: "Aspiro a zanjar el problema del modelo de Esdejaría tado". Estaba muy claro: "Si gana Zapatero, gana Rajoy". LA VANGUARDIA.
diumenge, 16 de gener del 2005
Article de Luís María Ansón a LA RAZÓN
Ibarreche no se hubiera atrevido a encajarle a Felipe González su Plan y mucho menos el show del Parlamento vasco. Un mes antes, el líder socialista, que es un hombre de Estado y un político de talla, le hubiera anunciado que, de seguir con la patochada caribeña, aplicaría en veinticuatro horas el artículo 155 de la Constitución y suspendería la Autonomía vasca. La gran política no consiste en curar sino en prever.
Arzallus y su balbuciente marioneta se han dado cuenta de la debilidad de Zapatero y han lanzado el órdago. El presidente del Gobierno, acosado por Carod-Rovira, se equivocó al no reaccionar de forma fulminante, recurrir al Tribunal Constitucional y poner en marcha las previsiones constitucionales para casos como éste. Volvió a equivocarse al recibir a Ibarreche y darle cancha desde Moncloa para que exhibiera su desfachatez y chulería a través de la televisión.
Ha acertado, sin embargo, Zapatero al llegar a un acuerdo con Mariano Rajoy. Difícil saber si el hombre riente será capaz de cumplir con el compromiso. Pero la Gran Coalición, sellada el viernes en Moncloa, permitirá desbaratar, no ya en el Congreso, sino en la calle, las bufonerías de Ibarreche. Si el Gobierno vasco, regido por un mediocre ensoberbecido, persiste en aplicar su Plan, se podría pasar de la Gran Coalición a un Gobierno de salvación nacional como, en muy diversas situaciones de crisis, han hecho los grandes partidos en las democracias europeas.
Ni una concesión más. Ni un paso atrás. Nos jugamos en el envite la unidad de España, que no es que esté consagrada en la Constitución. Es que la Constitución deriva de ella. Es el ser de nuestra Historia, la médula de la convivencia de todos, el sufragio universal de los siglos, la clave de la paz, la libertad y el progreso de los españoles. LA RAZÓN.
Jo crec que quan estava escrivint les últimes paraules li queia la llagrimeta pensant en la gran unitat de la seva nació on viu. I que si en comptes d'estar en el 2005 hagués estat uns anys anteriors, aquest article hauria acabat amb un "Arriba España" i un "Viva Franco".
dissabte, 15 de gener del 2005
Un metge es nega a receptar supositoris perquè diu que indueix a l´homosexualitat
La veïna de Riells i Viabrea, Anna C., va quedar sopresa davant la reflexió d´un metge suplent del Centre d´Atenció Primària (CAP) de Breda, el qual li va dir, referint-se al seu fill, que «als nens, si se´ls subministren supositoris des de ben petits, se´ls pot induir a l´homosexualitat».
Els fets van succeir el 3 de gener passat al CAP de Breda, quan Anna C. va portar el seu fill de 13 mesos al centre per tal que fos visitat. Un cop allà, i quan va ser el seu torn de visita, el metge que la va atendre no era l´habitual, sinó un metge suplent. Un cop examinat el nen, aquest metge li va receptar uns antitèrmics per via oral per fer baixar la febre del nen. Anna C. es va estranyar i va dir al metge suplent si seria possible que li donés els mateixos antitèrmics però que fossin per via anal.
El metge des d´un bon principi s´hi va negar amb total rotunditat. Davant la negativa, la mare va insistir-hi, ja que els supositoris actuen d´una manera més ràpida en els nadons que no pas un medicament ingerit per via oral. El metge suplent s´hi va tornar a negar i la veïna de Riells i Viabra li va demanar que li donés una explicació coherent de per què s´hi negava. La resposta del facultat va deixar parada Anna C. «Em va respondre que si a un nen petit se li submistraven supositoris se l´induïa a l´homosexualitat. Jo no vaig saber com reaccionar, ja que em vaig quedar parada de la seva resposta. No me l´esperava en cap cas». Finalment, el metge suplent li va receptar els antitèrmics per via oral. DIARI DE GIRONA.
Els fets van succeir el 3 de gener passat al CAP de Breda, quan Anna C. va portar el seu fill de 13 mesos al centre per tal que fos visitat. Un cop allà, i quan va ser el seu torn de visita, el metge que la va atendre no era l´habitual, sinó un metge suplent. Un cop examinat el nen, aquest metge li va receptar uns antitèrmics per via oral per fer baixar la febre del nen. Anna C. es va estranyar i va dir al metge suplent si seria possible que li donés els mateixos antitèrmics però que fossin per via anal.
El metge des d´un bon principi s´hi va negar amb total rotunditat. Davant la negativa, la mare va insistir-hi, ja que els supositoris actuen d´una manera més ràpida en els nadons que no pas un medicament ingerit per via oral. El metge suplent s´hi va tornar a negar i la veïna de Riells i Viabra li va demanar que li donés una explicació coherent de per què s´hi negava. La resposta del facultat va deixar parada Anna C. «Em va respondre que si a un nen petit se li submistraven supositoris se l´induïa a l´homosexualitat. Jo no vaig saber com reaccionar, ja que em vaig quedar parada de la seva resposta. No me l´esperava en cap cas». Finalment, el metge suplent li va receptar els antitèrmics per via oral. DIARI DE GIRONA.
divendres, 14 de gener del 2005
O tots moros o tots cristians
Que sapiguem, les manifestacions convocades per batasuna són il.legals perquè batasuna és un partit il.legal. En canvi, les manifestacions convocades per falange espanyola són legals perquè la falange és un partit legal.
Avui el senyor Atutxa, president del parlament basc escollit pel parlament, i aquest escollit democràticament, ha entregat al Congrès espanyol el projecte d'estatut basc, aprovat per majoria absoluta pel parlament basc, escollit democràticament també. A fora, una vintena de simpatitzants de Falange l'han escridassat.
Com és que es permeten unes coses i les altres no? O tots moros o tots cristians. És que potser es poden defensar segons quines idees sense tenir cap mena de problema i en canvi defensar-ne unes altres és il.legal? Si segons ells batasuna és un partit il.legal, és que no ho és Falange? No és Falange un dels pilars del franquisme, almenys en els primers anys, segurament els més repressius? Per què es fan els ulls grossos en alguns temes i en altres no?
I un altre cop s'ha demostrat el talante del psoe. El mateix que el del pp. Ja se sap que en segons quins temes, la diferència entre els dos partits estatals és nul.la. Malauradament, cada cop hi ha menys temes on no coincideixin.
Avui el senyor Atutxa, president del parlament basc escollit pel parlament, i aquest escollit democràticament, ha entregat al Congrès espanyol el projecte d'estatut basc, aprovat per majoria absoluta pel parlament basc, escollit democràticament també. A fora, una vintena de simpatitzants de Falange l'han escridassat.
Com és que es permeten unes coses i les altres no? O tots moros o tots cristians. És que potser es poden defensar segons quines idees sense tenir cap mena de problema i en canvi defensar-ne unes altres és il.legal? Si segons ells batasuna és un partit il.legal, és que no ho és Falange? No és Falange un dels pilars del franquisme, almenys en els primers anys, segurament els més repressius? Per què es fan els ulls grossos en alguns temes i en altres no?
I un altre cop s'ha demostrat el talante del psoe. El mateix que el del pp. Ja se sap que en segons quins temes, la diferència entre els dos partits estatals és nul.la. Malauradament, cada cop hi ha menys temes on no coincideixin.
dijous, 13 de gener del 2005
El dalmaienc Ferran Redondo recull el lot de llibres de la primera setmana del concurs literari
Vilobí d'Onyar.- El veí de Sant Dalmai Ferran Redondo va rebre ahir de mans de l'editor Ramon Guitó el premi d'un lot de llibres guanyat en la primera setmana del concurs literari organitzat conjuntament per l'editorial Abadia i el Diari de Vilobí.
Redondo, el primer guanyador del concurs, ahir també va actuar com a mà inncocent per a triar el guanyador de la segona setmana d'entre les 18 respostes encertades.
Avui dijous al migdia publicarem el nom del segon guanyador del concurs literari i formularem la pregunta corresponent a la tercera setmana. DIARI DE VILOBI
(I quina casualitat, que el guanyador ha estat un altre llobató !! Jo mateix !! Merci Ferran, ja ens intercanviarem els llibres ! :-p)
El segon guanyador del concurs literari és un altre dalmaienc, Jesús Martí
Vilobí d'Onyar.- El correu electrònic enviat per Jesús Martí ha resultat el guanyador del segon lot de llibres en el concurs literari organitzat per l'editorial Abadia i el Diari de Vilobí.
En aquesta segona s'havien setmana s'havien comptabilitzat un total de vint-i-un correus electrònics (18 amb la resposta encertada, 1 amb la resposta equivocada i 2 fora de termini) i ahir dimecres al vespre es va procedir al sorteig per a saber-ne el guanyador.
Va actuar com a mà innocent el guanyador anterior, Ferran Redondo (de Sant Dalmai, com Martí) i va fer de testimoni el veí del municipi Lluís Ball·llosera, en presència de l'editor Ramon Guitó i Pons.
Les butlletes no guanyadores encara tenen la possibilitat de guanyar un lot de llibres al final de les 10 setmanes, ja que entren automàticament en el sorteig de cloenda del concurs.
Avui dijous, publicarem la tercera pregunta i el termini per a respondre-la estarà vigent fins a la mitjanit del dilluns, dia 17 de gener.
D'altra banda, el dimecres vinent, dia 19 de gener, a les 9 del vespre, al local del DdV (plaça Nova, 5, de Vilobí) es farà el lliurament del premi del lot de llibres a Jesús Martí, que actuarà com a mà innocent per a saber el nom del guanyador de la tercera setmana del concurs.
La resposta correcta a la segona pregunta era que el Tirant és una obra anterior al Quijote. DIARI DE VILOBI
En aquesta segona s'havien setmana s'havien comptabilitzat un total de vint-i-un correus electrònics (18 amb la resposta encertada, 1 amb la resposta equivocada i 2 fora de termini) i ahir dimecres al vespre es va procedir al sorteig per a saber-ne el guanyador.
Va actuar com a mà innocent el guanyador anterior, Ferran Redondo (de Sant Dalmai, com Martí) i va fer de testimoni el veí del municipi Lluís Ball·llosera, en presència de l'editor Ramon Guitó i Pons.
Les butlletes no guanyadores encara tenen la possibilitat de guanyar un lot de llibres al final de les 10 setmanes, ja que entren automàticament en el sorteig de cloenda del concurs.
Avui dijous, publicarem la tercera pregunta i el termini per a respondre-la estarà vigent fins a la mitjanit del dilluns, dia 17 de gener.
D'altra banda, el dimecres vinent, dia 19 de gener, a les 9 del vespre, al local del DdV (plaça Nova, 5, de Vilobí) es farà el lliurament del premi del lot de llibres a Jesús Martí, que actuarà com a mà innocent per a saber el nom del guanyador de la tercera setmana del concurs.
La resposta correcta a la segona pregunta era que el Tirant és una obra anterior al Quijote. DIARI DE VILOBI
Quin acudit més bo ...
Un dia més la consellera Tura fa guàrdia a la xarxa viària catalana a la recerca dels conductors que incompleixen les normes. De sobte, per davant seu passa a 210 quilòmetres per hora un cotxe de color molt pelut. Ràpidament surt en la seva persecució. L'atrapa al cap de poca estona i el fa aturar. Quan el conductor abaixa la finestra, s'adona amb estupor que és ni més ni menys que... Joaquim Nadal.
-Quim! Ara entenc per què el cotxe era de color molt pelut. On vas a aquestes velocitats?
-Montse, tinc molta, moltíssima pressa. Hem d'aprovar l'Estatut abans de les eleccions basques del maig i se'ns tira el temps a sobre.
-Tot el que tu vulguis, però són 600 euros de multa i retirada del carnet de redacció de ponències per excés de velocitat estatutària.
-Però Montse...
-Ni Montse ni Tura. I tens sort que no et faig detenir i t'envio a la presó dels preesborranys que ni tan sols es consensuen.
-No, si us plau, això no...
-Doncs va, tira i que no et torni a enxampar mai més.
Al cap d'una estona apareix a 230 per hora un cotxe de color estelada. El condueixen Carod-Rovira, Bargalló i Puigcercós.
-Multa per excés de velocitat, per conduir tres a la vegada i per...
La consellera no pot acabar la frase. Un autobús que porta escrit amb unes gran lletres de color verd-roig-violeta Bus de l'Estatut clava els frens i aconsegueix passar de 280 quilòmetres per hora a zero en deu metres.
-Què, Joan? També molta pressa, oi?
-Montse, com a conseller de Relacions Institucionals, et comunico oficialment que m'estic fent l'Estatut a sobre. No puc perdre ni un minut més. Deixa'm marxar.
-Primer paga. I els tres estelats també.
Tots paguen i se'n van sense protestar. Però la consellera Tura es queda reflexionant... "Carai, sembla que això va de veres". Sense perdre ni un minut es paga 600 euros a si mateixa de multa i s'allunya a 330 per hora mentre crida:
-Estatut, espera'm, que jo també vull sortir a la foto.
-Quim! Ara entenc per què el cotxe era de color molt pelut. On vas a aquestes velocitats?
-Montse, tinc molta, moltíssima pressa. Hem d'aprovar l'Estatut abans de les eleccions basques del maig i se'ns tira el temps a sobre.
-Tot el que tu vulguis, però són 600 euros de multa i retirada del carnet de redacció de ponències per excés de velocitat estatutària.
-Però Montse...
-Ni Montse ni Tura. I tens sort que no et faig detenir i t'envio a la presó dels preesborranys que ni tan sols es consensuen.
-No, si us plau, això no...
-Doncs va, tira i que no et torni a enxampar mai més.
Al cap d'una estona apareix a 230 per hora un cotxe de color estelada. El condueixen Carod-Rovira, Bargalló i Puigcercós.
-Multa per excés de velocitat, per conduir tres a la vegada i per...
La consellera no pot acabar la frase. Un autobús que porta escrit amb unes gran lletres de color verd-roig-violeta Bus de l'Estatut clava els frens i aconsegueix passar de 280 quilòmetres per hora a zero en deu metres.
-Què, Joan? També molta pressa, oi?
-Montse, com a conseller de Relacions Institucionals, et comunico oficialment que m'estic fent l'Estatut a sobre. No puc perdre ni un minut més. Deixa'm marxar.
-Primer paga. I els tres estelats també.
Tots paguen i se'n van sense protestar. Però la consellera Tura es queda reflexionant... "Carai, sembla que això va de veres". Sense perdre ni un minut es paga 600 euros a si mateixa de multa i s'allunya a 330 per hora mentre crida:
-Estatut, espera'm, que jo també vull sortir a la foto.
diumenge, 9 de gener del 2005
En aquests moments està sortint en francino per la tele. Té un mapa darrera i van sortint xifres. Podríem pensar que avui és nit electoral. Però no. És un especial sobre el tsunami. I les xifres no són escons sinó morts. El primer del rànking indonèsia, després malaisia, índia ... I també rànkings de països solidaris: Espanya es troba situada en la 13a posició. Vinga espanyols, que encara podem remuntar i demostrar la nostra solidaritat !!
dissabte, 8 de gener del 2005
Avui em sento orgullós
Avui em sento orgullós de viure en el món ric. Avui, els nostres governants han decidit que ajudarem el tercer món. Com? Congelant el deute extern dels països afectats pel tsunami.
D'aquesta última frase s'ha de destacar el verb congelar i el nom països afectats. Tampoc cal condonar el deute i ampliar-ho a tots els països perquè si no, estaríem regalant massa calés. I això, en l'actual societat no es pot permetre.
El G-7 congela el deute extern dels països del sud-est asiàtic afectats pels tsunamis
El ministre britànic d'Economia diu que aquesta mesura els permetrà estalviar 4.300 milions d'euros anuals
Els set països més industrialitzats del món, coneguts com el G-7, van acordar ahir congelar el deute extern dels estats del sud-est asiàtic devastats per les onades gegants que va generar el terratrèmol submarí el 26 de desembre passat. En un comunicat fet públic ahir, els ministres de Finances d'aquest selectiu grup van anunciar la seva decisió de concedir als països afectats pels tsunamis la suspensió immediata del pagament dels interessos del seu deute extern. Segons el ministre britànic d'Economia, Gordon Brown, amb aquesta mesura aquests països s'estalviaran uns 4.300 milions d'euros anuals. EL PUNT.
D'aquesta última frase s'ha de destacar el verb congelar i el nom països afectats. Tampoc cal condonar el deute i ampliar-ho a tots els països perquè si no, estaríem regalant massa calés. I això, en l'actual societat no es pot permetre.
El G-7 congela el deute extern dels països del sud-est asiàtic afectats pels tsunamis
El ministre britànic d'Economia diu que aquesta mesura els permetrà estalviar 4.300 milions d'euros anuals
Els set països més industrialitzats del món, coneguts com el G-7, van acordar ahir congelar el deute extern dels estats del sud-est asiàtic devastats per les onades gegants que va generar el terratrèmol submarí el 26 de desembre passat. En un comunicat fet públic ahir, els ministres de Finances d'aquest selectiu grup van anunciar la seva decisió de concedir als països afectats pels tsunamis la suspensió immediata del pagament dels interessos del seu deute extern. Segons el ministre britànic d'Economia, Gordon Brown, amb aquesta mesura aquests països s'estalviaran uns 4.300 milions d'euros anuals. EL PUNT.
divendres, 7 de gener del 2005
dimarts, 4 de gener del 2005
Arribada del Carter Reial amb els seus patges a Sant Dalmai
Com cada any, la mainada de Sant Dalmai esperen l'arribada del carter reial per tal de donar les cartes dirigides als Reis Mags d'Orient. Venien de moooooolt lluny, just uns 200 metres més enllà de la plaça ... :-p
Suicidi impossible
El poder de l'heli
Ibrahim Gro, un dels patges
Suicidi impossible
El poder de l'heli
Ibrahim Gro, un dels patges
Mala llet?
Si mireu els noms que apareixen en aquest article d'El Punt i els que apareixen als crèdits de l'exposició virtual, només hi ha una absència.
El Dalí mediàtic en 50 imatges
L'Ajuntament de Girona crea una exposició virtual amb el fons gràfic de Narcís Sans
TINA CASADEMONT . Girona
El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l'Ajuntament de Girona, en el qual hi ha dipositat el fons fotogràfic de Narcís Sans (1920-1994), ha organitzat una exposició virtual a partir d'una cinquantena de les dues mil fotografies que, com a reporter de Los Sitios , el fotògraf gironí va fer a Salvador Dalí entre el 1961 i el 1980. L'exposició, titulada Dalí vist per Narcís Sans i creada per celebrar l'Any Dalí, es pot visitar al web www.ajuntament.gi/sgdap/cat/exposicions.php.
La projecció pública de Salvador Dalí, alimentada amb les seves conegudes ambicions histriòniques, va gaudir sempre d'un notable seguiment periodístic. La participació del pintor en actes socials i culturals amb la seva personal ambientació imantava les càmeres dels reporters gràfics de l'època. Un dels que el van poder seguir de prop va ser el fotògraf gironí Narcís Sans, que durant els vint anys que va treballar per al diari Los Sitios va testimoniar bona part d'aquelles intervencions escèniques i uns quants episodis representats pel pintor com a quotidians.
El fons fotogràfic i fílmic de Narcís Sans, custodiat al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) des del 1997, consta de 500.000 fotografies i 600 pel·lícules. En aquest material hi ha dues mil fotografies de Salvador Dalí que permeten conèixer essencialment el vessant mediàtic del pintor en el període comprès entre els anys 1961 i 1980. Ara, el CRDI n'ha seleccionat 50 per crear l'exposició virtual Dalí vist per Narcís Sans, que se suma als actes de celebració del naixement de l'artista. Totes les imatges formen part d'algun reportatge, però ara es presenten fora del seu context original de producció. «La intenció -es llegeix en el text de presentació- és exposar unes imatges que excel·leixen pel seu valor fotogràfic, resultat d'una comunió sublim entre el pintor i el fotògraf.»
Narcís Sans va treballar per al diari Los Sitios des dels anys quaranta fins a principi de la dècada dels vuitanta. També va ser el primer corresponsal de TVE a Girona, el 1965.
La selecció i descripció de les imatges de Dalí vist per Narcís Sans ha anat a cura de Joan Boadas i David Iglésias, del CRDI; la reproducció fotogràfica és de Josep Maria Oliveras, i la realització virtual, d'Ideamèdia. Aquesta exposició s'afegeix a dues més de penjades en el web municipal des del maig passat: Girona: primeres mirades i Girona: les imatges del segle.
El Dalí mediàtic en 50 imatges
L'Ajuntament de Girona crea una exposició virtual amb el fons gràfic de Narcís Sans
TINA CASADEMONT . Girona
El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l'Ajuntament de Girona, en el qual hi ha dipositat el fons fotogràfic de Narcís Sans (1920-1994), ha organitzat una exposició virtual a partir d'una cinquantena de les dues mil fotografies que, com a reporter de Los Sitios , el fotògraf gironí va fer a Salvador Dalí entre el 1961 i el 1980. L'exposició, titulada Dalí vist per Narcís Sans i creada per celebrar l'Any Dalí, es pot visitar al web www.ajuntament.gi/sgdap/cat/exposicions.php.
La projecció pública de Salvador Dalí, alimentada amb les seves conegudes ambicions histriòniques, va gaudir sempre d'un notable seguiment periodístic. La participació del pintor en actes socials i culturals amb la seva personal ambientació imantava les càmeres dels reporters gràfics de l'època. Un dels que el van poder seguir de prop va ser el fotògraf gironí Narcís Sans, que durant els vint anys que va treballar per al diari Los Sitios va testimoniar bona part d'aquelles intervencions escèniques i uns quants episodis representats pel pintor com a quotidians.
El fons fotogràfic i fílmic de Narcís Sans, custodiat al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) des del 1997, consta de 500.000 fotografies i 600 pel·lícules. En aquest material hi ha dues mil fotografies de Salvador Dalí que permeten conèixer essencialment el vessant mediàtic del pintor en el període comprès entre els anys 1961 i 1980. Ara, el CRDI n'ha seleccionat 50 per crear l'exposició virtual Dalí vist per Narcís Sans, que se suma als actes de celebració del naixement de l'artista. Totes les imatges formen part d'algun reportatge, però ara es presenten fora del seu context original de producció. «La intenció -es llegeix en el text de presentació- és exposar unes imatges que excel·leixen pel seu valor fotogràfic, resultat d'una comunió sublim entre el pintor i el fotògraf.»
Narcís Sans va treballar per al diari Los Sitios des dels anys quaranta fins a principi de la dècada dels vuitanta. També va ser el primer corresponsal de TVE a Girona, el 1965.
La selecció i descripció de les imatges de Dalí vist per Narcís Sans ha anat a cura de Joan Boadas i David Iglésias, del CRDI; la reproducció fotogràfica és de Josep Maria Oliveras, i la realització virtual, d'Ideamèdia. Aquesta exposició s'afegeix a dues més de penjades en el web municipal des del maig passat: Girona: primeres mirades i Girona: les imatges del segle.
dissabte, 1 de gener del 2005
I també està publicada a la xarxa
Aquesta és la prova de que la foto també surt a la xarxa. Si visiteu el Diari de Vilobí, la veureu publicada. Només hi ha una mica de trampa ... li he enviat jo ...
La foto anterior on es veu la sortida del sol ha sortit al Temps de TV3. Aquest és el mail de resposta d'en Dani Ramirez, meteoròleg de TV3.
De: Ramírez Cadevall, Daniel
Enviado el: sábado, 01 de enero de 2005 13:39:03
Para: Jesús Martí
Asunto: RE: sortida sol cap de creus
BON ANY A TOTS i GRÀCIES PER LA VOSTRA VALUOSA i INCONDICIONAL COL.LABORACIÓ!!!!
FELIÇ 2005
Atentament
Dani Ramírez, meteo Tv3
De: Ramírez Cadevall, Daniel
Enviado el: sábado, 01 de enero de 2005 13:39:03
Para: Jesús Martí
Asunto: RE: sortida sol cap de creus
BON ANY A TOTS i GRÀCIES PER LA VOSTRA VALUOSA i INCONDICIONAL COL.LABORACIÓ!!!!
FELIÇ 2005
Atentament
Dani Ramírez, meteo Tv3
Subscriure's a:
Missatges (Atom)