Rússia espera que el desgel del pol nord posi al descobert que la seva explotació pertany a Moscou

El canvi climàtic està deixant imatges deplorables al pol nord. El gruix del glaç hi ha disminuït un 40% en els últims 40 anys, cosa que fa presagiar -científicament- que abans d'un segle, l'Àrtic perdrà la capa de gel durant els estius. Això, que sembla una catàstrofe, per alguns és una oportunitat d'or. Rússia està fent estudis per demostrar el que sempre ha reivindicat: que el pol nord està unit a Sibèria per una serralada submarina i, per tant, que totes les reserves petrolieres i explotacions turístiques que s'esperen pertanyen a Moscou.

Els països riberencs han pres bona nota de l'avís sobre el desgel del casquet àrtic. Aquests dies, una expedició naval russa explora el fons de l'oceà Àrtic amb dos batiscafs submergibles, el Mir 1 i el Mir 2. Amb aquests ginys, els científics faran el primer descens d'una nau tripulada fins al fons marí sota el pol, a 4.200 metres de profunditat.

L'objectiu és demostrar que el pol nord està unit a Sibèria per una gran serralada submarina, i que, per tant, el pol forma part de la plataforma continental de Sibèria. A més de les 200 milles de zona econòmica exclusiva, Rússia podria reivindicar com a seves totes les reserves petrolieres i mineres de sota el mar en una zona d'1,2 milions de quilòmetres quadrats.

I no només això. La desaparició de la capa de gel permetrà també obrir les rutes àrtiques a la navegació. Per exemple, el transport de mercaderies entre Europa i el Japó, que ara es fa pel canal de Suez, trigarà deu dies menys quan es faci per la ruta àrtica. El control d'aquestes vies de navegació serà una qüestió vital.

Noruega, Dinamarca, els Estats Units i el Canadà, els altres països amb ribes a l'Àrtic segueixen els moviments russos molt de prop. El desgel del pol nord serà una pèrdua irreparable per a la fauna i l'ecosistema. Però d'altres també hi veuen molts guanys.

TELENOTICIES