Avui parlarem (parlaré, però queda més educat emprar el plural de cortesia, per fer partíceps a la gent ...) de l'immens món de la conserva en recipient de plàstic. Vaja, del tuper. Qui no ha fet servir mai un tuper, taper, tuperware o taperware a la seva vida. Podríem fins i tot dividir el món en tres classes de persones: els que fan servir tuper, els que no i els que no saben comptar. Uns recipients que poden tenir totes les formes geomètriques possibles: des del quadrat fins al rectangle passant pel cercle. I dins el seu interior poden contenir-hi tots els productes possibles: mandonguilles, tripa i pota, amanida d'arròs, carn arrebossada, agulles d'estendre roba, les dents dels nens quan els cauen i un llarg etcètera.

Però probablement allò que uneix la humanitat al voltant del tupper és la seva neteja. Per què sempre que els netegem mai sembla que hagin quedat nets? (ara també utilitzo el plural de cortesia, més aviat per no quedar com un guarro jo solet ...) Oliosos, amb la pudor de l'antic aliment introduït ...