dimarts, 14 de febrer del 2006

SANT VALENTÍ, PATRÓ DELS ESTAFADORS

Des de fa uns anys es va imposant i afirmant la celebració de Sant Valentí com a patró dels enamorats. D’una manera mimètica i estúpida quasi tots nosaltres i la gent jove, que es diu sempre tan original i més, estem caiguent en la xarxa dels venedors d’idees i el manipuladors dels sentiments més purs i sublims els quals han vist en aquest sant un motiu més per obtenir beneficis extres –i -per descomptat, sucosos- a base d’endossar-nos la necessitat de regalar (o l’obligació que ens regalen) la cafetera, una peça de roba que no necessitàvem o els dolços que tota la vida hem odiat. I tot això induït per una propaganda que no respecta –mai no ho ha fet- els gustos i les decisions de les persones, sinó que, a més, no respecta els pobles i les seues tradicions que en un Estat multicultural com el nostre no té els mateixos sants ni les mateixes celebracions, perquè la seua història, els seus costums i les seues tradicions no es corresponen amb la d’aquella col·lectivitat que amb l’Estat a les esquenes es permet, amb la impunitat que sempre l’ha caracteritzat a través de la història i el temps, anar esborrant les tradicions i la cultura de les altres comunitats nacionals i imposar les seues tradicions, celebracions i diades, com si fóra allò més normal del món, practicant una petita globalització “avant la lettre” que deixa el més ben plantat absolutament inerme davant la retòrica estatal de que som espanyols –la única cosa important en el món (no ho han dit però qualsevol dia retornen a repetir-nos aquesta parida)- i que som allò que ens mostren a través dels mitjans de comunicació, model i referent de tot allò que existeix i de com ha d’existir.

Sant Valentí no és el patró dels enamorats. No ho ha estat mai. El santoral català, vincula aquest sant a una feina no gaire ben vista: és conegut com a protector dels estafadors, malpagadors i enredaires. Potser avui dia aquest sant podria ampliar el seu patronatge a oficis dedicats a les altes finances i a la gestió de l'economia pública. En qualsevol cas, entenem que a Sant Valentí no li agradi la gent a qui protegeix, però que no li tregui la feina a Sant Jordi.