El vodevil del finançament

Passa-ho!
Iu Forn

Despatx de Solbes. Sona el timbre de la porta. -Home Iceta, quina sorpresa. Tu per aquí.

-Pedro, ¿estàs sorprès de debò o sorprès com quan jo vaig fer veure que em sorprenia amb la teva proposta de finançament?

-No, sorprès de debò [riiiiing]. Truquen!! Ràpid, amaga't a l'armari.

-¿Precisament jo m'he d'amagar a l'armari?

-Doncs amaga't sota el llit.

[Solbes obre la porta]

-Home Saura, tu també per aquí.

-Com que "jo també"? No estem sols?

-Oi tant! [riiiiiing] Vaja, tornen a trucar!! ¿Serà la visita d'una oferta bastant generosa? Amaga't a l'armari!!

[Solbes torna a obrir la porta]

-Òndia, mai m'hauria imaginat que series tu. Passa, Ridao, passa.

-I tu què hi fas aquí?

-Coi, és el meu despatx.

-Ai carai, aquest no és el despatx d'en Sevilla? No sé què em passa últimament, Pepiño, que ho confonc tot.

-Ridao, tampoc sóc en Blanco [riiiiiing]. Tornem-hi. Aquí hi ha més moviment que a Unió quan senten la paraula turisme. Amaga't on vulguis!

-Puc equivocar-me?

-Nooooo, que això no és una votació. [Solbes obre la porta]

-L'únic que faltava, en Quico Homs.

-Vinc a retirar l'Estatut o no.

-Sí, maco sí [riiiiiiing]. Un altre cop? Doncs si ja tinc aquí tot el quadripartit vol dir que... Déu meu, és la LOFCA!!!

Així que escolten aquest nom maleït, els quatre senyors quadripartit surten esperitats del despatx d'en Solbes... en direccions oposades, esclar.

- Nooooo, la LOFCA no. Auxiliiiii!!!!!

Amb una mirada paternal, Solbes els observa i exclama:

- Ai senyor, aquest jovent...

AVUI