Atenció diumenge al Mètode d’Hondt
Si les enquestes l’encerten, tindrem un parlament poc normal: amb un
partit molt gran, per damunt dels seixanta escons, cap d'intermedi i
cinc, sis o potser set que tindran menys de vint escons. Aquesta
situació no s’ha donat mai fins ara en la nostra història i pot
convertir el vespre electoral en un duel espectacular fins al darrer
minut i fer d’un grapat literal de vots la clau del nou parlament.
És ben sabut que el mètode d’Hondt, el sistema electoral aplicat a
l’estat espanyol, afavoreix les majories. Teòricament, els dos primers
partits aconsegueixen més diputats amb més facilitat, el tercer obté, si
fa no fa, els que li correspondrien i a partir del quart costa molt més
obtenir representació. Aquesta és la teoria, però què passa si no hi ha
un segon partit clar? És estrany que passe, però si passa, i diumenge
podria passar, el recompte comença a ballar d'una manera espectacular i
un mateix partit pot guanyar i perdre un parell d'escons o tres com si
res i en pocs minuts, molt en dependència de què facin els altres.
Especialment, val a dir-ho, a la circumscripció de Barcelona. A
les altres, sobretot a Lleida, la teòrica barrera del 3% no assegura
res. A Girona amb un 3% del vot, per exemple, no tens diputat, essent
així que a Barcelona en tens dos, pel cap baix. Ara, la batalla es
concentrarà a Barcelona, però també, en el darrer escó de cada
circumscripció.
Perquè la llei d’Hondt, a més, és particularment cruel amb els
partits petits a l'hora d’adjudicar el darrer escó --allò que se’n diu
el quocient final. Són els quatre darrers escons, un per circumscripció,
que poden fer la diferència, per poquíssims vots, entre la majoria
absoluta de CiU o una majoria relativa.
Alerta, doncs, diumenge a la tècnica de recompte electoral,
perquè ens pot oferir alguna sorpresa més 'tècnica' que no 'política',
si és que es pot dir així...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada