Superar-se a si mateix
La cursa del carrer Nou de Girona va reunir ahir 1.825 atletes adults i 550 d'infantils, desitjosos de participar en aquesta competició festiva però amb una organització cada cop més professionalitzada
Una de les novetats d'aquesta edició va ser l'estrena d'un itinerari en què s'evitava el barri de Palau i s'hi incorporava la Devesa
Les curses populars tenen un caire diferent que altres competicions esportives. L'objectiu de la majoria de participants no és ser millor que l'altre ni quedar primer, segon o tercer. El que es busca és superar-se a si mateix. Aquest és l'ambient que es respirava ahir a la cursa del carrer Nou de Girona. La majoria dels 1.825 atletes que hi van participar –a part, les curses infantils van aplegar 550 nens i nenes– estaven, sobretot, pendents del cronòmetre que portaven al canell. No és estrany que un dels atletes, un cop traspassada la línia d'arribada, cridés: “Rècord, rècord!”. No, no havia guanyat. Havia superat el seu millor temps personal. Aquest era el seu premi.
La del carrer Nou és una cursa popular però cada cop amb una organització més professionalitzada. Aquesta és la intenció de Girona Centre Eix Comercial, promotors de la competició, segons explicava el seu portaveu, Olivier Domanico. “Cada any oferim uns serveis més professionals però mai deixarem perdre aquest caire festiu que té la cursa”, deia. Des del punt de vista tècnic, enguany els corredors portaven un xip que garantia cronometrar amb exactitud el temps de la cursa, ja que el control no només es feia a l'arribada sinó també a la sortida. A més a més, cada atleta tenia una assegurança, una mesura que serà obligatòria a partir de l'any que ve però que en aquesta edició de la cursa del carrer Nou ja s'ha posat en pràctica. Pel que fa al recorregut, es va estrenar un itinerari que transcorria bàsicament pel centre de la ciutat, evitant el barri de Palau i incorporant-hi la Devesa, que va fer que la cursa fos menys exigent per als corredors. “A totes les ciutats la gent va a córrer als parcs i l'objectiu és potenciar la Devesa com a espai per fer-hi esport”, ens diu un membre de l'organització.
Ahir, els més matiners van ser els més petits. A dos quarts de deu sortien els més menuts, nens i nenes d'entre 6 i 8 anys que van fer un recorregut de 500 metres. Després es va fer una altra cursa per a mainada d'entre 9 i 11 anys, de 600 metres. I, al final, una de tercera de 1.600 metres per a joves de 12 a 14 anys.
Una festa esportiva
Mitja hora abans de començar la cursa dels adults, prevista per a un quart d'onze, l'avinguda Jaume I era un continu d'atletes amunt i avall, fent l'escalfament previ i necessari tenint en compte l'esforç que havien de realitzar. El temps era l'idoni: ni fred, ni calor. Una bona temperatura. Per megafonia, es va avisar els corredors perquè se situessin a la sortida. Els més competitius intentaven fer-se un lloc a la primera fila. La resta s'anava aplegant avinguda Jaume I avall. Tots estaven a punt i impacients per començar els 10 quilòmetres de recorregut que tenien per davant. Fins i tot, bona part es van posar a picar de mans, reclamant que es donés el tret de sortida.
Amb uns minuts de retard, la competició va començar. Una banda de percussió animava els participants, que anaven saludant amics i familiars que els havien anat a veure. D'entrada, el ritme era bo i les cares, de felicitat. Pocs quilòmetres després, un cop ja havien travessat la Devesa i tornaven cap a Jaume I, hi havia més seriositat i concentració. El cos ja se'n començava a ressentir i calia dosificar-se per arribar a l'objectiu. Desenes de persones s'acumulaven a les voreres per animar els corredors i ells ho agraïen amb salutacions i, si el cansament ho permetia, amb un somriure.
Trenta-un minuts després de donar el tret de sortida, arribava el primer corredor al carrer Nou: Hamid Kabouri, atleta del GEiEG que ja va ser el guanyador en la passada edició. Pel que fa a les noies, la primera de creuar la línia d'arribada va ser Louise Brown, que no va arribar a trenta-sis minuts. El darrer corredor a arribar ho va fer en una hora i 19 minuts, però segurament se sentia tan guanyador com el primer, sense necessitat de pujar al podi.
Carrera multitudinària a Girona
La primera classificada en la cursa femenina va ser Louise Brown (35:57) que va entrar a la 31a posició, mentre la segona va ser Carme Aunyon (37.41) i la tercera Barbara Ramon (38.40).
Aquesta edició va estar marcada una vegada més per l'alta participació, i és que a part dels 1.825 inscrits en la cursa absoluta, cal comptar els 550 a la infantil que van permetre superar els 2.300 atletes en aquesta 32ena edició de la històrica cursa popular de les comarques gironines.
En la cursa absoluta Kabouri va sortir molt fort i una vegada més va demostrar el seu excel·lent estat de forma.
Ahir, però, un any més, els grans protagonistes de la XXII cursa del Carrer Nou varen ser els atletes populars, que van gaudir d'allò més amb la matinal esportiva al centre de Girona. La cursa va arrencar a l'avinguda Jaume I (entre Sèquia i Sant Francesc), va seguir per l'avinguda de Ramon Folch - C. Berenguer Carnicer - passeig de Canalejas - rotonda del Pont de Pedret - Auditori Palau de Congressos - vial de la Devesa - passeig de la Sardana - passeig de la Devesa - rotonda de Caterina Albert - Caterina Albert - plaça Prudenci i Bertrana - plaça Miquel de Palol - c/ Francesc Mestre Civil - c/ de Santa Eugènia - plaça Marquès de Camps i va acabar de nou a l'avinguda Jaume I.
També cal destacar que un any més, amb la col·laboració de la consultoria Gironina MACstrong, es va dur a terme la cursa d'empreses amb tres categories; masculina, femenina i mixta. Cada equip va estar compost per tres corredors. Hi va haver premis per als tres primers equips: primer equip masculí, primer equip femení i primer equip mitx
DIARI DE GIRONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada