Ahir va tenir lloc la segona edició de la cursa "popular" de BTT de Vilobí. Dic popular per dir-ho d'alguna manera. Perquè clar, després et queixes que la majoria de camins són trialeres o camins inventats per sota les línies de tensió i et diuen; home, és que això és una cursa de BTT. Doncs l'any que ve, o li canvien el nom o la farà la seva mare.
En principi hi havia dos recorreguts per escollir: un de 24 i un altre de 35. La sortida era a les 9. No sabíem si faríem la llarga o la curta però ja ho escolliríem més endavant. Doncs no. Dos minuts abans de la sortida diuen per megafonia que ara sortiran els que faran la llarga i en vint minuts la curta. Així que hem de triar ja. Amb poca consciència, escollim fer la llarga.
Els primers quilòmetres són planers, passem pel costat de casa (millor que m'hi hagués quedat ...) i arriba la primera sorpresa del matí: pels voltants de Vilobí hi ha un circuit de motos. De motos. Doncs es veu que volien provar si les bicis també hi podien passar. I ja ens veus fent voltes per un circuit de motocross amb bicis. Tota l'estona a peu perquè és impossible pedalejar. Can Bells, Serrallonga i primer control. 50 minuts i 10'5 quilòmetres.
A partir d'aquí ve el millor. En la pròxima hora farem 5 quilòmetres ... Des d'avui em conec tots els camins que passen per sota les línies de corrent. Són uns "camins" que els has de fer a peu, tant estiguis pujant com baixant. Pugem a Brunyola tres cops. La majoria de les pujades amb el peu a terra. Però penses, ja ho recuperaràs a la baixada. Mentiiiiiiiiira, com diria en Palomino. Les baixades encara són pitjors. Peu a terra igualment. Al quilòmetre 20 segon control a Brunyola. Encara falten 15 quilòmetres. Però a partir d'aquí tot va millor. Hi ha pujades, però almenys les pots fer amb bici. Voltants de Sant Romà, la resclosa i camí cap a Vilobí arribant per l'Onyar. Al final, 3 hores i quart per fer 37 quilòmetres.
Quan hem arribat ja no quedava gairebé ningú. Em penso que creien que ja no hi havia ningú més ... però almenys podem dir que l'hem fet algun cop.
Un cop a la dutxa, aigua negra, barreja de pols i greix de la cadena. Fòrmula 1 mig adormit (anava l'Alonso primer però quan m'he despertat ja havien acabat i havia fet segon ...), migdiada, celebració del barça mig adormit i a clapar d'hora. Que demà serà un altre dia.
En principi hi havia dos recorreguts per escollir: un de 24 i un altre de 35. La sortida era a les 9. No sabíem si faríem la llarga o la curta però ja ho escolliríem més endavant. Doncs no. Dos minuts abans de la sortida diuen per megafonia que ara sortiran els que faran la llarga i en vint minuts la curta. Així que hem de triar ja. Amb poca consciència, escollim fer la llarga.
Els primers quilòmetres són planers, passem pel costat de casa (millor que m'hi hagués quedat ...) i arriba la primera sorpresa del matí: pels voltants de Vilobí hi ha un circuit de motos. De motos. Doncs es veu que volien provar si les bicis també hi podien passar. I ja ens veus fent voltes per un circuit de motocross amb bicis. Tota l'estona a peu perquè és impossible pedalejar. Can Bells, Serrallonga i primer control. 50 minuts i 10'5 quilòmetres.
A partir d'aquí ve el millor. En la pròxima hora farem 5 quilòmetres ... Des d'avui em conec tots els camins que passen per sota les línies de corrent. Són uns "camins" que els has de fer a peu, tant estiguis pujant com baixant. Pugem a Brunyola tres cops. La majoria de les pujades amb el peu a terra. Però penses, ja ho recuperaràs a la baixada. Mentiiiiiiiiira, com diria en Palomino. Les baixades encara són pitjors. Peu a terra igualment. Al quilòmetre 20 segon control a Brunyola. Encara falten 15 quilòmetres. Però a partir d'aquí tot va millor. Hi ha pujades, però almenys les pots fer amb bici. Voltants de Sant Romà, la resclosa i camí cap a Vilobí arribant per l'Onyar. Al final, 3 hores i quart per fer 37 quilòmetres.
Quan hem arribat ja no quedava gairebé ningú. Em penso que creien que ja no hi havia ningú més ... però almenys podem dir que l'hem fet algun cop.
Un cop a la dutxa, aigua negra, barreja de pols i greix de la cadena. Fòrmula 1 mig adormit (anava l'Alonso primer però quan m'he despertat ja havien acabat i havia fet segon ...), migdiada, celebració del barça mig adormit i a clapar d'hora. Que demà serà un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada