dimecres, 3 de maig del 2006

El pitjor problema de la nostra societat? El 8 a 3

No és el resultat de cap partit d'hoquei patins, ni de waterpolo ni encara menys de futbol. És un tipus d'horari laboral. Començar a les 8 del matí i acabar a les 3 de la tarda. És el típic horari funcionarial: 35 hores a la setmana, com els francesos. Que quedi clar que la meva crítica va dirigida globalment, no va dirigida a cap persona en concret que conegui, ans al contrari. Si algú coneix alguna feina de 8 a 3 que me la digui ...

Això va passar divendres passat. Entre d'altres coses, havia de passar la ITV al cotxe, anar a la delegació d'hisenda a Girona i a la Fundació Universitat de Girona. El primer pas va ser la ITV. L'any passat la vaig passar sense cap mena d'incidència. Però aquest any no. Es veu que el paper que servia per l'any passat no servia per aquest. No la vaig passar i havia de passar pel taller (a Quart) perquè em fessin el paper correctament. Però això ho vaig deixar per a la tarda. Després de la ITV vaig anar a la Fundació UdG a buscar un títol. Quan hi vaig arribar, em van dir que la noia que se n'encarregava no hi era, que tornava en deu minuts (eren les deu, per tant estava esmorzant ...). Vaig aprofitar-ho per anar a Hisenda. Sembla que entris en un altre món. El món del funcionariat per excel·lència: aquell del "vuelva usted mañana". Feia uns dies havia rebut una carta mig amenaçadora d'hisenda dient que en l'esborrany de l'any anterior no havia justificat els immobles que tenia en propietat ... quin immoble? Viure a casa és un pecat també? La dona, molt simpàtica, em va dir que això era una novetat aquest any però que enviaven la carta a tothom. Això és com el dia que vaig obrir un compte a La Caixa amb un euro i l'endemà cobraven la comissió de manteniment de 5 euros. Al cap de dos dies vaig rebre una carta dient que pagava aquests 4 euros o em declararien morós. Vaig anar immediatament a La Caixa i vaig cancelar el compte.
Després d'Hisenda vaig tornar a la Fundació. La noia ja havia arribat. Em va dir que hi havia un problema amb la UdG i que aquesta havia prohibit que la Fundació pogués donar els títols. O sigui, tenien el títol però no el podien donar. Al final em van fer un certificat confirmant-ho. Però mentre estava esperant, van sortir tres o quatre treballadors de la Fundació i, cridant, van dir que marxaven mitja hora per esmorzar. Quina sort, vaig pensar.
En sortir em trobo amb una altra "funcionaria" que tornava d'esmorzar. Quina sort. Si algú plega diga-m'ho !!!!! jeje.

A la tarda, visita al taller perquè em fessin el paper correcte i visita per segon cop a la ITV. Aquest cop cap problema. Ni es van mirar el paper.

Finalment havia acabat la meva jornada de tracte amb el món funcionarial. Millor deixar aquestes coses per un dia en concret i fer-ho tot de cop. Així sempre ho pots explicar com una aventura. I a més, el dia següent començava a l'aeroport un altre estiu més. Espero i desitjo que aquest sigui l'últim any, malgrat que això fa cinc anys que ho vaig repetint.