Parlava de colpistes

Passa-ho!

Iu Forn

Dijous vaig publicar un article que ha generat un daltabaix certament inesperat. Tot va començar ahir al matí al programa La mañana de la COPE. Pel que m'han explicat, van comentar l'article manipulant-lo i traient de context un dels fragments en què hi havia una expressió insultant. A mig matí alguns companys periodistes van avisar-me que la notícia més destacada del dia a la web libertaddigital.com era aquest humil servidor. Coi, si està bé el món mundial per convertir-me en important, vaig pensar jo sense donar-hi importància. Des d'aquell moment no he parat de rebre amenaces i insults via telèfon i via correu electrònic. Dos dels correus eren de militars que em facilitaven la seva adreça. Vaig contestar-los demanant que llegissin l'article sencer. Hem intercanviat diversos missatges i, home, amics no ens hem fet, però dels insults inicials hem passat a una correspondència relativament civilitzada.

La frase en qüestió és desafortunada? Reconec que sí. Les percepcions personals són pròpies de cadascú. I si tal com vaig dir personalment als dos militars ja citats, cal que demani disculpes pel que no he volgut dir, les demano. Però és un perdó amarg. Perquè només em referia als colpistes. Em sap molt de greu que militars no colpistes, gent que treballa en missions humanitàries i que, en alguns casos, està donant la seva vida, pugui pensar que em referia a ells. Tan malament estan les coses en aquest país?

Ah, i dues últimes cosetes: 1) és molt baix usar com a munició de lluites empresarials, polítiques i periodístiques que em sobrepassen algú tan insignificant com jo, i 2) que se m'insulti en webs de senyors una miqueta tensos és normal. Ara bé, això de les amenaces ja és una altra cosa. Tant de bo no haguem de responsabilitzar cap d'aquests manipuladors del que li pugui passar a un senyor que és enemic de la violència i que només sap fer una cosa (i tampoc gaire), que consisteix a ajuntar lletres.

AVUI