Es veu que en Carod està enfadat amb l'estatut. Una altra de les seves rebequeries. Està tan enfadat que fins i tot diu que podria votar-hi en contra. Però tothom sap que al final ERC acabarà votant que sí, malgrat que hi digui que som una nacionalitat i que el sistema de finançament no hagi canviat de model. Però el que realment li cou és la foto. I és que la foto se l'ha feta CiU. Ara, ERC diu que CiU s'ha venut per un plat de llenties (i és cert) i per poder governar a Catalunya la pròxima legislatura ( i és cert) i tenir ministres a Madrid (i és cert). Tot això és veritat. Però el que hauria volgut fer ERC és exactament el mateix que CiU, però aquests se'ls ha avançat. ERC hauria volgut arribar a un acord amb el PSOE als últims instants, sent qui garanteix un bon estatut (com va fer CiU al Parlament, vaja). Si hagués passat, CiU faria d'ERC, dient que s'han venut per quatre rals. I viceversa. Al final, allò que importa és fer-se la foto.

Però mentre diu que podrien no donar suport a l'estatut, aclareix que no trencaran el tripartit. És clar, perquè el PSC no hi té cap culpa. Tota la culpa és de CiU. El PSC ja fa dies que van acceptar l'estatut que oferia el PSOE, igualment que IC-V. I per què? Doncs per la famosa poltrona. Si realment CiU i el PSOE han acordat que la federació governi a la Generalitat la pròxima legislatura, no ho faran pas amb ERC sinó amb el PSC. Per tant, saben que els queden dos anys de seient i cal aprofitar-los.

Per tant, el resultat de l'estatut ha estat el previst. Baixada de pantalons generalitzada. Només faltava saber qui la protagonitzava. I aquest cop ha estat CiU, avançant-se a ERC, que ja duria estar preparada per la foto. Això sí, mentre nosaltres ens barallem, el PSOE va a la seva i fa el que vol. Això sí que no se'ls pot desmerèixer.

Per sort, qui té l'última paraula som nosaltres. I jo ja tinc clar quina serà.