"Dins de mi sento un sanglot: "Ja veus el que has aconseguit: males opinions, cares burletes i empipades, gent que et considera antipàtica, i tot això només per no voler fer cas dels bons consells del teu propi costat millor.". Ai, com m'agradaria fer-li cas, però no puc! Quan estic callada i seriosa, tots pensen que és una nova comèdia, i aleshores haig de sortir del pas amb una broma, i per què parlar de la meva pròpia família, que de seguida es pensa que estic malalta, i em fan empassar píndoles pel mal de cap i calmants, em palpen el coll i les temples per veure si tinc febre, em pregunten si vaig restreta i em critiquen quan estic de mal humor, i no ho aguanto; quan es fixen tant en mi, primer em poso esquerpa, després trista i al final acabo girant el meu cor, amb el cantó dolent cap a fora i el bo cap a dins, buscant sempre la manera de ser com de veritat m'agradaria ser i com podria ser ..., si no hagués més gent en aquest món."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada