Els matins de diumenge poden servir per fer múltituds de coses. Dormir, esmorzar tranquilament llegint el diari, anar a passejar el gos o fer una mica d'esport. Aquesta última ha estat l'escollida (com la gran majoria dels diumenges al matí) en aquesta ocasió. Però no només es va a les curses a córrer sinó que també serveix com a teràpia de desconnexió del món real. Sempre t'acabes trobant les mateixes persones al llarg dels diumenges, sempre vestits amb xandall a l'hivern i amb pantalons curts a l'estiu (costa reconéixer la gent quan els veus un dia entre setmana, alguns amb americana i corbata). Amb alguns hi parles abans de començar, amb altres hi corres durant una estona fins que et/el deixa/es, amb altres te'ls trobes un cop acabada la cursa mentre esmorzes.
Les converses sempre solen tendir cap allà mateix: que si vas anar a la cursa de la setmana anterior, que si l'has feta algun cop, si hi ha alguna pujada forta, si realment la distància a córrer és la que et diuen els organitzadors ... (recordo una marxa a Sant Pol de Mar de principis dels 90 que deien que era de 18 quilòmetres, i en realitat van ser 28 ...). Un cop acabada la sessió matinal, les típiques excuses: em feia mal el bessó dret, no he pogut entrenar durant la setmana, estic refredat, ahir vaig anar a dormir tard o ahir no vaig dormir.
I un cop marxes, arribes a casa una mica masegat, llegeixes el diari i et poses a mirar el bàsquet al sofà fent cops de cap fins que t'adorms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada