Darrera jornada dels Carros de Foc. La nit no pot haver estat més espectacular. Tot el dia anterior emboirat i, a mitjanit, una tempesta de llamps i trons que no feia presagiar una molt bona jornada. Per sort, al refugi hi havia cobertura i vam poder mirar el radar. Acabava de passar una tongada de tempestes molt fortes i en quedava només una per passar. Ben esmorzats, agafem les motxilles direcció Josep Maria Blanc. Només al quart d'hora de caminar, quan vorejàvem l'estany de Colomina, veiem llampegar darrera nostre. Ens posem les capalines i ens cau una petita pedregada. Per sort, el sol va tornar a sortir i vam acabar passant calor.
És l'etapa en què ens mig perdem. A poc més de mitja hora del refugi Colomina, hi ha una mena de coll (el Pas de l'Ós) que no sabem agafar bé i ens embranquem per una grimpada enmig de pedres molles. Finalment, acabem sortint a dalt el coll i retrobem el camí. Fins a Blanc només queda passar un altre collet i ja ve de baixada. Anem passant estanys i llacs i, finalment, arribem a l'Estany Negre, on hi ha el refugi al mig. En 2h45m hi som. Segellem, mengem alguna cosa, crema solar i a recular un tros fins que enfilem el coll de Monestero, la darrera pujada forta de la ruta. En baixar, i a conseqüència de la pluja, el camí es converteix en un sorral i ens beneficia la baixada ja que hem d'anar deixant-nos caure. Els qui ho facin pujant no riuran tant ... Després d'una tartera de pedres, anem perdent alçada agafant una vall i un rierol que ja no deixarem fins passar l'estany de Monastero i arribant al refugi Ernest Mallafré, allà on havíem començat cinc dies abans.
En total, poc més de sis hores de camí per fer 17 quilòmetres amb un desnivell acumulat de 1.800 metres. Us deixo l'enllaç del wikiloc i unes fotografies.
L'estany de Colomina i el refugi. Al fons, la pedregada que ens esperava
Restes de la pedregada
El refugi Josep Maria Blanc, al mig del llac
El Coll de Monastero
Baixant el coll
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada