Passa-ho!
I si Catalunya tingués un rei?
Doncs ja li responc ràpidament la pregunta: s’avorriria. I sap per què? Perquè un rei català no tindria cap feina a fer. No caldria que convoqués reunions més o menys secretes per solucionar cap problema social perquè aquí no hi ha res a solucionar... i estic pensant en tot això de la llei electoral, exemple de consens, generositat i unió (i, bàsicament, de Convergència). Ni caldria tampoc que fes de mitjancer en res de res perquè aquí no n’hi ha conflictes... i estic pensant en el PSC, també exemple de consens, generositat i unió (concretament unió entre el Baix Llobregat i Sant Gervasi).
Se’n recorda, oi? Per acabar amb la terrible desafecció que ens havien provocat els casos Millet i Pretòria, el senyor Montilla va prometre’ns una nova llei electoral (per cert, una relació causa-efecte del nivell de comparar 200 grams de cigrons amb una americana de quadres escocesos). Els mateixos que en 30 anys no havien mogut una ungla, ara ens ho solucionarien tot en tres mesos. I tant!!! I això provocaria un efecte dòmino de tal magnitud que a l’abril ja començarien les cues per anar a votar a les eleccions de la tardor. Ui, sí!!! Bé, no cal que li digui com ha acabat la cosa perquè ha passat el que tothom sabia que passaria. ¿O és que algú creia que CiU acceptaria canviar unes regles del joc que perjudiquen la majoria que les enquestes li posen a tocar dels dits?
I ho està veient, oi? Quan aquest PSC que ho governa tot (i més) s’ensuma una possible derrota, ¿qui agafa el carret de transportar enciams i treu la imatge del partit del museu de cera en què s’ha convertit el tripartit? L’aparell? Nooor. Ho fa el sector amb menys futur intern que dos independentistes al mateix partit. I usant uns arguments que podrien signar els capitans, si és que s’atrevissin a tenir opinió. Per tant, amb tot tan ben controlat, qui necessita un monarca, oi?
AVUI
Se’n recorda, oi? Per acabar amb la terrible desafecció que ens havien provocat els casos Millet i Pretòria, el senyor Montilla va prometre’ns una nova llei electoral (per cert, una relació causa-efecte del nivell de comparar 200 grams de cigrons amb una americana de quadres escocesos). Els mateixos que en 30 anys no havien mogut una ungla, ara ens ho solucionarien tot en tres mesos. I tant!!! I això provocaria un efecte dòmino de tal magnitud que a l’abril ja començarien les cues per anar a votar a les eleccions de la tardor. Ui, sí!!! Bé, no cal que li digui com ha acabat la cosa perquè ha passat el que tothom sabia que passaria. ¿O és que algú creia que CiU acceptaria canviar unes regles del joc que perjudiquen la majoria que les enquestes li posen a tocar dels dits?
I ho està veient, oi? Quan aquest PSC que ho governa tot (i més) s’ensuma una possible derrota, ¿qui agafa el carret de transportar enciams i treu la imatge del partit del museu de cera en què s’ha convertit el tripartit? L’aparell? Nooor. Ho fa el sector amb menys futur intern que dos independentistes al mateix partit. I usant uns arguments que podrien signar els capitans, si és que s’atrevissin a tenir opinió. Per tant, amb tot tan ben controlat, qui necessita un monarca, oi?
AVUI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada