Si vostès s’hi han fixat, les eleccions a la UdG són una cosa realment complicada. Ho dic per això del vot ponderat. El vot dels professors doctors, tant si en votava un com si en votaven cent, suposava el 51% del total; i el dels estudiants, tant si en votaven deu com si en votaven deu mil, equivalia al 23% del total. O sigui, que en el cas hipotètic que un sol professor doctor anés a votar, aquest sol decidiria qui és el rector. Encara que en aquelles eleccions s’haguessin mobilitat deu mil estudiants. Dies enrere vaig preguntar a un dels candidats si ho trobava normal, això que el vot dels estudiants, votin els que votin, pugui valer sempre un 23% del total. «Doncs hi ha qui creu que encara val massa», em va contestar. I m’ho va raonar: «No hi ha cap hospital que quan tria el director ho posi a votació dels pacients». Ben mirat, té raó. Els estudiants, vist així, no deixen de ser mers clients. Em va recordar una ocasió quan, anys enrere, Sanitat va fer una enquesta de satisfacció als pacients ingressats en els hospitals catalans. Saben quina era la queixa principal? El menjar no els agradava. Ho vaig comentar amb el qui aleshores era el conseller del ram. «Si la principal queixa dels pacients és que el menjar no els agrada, tampoc anem tan malament», em va contestar. Ben mirat, també tenia raó. Vaja, que això que el client sempre té raó, suposo que ja ho saben, és ben relatiu.
EL PUNT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada