La vida en capítols

Avui dia no ets ningú si no estàs enganxat a una sèrie americana de televisió. Els seguidors en parlen amb el fervor i l'entusiasme propis d'aquells que han estat captats per una secta.

Abans eren els fulletons i avui són les sèries de televisió, però sempre ens ha agradat que ens expliquin la vida en capítols. Quedar-nos amb ganes de més. Identificar-nos amb els personatges. Admirar-los amb la mateixa devoció que els nostres avantpassats adoraven els sants de les estampetes. Confondre les nostres vides amb les seves. Vestir com les protagonistes de Sexo en Nueva York, anar als restaurants que van elles i comportar-se com ho fan elles. És la realitat que copia la ficció, i no al revés.

Parlem de sèries amb la mateixa passió que de futbol. Ets del Barça o del Madrid. De House o d'Anatomía de Grey. En parlem com si fos una droga. Estic enganxadíssim a Prison Break. Per això, la gent hi trafica i està disposada a cometre il·legalitats per baixar-se d'Internet l'última temporada de 24, abans no arribi a Catalunya. A la feina s'intercanvien els devedés igual que, de petits, canviàvem cromos al pati del col·legi. Jo et passo la segona temporada de Lost, tu em deixes la tercera de Los Soprano.

Les sèries de televisió han passat la mà per la cara al cinema. Hi ha capítols més cars i més ben fets que moltes pel·lícules, només duren 45 minuts, sempre en tens un altre per veure, no et cal sortir de casa i te'ls pots posar a l'hora que tu vols. Abans d'anar a dormir, per exemple. Cada dia més gent s'escarxofa de matinada davant de la tele i veu un, dos i tres capítols de la seva sèrie favorita, la mateixa gent que abans potser agafava un llibre -una altra víctima col·lateral de l'èxit de les sèries- i en llegia un, dos o tres capítols.

Ah, i tot això gràcies a la tele i als Estats Units, dues de les coses més criticades d'aquest món. Aquells que diuen que a la televisió tot és una merda i que dels ianquis no en pot venir res de bo ara es troben enganxats a una sèrie de televisió i, al damunt, americana.

L'impacte d'aquest fenomen sobre la vida familiar també s'haurà d'estudiar algun dia. És com si les sèries reforcessin les parelles que van bé -que les miren i les comenten junts- i fessin més suportable el dia a dia de les parelles en crisi, que mentre veuen la tele no cal que estiguin per la persona que tenen al costat. Per a la gent que viu sola, la vida també sembla una mica millor gràcies a les sèries. I és que mai no s'està sol de debò, si tens a la tauleta de nit els 13 últims capítols de la teva sèrie favorita.

Albert Om

AVUI