Faig sonar el despertador quatre cops, un cada deu minuts, abans d'aixecar-me. Pago l'IVA l'últim dia del trimestre. I em fot que els governs em copiïn i ells també ajornin les decisions permanentment.

Anem tardíssim

M'avergonyeix que dilatar l'assumpció de responsabilitats i deixar per demà passat el que hauries d'haver fet abans-d'ahir sigui la tendència creixent. No faig la denúncia des de cap autoritat moral, sinó des de l'egoisme més pur. Perquè alguns ens puguem permetre deixar les coses per a l'últim moment, caldria que la resta anés puntual.

Vaig néixer tan emmandrit que em van desallotjar per cesària, sempre he estudiat el matí de l'examen, la carrera la vaig triar al moment d'omplir la preinscripció i trigo tant a comunicar males notícies que se n'assabenten per terceres persones, i s'enfaden encara més. No n'estic orgullós, i m'ha costat acceptar-me. Tant, que en el procés d'acceptació he esgotat la paciència, i ara m'irrita ser governat per gent indecisa com jo. Em desespera que els governs francès i espanyol posposin la decisió sobre la línia d'alta tensió fins passades les eleccions, i que es facin enrere de la llei antialcohol fins després de les municipals, i que frenin el retorn dels papers de Salamanca per no despertar la fera espanyolista (¿pot estar encara més desperta?), i que s'entretinguin en el desplegament de l'Estatut (si és que mai el despleguen).

El gestor m'alerta que cada dia som més els que presentem la renda a última hora, i les cues al banc l'avalen. Els dissabtes a tres quarts de nou de la nit als súpers hi ha bufetades per omplir els carros. I part de l'èxit del mòbil és que permet no haver de concretar res. Concertem cites ambigües i el mateix dia ens truquem per anul·lar-la o bé confirmar-la i posar-nos d'acord en lloc i hora.

Es retarda l'edat de començar a treballar d'uns joves que empalmen màsters per no assumir que trobar feina del que busquen serà impossible. Triguem a marxar de casa, a tenir fills, a acceptar que ens diguin de vostè. Anem al dentista quan el mal és insuportable, ens fem la revisió mèdica quan un amic ha tingut un infart i ens posem a dieta quan no ens podem cordar els pantalons, i només fins que ja ens tornen a entrar.

Des de la posició privilegiada d'expert que fa quaranta-un anys que ajorna decisions, certifico que viure així és perillós. Per exemple: aturar quatre cops el despertador cada dia és una tortura, no cura el mal humor i ni tan sols garanteix que al final no t'adormis. Aviso abans que sigui massa tard.

carles.capdevila@gmail.com

Carles Capdevila