dilluns, 12 de febrer del 2007


El 30% d'alumnes d'ESO passa de curs amb àrees pendents


L'índex de repetidors oscil·la entre el 10% i el 14% Els plans de diversificació curricular es consoliden com una bona alternativa contra el fracàs Els sindicats qüestionen l'èxit del pla de xoc a la secundària
Carol Biosca


Al voltant del 30% d'alumnes d'ESO passen de curs amb fins a tres àrees pendents, i entre un 10 i un 14% repeteixen curs, segons les últimes dades disponibles del departament d'Educació, corresponents al curs passat. El curs amb un percentatge més baix d'alumnes que passen de curs amb matèries suspeses va ser el primer, amb un 28,20%. A segon, aquest índex va elevar-se al 31,9%, i a tercer, fins a un 33,5% d'escolars van passar de curs amb àrees suspeses.
Aquests percentatges van ser lleugerament inferiors el 2004-05 (un 25% a primer, un 28% a segon i un 28,5% a tercer), si bé l'índex de repetidors va ser més gran: entre el 13 i el 19,6%. Un cop acaben l'ESO, els alumnes amb matèries suspeses que ja hagin exhaurit les possibilitats de repetir curs (un màxim de dos cursos a l'ESO), poden fer una prova per accedir directament als cicles formatius o decantar-se per un programa de transició al treball.
Segons la directora general d'Educació Bàsica i Batxillerat del departament, Montserrat Casas, que avala el caràcter general d'aquestes dades, a Catalunya estan funcionant amb èxit diverses experiències per intentar "recuperar" aquests alumnes abans d'acabar l'ESO, a través dels plans de diversificació curricular. Es tracta de programes amb un currículum adaptat, que, a través d'acords amb ajuntaments o empreses, permeten cursar part dels estudis en contacte amb el món laboral.
El departament va aprovar un pla de xoc per combatre el fracàs escolar que han subscrit una vuitantena de centres i que vincula els recursos a la millora de resultats. El pla ha rebut crítiques, tant de sindicats de l'escola pública com de l'associació de directors i exdirectors AXIA.
USTEC, CCOO i UGT afirmen que els recursos per millorar l'atenció a la diversitat s'haurien de vincular a projectes i no a resultats, perquè la millora del rendiment acadèmic no depèn tant dels centres com de la "motxilla" socioecònomica dels alumnes.