La infanta Lionor ja té bloc

http://leonordeborbon.blogspot.com/

Bé, ella ha tardat un dia en fer-se un bloc personal i jo vaig tardar 24 anys. Espero que una petita nena faci el que no ha pogut fer encara ningú, i que si fos per alguns no es faria mai, canviar la constitució i que molts de nosaltres la poguem rebutjar via referèndum. Visca la república !

És nena !!!!!!

Ja tenim la monarquia salvaguardada !!!! Quin patir aquesta nit, esperant que tot anés bé perquè la monarquia espanyola, amb tants segles de tradició, s'hi estava jugant la seva perpetuació al poder.

Però hi ha hagut un petit problema que potser no havien previst. I és que ha sortit nena. I què vol dir això? Doncs que si els princeps tenen un altre fill i és varó, aquest seria l'hereu. Com va passar amb Felip i Elena. O sigui, la llei sàlica.

Però la constitució diu tot el contrari. Diu que hi ha d'haver igualtat en sexe i això no succeeix en la monarquia. Ara, tots a córrer a canviar-la. Però clar, si es canvia i es dona igualtat en la successió de la monarquia, el príncep Felip hauria de deixar de ser el primogènit i que ho fos la infanta Elena oi? I el futur rei seria en Froilán, i el rei consort en Marichalar ... O farem una llei amb una simple exepció, igualtat de sexe però a partir del príncep Felip.

I si segons el PP l'estatut és una reforma constitucional que trenca la unitat d'Espanya, serà la petita Elionor un motiu de trencament de l'estat ja que implica també la reforma constitucional? Doncs si és així, visca la petita Elionor !!

Castanyes per a la castanyada

Què es necessita per a la castanyada? Evidentment, castanyes. Doncs avui n'hem collit més de 70 quilos en poc més de dues horetes. I a més, dos cistells de trompetes de la mort amb algun rossinyol. I després, obviament, dinar. Tot això ho veureu millor a les fotografies.

4-1

4 victòries i tant sols una derrota en cinc partits. La víctima d'avui ha estat el Granada, que ha rebut una pallissa històrica, al perdre de 34 punts contra l'Akasvayu Girona, per 63 a 97. Els més destacats del partit han estat Myers amb 16 punts, Thompson amb 14 i Salenga amb 15. El pròxim partit, contra el Ricoh Manresa diumenge que ve, diumenge de fires.

Estadístiques oficials ACB

La princesa Letícia ingressa a la clínica Ruber de Madrid

La princesa Letícia ha ingressat a les vuit del vespre a la clínica Ruber Internacional, on ha de donar a llum. La princesa està acompanyada pel príncep Felip i ha ingressat per recomanació del seu ginecòleg.
El futur hereu de la corona espanyola podria néixer en les pròximes hores. La princesa Letícia ha ingressat aquest vespre d'urgències a la clínica Ruber de Madrid acompanyada pel seu marit, Felip de Borbó. Tots dos han arribat al centre en un furgó amb els vidres tintats i enmig de fortes mesures de seguretat. També s'ha desplaçat a la clínica el seu ginecòleg, Luis Ignacio Recasens.

TELENOTICIES.COM

La Federació Catalana de Korfball obté el reconeixement internacional

En una reunió a Terrassa (Vallès Occidental), on aquests dies es fa l'europeu B de korfball, la Federació Internacional d'aquest esport mixt ha reconegut oficialment la Federació Catalana de Korfball com a membre de ple dret. Fins ara, la selecció catalana gaudia d'un reconeixement temporal, segons el president de la federació catalana Toni Jurado. Des d'avui, aquest reconeixement ja és total, gràcies a 37 vots a favor i 5 en contra.

Això significa que si la selecció catalana guanya l'equip de Polónia avui al vespre a Terrassa, obtindrà plaça per a l'europeu A que es disputarà l'any vinent a Hongria i podrà optar, així, al mundial de Txèquia de 2007.

El korfball és un esport mixt, semblant al bàsquet, que tot i ser reconegut pel Comitè Olímpic Internacional, no té estatus d'esport olímpic, tal com passa amb els escacs, el golf, el patinatge o el rugbi.

VILAWEB

Una calle de París

Si no recordo malament, crec que el primer disc que em vaig "comprar" (me'l duria pagar el meu pare, això segur) va ser un dels Duncan Dhu, a mitjans anys 80. No recordo ben bé l'any perquè jo era molt petit, duria tenir uns 6 o 7 anys. Recordo que era un casset de color blanc, amb poques cançons i que durava molt poc. Ara ens queixem si un cd té només 12 o 13 cançons i dura una hora però abans, els cassets si que duraven poc ... I perquè em venen al cap ara els Duncan Dhu? Perquè l'altre dia vaig sentir que sortia al mercat un recopilatori dels seus millors èxitsperò versionats per altres cantants: una calle de París, en algún lugar o cien gaviotas.

Una calle de París
no es tan sólo oro
lo que allí perdí.
Una apuesta al corazón, nunca juegues si sólo
queda tu honor.

Y ahora hay una habitación
con un cuadro y un colchón.

Una calle de París,
su recuerdo todo lo que conseguí,
el adiós de una mujer
se llevó la paga, el vino y el placer.

Y en mi vieja habitación hay cortinas
para que no entre el sol.

La noche se llevó los cuadros,
la cordura y la fe.

Y nunca más se vió salir ningún
color de mi pincel.
El cuadro que pinté con tu sonrisa
y que nunca acabé
quegó en la habitación y nunca más se vio.

Una calle de París
me recuerda todo aquello que no fuí
el final de una ilusión
en la noche en que París se estremeció.

Y ahora hay una habitación
con un cuadro y un colchón.

Una calle de París, El grito del tiempo, Duncan Dhu

Ja comencen !!!

Avui és el dia. Avui comencen les Fires de Girona, o sigui, les barraques (perquè amagar-ho). Sembla que aquest any no passarem gaire fred però potser si que ens mullarem una miqueta. El primer cap de setmana faré força bondat per tal de guardar forces ja que a partir de dilluns és sessió ininterrumpuda. Ens veiem per barraques !!

Tercera victòria

Adecco Estudiantes 88-96 Akasvayu Girona

Kammerichs 21 punts i 30 de valoració
MacDonald 22 punts i 21 de valoració
Salenga 14 punts i 19 de valoració

Fitxa oficial ACB

Més perles vingudes de les espanyes

La FAES (Fundación para el análisis y los estudios sociales), o sigui, allà on ha anat a parar l'Aznar, ha publicat un dels seus estudis fet per suposats experts. Entre les moltes coses que proclama, i que podeu veure més avall, destaca la defensa de la poligàmia per part del nou estatut.

“Esa constitución catalana –Estatuto, se llama– pretende contemplarlo todo, que nada escape a su dominio. Una anomalía constitucional en la historia europea. Triste honor el que los catalanes nos apuntamos”

“El Estatuto diseña un modelo educativo intervencionista propio de las dictaduras socialistas, no de sociedades libres. Se comprende que Batasuna y Esquerra estén tan satisfechas. Se comprende menos la posición de algunos católicos”

“La acción exterior de España quedará yugulada por la de la Generalitat. Las observaciones de la Generalitat serán ‘determinantes’ en los procesos de revisión de los tratados de la UE. También participará en la distribución de los fondos europeos”

“Las Cajas de Ahorros serán instrumentos del poder político. Algo insólito en la legislación mercantil y bancaria occidental. ¿Lo quieren los empresarios catalanes?”

“Se instituye una nación independiente, Cataluña, dentro de otra nación, España, reconociendo la singularidad de una hipotética comunidad nacional, Arán. Una organización estatal nueva en el mundo, la ‘Nación tridimensional’”

Concurs de tirs lliures al Palau de Fires

Ja no hi ha excusa per no tenir una samarreta de l'Akasvayu Girona. A practicar tirs lliures !!!

On són els 'progres'?

Què se n'ha fet, de tots aquells artistes 'progres' espanyols que es van passar la campanya electoral reclamant un canvi a Catalunya? ¿Algú els ha sentit, ara que Catalunya vol canviar Espanya?

Els últims dies hem assistit impertèrrits a les reaccions irades de l'Espanya de sempre. La vella guàrdia del PP s'ha ajuntat amb la del PSOE, el Defensor del Poble amb el governador del Banc d'Espanya, els militars amb la família reial, el Jiménez Losantos amb el Pedrojota, i els ultres que rebenten actes amb les pàgines webs que proclamen el boicot als productes catalans.

Res de nou. Ja sabíem que aquesta Espanya existia. El problema és que ens pensàvem que també n'hi havia una altra. I ha resultat que no, que les dues Espanyes poden estar a mata-degolla pels matrimonis homosexuals, per la immigració o per la guerra a l'Iraq. Però quan es tracta de reconèixer que aquest Estat el formem nacions diferents, només n'hi ha una, d'Espanya: la que desbarra. Els altres callen, i amb els seus silencis tan eloqüents deixen Zapatero com Gary Cooper: sol davant el perill.

¿O és que heu sentit algú que hagi sortit a defensar una Espanya plurinacional? ¿On són els amics del Serrat: l'Ana Belén, el Joaquín Sabina o el Víctor Manuel? De la manera que els agrada signar manifestos, ¿per què no en fan un que reclami respecte cap a l'Estatut que ha aprovat el 90% dels catalans? O ¿per què no organitzen un concert Per a una nova Espanya a Las Ventas? ¿No deuen pas tenir por que els xiulin, com li va passar al Raimon després de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco?

A les eleccions del 2003, el PSC projectava vídeos de gent de la faràndula espanyola, com Ramoncín, Imanol Arias o Juan Echanove, que apostaven per un canvi a Catalunya. ¿Els heu vist que obrissin la boca ara? Algú sap on para Javier Gurruchaga, que cantava l'All you need is love amb Pasqual Maragall?

¿És que ningú de fora de Catalunya pensa aixecar la veu per protegir els catalans dels insults que rebem? ¿Què en diuen, de tot plegat, comunicadors amics com Millàs, Gabilondo o Vicent? ¿On són aquells famosos que apareixien en espots de la Generalitat dient que els catalans érem gent molt acollidora? No vull creure que només surtin a defensar Catalunya si cobren. ¿I on és aquella plataforma d'artistes que, amb la família Bardem al capdavant, cridaven No a la guerra?

Si algun d'aquests progres es creu, de veritat, això de l'Espanya plurinacional, hauria de parlar ara. Si opta pel silenci, a la pròxima campanya electoral es pot estalviar el viatge. Ja no ens el creurem.

Albert Om (Avui, 25-10-05)

Sortida del sol fa uns deu minuts

Drets d'imatge?

Us he pujat el diploma de la cursa del carrer nou (abans els diplomes es donaven en mà però la tecnologia ho ha canviat tot) per corroborar la meva participació i tres fotos de l'arribada. En les tres últimes fotos veureu que hi ha unes franges verticals blanques. Aquestes fotos estan penjades a una pàgina web i l'autor de les fotografies diu que posa aquestes franges per evitar-ne l'ús fraudulent i mantenir el dret d'imatge i que l'hagis de comprar. Però clar, jo em pregunto: quins drets d'imatge? A algú dels més de mil participants els hi van dir que a l'arribar et farien fotos? i que les penjarien a la xarxa sense el seu permís? Que jo sàpiga no.

Per tant, defensant el mateix dret d'imatge que el fotògraf, penjo les fotos on surto jo a la meva pàgina web.

Es nota que feia quatre mesos que no corria cap cursa ...

Buscant a en Willy

No sortim ni al punt ni en portada, sino al diari de girona i en pàgines centrals. La foto és de molt mala qualitat i de petites dimensions i m'he sabut veure perquè sabia per on havia sortit. Només he pogut desxifrar-me a mi i a en David. Estem a la part superior dreta de la foto. A veure qui troba en Willy.


DIARI DE GIRONA

Akasvayu-Gran Canaria

Segon partit a Fontajau i segona victòria consecutiva per 91 a 80. Partidàs de Fran Vázquez i Raül López, a part de l'inmillorable Terrel Myers. Dijous que ve, partit a Vistalegre contra l'Estudiantes.

Aquí teniu les estadístiques oficials de l'ACB.

4 mesos després

4 mesos després, una altra cursa. L'últim cop que vaig anar a córrer en una cursa va ser a Medinyà, un dissabte al vespre del mes de juny. Doncs avui ha tocat la clàssica cursa del carrer nou (la dec haver fet més de deu cops). Òbviament, el meu estat físic no era el millor però encara ha anat prou bé. Els tres primers quilòmetres són elèctrics. Més de mil persones surten de Jaume I cap als jutjats, plaça independència, santa clara, pont de pedra, ciutadans, ballesteries i pujada a la catedral fins arribar a la facultat de lletres (quilòmetre 3). Mira que la pujada a la facultat l'he feta centenars de vegades ... però per la cursa del carrer nou aquesta pujada ja és la tercera o quarta i ja tens les cames fetes caldo. Sort que allà comença una part més fàcil, baixant cap a la plaça catalunya, general mendoza, rutlla, creu i països catalans. Llavors, carrer pericot amunt fins la carretera de barcelona, tot el carrer migdia (és més llarg que un dia sense pa ... i mira que quan el fas amb cotxe és un minutet de no res) fins la salle, bisbe lorenzana, joan maragall, plaça catalunya i entrada triomfal al carrer nou pel pont de pedra. En total, 53 minuts i 52 segons (el meu rècord és de fa dos anys, quan vaig fer 8 minuts menys). Però bé, amb una pluja que ni es notava i que ha fet que la calor no fos gaire asfixiant.

I ara a esperar si tornem a sortir demà a la portada del punt, com l'any passat...

Wilmaaaaaaaaa, obre la porta !!!!!!!!!!!!!!

Mira que hi ha noms que comencen per W i m'han de posar Wilma a l'huracà ... Tothom sap que Wilma és el nom de la dona d'en pedro picapiedra !!!!! Però a part de la gràcia del nom, té una altra gràcia. I és que aquest huracà passa exactament per allà on vam anar de viatge de final de carrera, a Cancún (playa del carmen, més concretament), l'any 2003. Aquests dies estan parlant de l'illa de Cozumel o de l'illa de las mujeres, dels carrers de playa del carmen però encara no han parlat de l'hotel on vam anar, el Caracol Village. Quan hi vam anar es veien encara alguns dels efectes d'un huracà anterior (algun sostre de l'hotel estava aixecat). Espero que no els hi faci gaire mal.

Però com es forma un huracà?

Praga a Banyoles

Banyoles és Praga. Praga és Banyoles. Ahir Praga tocava a Banyoles i els seus fans incondicionals també hi érem. Uns quaranta-cinc minuts de bona música, bona veu i bones vibracions.

When you, when you forget your name

When old faces all look the same
Meet me in the morning when you wake up
Meet me in the morning then you'll wake up
If only I don't bend and break
I'll meet you on the other side
I'll meet you in the light
If only I don't suffocate
I'll meet you in the morning when you wake

Lovesick bitter and hardened heart
Aching waiting for night waiting for life to start
Meet me in the morning when you wake up
Meet me in the morning then you'll wake up

If only I don't bend and break
I'll meet you on the other side
I'll meet you in the light
If only I don't suffocate
I'll meet you in the morning when you wake

If only I don't bend and break
I'll meet you on the other side
I'll meet you in the light
If only I don't suffocate
I'll meet you in the morning when you wake

I'll meet you on the other side
I'll meet you in the light
If only I don't suffocate
I'll meet you in the morning when you wake


Bend and Break, Keane, Hopes and Fears, 2004

El Firefox arriba als cent milions de descàrregues en menys d'un any

Quan és a punt de fer l'any del llançament, ja s'han fet cent milions de descàrregues del navegador de codis lliures Firefox. La Fundació Mozilla ha agraït a tots els internautes el suport i ha declarat que el nombre de descàrregues superava totes les expectatives. La pàgina Spread Firefox és l'encarregada de difondre notícies sobre el navegador i hi ha instal·lat el comptador que va anotant cada nova descàrrega del navegador.

Per celebrar els cent milions, Spread Firefox proposa els internautes de fotografiar-se davant de l'ordinador amb el gràfic de celebració i els autors de les deu millors fotografies rebran articles de 'merchandising' de la Fundació Mozilla. Però l'acte principal per festejar els cent milions de descàrregues es farà a Oregon dissabte, amb el llançament d'un globus aerostàtic de Firefox que organitzen conjuntament l'associació d'usuaris de Linux d'Oregon, l'Oregon NASA Space Grant Consortium i el OSU Open Source Lab.
Recordem que, l'abril passat, ja s'havien fet cinquanta milions de descàrregues de Firefox.

VILAWEB

CLOUDS

Que no et donin gat per llebre

Cicle de conferències REPENSAR L'EDUCACIÓ PER A UNA SOCIETAT SOSTENIBLE: EL PAPER DE L'EDUCACIÓ EN UNA SOCIETAT INSOSTENIBLE al Centre Cultural de la Mercè. La primera conferència va a càrrec d'en Francesc Escribano, director de Televisió de Catalunya. Assegut a l'aula de conferències, última fila. A la taula, dues persones. Una de jove, que és qui presenta l'acte. Una altra de més edat. Ens solucionen l'enigma. En Francesc Escribano no ha pogut assistir a la conferència per problemes d'agenda. I al seu lloc hi ha una altra persona, que entre altres coses ha dirigit el club super 3 i haver escrit algunes lletres d'alguna cançó d'algun dels cd's del club super 3. Currículum comparable al de l'Escribano. Dimarts que ve toca l'Eudald Carbonell. Espero que no s'hi presenti en Julià Maroto.

I després de la conferència, a veure la segona part del barça al Mític. Si ho arribo a saber, me'n vaig directament a casa a sopar i a veure ventdelplà ...

Passa-ho

Envia SALVAR
i el nom del conseller
que no vulguis
que abandoni el
Govern al 5557.
Exemple: SALVAR
MILA. Passa-ho

AKASVAYU GIRONA

Primer partit i primera victòria. I contra el Reial Madrid, vigent campió de lliga. Com a figura, el de sempre: terrell Myers. Però també cal destacar Germán Gabriel i Federico Kammerichs. I quant en Raul López i en Salenga estiguin en forma, es recuperi en Mcdonald i l'últim fitxatge, Peeler, entri a l'equip, això pot ser espectacular.

El salt inicial

Fenòmen Raül
I al final, victòria

Estadístiques oficials

10 litres en una horeta

Radar meteorològic

Retiren el nou Astèrix en català per errades a la coberta

Editorial Salvat ha decidit retirar la versió catalana de la nova aventura d'Astèrix que s'ha posat a la venda avui a tot el món. La raó, una errada garrafal al títol. El còmic ha aparegut titulat 'El cel s'ens cau al damunt'. D'una banda, el verb 'caure' no és reflexiu i, d'una altra banda, estan mal apostrofats els dos pronoms. VilaWeb ha parlat amb l'editora responsable de l'edició catalana, Trinitat Marull, que ha assegurat que avui mateix al matí enviaran un fax als llibreters perquè retirin els exemplars.

Segons Marull, l'errata només s'ha comès a la coberta, ja que a l'interior apareix la mateixa frase escrita de forma correcta: 'El cel ens cau al damunt'. Però, de fet, l'errada es repeteix a la primera plana interior.
L'editora no s'explica què ha passat i només pot atribuir l'error al secretisme amb què es porten aquest tipus de llibres amb grans llaçaments mundials i la rapidesa en què s'ha de tancar la coberta al darrer moment: 'El llibre anava per un cantó i la coberta per l'altre. No sé com ha passat. Van revisar el text tres correctors a Barcelona i un a París. I suposo que el problema ha estat haver donat la correcció per telèfon'.

VILAWEB

TVE Catalunya deixarà d'emetre en català

El comitè d'empresa de TVE ha informat que el passat 7 d'octubre "el director del TVE Catalunya, Joan Tàpia, en reunió amb aquest comitè, va reconèixer que el director de TVE, Manuel Pérez Estremera, li havia manifestat que la direcció de TVE 'ha establert un termini, fins al gener, per a la continuïtat de la franja de desconnexió de TVE Catalunya, vol homogeneïtzar les desconnexions de tots els centres i deixar-les en tres quarts d'hora o una hora, i no entén com existint TV3, que ja emet en català, haguem nosaltres de mantenir la nostra programació en català'". La direcció de TVE tampoc "està d'acord, i li sembla excessiu, que TVE Catalunya tingui tres hores de desconnexió diàries".

E-NOTICIES.COM

Acostumats a que ens maltractin

Últimament, Catalunya està rebent múltiples acusacions d'insolidaritat i d'egoïsme. Això és a causa, principalment, de l'aprovació de l'estatut per un 90% del parlament català. Però, a part d'aquesta causa, n'hi ha d'altres. Examinem-les:

1. Ser nacionalista
2. Parlar malament algun dia d'Espanya
3. Tenir un amic a Euskadi
4. Alegrar-te de la derrota d'un partit de la selecció espanyola
5. Que a casa teva es parli català
6. Haver-te llegit l'estatut i no trobar-lo tan dolent
7. Ser català, i a més homosexual
8. Que et diguis Jordi o Montserrat
9. Anar a veure algun partit de la selecció catalana
10. Expoliar el territori espanyol, per exemple anant a buscar bolets a Soria
11. Que no et sàpiga greu que regalin Ceuta i Melilla al Marroc
12. Que l'Aznar et caigui una mica malament
13. Tenir una bicicleta Orbea (feta per separatistes bascos)

12 d'octubre, dia de la hispanitat, dia de la raça

"12 d'octubre, dia de l'Hispanitat? dia de la raça? o més bé dia de la intolerància?, dia de les associacions feixistes?

Segons la història, un 12 d'octubre de 1492 tres vaixells procedents de la península ibèrica, comandats per un tal Cristòfol Colóm van arribar a un continent desconegut per ells, però no un continent nou, com volen fer creure, un continent tan vell com Europa o els altres continents que componen el planeta i que estava habitat per milions de persones. Els primers temps semblava que no va haver-hi problemes, però més tard els invasors van intentar imposar les seves costums i la seva cultura per la força sense respectar la cultura dels habitants d'aquelles terres (de la seva terra). És quan van començar els enfrontaments i que van durar alguns segles. És aqui on va començar el més gran genocidi de la història de la humanitat, eliminant sistemàticament tribus senceres d'indígenes (que nosaltres anomenem indis).

I els genocides van ser sobretot espanyols i anglesos, moltes vegades tractant de salvatges als reprimits, que l’únic que feien era defensar la seva terra, defensar la seva història i cultura i defensar-se ells mateixos i els seus habitants. Per desgràcia encara continua en alguns llocs, com ara Chiapas per part del govern mexicà, descendents d'aquella cultura que van portar des de alguns llocs de la península ibèrica.

Però el més humiliant és que els descendents d'aquells imperialistes celebren aquest dia com a festa nacional espanyola i diguin dia de la Hispanitat, trepitjant encara més els milions de víctimes comeses per aquells genocides.

Per això nosaltres no tenim res a celebrar, i menys aquí, on hem hagut de patir els últims anys una de les més grans convocatòries feixistes de tot l'estat, on s’exalten els discursos xenòfobs, racistes i d'incitació a neteja ètnica i a l'odi racial. Cosa que no podem permetre més.

Jo personalment com a festiu l’únic que tinc respecte aquest dia és la diada tradicional dels meus amics aragonesos. I pels creients, el dia de la Mare de Deu del Pilar. Només."

Un avió militar realitza un aterratge d´emergència a l´aeroport de Girona

Un avió militar de transport de tropes va fer ahir un aterratge d´emergència a l´aeroport de Vilobí d´Onyar perquè tenia el tren d´aterratge encallat. El pilot i els tres paracaigudistes van resultar il·lesos.
L´avió militar, una versió petita del gran avió de transport Hèrcules, va sortir ahir de la base aèria de Getafe en direcció a l´aeròdrom d´Empuriabrava, on tres paracaigudistes anaven a realitzar salts. Segons sembla, en el moment d´aterrar a la localitat altempordanesa, el tren d´aterratge va tocar una tanca, es va rebentar una roda i es va encallar.
Davant la impossibilitat de fer un aterratge d´emergència perquè no hi havia bombers a l´aeròdrom d´Empuriabrava, el pilot va sol·licitar permís per prendre terra a Vilobí, on sí hi ha efectius d´emergència.
El dispositiu es va activar cap a les cinc de la tarda. Els bombers van dipositar a la pista d´aterratge un capa de dos metres d´espessor d´escuma-laca en 300 metres de la pista. L´avió va iniciar la maniobra d´apropament i aterratge pel costat sud de l´aeroport, al contrari de com es fa normalment, que és pel nord.
El fet que aquest model d´avió de transport de persones sigui molt lleuger i estigui propulsat per hèlices va permetre que l´aeronau realitzés tota la maniobra planejant, cosa que reduïa la velocitat. La perícia del pilot va fer la resta: l´avió va aterrar de panxa sobre la capa d´escuma i va lliscar fins a parar-se, no hi va haver ferits i la nau no va sofrir danys importants.

DIARI DE GIRONA