El Equip "A", esperant la sortida de la marxa. 
El Tiramisú, avans de desapareixer per art de magia...
Avui al matí he rebut un correu electrònic de Bonmatí recordant-me el dia de la marxa. Us passo la carta i el cartell.
Bonmatí, gener 2.009
Benvolgut/da company/a,
Un any més estem a punt d’engegar la MARXA ANAR-HI ANANT i és per això que, com a participant de l’any anterior, et fem arribar aquestes ratlles per a explicar-te la d’enguany.
Com sempre els dos nostres grans objectius continuen essent:
- Aconseguir una marxa on tothom s’hi senti a gust i hi pugui participar lliurament a la seva manera i on el que prevalgui sigui la participació i no la competició.
- Donar a conèixer els voltants del nostre poble; és per aquest motiu que procurem que sempre discorri per camins de terra i pel mig del bosc, procurant arribar a punts enlairats des d’on poder fruir del paisatge.
Aquest any et tornem a oferir tres recorreguts:
- Un d’uns 10 km.
- Un altre d’uns 15 km.
- I també un de més llarg d’uns 23 km. En aquest més llarg hi ha un tram de força dificultat (pugem a Sant Roc) i això comporta que el temps necessari per a fer-lo, sense comptar parades i a una marxa tranquil·la, pugui ser superior a les 5 hores. Per aquest motiu hi haurà un control de pas al km. 6 que s’haurà de passar abans de les 9 del matí; tothom que hi arribi més tard es veurà obligat a continuar pel recorregut mitjà.
I per acabar, t’espera com sempre una bossa d’obsequi i un bon esmorzar.
Desitgem que qualsevol dels tres recorreguts et complagui i t’esperem el proper 22 de febrer, a partir de les 7 del matí, al pati de les escoles, per tal de passar una bona estona tots plegats.
Per evitar les cues de l’últim moment, t’agrairíem que formalitzessis la teva inscripció abans del dia 22 per qualsevol dels mitjans que posem al teu abast; d’aquesta manera aquest dia només hauries de recollir el dorsal.
Cordialment,
L’organització
Almenys dos mitjans de comunicació van ensenyar-nos ahir les cares dels quatre nens morts dissabte a Sant Boi. Quan vaig veure les fotos, extretes d'alguna foto oficial de club on jugaven, van venir-me al cap dues preguntes: 1) Què aporten, informativament parlant? 2) Calia?
Segur que els mitjans que van decidir mostrar les fotos dels quatre nens plens de vida hores després de la seva tràgica mort tenen arguments per justificar la decisió (vaja, això espero), però siguin quins siguin no em convenceran. Ni com a ciutadà ni com a ajuntalletres. Com a ciutadà vaig sentir insultada la meva intel·ligència. Escoltin, que ja em faig càrrec del drama. ¿Què passa, que el desastre no és prou bèstia que han de posar-me les cares dels quatre nens perquè l'entengui? ¿Poden dir-me què aporten aquestes fotos a la notícia? ¿M'ajuden a entendre millor què va passar? No, oi? Llavors, per què me les ensenyen? Per què? ¿Pot respondre aquesta senzilla pregunta qui va decidir ensenyar les fotos? Però va, imaginem que ho va fer com a homenatge, que va ser per bona fe. Imaginem que no va ser per vendre 3 diaris més o per tenir un punt més d'audiència. Doncs pitjor encara. Fer-ho per sensacionalisme situa el debat en la vessant del negoci, i cadascú sap quina és la seva moral i com vol que la societat percebi fins on està disposat a arribar per guanyar quatre duros. Però fer-ho per sensibleria barata encara és més indefensable.
Possiblement, algú que no ha dormit tranquil després d'adonar-se del que va fer, avui sortirà dient que va demanar permís a les famílies o que ho va fer perquè les fotos tenien un indubtable valor informatiu. Molt bé, però a una família desfeta hi ha coses que no se li han de demanar mai (per cert, quin estómac fer-ho, oi?). I sobre el valor informatiu, només una pregunteta: ¿voldria veure en un mitjà de comunicació la foto del seu fill l'endemà de morir en un accident?
