Darrers dies a Austràlia

Si us hi heu fixat, en els darrers posts d'Austràlia no hi havia fotos ja que, o estàvem al wifi del Mcdonalds o no teníem internet. Per això ara en penjo algunes.

Quan vam arribar a Brisbane el divendres 19 d'agost, vam anar a sopar amb la família australiana a una pizzeria italiana i l'endemà ens van venir tots a acomiadar-nos. Durant el vol de tornada, les hores a l'avió van donar per a molt ...

Paronella Park. El somni continua ...

Com ja vam comentar el dia que ho vam visitar, en una de les excursions a Cairns (Tablelands) vam anar fins a Paronella Park, una barreja de jardí botànic i hotel fundat per un català, el senyor Josep Paronella, un barceloní que el 1913 va decidir emigrar i anar a Austràlia. Durant els seus primers anys es va guanyar la vida tallant canya de sucre i més tard venent plantacions de sucre. El 1929 va decidir comprar uns terrenys al costat de Mena Creek i va construir-hi el que avui és Paronella Park.

Paronella es va inspirar en els castells medievals catalans per dissenyar el seu somni: un parc amb teatre, un gran saló per fer-hi festes i un inmens jardí botànic, envoltat tot pel soroll de l'aigua. Va instal·lar-hi també una planta hidroelèctrica el 1933, la primera en el nord de Queensland. 

Aquest parc, però, ha patit moltes desgràcies. El 1946 unes esllavissades, el 1967, 72 i 74 inundacions, el 1977 un incendi, el 1986 un cicló i en els darrers anys més ciclons i inundacions. Per tot això, el lema del parc és que el somni continua.

Però l'exemple de Josep Paronella no és l'únic en l'emigració catalana a Austràlia. En l'estudi de William Douglas El factor català a la història de la immigració australiana, l'autor ens relata altres casos d'emigrants catalans a les antípodes. De Paronella diu : Finalment, hi ha un complex anomenat Paronella Park a Mena Creek, a prop d'Innisfai1. José Paronella era de Barcelona i va arribar al nord de Queensland el 19 11. Va treballar com a tallador de canya, miner, reco1,lector de fusta i plantador. El 1926 va tornar a Catalunya, es va casar i va tornar amb la dona a Queensland. Abans de morir el 1948, José va construir un complex extraordinari que va adquirir gran renom a tot el nord de Queensland com a important centre d'atracció turística. Amb el nom de Paronella Park, consistia en un castell d'estil espanyol en un ambient tropical. El 1933 havia dividit el rierol de Mena per formar una caiguda d'aigiies i una piscina, i per impulsar un innovador enginy hidroelectric que donava energia al seu projecte. A la llarga, Paronella Park va comptar amb pistes de tennis, piscina, jardí, sala de ball, centre de recepció, cafi., cinema, museu, jardins tropicals, estació de servei i parc de caravanes.

Si voleu tenir més informació sobre el parc, aquesta és la pàgina web i també podeu trobar-hi fotografies del lloc.

 

 

 

XLII Mini marató de Calella de Palafrugell

Diumenge 28 d'agost de 2011
XLII Mini marató de Calella de Palafrugell
Sortida a les 9 del matí des de l'Hotel Alga
Recorregut de 8'6 quilòmetres

Article de Marcos López (Futbolitis) sobre la plantilla actual del Barça

Una plantilla densa

La plantilla galáctica del Barcelona

Falta un central, podría ser. Los análisis que así lo manifiestan están argumentados, llenos de indicaciones y bien podrían ser la referencia de la planificación. La idea de Guardiola es otra. No se hará el fichaje ya que las posiciones están dobladas, la plantilla ha crecido en competencia interna y el valor del grupo está por encima de todo. Fichar a un futbolista nuevo supone un esfuerzo de integración, una distracción para el colectivo y la necesidad de tiempo para que sea uno.

 

Con Cesc las posiciones están dobladas. En la portería, Valdés y Pinto. Uno indiscutible, Valdés, y otro que asume su rol a la perfección, Pinto. Será el portero de la Copa del Rey. En el lateral diestro, Alves y Montoya. En el izquierdo, Adriano y Maxwell, siendo el primero una opción para suplir a Alves a la par de que Abidal puede asumir su rol primario como lateral zurdo. Como centrales, Piqué y Puyol, como primeras opciones con Mascherano y Abidal para doblar posición considerando que si Guardiola necesita dos más tiene a Bartra y Fontás. En el futuro, la dupla del Barça será Piqué y Bartra con Sergi Gómez como tercera opción.

En el mediocentro, Busquets es referencia, un futbolista que aglutina los conceptos del juego del Barça y el físico del fútbol de gladiadores. Como segunda opción bien podríamos hablar de Mascherano o de Cesc como heredero este último de Guardiola. Masche para destruir, para cortar y soltar siendo Cesc el especialista en jugar de ‘6’ para darle una velocidad imparable a la posesión del Barça.

Para jugar de ‘8’ y de ‘10’ , Xavi e Iniesta, en su tiempo indiscutibles. Eso era ayer, hoy la realidad es otra. Thiago y Cesc son perfectos para competir y dosificar esfuerzos. Clones perfectos, jugadores más verticales si cabe y con una velocidad mental en la toma de decisiones.

Arriba Messi, con un doble en la gambeta y el desborde, Alexis, considerando que Messi es inigualable y que el chileno necesita reducir toques y adaptarse a la par de que su rol será de ‘7’ compitiendo con Pedro y con Villa. Serán tres para dos posiciones o cuatro para tres lugares. Ahí bien podría faltar uno. Los minutos de Jonathan Soriano en pretemporada fueron muy buenos, sus movimientos demostraban entender el modelo de juego; su lesión es un inconveniente.

El quinto hombre será Afellay jugando de ‘11’ aunque bien podríamos ver a Iniesta haciendo las veces del Ronadinho de la era Rijkaard, siendo Deulofeu el sexto hombre de la lista de atacantes de Guardiola. El canterano es 1x1, velocidad y desequilibrio. Atrevimiento y un juego de explosión que significa cambio de ritmo e intimidación en el juego de posesión del Barça.

En el ‘B’ jugadores con potencial del primer equipo y con talento para dar el relevo. Allí, con Eusebio, estarán Bartra y Sergi Gómez, Montoya en el lateral con Sergi Roberto y Jonathan Dos Santos jugando Deulofeu arriba sin olvidarnos de Martí Riverola. El Barça tiene una plantilla espectacular. Como ven, lo de plantilla corta es ya una cosa del pasado. 

 

FUTBOLITIS

Dia 40. Ja queda menys.

Si miro el rellotge amb l’hora de Brisbane són gairebé les 9 del matí però per l’horari català encara no són ni les dues de la matinada. Però bé, com que en algun lloc hem de començar a canviar d’hores ho farem ara.

El vol fins a Singapur ha anat segons el previst. Hem arribat just després de 7 hores i mitja de trajecte, ben atipats com si a Singapur ens esperessin per fer paté. A l’anada vam haver de fer transbord de la terminal 1 a la 3, que és la de sortides, però avui ja hem aterrat a la 3. Per tant, encara hem hagut de fer menys coses a Singapur. Només esperar tres hores. El vestíbul s’anava omplint de catalans (es veuen d’una hora lluny,no sé per què ...). Se’ns han assegut uns al costat i una senyora diu en veu alta: Aquests vénen d’Austràlia! Porten un koala. I els hi responem que sí. I la senyora, una mica avergonyida, ha respost si l’enteníem. Després ha volgut fer-se la simpàtica ...

A les 11.30 PM hora deSingapur, a la 01.30 hora de Brisbane i a les 17.30 hora Catalunya hem sortit de Singapur direcció Barcelona fent una escala d’una hora i poc més a Milà. Ara són les 2 de la nit (portem més de 8 hores de vol i encara en queden 4 fins a Milà) però per nosaltres ja és el matí. Per tant, el jetlag ja ens afecta. Hem dormit força estona però les cames i l’esquena ja protesten.

M’ha sobtat també que el trajecte és una mica diferent. Venint cap a Austràlia vam passar pel Mar Negre, la zona del Caucas i l’interior de la Índia mentre que ara estem tornant pel sud de la Índia, Aràbia Saudita i entrarem a Europa pel Pròxim Orient. Deuen ser coses de les autopistes del cel.

04:37 AM

Falta una hora per arribar a Milà. Això ja s’acaba nois. Finalment, quan hem arribat al Pròxim Orient hem girat cap al nord i hem acabat entrant a Europa a través de Turquia. No sé si hi ha algun problema amb l’espai aeri d’aquests països o és l’entrada principal. Ens han acabat de donar l’enèsim àpat (ara crec que era l’esmorzar ... tot i que per nosaltres ja seria el dinar perquè fa més de 24 hores que vam marxar de ca la Pat per anar a l’aeroport ...).

08:00 AM

Fa 20 minuts que hem sortit de Milà direcció Barcelona. A Milà hi hem arribat amb molta antelació però hem estat molta estona fent el canvi de catèring, deixalles i hostesses. Malgrat això, arribarem a El Prat cap a les 08:40, 15 minuts abans del previst. Esperem trobar l’Enric ràpidament i anar ràpid cap a casa. Ja estem una mica cansats de tant avió ...

18:10 PM

Fa unes hores que hem arribat a casa. Hem endreçat maletes i el pis ja sembla una altra cosa. Fa molta calor i no ens hi acabem d'acostumar. De moment no tenim son, tot i que pel nostre cos ja és la matinada. A veure a la nit quan ens posem al llit. No sé si no dormirem pel jetlag o per la calor ...

Dia 39. Comencem el trajecte de tornada a casa

17:30 PM

Ens hem aixecat quan el cos ha dit prou (eren dos quarts de set del matí i sembla estrany que el cos se’ns hagi acostumat a aquests horaris ... Que dur serà tornar als horaris catalans ...) i, després de fer una caminadeta i mig esmorzar-dinar (ens hem acabat la pizza d’ahir sopar), hem enllestit maletes ja que a les 12 ens portaven a l’aeroport. Una estona abans la casa s’ha començat a omplir per dir-nos el darrer adéu i donar records a tota la família catalana (que seran ben donats quan arribem a casa). Després d’una foto de record, ens hem acomiadat de la Jenny, en Robert i les seves filles i la Kathryn, ja que la Linda i en Shane ens han acompanyat a l’aeroport. Durant el trajecte, ens hem despistat i hem anat a parar a la Domestic Terminal, quan en realitat havíem d’anar a la international. Després de fer una imprudència viària (anar marxa enrere un centenar de metres), hem agafat el camí correcte que ens ha dut fins a la terminal. Allà hem facturat equipatge (22’6 quilos la meva maleta i 17’8 la de la Mireia) i ens hem acomiadat finalment de la Linda i en Shane. Segur que els veurem algun dia per l’Empordà! Tot i arribar a l’aeroport dues hores abans, no hem tingut gaire temps lliure. En primer lloc passar per l’escàner l’equipatge de mà i, després d’una altra cua, control de passaports. Deu minuts abans de l’hora prevista, el nostre avió Airbus 330-300 s’ha enlairat destí Singapur, un trajecte de gairebé 8 hores.

Com que hem d’aprofitar el temps, hem començat a muntar el Hoffman del nostre viatge fins que ens han dut el dinar. Hem demanat vi negre i tot per celebrar que tornem a casa! Tres hores després d’enlairar-nos encara estem sobrevolant Austràlia. De fet, la meitat del trajecte és creuar el país ... Tot just ara passem per sota Darwin. M’ha sobtat l’alçada en què volem: 11.500 metres. Crec que a l’anada no anàvem tant alts!

PD. Hem arribat a 12.500 metres d’alçada.

Dia 38. Ben tornats a Brisbane

A les 7 en punt fèiem el check-out a l’hotel, deixant la clau i tornant-nos el dipòsit. A les 7.30 havíem quedat amb un bus perquè ens portés a l’aeroport. A les 7.20 se’ns presenta un bus, hi pugem i ens porta a l’aeroport, que hi arribem poc més de 10 minuts després. Llavors ens truca un senyor dient que està a la parada del bus i que on som ... es veu que havíem agafat un bus pirata ... però bé, ens ha costat el mateix i hem arribat a l’aeroport abans i tot ... Un cop a l’aeroport, tot és més senzill que als aeroports europeus. No fas cua pel vol que tens sinó per la companyia amb la qual viatges. A més, en aquests aeroports australians tampoc hi ha massa clientela. A les 9 i pocs minuts s’enlaira l’avió que ens porta un altre cop, i per un dia, a Brisbane. Allà ens hi espera en Shane, que ens porta fins a ca la Pat. Però en arribar-hi, ningú tenia les claus ... Després de visitar la casa d’en Shane, la Rosa, la dona d’en Robert, ens ha portat unes còpies i, finalment, hem pogut entrar, dutxar-nos i rentar la roba. Però l’internet no funciona i, després de dinar, hem anat a ca la Linda a enviar correus dient l’hora d’arribada i informant a les famílies. Finalment, hem acabat el dia anant a sopar amb tota la família australiana (excepte la Jenny, que tenia un sopar sorpresa perquè demà compleix 50 anys) a una pizzeria italiana. Un sopar ple de regals, alegries i d’emotivitat.

Dia 37. Darrera excursió per Cairns: Tablelands

En el nostre cinquè dia a la ciutat més important del nord de Queensland, hem visitat la part sud de la zona, concretament el Tablelands. És un altiplà que voreja els 1000 metres i on hem pogut gaudir d’hectàrees de canya de sucre i de bananes, els productes típics de la zona i que han estat molt malmesos després del cicló de principis d’any. Després de fer una volta pel llac Barrine que es troba situat sobre el cràter d’un volcà i veure dos exemplars de serps (que encara no havíem vist) i de gaudir del Curtain Fig Tree (un arbre mort per un altre. Quan puguem penjar fotos ho veureu perfectament), hem arribat a Paronella Park, una barreja de balneari i jardí botànic fundat fa 80 anys per un català, el senyor Josep Paronella, que va emigrar cap a Austràlia provinent de Barcelona. Després de dinar-hi, una darrera aturada a Babinda Bolders, una gorga on hem pogut veure el darrer animal que ens faltava, el cassowari. Demà al matí marxem cap a Brisbane, on hi arribarem cap al migdia.

Dia 36. On la selva tropical enllaça amb la barrera de corall: Daintree Forest

Si a Kuranda havíem gaudit de la selva i a la Great Barrier Reef del corall com el seu nom indica, avui hem pogut gaudir-ho tot plegat. A les 7 hem agafat un bus que, passant per Port Douglas, ens ha endinsat fins a la selva tropical, concretament al Parc Nacional del Daintree Forest, un dels boscos més antics del món. Navegant pel Daintree River, el patró ens ha preguntat d’on érem i li hem dit que érem catalans. La seva resposta: sou separatistes? Sí, li hem respost. I ha dit, cap problema. Encara ens hem fet més amics quan li hem dit que érem del Barça. Adora el Barça perquè és entrenador de soccer i gaudeix amb en Messi. Després de dinar, ens hem arribat fins Cape Tribulation, el punt més meridional del parc natural. Fa poc hem arribat i anirem a sopar a sota l’hotel, on hi ha com una mena de buffet lliure de menjar xinès, tailandès ... Encara ho hem de decidir. I tenir sort amb el senyor McDonalds.

Dia 35. L’últim que ens quedava per tastar: el cocodril!

En el nostre tercer dia a Cairns, hem agafat un trenet (una barreja de tren groc, de tren pinxo de Banyoles i de cremallera de Núria) que ens ha dut fins a Kuranda, un petit poble que va néixer gràcies a la troballa d’or en les seves proximitats. Gairebé dues hores de tren que ens ha deixat envoltat de carrers amb paradetes i mercats de tot tipus: joieria, roba, menjars ... I ha estat on hem dinat (una taverna alemanya) que hem pogut delectar la darrera carn típica d’Austràlia que encara no havíem provat: la carn de cocodril. Després del cangur i camell, aquest rèptil ha acabat també al nostre estómac. Després de fer un vol pel poble i pel riu que el creua, hem tornat agafant un telefèric força espectacular i elevat.

Ara hem arribat a l’hotel i mentre escric la crònica, la Mireia està ballant zumba amb un centenar de persones més a l’esplanade en una de les classes organitzades per mantenir el cor jove. I si aconseguim penjar la crònica serà gràcies al senyor Mcdonalds i al seu wifi que, després de lluitar-hi ahir, sembla que ja sabem com aconseguir-lo amb facilitat.

Dia 34. La Gran Barrera de Corall

Si aneu al google i poseu gran barrera de corall, les imatges que us sortiran són les que hem vist avui. Després de salpar de Cairns a les 9 del matí, hem arribat uns 90 minuts després al mig de l’oceà Pacífic on, a sobre d’una estructura flotant, ens hem pogut capbussar fent snorkel i contemplar el corall i els magnífics bancs de peixos que se t’acosten. Ben dinat, ens hem enfilat en un dels petits vaixells amb grans vidres que et permeten observar amb més detall el fons marí sense haver-te de mullar. Una experiència inolvidable!

En arribar a les 5 a Cairns, hem fet una volta per l’Esplanade (el passeig d’aquí) i hem acabat fent volei platja en unes sessions que fan voluntaris per mantenir la gent en forma. Més tard, anada al super i sopar al passeig en les magnífiques taules. I ara pretenem baixar a sota l’hotel que hi ha un McDonalds i poder connectar-nos a internet gràcies al seu wifi.

PD. El corall mort quan l’aigua del mar arriba als 32 graus. L’any passat van arribar als 28.

Dia 33. Darrer destí: Cairns

Avui ens hem llevat a una hora realment intempestiva; a dos quarts de quatre del matí ens sonava el despertador perquè a les 4 agafàvem un taxi que ens portava a l’aeroport de Darwin, on havíem de pujar a l’avió que ens portaria en poc més de dues hores a Cairns, a l’estat de Queensland. En arribar, i després de canviar l’hora del rellotge 30 minuts endavant i que el taxista ens confongués per germans (i no és el primer que ens ho diu ...), hem anat cap a l’hotel, fer una passejada pel passeig de la ciutat i, després de dinar, fer una mica de shopping. És una ciutat nova (el seu passeig podria ser el de Palamós, per exemple) però a la que t’allunyes del centre “històric” comença a assemblar-se a les altres ciutats australianes (Darwin o Alice Springs). Hem anat a veure el port des d’on salpen els vaixells que van a la Gran Barrera de Corall i on demà al matí hi haurem d’anar ja que és la nostra excursió programada. Hem sopat al passeig en unes taules de pícnic envoltats de gent que feia la barbacoa en unes planxes fetes expressament per aquest ús. Suposo que els restaurants del davant no deuen estar-hi gaire d’acord ...

Dia 32. Visita i estada a Darwin

Avui ha estat un d'aquells dies de transició i de relax, de la mateixa manera que ho serà demà. Després d'acabar el tour per Kakadu, avui hem imprès el bitllet per demà al matí, hem fet una mica de shopping i hem pres el sol a la piscina de l'hotel. Darwin té un clima tropical i les temperatures són altes tot l'any (avui hem passat dels 30 graus) però a l'hivern, que és ara, l'humitat és més baixa. Tot i això, hem suat una mica. Demà al matí agafem a les 6 un avió que ens portarà un altre cop a Queensland, però ara més al nord: Cairns. Aquí ens hi estarem cinc dies fins divendres que ve, que tornarem a Brisbane. La barrera de corall, el Daintree Forest o el tren de Kuranda, entre d'altres coses, ens hi esperen.

Dia 31. Gorgues de Kakadu i pèrdua de maleta ... per 3 hores

Avui ha tocat matinar més ja que per arribar a Twin Falls i a Jim Jim Falls havíem de fer força camí de terra i el 4x4 ha anat al màxim. Són dues gorgues impressionants amb salts d’aigua que durant l’estació humida augmenten espectacularment el seu cabal (l’aigua arriba 7 metres més amunt d’on estàvem avui). Quan hi hem arribat, hem vist que la porta del maleter estava oberta i que havien caigut algunes maletes. Òbviament, la meva era una d’aquestes (amb la roba, carregadors ...). El guia ha refet el camí mentre nosaltres anàvem a les gorgues i, finalment, les ha trobat. Això sí, una mica polsoses. Després de dinar hem descobert gràcies a uns aborígens com és la seva vida quotidiana (ens han ensenyat la seva música, pintura i tèxtil) i finalment hem arribat a Darwin. Havíem reservat la nit d’avui per telèfon fa uns dies però es veu que no ens vam acabar d’entendre i avui hem de passar la nit a l’hotel del davant. Demà ja ens canviarem. Ara una dutxa i a sopar amb els del tour.