Editorial de l'Avui - El Punt. A veure si la resta també ho veuen ja.

El 2-S marca el futur de Catalunya

El trencament del pacte constitucional executat ahir de manera prepotent i abassegadora pel nacionalisme espanyol, que ha potinejat quan li ha convingut una carta magna que fins ara qualificava d'intocable i gairebé sacrosanta, marca sense cap mena de dubte l'inici d'una nova etapa política a l'Estat espanyol. I, sobretot, a Catalunya. Una altra cosa és si aquesta etapa acabarà bé o malament. Això depèn, fonamentalment, dels mateixos partits catalans i especialment de la capacitat de reacció, resistència i lluita cívica de la ciutadania.

L'Estat espanyol ha fet un pas més cap al replegament en l'espanyolitat exclusivament castellana. Amb aquest panorama, Catalunya no té res a fer-hi excepte avenir-se a ser una simple regió. Menys que una simple regió: una comunitat políticament exclosa, espoliada econòmicament de manera sistemàtica i humiliada cada cop més en el terreny lingüístic i simbòlic. Catalunya ha estat expulsada d'un nou model d'Espanya que a poc a poc s'imposa de manera unilateral. Caldrà veure si el país està disposat a seguir la línia marcada, que no és cap altra que el camí de sortida, o si abaixa el cap definitivament.

És l'hora de prendre grans decisions, amb el cap fred, el cor calent, el puny ferm i els peus a terra. I allò que fins fa poc podia semblar encara per a molts el contrari del seny, avui es presenta com l'única via per salvar el país de l'anihilació nacional que s'intueix amb aquest aparentment insignificant canvi a la Constitució i amb els continuats efectes col·laterals de la sentència contra l'Estatut, com per exemple l'atac a la immersió lingüística. Catalunya ho té magre si no actua amb determinació.