PSC, ‘quo vadis'?
Tensió sobre si el PSC ha de girar cap a l'esquerra –en la línia Rubalcaba– o buscar l'espai convergent –opció Àngel Ros–
Els socialistes rebutgen majoritàriament el grup propi al Congrés, tot i la demanda del sector catalanista
La crisi del socialisme català és profunda, i l'endemà del 20-N pot ser encara pitjor. En menys d'un any, el PSC ha patit una triple pèrdua. De poder polític: ha passat de governar Barcelona i Catalunya i tenir ministres a Madrid, a perdre-ho pràcticament tot. De superioritat d'arguments: les receptes neoliberals s'han imposat a les keynesianes en el debat sobre com afrontar la crisi. I de referents i líders: els màxims dirigents dels darrers vint anys, Pasqual Maragall i José Montilla, ja no hi són. El congrés del PSC, a mitjan desembre, es presenta com el clímax màxim de tots els debats del catalanisme d'esquerres.
El partit viu moments de canvis, però, com alerta Àngel Ros, alcalde de Lleida, “no podem fer un gir de 360 graus” i acabar “deixant-ho tot com està ara”. Tot i això, tampoc aposta per cap revolució interna: “Han de renovar-se intensament alguns continguts i algunes persones de la direcció, però tampoc cal canviar-ho tot”, argumenta Ros, un candidat allunyat del nucli dur del partit. Per contra, un possible candidat que forma part de l'aparell de Nicaragua, el viceprimer secretari, Miquel Iceta, defensa una “refundació” i aposta perquè el projecte socialista passi “per una ITV molt seriosa”. El debat ja està obert..., la incògnita és saber qui s'hi imposarà.
El partit viu moments de canvis, però, com alerta Àngel Ros, alcalde de Lleida, “no podem fer un gir de 360 graus” i acabar “deixant-ho tot com està ara”. Tot i això, tampoc aposta per cap revolució interna: “Han de renovar-se intensament alguns continguts i algunes persones de la direcció, però tampoc cal canviar-ho tot”, argumenta Ros, un candidat allunyat del nucli dur del partit. Per contra, un possible candidat que forma part de l'aparell de Nicaragua, el viceprimer secretari, Miquel Iceta, defensa una “refundació” i aposta perquè el projecte socialista passi “per una ITV molt seriosa”. El debat ja està obert..., la incògnita és saber qui s'hi imposarà.
Grup propi al Congrés?
El congrés haurà de prendre novament una decisió sobre si el PSC ha de recuperar el grup propi al Congrés –al marge del PSOE–, que va tenir entre el 1977 i el 1982. La direcció no n'és partidària, però el més probable és que s'arribi a un consens de mínims entre partidaris i detractors del grup propi que no porti res de nou. L'esmena pactada entre el catalanista Ros i l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, preveu que els socialistes catalans puguin votar diferentment en les qüestions en què no hi hagi acord amb el PSOE. L'aposta dels dos alcaldes és molt similar a la que ja va fer el viceprimer secretari, Miquel Iceta, que advocava per un funcionament a l'estil de la CDU i la CSU a Alemanya, en què les formacions comparteixen grup però voten de manera diferent quan volen. L'esmena competirà amb altres de presentades, una de les quals és la de la plataforma obiolista Nou Cicle, representada per Joan Ignasi Elena, que considera que el PSC ha de “recuperar” el grup propi. En aquesta línia, el col·lectiu liderat per Montserrat Tura, Per Sumar Canviar, ha presentat una esmena que demana que el PSC voti sempre en el mateix sentit al Parlament, al Congrés o a Brussel·les, “independentment de quina sigui la força política que presenti la iniciativa”. Al·lusió directa als canvis de vot del PSC a Madrid davant imposicions del PSOE. Per contra, l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, més que possible candidat a liderar el PSC, creu que “tots som catalanistes” i reclama “catalanitzar el PSOE –liderant-lo i sent influents– enlloc de fer un grup propi”.
Gir a l'esquerra o al centre?
L'alcalde Navarro i el portaveu Iceta són partidaris de fer un gir a l'esquerra –similar al que sembla que proposa ara Rubalcaba– per, en paraules de Navarro, “retrobar-se amb els sectors socials que sempre ens han acompanyat” o, com diu Iceta, “donar resposta als desafiaments del moviment 15-M”. Navarro considera que el PSC “ha d'intensificar el perfil social d'esquerres” i “retrobar-nos amb els valors d'igualtat, solidaritat i estat del benestar” ja que “potser han quedat desdibuixats per la nostra acció de govern”. Just al contrari, Ros creu que el PSC ha de guanyar vot en “l'espai del catalanisme convergent”, i no competir amb ICV o ERC. “També em dol –referint-se als discursos menys catalanistes– quan li disputem vots al PP.”
Primàries i obertura
Les esmenes de Tura, que encara no vol parlar del seu paper en la futura executiva, aposten per un democratització radical del partit. La seva proposta és fer canvis organitzatius per facilitar les consultes a la militància, proposar llistes obertes a les eleccions i fer primàries obligatòries per escollir candidats electorals i tota la direcció, inclòs el primer secretari, seguint el model d'ERC. És a dir, que l'elecció entre Ros, Navarro, Elena i Iceta, possibles candidats a dirigir el partit, no estigui en mans només dels 700 delegats del congrés, sinó de tota la militància. Tura admet que sap que “íntegrament” la proposta no s'aprovarà. Ros i Iceta estan a favor de les primàries pels candidats, però rebutgen obrir l'elecció de l'executiva.
Política econòmica
Després de l'adéu d'Antoni Castells, exconseller i responsable al PSC de política econòmica, un dels reptes per al congrés, com recordava aquesta setmana Manuel Bustos, és designar un responsable de la sectorial d'economia. A més del nom, cal fixar l'opció ideològica: Castells tenia un perfil liberal, mentre que alguns dirigents, com ara Tura i Iceta, reclamen una línia keynesiana d'intervencionisme polític sobre l'economia i els mercats. Precisament, Iceta, un dels redactors de la ponència política a debat, creu que el PSC ha d'anar sense por a un projecte socialdemòcrata i de redistribució de la riquesa, en una picada d'ullet al moviment dels “indignats”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada