divendres, 30 de setembre del 2011

L'anglès, de cap a caiguda

Anem per parts. En les darreres oposicions de magisteri de llengua estrangera (la gran part d'anglès), no s'han cobert les places a causa del baix nivell que mostraven els aspirants. Cal recordar que abans existia la diplomatura de Magisteri en Llengua estrangera. 

Actualment, s'han eliminat les especialitats (primària, infantil, música, anglès ...) i tothom fa un Grau en Magisteri. Si abans el nivell d'anglès ja era penós, imagineu-vos ara. I després diuen que volen potenciar l'anglès a primària. Amb quins mestres? Amb quin nivell? Amb el nivell d'anglès de Batxillerat. En aquest país, o t'apuntes a una acadèmia a aprendre anglès o no vas enlloc.

La formació de nous mestres relega l'aprenentatge de l'anglès

El model de formació generalista de les futures fornades de mestres amenaça de desactivar els avanços que s'havien registrat en els últims anys per la presència de l'anglès a les aules de primària. Aquesta és si més no una opinió cada vegada més estesa entre el col·lectiu de professors universitaris que exerceixen a les facultats de Ciències de l'Educació. Un cop abolida la diplomatura de Magisteri i desaparegudes ja les antigues especialitats (llengües estrangeres, música, plàstica i educació especial) els actuals estudiants de grau -la primera promoció obtindrà el títol el juny del 2013- hauran cursat en el millor dels casos una menció (30 crèdits europeus entre un total de 240) com a única preparació lingüística que els ha de permetre parlar i ensenyar anglès. Aquest és un bagatge de totes totes insuficient per poder complir la seva missió a les aules, segons el parer de la majoria dels responsables acadèmics consultats.


La «tragèdia», segons el terme utilitzat per una de les fonts, és que els estudiants accedeixen als estudis amb un nivell baix de llengua estrangera i que, malgrat que sobre el paper no podrien aconseguir el títol sense justificar que han adquirit un grau mitjà en un idioma estranger, a la pràctica l'Administració no ha previst cap mecanisme perquè hagin d'acreditar de forma obligatòria que estan en possessió d'aquests coneixements.


http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/8/4/1317334192848.jpg

Humor gràfic

http://estatic.elpunt.net/imatges/44/21/alta/780_008_4421246_2286c13832c4932f95e1d19d381f971c.jpg


http://estatic.elpunt.net/imatges/44/21/baixa/780_008_4421477_0a4af75710c363b6b06774cf417877a0.jpg

EL PUNT

dimarts, 27 de setembre del 2011

Anàlisi del 3-4-3 per Martí Perarnau

La mariposa caótica y cuatro por dentro 

Mientras nosotros echamos cuentas, Guardiola actualiza el software del equipo. Nos quedamos contando el número de defensas mientras él ya ha dado dos pasos al frente en las evoluciones tácticas, que nos pillan siempre a pie cambiado. "Yo no le jugaría al Atleti con sólo tres defensas", proclama el periodista ante el micrófono, sin atender que no es eso, no es eso. Que en un equipo donde defienden los delanteros, no importa cuántos defensas alineas, siempre que te hayas armado para someter al contrario. En un equipo donde el mejor defensor es Xavi, el número de defensas es irrelevante. ¿Xavi mejor defensor? Sin duda. No digo mejor defensa; digo mejor defensor. Xavi es el mejor defensor del balón, eje y epicentro del fútbol blaugrana, porque nunca (casi nunca) lo pierde.
Comprender las gigantescas evoluciones que protagoniza este equipo, empieza a demandar, junto a la alineación, un manual de instrucciones que facilite la comprensión. A lomos de futbolistas excepcionales, Guardiola ha acelerado las actualizaciones del software a la velocidad de los neutrinos. Lo que al principio fue un update anual y más tarde trimestral, son ahora evoluciones intersemanales, transformando el equipo y su sistema de juego en el paradigma del movimiento continuo, donde conceptos como el 3-4-3 ya no sirven para definir la cambiante realidad.

Estudiante aventajado de la Teoría del Caos, Pep decidió hace tiempo que no estancaría a su equipo en un lago de complacencia táctica. Imprescindible insuflar desorden en el orden y promover mariposas que aleteasen en una zona del campo para provocar tornados en otra. Teoría del Caos: variaciones ligeras en las condiciones iniciales pueden generar diferencias muy profundas en el desenlace. Aplicado al fútbol significa construir pequeñas superioridades constantes en el centro del campo para desorganizar al contrario y someterle. En ese momento ya no importa si juegas con tres defensas o sin portero. Eres el amo del balón, con Xavi de mejor defensor, y puedes acercarte al área rival para ajusticiarle en superioridad.

La mariposa que hoy provoca el tornado son los cuatro por dentro. Mientras las tertulias debaten sobre incompatibilidades, Guardiola ha colocado a cuatro jugadores por dentro en su nueva actualización. Uno fijo (Busquets para dividir), otro defendiendo con la posesión (Xavi) y dos con la gorra de anarquistas (Cesc y Thiago), mediocampistas capaces de travestirse en extremos abiertos, mediocentros de posición, atacantes imparables o interiores zigzagueantes. Cuatro por dentro, el nuevo código del software abierto del Barça 3.0, la mariposa caótica que catapulta al tornado Messi.
 

http://4.bp.blogspot.com/_9X5vkhbu5zc/S_gO5dxs-9I/AAAAAAAABrM/2VVZN6ibGxM/s1600/3-4-3.jpg

I ara se n'adona aquest senyor? Ara ja deu interessar electoralment acabar-ho.

Bono creu que ETA ja no existiria si PSOE i PP haguessin tingut més ganes de derrotar-la que de guanyar les eleccions

El president del Congrés dels Diputats, José Bono, ha assegurat aquest dimarts que la banda terrorista ETA ja no existiria si el PP i el PSOE haguessin tingut "més ganes" de derrotar-la que de guanyar les eleccions.

En una entrevista a Punto Radio, Bono ha reconegut la falta de "valentia" per part dels dos principals partits per enfrontar-se als terroristes i ha recordat que tant els dirigents de Bildu com els de Sortu són "còmplices" dels assassinats que s'han comès.

"A vegades ens falta valentia per dir que si ens poséssim d'acord PSOE i PP, ETA no hauria durat tant. Ens ha faltat valentia per dir-nos una cosa tan senzilla, i és que si haguéssim tingut més ganes de guanyar a ETA que les eleccions, probablement ETA ja hauria estat derrotada fa molt de temps", ha recalcat el dirigent socialista.


http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/0/7/1317112689270.jpg

dilluns, 26 de setembre del 2011

XXIII Marxa popular Termes d'Arenys de Munt

Diumenge 2 d'octubre de 2011
XXIII Marxa popular Termes d'Arenys de Munt
Sortida a les 7.30 del matí des de la plaça de l'Església
Recorreguts de 12 i 20 quilòmetres

XXI Marxa popular de Palol de Revardit

Diumenge 2 d'octubre de 2011
XXI Marxa popular de Palol de Revardit
Sortida a les 9 del matí des del local polivalent La Banyeta
Recorregut de 10 quilòmetres

I Cursa popular de Vila-Sacra

Diumenge 2 d'octubre de 2011
I Cursa popular de Vila-Sacra
Sortida a les 10 del matí
Recorregut de 10 quilòmetres

Article de Sergi Picazo a el Punt Avui: PSC, "quo vadis"?

PSC, ‘quo vadis'?

Tensió sobre si el PSC ha de girar cap a l'esquerra –en la línia Rubalcaba– o buscar l'espai convergent –opció Àngel Ros–

Els socialistes rebutgen majoritàriament el grup propi al Congrés, tot i la demanda del sector catalanista

La crisi del socialisme català és profunda, i l'endemà del 20-N pot ser encara pitjor. En menys d'un any, el PSC ha patit una triple pèrdua. De poder polític: ha passat de governar Barcelona i Catalunya i tenir ministres a Madrid, a perdre-ho pràcticament tot. De superioritat d'arguments: les receptes neoliberals s'han imposat a les keynesianes en el debat sobre com afrontar la crisi. I de referents i líders: els màxims dirigents dels darrers vint anys, Pasqual Maragall i José Montilla, ja no hi són. El congrés del PSC, a mitjan desembre, es presenta com el clímax màxim de tots els debats del catalanisme d'esquerres.
El partit viu moments de canvis, però, com alerta Àngel Ros, alcalde de Lleida, “no podem fer un gir de 360 graus” i acabar “deixant-ho tot com està ara”. Tot i això, tampoc aposta per cap revolució interna: “Han de renovar-se intensament alguns continguts i algunes persones de la direcció, però tampoc cal canviar-ho tot”, argumenta Ros, un candidat allunyat del nucli dur del partit. Per contra, un possible candidat que forma part de l'aparell de Nicaragua, el viceprimer secretari, Miquel Iceta, defensa una “refundació” i aposta perquè el projecte socialista passi “per una ITV molt seriosa”. El debat ja està obert..., la incògnita és saber qui s'hi imposarà.
Grup propi al Congrés?
El congrés haurà de prendre novament una decisió sobre si el PSC ha de recuperar el grup propi al Congrés –al marge del PSOE–, que va tenir entre el 1977 i el 1982. La direcció no n'és partidària, però el més probable és que s'arribi a un consens de mínims entre partidaris i detractors del grup propi que no porti res de nou. L'esmena pactada entre el catalanista Ros i l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, preveu que els socialistes catalans puguin votar diferentment en les qüestions en què no hi hagi acord amb el PSOE. L'aposta dels dos alcaldes és molt similar a la que ja va fer el viceprimer secretari, Miquel Iceta, que advocava per un funcionament a l'estil de la CDU i la CSU a Alemanya, en què les formacions comparteixen grup però voten de manera diferent quan volen. L'esmena competirà amb altres de presentades, una de les quals és la de la plataforma obiolista Nou Cicle, representada per Joan Ignasi Elena, que considera que el PSC ha de “recuperar” el grup propi. En aquesta línia, el col·lectiu liderat per Montserrat Tura, Per Sumar Canviar, ha presentat una esmena que demana que el PSC voti sempre en el mateix sentit al Parlament, al Congrés o a Brussel·les, “independentment de quina sigui la força política que presenti la iniciativa”. Al·lusió directa als canvis de vot del PSC a Madrid davant imposicions del PSOE. Per contra, l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, més que possible candidat a liderar el PSC, creu que “tots som catalanistes” i reclama “catalanitzar el PSOE –liderant-lo i sent influents– enlloc de fer un grup propi”.
Gir a l'esquerra o al centre?
L'alcalde Navarro i el portaveu Iceta són partidaris de fer un gir a l'esquerra –similar al que sembla que proposa ara Rubalcaba– per, en paraules de Navarro, “retrobar-se amb els sectors socials que sempre ens han acompanyat” o, com diu Iceta, “donar resposta als desafiaments del moviment 15-M”. Navarro considera que el PSC “ha d'intensificar el perfil social d'esquerres” i “retrobar-nos amb els valors d'igualtat, solidaritat i estat del benestar” ja que “potser han quedat desdibuixats per la nostra acció de govern”. Just al contrari, Ros creu que el PSC ha de guanyar vot en “l'espai del catalanisme convergent”, i no competir amb ICV o ERC. “També em dol –referint-se als discursos menys catalanistes– quan li disputem vots al PP.”
Primàries i obertura
Les esmenes de Tura, que encara no vol parlar del seu paper en la futura executiva, aposten per un democratització radical del partit. La seva proposta és fer canvis organitzatius per facilitar les consultes a la militància, proposar llistes obertes a les eleccions i fer primàries obligatòries per escollir candidats electorals i tota la direcció, inclòs el primer secretari, seguint el model d'ERC. És a dir, que l'elecció entre Ros, Navarro, Elena i Iceta, possibles candidats a dirigir el partit, no estigui en mans només dels 700 delegats del congrés, sinó de tota la militància. Tura admet que sap que “íntegrament” la proposta no s'aprovarà. Ros i Iceta estan a favor de les primàries pels candidats, però rebutgen obrir l'elecció de l'executiva.
Política econòmica
Després de l'adéu d'Antoni Castells, exconseller i responsable al PSC de política econòmica, un dels reptes per al congrés, com recordava aquesta setmana Manuel Bustos, és designar un responsable de la sectorial d'economia. A més del nom, cal fixar l'opció ideològica: Castells tenia un perfil liberal, mentre que alguns dirigents, com ara Tura i Iceta, reclamen una línia keynesiana d'intervencionisme polític sobre l'economia i els mercats. Precisament, Iceta, un dels redactors de la ponència política a debat, creu que el PSC ha d'anar sense por a un projecte socialdemòcrata i de redistribució de la riquesa, en una picada d'ullet al moviment dels “indignats”.

EL PUNT AVUI

http://estatic.elpunt.net/imatges/19/61/baixa/780_008_1961239_02d866226fab5e8cacd43a91b9430172.jpg

Marea blava en el primers sondeig

Segons El Periódico, el PP arrassaria amb una majoria encara més absoluta que la d'Aznar el 2000 i el PSOE arribaria gairebé a mínims històrics. CiU tindria entre 14-15, UPyd i IU entre 4-6 mentre que ERC i el PNB en perdrien un cadascun.


http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/9/4/1316977128649.jpg

diumenge, 25 de setembre del 2011

Marxa de Madremanya

Recordo haver vist a casa durant molts anys un ocell de ceràmica per posar-hi escuradents (no sé si encara hi corre o no). Era el record de la marxa de Madremanya de 1989. Així doncs, aquesta és una de les primeres marxes que havíem fet. Ara fa uns quants anys (tres segur) que la torno a fer, sobretot perquè la tinc al costat de casa. A les 8 del matí sortíem de la pista poliesportiva i de bon començament ja hem vist que era el mateix recorregut que el de l'any passat. Primera pujadeta per escalfar però després una bona estona de baixada (uns sis quilòmetres ben bons) fins arribar gairebé a Monells. Aquí s'acaba la rialla fàcil i tot ve de pujada fins creuar la carretera que va de Corçà a Bordils i passar per Millàs. Fa anys, un cop arribaves a Millàs giraves a mà esquerra i, a través dels camps, arribaves a Madremanya de planer. Ara no. Ara et fan creuar Millàs i fer una rampa duríssima. Allà, al quilòmetre 11, pots escollir entre la curta o la llarga. Influenciat per en Jordi Casas i pels senyors de l'avituallament, que deien que era tot planer, he escollit la llarga. El planer no s'ha vist ni en pintura. O es pujava o es baixava. Finalment, arribada a Madremanya en 1h35m després de fer gairebé 19 quilòmetres (5 minuts per quilòmetre clavats). Un bon entrenament i una bona càrrega muscular per les properes curses.
Us deixo l'enllaç del wikiloc.



Nou rècord del món de marató: 2h03m38s

El keniata Patrick Makau pulveriza el récord mundial de Maratón

El keniata Patrick Makau logró un nuevo récord del mundo en maratón tras revalidar brillantemente su título de campeón en la XXXVIII edición de la prestigiosa prueba de Berlín con un tiempo de 2:03:38, 21 segundos más rápido que el anterior en poder del etíope Haile Gebrselassie -2:03:59-, en una prueba en la que los españoles Ricardo Serrano y Pedro Nimo finalizaron sexto y séptimo respectivamente y la kaeniata Kiplagat se impuso en féminas.

El atleta africano, ganador de la edición de 2010 con una marca de 2:05:08, lideró la prueba durante casi todo el recorrido, los últimos kilómetros en solitario, y desbancó al Premio Príncipe de Asturias de los Deportes 2011 como el más rápido en los 42 kilómetros. Además, Gebre quedó lastrado por problemas físicos y tuvo que abandonar la prueba a falta de pocos kilómetros para el final.

Los mejores atletas del planeta se dieron cita en la ciudad berlinesa para disputar en una de las pruebas reinas de la modalidad y donde los más ambiciosos apuraban sus opciones para conseguir la marca mínima para asegurarse su presencia en los Juegos Olímpicos de Londres 2012. 

LA VANGUARDIA

http://img01.lavanguardia.com/2011/09/25/Patrick-Makau-celebra-en-la-li_54221152694_51347059679_342_226.jpg

dissabte, 24 de setembre del 2011

Més merda!

Un segundo gran satélite caerá en octubre

El problema del control de la basura espacial acumulada alrededor de la Tierra sigue empeorando. Primero fue el satélite incontrolado UARS de la NASA. Ahora, además, se ha anunciado que un viejo telescopio espacial alemán denominado ROSATcaerá en la Tierra a finales de octubre, y las probabilidades de que hiera a alguien, aunque pequeñas, son mayores de las calculadas para el UARS.
La NASA calcula que la probabilidad de que el satélite descontrolado hiera a algún ciudadano es de una entre 3.200. En el caso del ROSAT, la posibilidad se eleva hasta una entre 2.000. Aunque pequeñas, ambas posibilidades exceden el límite considerado aceptable por la NASA, que es de una entre 10.000.


I jo em pregunto: quan diuen que hi ha una probabilitat entre 2.000 que el satèl·lit fereixi algú, deu voler dir que el destrossi literalment no? Perquè no m'imagino un objecte de la mida d'un autobús que et caigui al cap i només et fereixi ...

http://www.blogdetecnologia.com/wp-content/uploads/basura_espacial.jpg

divendres, 23 de setembre del 2011

Censura a La Vanguardia?

Article de la Pilar Rahola sobre Guardiola i les seves declaracions favorables a Qatar i al patrocini del Barça que havia de sortir publicat el 22 de setembre a La Vanguardia però que al final es va eliminar. A l'edició digital hi va estar penjat una estona però més tard el van treure. Malgrat això, encara resideix en la memòria de Google.

Guardiola, no

Desesperados por ganar la votación sobre Qatar, han sacado incluso el Cristo grande de la procesión

Artículos | 22/09/2011 - 00:00h

Pilar Rahola 

La verdad es que siento una gran pena. Y no sólo porque admiro las virtudes del probablemente mejor entrenador de la historia. Sino también porque admiro sus valores humanos. Por ello me resulta muy triste que la actual directiva del Barça esté tan desesperada por ganar la votación sobre Qatar, que incluso haya tenido que sacar el Cristo grande de la procesión para convencer a los compromisarios. Puedo entender que Rosell se pasee por los micrófonos para explicar que sin Qatar llega el diluvio universal (como si nadie en el mundo quisiera estar en la camiseta del Barça), y hasta ha intentado activar los miedos ocultos de los culés mentando a la bicha del Madrid, pero llegar a usar a Guardiola para defender los valores de una dictadura es traspasar muchas fronteras, y ninguna ética. ¿Qué quiere Sandro Rosell? ¿Que además de aceptar ese dinero sucio, el Barça se convierta en promotor de las bondades del régimen? ¿Ese es el acuerdo?

Sinceramente, puedo entender el pragmatismo de algunos, que si es dinero contante y sonante, que si todos dependemos del petroislam, que si a los occidentales nos miman en Qatar, sobre todo si vamos de vips a sus hoteles de lujo, que si todos los clubs deportivos lo hacen, etcétera... Puedo entender sin compartirlo, que el club haya decidido venderse al mejor postor, sin mirar el color del dinero, ni atender a ningún otro valor. Al fin y al cabo, dirán algunos, sólo es negocio. Es lo mismo que decían los países que negociaban con la España de Franco. También decían eso de que era una dictadura suave, con voluntad de apertura, más o menos lo mismo que ha dicho Guardiola de Qatar. Es decir, Qatar es un país medio embarazado, tiránico, pero un poco; que destruye los derechos de mujeres, emigrantes, homosexuales, disidentes, cristianos, judíos, etcétera, pero sólo un poco; cuyo emir tiene un montón de mujeres, pero las usa poco; cuyo gurú espiritual es uno de los imanes más terroríficos del mundo, conocido por la disidencia musulmana como uno de los "imanes del mal", defensor de Hitler, la lapidación, la mutilación genital, las bombas humanas..., pero sólo lo dice un poco. Y así hasta la apoteosis final. Lo peor de lo que ha dicho Guardiola es que lo que ocurre en Qatar tiene que ver con la tradición. Por supuesto un gran entrenador no tiene que ser experto en islamismo, pero le recuerdo que Qatar está en el siglo XXI respecto a la tecnología, el lujo, la ostentación, y sin embargo no tiene apuro en aceptar una concepción medieval de los derechos básicos de los ciudadanos. Esto no es tradición. Esto es pura y dura tiranía, tiranía que se mantiene por la fuerza del poder absoluto. Aceptarlo en nombre del dinero es degradante pero usual. Pero considerarlo normal es una bajeza. Lo siento por Guardiola, pero nunca me habría imaginado que defendiera una dictadura. Una dictadura medio embarazada, claro.

 E-NOTICIES

 

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/Pilar_Rahola_1.jpg/220px-Pilar_Rahola_1.jpg 

Quina sort, ja no ens caurà a sobre. Que li caigui al cap d'un altre ...

El satèl·lit que ha d'impactar avui sobre la terra ja ha sobrepassat Catalunya

La NASA preveu que aquest divendres impacti sobre la Terra un satèl·lit, que aquesta nit ja ha sobrepassat Catalunya, que va ser retirat del funcionament el 2005, però insisteix que el risc per a les persones és “extremadament petit”.
L'Agència espacial nord-americana (NASA) ha descartat que el giny, de la mida d'un autobús, caigui sobre Amèrica del Nord, tot i que encara no pot precisar el lloc de l'impacte.
“L'impacte s'espera durant la tarda a l'est dels Estats Units”, ha indicat un comunicat de l'agència.
Segons l'agència, “és encara massa d'hora per predir l'hora i el lloc de la caiguda amb detall, les prediccions seran més precises en les properes hores”.
La probabilitat que alguna de les restes de l'artefacte de Recerca de l'Alta Atmosfera (UARS) impacti sobre una persona és molt remota, segons l'agència espacial nord-americana, que la xifra en una entre 3.200.


http://estatic.elpunt.net/imatges/44/16/alta/780_008_4416169_9712d219d308765a471a9ef9b36f7891.jpg

 

dilluns, 19 de setembre del 2011

Boomerang, Manel, el maleït danès i l'Hautacam

A la cançó Boomerang dels Manel, en una estrofa fan referència al gran Miguel Indurain:

Però parlo de temps, crec que era el juliol en què es va fondre l'Indurain i vam maleir el danès i les rampes d'Hautacam.

Corria el 1996 i Indurain lluitava pel sisè Tour consecutiu. Un danès, Bjarne Riis, més endavant conegut com a Mr. 40 (la taxa límit permesa en els controls antidòping), el vencia i deixava mig sentenciat la cursa ciclista a l'Hautacam. Anys més tard, Riis va admetre que anava dopat (però només ell?). Aquí teniu un vídeo de fa uns quants anys ...

http://www.rtve.es/imagenes/jpg/1275499662733.jpg

What does it feel like to fly over planet Earth?

XXXII Marxa de Tardor de Madremanya

Diumenge 25 de setembre de 2011
XXXII Marxa de Tardor de Madremanya
Sortida a les 8 del matí des de la pista polivalent
2 recorreguts a escollir: 12 i 20 quilòmetres

Marxa popular de Canet d'Adri

Dissabte 24 de setembre de 2011
Marxa popular de Canet d'Adri
Sortida a les 8.30 del matí des del local polivalent

Marxa popular Platges les de Lloret

Diumenge 25 de setembre de 2011
Marxa popular Platges les de Lloret
Sortida a les 8 del matí des de la plaça de la vila
Recorregut d'uns 11 quilòmetres

dissabte, 17 de setembre del 2011

10 anys després de fer-hi el cim, el glaciar de l'Aneto segueix retrocedint

Aneto, el glaciar que agoniza

El glaciar del Aneto, el más importante del sur de Europa, agoniza. Se funde como un azucarillo. Las imponentes y robustas masas de hielo que retrataron alpinistas pioneros del Centre Excursionista de Catalunya a principios del siglo XX ha dado paso a una geografía de placas heladas finas, segregadas y en descomposición. Un invierno y una primavera sin nieve y un verano caluroso en el Pirineo han hecho que este septiembre el glaciar haya alcanzado la superficie más reducida de su historia; "al menos, desde la Pequeña Edad del Hielo (1820-1830)", según explica Javier Chueca, profesor de Geografía Humana de la Universidad de Zaragoza. "Desde 1988, no he visto una erosión del glaciar del Aneto como este año", sentencia Antonio Lafón, responsable del refugio de La Renclusa (al pie del Aneto y el Maladeta, a 2.140 m. de altura), un testigo que lleva 40 años constatando los efectos del calentamiento sobre este macizo.
Cientos de montañeros que han estado este verano en las escarpadas laderas del Aneto han visto la transformación. Desde el puerto de la Picada (frente al macizo en el que conviven el Aneto y el Maladeta) la estampa es irreconocible si se compara con las fotos de principios del siglo pasado. El hielo, que cubría en verano con un gran manto el macizo, sólo se aprecia en las cornisas superiores. "A simple vista, vemos que cada año hay menos hielo", dice Manuel Mora, primer teniente de alcalde de Benasque.
El ritmo de deshielo en el Aneto no ha sido este año tan acentuado como en el 2005 y 2006, cuando se dieron veranos más calurosos; pero la reducción marcará "un nuevo récord". pues estos últimos años no ha tenido una recuperación, dice Javier Chueca.
El declive del Aneto, el más extenso de los nueve glaciares que aún siguen activos en el Pirineo español, es evidente. El balance entre la nieve que cae cada año y el hielo acumulado que permanece tras la fusión del verano y otoño arroja un saldo muy negativo.
Su regresión se añade a las pérdidas de años anteriores. El Aneto redujo su superficie un 35% en 25 años, entre 1981 y 2006, año en que hizo la última evaluación global detallada. El glaciar del Aneto ocupaba unas 247 hectáreas a mediados del siglo XIX, cuando concluyó la Pequeña Edad del Hielo; pero al comienzo de la década de 1990 se había perdido el 60% de la superficie y actualmente esa merma alcanza el 70%. Su espacio abarcaba en el 2008 unas 67 hectáreas, la superficie de unas 67 manzanas del Eixample barcelonés.
El Aneto es irreconocible incluso para los que lo recorren asiduamente. "Antes, en el hombro del Aneto, en la zona próxima a la cima, se podía hacer un descenso agradable y continuo en esquíes, mientras que hoy en día el glaciar ha bajado tanto que prácticamente ya no hay hielo. No se puede bajar", dice Chemary Carrera, guía de montaña de 34 años con 17 años de experiencia.
Antonio Lafón, que llegó al refugio con 15 años de la mano de su tío, corrobora la apreciación de los expertos. "Vamos hacia un deterioro claro del glaciar. Lo que pasa es que un año retrocede más y otros menos. En 40 años, el espesor del glaciar se ha reducido unos 30 metros, como mínimo", agrega.
La reducción del grosor del hielo ha hecho variar la geografía de estas cimas. En el paisaje ya no se ven las grandes grietas del siglo pasado, tan altas como rascacielos, que sorprendieron a los primeros visitantes. El glaciar, un río de hielo que avanza por su empuje friccionando el suelo y originando brechas en formas de U, ya no tiene aquella fuerza de rozamiento y arrastre que abría gargantas y temibles acantilados. No queda rastro de aquellas cavernas que parecían un atajo al infierno, el escenario para las épicas poses fotográficas de aventureros. "El glaciar ha bajado tanto de espesor que no hay movimiento de avance, con lo cual no se abren grietas; a lo sumo, pequeñas fisuras; o se provocan agujeros, al hundirse el suelo a causa de los huecos que se producen entre piedras en el relieve físico de abajo", dice Carrera.
El paisaje ondulante de años atrás se ha desbaratado para formar un terreno movedizo de piedras inestables y cortados abruptos que la nieve ya no puede tapar ni disimular en invierno.
Y abundan las zonas en las que el glaciar se hace más inseguro. Rebasado el Portillón Superior, en algunos tramos en la subida al Aneto el suelo se mueve bajo los pies. El hielo cruje con las pisadas; es como una cuchilla de afeitar. "Si te caes y vas con pantalón corto, te haces un lifting gratis", suele advertir el guía, que sube de media 20 veces al año al Aneto y lo conoce incluso de madrugada iluminado por la luna llena.
Por ello, la subida al Aneto está repleta de peligros nuevos, aunque se ve compensada con agradables sorpresas, como la irrupción de las marmota desde sus madrigueras, el desfile de rebecos o las tímidas perdices nivales.
"Zonas de piedras de granito, en donde hace 10 o 12 años aún había glaciar, se muestran inestables, y cuando pisas una piedra, se mueven todas las que la apoyan", dice Carrera. Es como andar sobre terreno flotante. El precario equilibrio de las piedras, a merced del viento o la erosión, sobre todo en la cabecera del glaciar o en el collado de Coronas, es terreno abonado para los desprendimientos. "Hace tres semanas, me pasó a unos 50 metros una piedra tan grande como un camión", dice Chemary Carrera, mientras se zampa un reconfortante potaje de fideos y verduras en el refugio de La Renclusa. Hay tramos que hay que pasar sin parar, lo que no siempre es fácil cuando no estás acostumbrado a caminar sobre crampones para sujetarse a la nieve.
Contemplar el Aneto desde el puerto de la Picada exige madrugar y colocarse una linterna frontal para descubrir el amanecer con una luz nueva. El trayecto obliga a iniciar un ascenso hacia este puerto (2.596 metros), una subida asequible aunque puede convertirse en un camino de sorpresas cuando se detecta el vuelo en espiral de los buitres sobre nuestras cabezas.
El Aneto también parece haber mudado su piel. El hielo desprendido de sus crestas deja al aire una roca blanca y clara, recién lavada, mientras en la parte superior tiene un color oscuro, que marcan las zonas que estaban sepultadas hace siglos y llevan tiempo descubiertas. Quienes se acerquen aquí dentro de 100 años tal vez vean estas crestas ya totalmente ennegrecidas (por la intemperie). Ahora, a medida que el glaciar se adelgaza, va descubriendo capas de hielo sucio, grisáceo, pues surgen restos de piedras y tierra, o el polvo que arrastraron las nevadas que trajeron arena del Sáhara hace decenios o centenares de años. Al irse el hielo, aparece su sustrato más negro. Es la imagen futura de este glaciar. De vez en cuando, aparece también una lata herrumbrosa. Pero ningún cadáver. El último que debía devolver la montaña, el del experimentado alpinista Joaquín López Valls, reapareció en el glaciar de Tempestades en septiembre del 2010, 45 años después de haberse despeñado.El glaciar del Aneto será, sin embargo, pronto otra tumba.


http://img01.lavanguardia.com/2011/09/17/Glaciar-en-retroceso-del-Aneto_54217066588_53389389549_600_396.jpg

dimecres, 14 de setembre del 2011

Les normes són les normes. Si no agraden, se'n marxa.


Les Alzines fa canviar de roba 50 noies que incomplien la normativa del centre 

Matí de rebombori al col·legi Les Alzines de Girona. Més de la meitat de les alumnes de primer i segon de Batxillerat van haver de marxar de classe perquè no anaven vestides segons estableix la normativa del centre.


Era el primer dia de classe per la majoria, ja que dilluns només hi havien anat les noves alumnes. Poc després d'entrar a l'aula però, la directora del col·legi les va renyar perquè moltes no portaven roba "adequada". I va obligar-les a marxar de classe i tornar només quan vestissin tal com ho havien de fer. Una cinquantena de noies va haver de canviar-se de roba per tornar a entrar a l'aula o tornar a casa. Algunes van arribar-se fins al Decathlon per comprar-se un polo. Altres van aconseguir roba d'una germana o d'algunes amigues de cursos més petits. També algunes portaven un polo a la bossa d'esports. Algunes però, van haver de trucar als seus pares perquè els portessin la roba o per poder tornar a casa a buscar el que els faltava per complir la normativa. Des d'aquest any, les alumnes de Batxillerat de les Alzines també han de dur uniforme, com en els cursos anteriors, o portar pantalons llargs i un polo. Moltes però es van presentar amb pantalons curts, i samarretes de màniga curta o de tires.

Part de la culpa és dels pares

La directora del centre, Ester Latre es va mostrar molt crítica amb els pares: "Els principals culpables són els pares, perquè sabien com han d'anar vestides les seves filles des de fa mesos". També però es va mostrar contrariada amb l'actitud de les alumnes. Ella mateixa va explicar que després de fer la salutació pertinent i donar-los la benvinguda al nou curs, va dir a les noies que estava molt decebuda perquè moltes incomplien la normativa en la vestimenta. Ester Latre calcula que només un 40 % de les alumnes de batxillerat vestia de forma "adequada" a primera hora.
Latre, va assenyalar ahir en aquest diari que el mes de juliol es va enviar una explicació a totes les famílies explicant-los la nova normativa i els canvis a Batxillerat a l'hora de vestir mentre estiguessin a l'escola. En cas d'incompliment, s'advertia que no se'ls permetria entrar a classe. El canvi en el vestit s'havia aprovat en un claustre del col·legi, on hi ha representants dels professors, de les mares i els pares, i de l'equip directiu, entre altres.

Crítica de pares i alumnes

"Sabien que no anar a classe els suposava una falta d'assistència", va recordar la directora. La immensa majoria de noies va aconseguir tornar a l'escola. Les hores que van faltar a classe, les hauran de recuperar. Alguns pares van mostrar-se molestos per l'exigència de la mesura. No entenen que s'obligués les seves filles a trobar roba per poder entrar a l'aula en lloc d'advertir-los que si ho repetien se les enviaria a casa. Algunes alumnes també mostraven el seu rebuig a la mesura dictada des del centre.


Oi que és una escola privada? Doncs a complir normes. Si volen anar ensenyant tanga i sostenidors, que vagin a la pública que ningú els dirà res.

dilluns, 12 de setembre del 2011

XIV Cursa popular de Santa Coloma de Farners

Diumenge 18 de setembre de 2011
XIV Cursa popular de Santa Coloma de Farners
Sortida a les 10 del matí des de l'avinguda Sant Salvador
Recorregut de 6 quilòmetres

Cursa de Santa Tecla. Cassà de la Selva.

Diumenge 18 de setembre de 2011
Cursa de Santa Tecla. Cassà de la Selva.
Sortida a les 9:15 des de la Pineda Fosca.
Recorregut de 10'5 quilòmetres

XXVI Marxa popular de Sant Hilari

Diumenge 18 de setembre de 2011
XXVI Marxa popular de Sant Hilari
Sortida a les 9 del matí des del pavelló
Recorregut d'uns 10 quilòmetres

XXXII Marxa als Sants Metges. Sant Julià de Ramis.

Diumenge 18 de setembre de 2011
XXXII Marxa als Sants Metges. Sant Julià de Ramis.
Sortida a les 8 del matí des de l'Ajuntament
Recorregut d'uns 9 quilòmetres


http://i294.photobucket.com/albums/mm102/Cesjr_photos/XXXIIMarxa.jpg

IX Marxa de Taialà

Diumenge 18 de setembre de 2011
IX Marxa de Taialà
Sortida a les 8.30 des de l'Escola de Taialà
Recorregut d'uns 9 quilòmetres

Pujada a Sant Ferriol. Besalú.

Diumenge 18 de setembre de 2011
Pujada a Sant Ferriol. Besalú.
Sortida a les 9 del matí des de la plaça de la Llibertat de Besalú
Recorregut d'uns 7 quilòmetres

diumenge, 11 de setembre del 2011

V Marxa de Torxes a Girona. Les fotos.

Les escales de la Catedral, plenes fins a dalt

Actuació de Roger Mas

El carrer Santa Clara ple de torxes
L'Onyar, les torxes, Sant Fèlix i la Catedral
Concentració final a la Plaça del Vi
Crema del Decret de Nova Planta

X Marxa de Monells

Avui tocava proper a casa. Tot i adormir-me (m'he despertat 40 minuts abans de que comencés la cursa), m'he vestit i cap a Monells. És la típica cursa de les rodalies (com Madremanya o Corçà) amb contants pujades i baixades i corriolets. Hem anat cap a Sant Sadurní de l'Heura, la Palanca, Cruïlles, l'ermita de l'Esperança per tornar a acabar a Monells. Fa gràcia córrer en una cursa pels racons per on vas a entrenar!

El recorregut final ha estat de 13'19 quilòmetres amb un temps d'1h5m25s a un ritme de 4m57s el quilòmetre. Us deixo l'enllaç al wikiloc.


dissabte, 10 de setembre del 2011

Bona diada nacional de Catalunya!

http://www.araponent.cat/imatges/noticies/estelada-jerc-seu-vella.jpg

Caminada per l'Estartit

Per segon dissabte consecutiu, l'àrea de l'Estartit i del Montgrí ha estat la zona escollida per fer-hi una caminadeta matinal. Hem començat seguint el mateix trajecte que dissabte passat però en comptes d'anar a Cala Ferriol, hem anat directament a cala Pedrosa. D'allà ens hem desviat a dalt la carena per fer una volta més llarga que ens portés a l'Estartit. Cala Calella ha estat l'escollida per poder tornar al cotxe. En total, 9'34 quilòmetres de recorregut.
Si voleu veure el track de la caminada, us el deixem aquí.





dijous, 8 de setembre del 2011

De què disposen els nostres polítics?

Com ja deveu haver vist a les notícies, avui s'ha publicat el que tenen els nostres polítics (òbviament el que declaren ja que en nom de familiars hi deuen haver més coses). Aquests serien alguns exemples:

Carme Chacón: habitatges i hipoteques compartides
L'actual ministra de Defensa, Carme Chacón, tan sols cobra 3.934,38 € per aquest càrrec i, en total, disposa de 21.144.99 € al seu compte. Entre el seu patrimoni disposa d'un habitatge a Barcelona, la propietat compartida al 50% d'un altre a Girona i un terç de la propietat d'un últim a Almeria, a banda d'un Volkswagen Golf comprat el 2006. Cada pis li comporta una hipoteca, segons el percentatge que li pertoca. En total, però, ella encara deu uns 323.759,31 € a les entitats financeres.
Josep Antoni Duran i Lleida: molts deutes tot i un saldo baix
Entre la informació feta pública avui, destaca el poc saldo del líder de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran Lleida, que declara tan sols 8.906 € en els seus comptes corrents, mentre que deu encara 1.008.039,82 € a entitats financeres en tres hipoteques. Cobra 28.848,10 € com a secretari general de la federació nacionalista i en paga 7.000 a UDC. Amb tot, disposa d'un pis i tres places de pàrquing a Barcelona, un apartament i una plaça de pàrquing a Lleida i una casa a Girona, a banda d'un Golf i un X-Trail.
Dolors Nadal: un saldo considerable i moltes inversions
L'anterior candidata del PP, Dolors Nadal, és la dirigent catalana que més saldo declara i l'única que explica tenir béns. En concret, disposa d'un saldo de 248.000 € i un fons d'inversió de 407.000 €, 241.000 € en bons de la Generalitat valenciana i 17.000 € en bons de la Generalitat de Catalunya. Igualment, té invertits 34.795 € en un pla de pensions. Part d'aquests ingressos els rep dels 11.508 € que percep de comptes a termini fix i 7.006 € més de dividends d'accions cotitzades en borsa. Amb tot, només declara un sol pis, a Barcelona.
Joan Ridao: set pisos i ingressos de lloguers
Pel que fa al portaveu a Madrid i encara secretari general d'ERC, Joan Ridao, destaquen els seus set pisos i dues places de pàrquing declarats. Part d'aquests es trobarien al mercat de lloguer, d'on percep uns 18.000 €, a banda de 4.138,44 més de la Universitat de Barcelona. El seu saldo actual és de 100.136,88 €, malgrat que encara en deu 339.862,78 en dues hipoteques. L'any passat va adquirir un Seat Ibiza.
Núria Buenaventura: saldo i hipoteques modestes
La declaració de béns de la diputada d'ICV, Núria Buenaventura, és modesta. Declara disposar d'un saldo de 7.935,77 € al seu compte corrent i en deu encara 55.875 en dues hipoteques. Disposa d'una casa i un pis a Barcelona.


http://static.freepik.com/fotos-gratuit/crisi-els-ingressos_19-113057.jpg

dimarts, 6 de setembre del 2011

III Makissada

Diumenge 11 de setembre de 2011
III Makissada de Sils
Sortida a les 8 del matí des del pavelló municipal
Recorregut de 10 o 20 quilòmetres

Cross de Saus

Dissabte 10 de setembre de 2011
Cross de Saus
Sortida a les 9 del matí
Recorregut d'uns 5 quilòmetres

Humor gràfic

http://estatic.elpunt.net/imatges/44/03/baixa/780_008_4403537_664156b65b1699770ae58f622831f429.jpg

http://estatic.elpunt.net/imatges/44/03/baixa/780_008_4403126_2896b9a77393285780c96c5f92822ea2.jpg

dilluns, 5 de setembre del 2011

Fotos de la concentració a favor del català a l'escola




Ja era estrany que no s'ho carreguessin tot ...

El TSJC rectifica i diu ara que la resolució tomba el model educatiu català

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) rectifica i assegura ara que la interlocutòria que dóna un termini de dos mesos a la Generalitat perquè introdueixi el castellà com a llengua vehicular a l'escola afecta a tot el règim lingüístic de l'ensenyament obligatori i no només als casos concrets de tres famílies, tal i com assegurava encara aquest matí el mateix president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno. Fonts de l'alt tribunal català atribueixen a una "confusió" les declaracions de Gimeno i mantenen que el TSJC dóna l'ultimàtum en funció d'una anterior sentència del Suprem que en tot moment establia que la Generalitat ha de canviar el model educatiu. D'aquesta forma, segons les mateixes fonts, la Generalitat disposaria de dos mesos per incloure el castelà com a llengua vehicular a totes les escoles.

ARA



Marxa de la Diada. Girona.

Diumenge 11 de setembre de 2011
Marxa de la Diada. Girona.
Sortida a les 9 del matí des del camp de futbol
Recorregut de 12 quilòmetres

II Cursa Despertaferro de Bàscara

Diumenge 11 de setembre de 2011
II Cursa Despertaferro de Bàscara
Sortida a les 9 del matí des del Paller d'en Xirau
Recorregut d'uns 10 quilòmetres

X Marxa de Monells

Diumenge 11 de setembre de 2011
X Marxa de Monells
Sortida a les 8 del matí des del camp de futbol
Recorregut d'uns 15 quilòmetres

diumenge, 4 de setembre del 2011

XXXII Marxa de Flaçà

Després de dormir poc, avui al matí he enfilat cap a Flaçà on se celebra cada primer diumenge de setembre la marxa popular. Era la primera cursa des de feia algun mes i la intenció era fer-la tranquil·lament. A la sortida m'he trobat amb coneguts de les marxes com en Narcís o en Sadurní, així com en David i en Carles. 
Sortida a les 9 del matí i ben d'hora corriol amunt i avall, que serà una constant durant els gairebé 10 quilòmetres. Els sis primers quilòmetres tiren cap amunt mentre que de baixada n'hi ha realment un parell. Després d'anar xerrant tota l'estona, hem acabat la cursa fregant els 50 minuts per completar 9'86 quilòmetres.

Quan en Carles pengi la foto que ens hem fet a l'arribada, la posaré aquí.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbvuFJH9Y_HZe0mS33npwT05-LEVEA1-WRKGf6-x1d_L86UYkqIMTelYWTZrloy1watGriJwzV_O-bZCz5_cYU6MDBnlCa0RyQqz8gk_iYAwYsRi7-9mgkHjfe32Q8HBCRLYagJA/s1600/P1120318.JPG

dissabte, 3 de setembre del 2011

Editorial de l'Avui - El Punt. A veure si la resta també ho veuen ja.

El 2-S marca el futur de Catalunya

El trencament del pacte constitucional executat ahir de manera prepotent i abassegadora pel nacionalisme espanyol, que ha potinejat quan li ha convingut una carta magna que fins ara qualificava d'intocable i gairebé sacrosanta, marca sense cap mena de dubte l'inici d'una nova etapa política a l'Estat espanyol. I, sobretot, a Catalunya. Una altra cosa és si aquesta etapa acabarà bé o malament. Això depèn, fonamentalment, dels mateixos partits catalans i especialment de la capacitat de reacció, resistència i lluita cívica de la ciutadania.
L'Estat espanyol ha fet un pas més cap al replegament en l'espanyolitat exclusivament castellana. Amb aquest panorama, Catalunya no té res a fer-hi excepte avenir-se a ser una simple regió. Menys que una simple regió: una comunitat políticament exclosa, espoliada econòmicament de manera sistemàtica i humiliada cada cop més en el terreny lingüístic i simbòlic. Catalunya ha estat expulsada d'un nou model d'Espanya que a poc a poc s'imposa de manera unilateral. Caldrà veure si el país està disposat a seguir la línia marcada, que no és cap altra que el camí de sortida, o si abaixa el cap definitivament.
És l'hora de prendre grans decisions, amb el cap fred, el cor calent, el puny ferm i els peus a terra. I allò que fins fa poc podia semblar encara per a molts el contrari del seny, avui es presenta com l'única via per salvar el país de l'anihilació nacional que s'intueix amb aquest aparentment insignificant canvi a la Constitució i amb els continuats efectes col·laterals de la sentència contra l'Estatut, com per exemple l'atac a la immersió lingüística. Catalunya ho té magre si no actua amb determinació.

http://www.ara.cat/comunicacio/El_Punt-Avui_ARAIMA20101127_0135_16.jpg

Caminada matinal: L'Estartit - Cala Ferriol - Cala Pedrosa - L'Estartit

Avui hem seguit una ruta fent servir un llibre sobre excursions per la Costa Brava centre. Hem deixat el cotxe a l'Estartit, al costat de la discoteca Maxims. Només de começar ja hem tirat cap amunt. Ens hem endinsat dins el parc natural del Montgrí, seguint la carretera que ens portaria a l'Escala. La primera aturada ha estat cala Ferriol, on hem pogut gaudir d'unes aigües totalment cristal·lines. Rampa cap amunt i ràpida baixada que ens ha portat, després de veure el Cap del Castell i la Roca Foradada, a cala Pedrosa. Només quedava una petita pujada (però la xafogor ja feia efecte) i refer part del camí que havíem fet a l'anada. Finalment, unes tres horetes de camí per fer un total d'uns nou quilòmetres i mig. Us deixo un enllaç amb un track del wikiloc que algun excursionista ja havia fet anteriorment (no és ben bé el mateix però s'hi acosta molt).

Baixant cap a cala Ferriol
Cala Ferriol, amb nombroses barquetes al fons

Cala Pedrosa
El cap del Castell i la Roca Foradada

CiU ja pot començar a posicionar-se. Ja no valen les mitges tintes.

El ridícul de Duran, o CiU contra les cordes

Espanya ha posat la proa contra nosaltres sense reserves i ben decididament, i en aquest embat la tradicional pirotècnia verbal convergent no serveix ni tan sols de passatemps. Per això, Espanya, literalment i conscientment, va posar ahir CiU contra la paret.

Quines vint-i-quatre hores! Ahir vam viure un dia que segurament la història servarà. De primer, al matí, l'esperpèntica votació de la reforma de la constitució espanyola, i al vespre, la pressió contra la llengua a l'escola que va obligar la consellera Rigau a eixir a la palestra. Espanya ataca i ataca de valent i CiU es troba literalment contra les cordes. Quin hivern més apassionant que ens espera!

És una evidència que la base de CiU s'ha mogut en massa cap a l'independentisme. No ho és tant que s'hi haja mogut la cúpula, que de moment es limita a fer declaracions i a picar l'ullet. Ara, vistes les coses que vam veure ahir, ja cal que vagen pensant què compten fer, perquè Espanya ha decidit de posar-los contra la paret, com uns pàries. A ells i al país sencer, és clar, però sobretot a ells.


I a vegades no saben encara ni com reaccionar. Duran i Lleida, per exemple, va perdre ahir una ocasió d'or. No sé pas si va actuar pensant en el lluïment personal o segons una tàctica declarada, però és difícil de fer més el ridícul. El PSOE i el PP han menystingut la resta de grups, especialment Convergència, en tot el procés que portava a aquesta ridícula reforma. I tanmateix CiU ha provat de pactar fins al darrer moment. Pactar què? Em fa l'efecte que tant era.


Ja em va estranyar prou que Duran no eixira a defensar la posició del seu grup. El fet solament podia tenir una lectura: que ell es reservàs una aparició d'últim moment per a anunciar un acord sobre qualsevol cosa, que l'aureolaria com un polític major, un estadista. I efectivament, al seu voltant varen començar a fer voltes, en ple hemicicle!, els enviats dels dos partits que maten l'autonomia, el consens i tot allò que calga, fent-li la gara-gara i cercant un gest positiu de CiU que alleujàs un poc aquesta barbaritat que ells sabien perfectament que cometien.


Van ser a punt d'aconseguir-ho, quan es va anunciar un petit acord en una transacció entre els partits espanyols i CiU. Ho van dir emocionats des de la trona i, quan ho acabaven de dir, el diputat Llamazares va objectar que no es podia votar perquè, com diu el reglament, la negativa d'un sol diputat bastava i ell s'hi negava. Gran! No ho sabia ningú a Convergència això? Ho ignorava Duran? El ridícul no podia ser més gros: Convergència es blegava en canvi d'una engruna secundària i, quan això ja era públic, resulta que la genuflexió no valia res. I Duran es quedava sense el minut de glòria. O pitjor encara...


Pitjor, perquè el cap de CiU al congrés es va alçar aleshores, visiblement enfadat, per exigir a Llamazares que explicàs si els diputats d'ERC (absents) compartien el gest. O siga que en el greu moment que els dos grans partits espanyols dinamitaven el pacte de la transició i enfonsaven una mica més l'autonomia, la seua preocupació no era de demostrar la dignitat que calia esperar, sinó portar la batalla a la politiqueta local, vejam si podia acusar els republicans de res.


Que retratat que ha quedat Duran en aquest procés i que urgent és que CiU pondere si un perfil com el seu li serà de gaire utilitat a Madrid. Veure al marcador electrònic de les Corts l'allau de llumenetes vermelles que el PSOE i el PP encenien unànimement contra les propostes de CiU era la millor impugnació de l'estil d'un home que s'ha quedat fora del temps. Al congrés espanyol CiU ja no serà mai allò que havia estat. Simplement perquè el PP i el PSOE l'han expulsat del pacte.


I com si ho tingueren preparat, perquè no en restaren dubtes encara faltava l'avís dels tribunals, que donen dos mesos a la Generalitat perquè suprimesca la immersió lingüística. A corre-cuita la consellera Rigau, una de les veus més sòlidament nacionalistes del govern, va haver d'improvisar una conferència de premsa per a dir la poca cosa que podia dir: que hi recorrerien i que esperaven convèncer els tribunals. O siga que res. La qüestió interessant, i em pose a comptar des d'avui, serà saber què faran o què diran d'ací a dos mesos quan els tribunals no els donen la raó i exigesquen la fi de l'escola catalana moderna. Fi de la comèdia.


Sé que molta gent de CiU que és conscient que hi ha en marxa un canvi històric. Espanya ha posat la proa contra nosaltres sense reserves i ben decididament, i en aquest embat la tradicional pirotècnia verbal convergent no serveix ni tan sols de passatemps. Per això, Espanya, literalment i conscientment, va posar ahir CiU contra la paret.


(PD. No fóra just d'eludir avui que a l'altre costat de la balança la reacció de #somescola, esdevinguda tendència dominant de Twitter, expressa allò que hi ha de bo i millor al país. Disposat a lluitar.)

Per Vicent Partal 

 

http://noticias.terra.es/2011/mundo/0511/fotos-media/financiacion-autonomica-duran-lleida-dice-que-el-psc-no-existe-y-que-los-diputados-catalanes-del-psoe-avalan-al-gobierno.jpg