XV Marxa popular Sua la Gota

Diumenge 2 de maig de 2010
XV Marxa popular Sua la Gota. Aiguaviva.
Sortida entre les 8 i les 9 del matí des de la pista poliesportiva.

A remuntar!

Miguel Clemente: «Un nen no pot perdre el respecte ni als pares ni als mestres»

PONÈNCIA SOBRE MENORS AMB PROBLEMES DE CONDUCTA

Miguel Clemente (Madrid, 1960) és un influent especialista en l’anomenada síndrome de l’emperador. Avui imparteix una conferència per al Màster de Psicològia Jurídica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) sobre menors infractors.

–¿Síndrome de l’emperador?

–El solen patir els infants amb excés d’atencions i dedicació desmesurada. Si no se’ls exigeix cap esforç es converteixen en tirans. El nom prové de la política xinesa de tenir només un fill. Quan creixien, no volien estudiar, ni entrar al mercat laboral, ni assumir la més mínima responsabilitat.

–¿Com es comporten?

–La seva conducta és problemàtica, d’oposició total als pares, als quals agredeixen psicològicament i fins i tot físicament. Són molt egoistes, no tenen capacitat d’empatia i presenten una baixa tolerància a la frustració. Només lluiten per al profit propi. És la generació del jo. S’aïllen radicalment, no accepten ser adults. Al Japó es va denominar el fenomen otaku, que consisteix en el recolliment en un món infantil. És el fet de no voler créixer, el que anomenem la patologia de Peter Pan.

–¿Com influeixen els mitjans de comunicació en els adolescents?

–El valor que predomina a les sèries, als dibuixos, als videojocs i a les pel·lícules és el consum.

–¿Quines alarmes desperta aquesta conducta de la síndrome de l’emperador?

–A Espanya, ens estem acostant a 100.000 denúncies de pares que han estat atesos en centres mèdics d’urgències per maltractaments de fills entre 14 i 18 anys. Això és la punta de l’iceberg. La xifra és més gran de la que arriba a les fiscalies. Molts no els denuncien, demanen ajuda als serveis socials.

–¿Com s’arriba a aquest extrem?

–El nen no pot perdre el respecte ni als pares ni als mestres. A poc a poc els van deixant fer el que volen. Es comença per l’hora d’anar a dormir, continua amb el que mengen, després no els obliguen a esforçar-se en els estudis i acaben agredint les figures més febles que tenen al seu voltant. Les mares i els avis són les primeres víctimes.

–¿On es perden els pares?

–Hem creat una societat en què no es valora l’esforç. Si alguna matèria costa és un problema de qui ensenya i no de qui aprèn. Es dóna més importància a l’oci i a la diversió que no al fet d’afrontar responsabilitats socials.

EL PERIODICO

Fotos de l'arribada

XVI Mitja marató de la Garrotxa - Olot

Ahir va ser la setzena edició de la mitja d'Olot, que va coincidir amb la meva setzena mitja marató. En un dia calorós gairebé de ple estiu, vaig fer la meva millor marca de la temporda, baixant en 4 segons el temps de Granollers. Al final, 1h35m44s, la meva tercera millor marca de sempre. Tenia pensat fer d'aquí 15 dies la mitja marató de Girona però, veient la calor que ja fa, optaré per la cursa popular de 9 quilòmetres. El ritme final va ser de 4m32s.

Pel que fa a les classificacions, vaig acabar el 103 d'un total de 501. Crec que hi ha fotografies de l'arribada i, quan les trobi, us les penjaré.

I Cursa Urbana Canet de Mar

Diumenge 2 de maig de 2010
I Cursa Canet Race 10 km
Sortida des del carrer Ample
Recorregut de 10 quilòmetres

III Cursa del Castell de Sant Ferran. Figueres

Dissabte 1 de maig de 2010
III Cursa del Castell de Sant Ferran. Figueres.
Sortida a les 10 del matí des de les pistes d'atletisme.
Recorregut de 9'4 km.

Marató, mitja marató i 10 Km d'Empúries

Diumenge 2 de maig de 2010.
VIII Marató, I Mitja marató i I 10 km d'Empúries.
Sortida a les 8.30h des del Conjunt Arqueològic d'Empúries.
Més informació a : www.maratoempuries.org

XXXII Marxa popular de Bordils

Dissabte 1 de maig de 2010.
XXXII Marxa popular de Bordils.
Sortida a les 8 del matí des del Pavelló Torrentó.
Recorregut d'uns 12 quilòmetres.
Esmorzar i obsequi per a tothom.

Post del primer secretari del PSC a Les Corts. A veure quan dura publicat ... D'aquí uns dies dirà que se li van malinterpretar les paraules ...

dijous 22 d’abril de 2010

Homenatge al meu pare: Samaranch nazi!

A mida passa el temps més trobo a faltar al meu pare. Hi coses o fets que me’l recorden constantment. Avui,sense més lluny, amb la mort del Samaranch m’han tornat a la memòria les paraules que em repetia molt sovint quan sortia Juan Antonio per la tele.

Resulta que el meu pare i el Samaranch van anar junts a escola, al col•legi alemany de Barcelona. Un bon dia al pare li va cridar l’atenció una insígnia que el Juan Antonio duia a la solapa, era una creu gamada! Al preguntar-li perquè la duia, el Samaranch li va dir que allò ( el nazisme) era el futur i que sempre s’havia d’estar amb els guanyadors...

Aquesta història la he sentit desenes de vegades, ara ja ningú me la pot explicar, però crec que és bo que la sàpiga tothom. Avui seria un dia trist pel meu pare: un funeral d’estat al Palau de la Generalitat a un nazi oportunista. Quin fàstic!

Bloc d'Enric Llorens

Bon Sant Jordi a tothom!

Ressó internacional de la mort de Samaranch. No és ben bé la mateixa que la d'aquí ...

The Times: Si vol entendre la corrupció institucionalitzada, un bon lloc per a començar és el palau de Lausana des d'on Samaranch dirigia el CIO

L'Express: Samaranch va canviar la divisa de Coubertain. Amb ell la cosa important era participar en els beneficis.

BBC: Samaranch va deixar créixer un càncer de corrupció i de luxe al CIO

Le Monde: No va amagar mai la seva admiració pel dictador Francisco Franco

The New York Times: Samaranch, un antic dirigent esportiu franquista, va tolerar un cert nivell de corrupció al Comitè Olímpic.

La Stampa: S'ha emportat a la tomba el seu fosc passat amb la camisa blava de la Falange

Sidney Morning Herald: Amb Samaranch el Comitè Olímpic va esdevenir sinònim de nepotisme, clientelisme, escàndols, secrets i elitisme.

Kurier: L'espanyol estava al servei dels feixistes

New Zealand Herald: Samaranch era autocràtic i intolerant

Wall Street Journal: Samaranch insistia a ser tractat d'excel·lentíssim i a envoltar-se de luxe

S'ha mort Juan Antonio Samaranch

Avui s'ha mort a la clínica Quirón de Barcelona Juan Antonio Samaranch, amb vuitanta-nou anys, d'una insuficiència coronària. Samaranch fou l'home de l'esport de Franco, en qualitat de delegat d'esports, i procurador de les corts franquistes. També fou l'últim president de la Diputació de Barcelona i, ja mort el dictador, ambaixador a la Unió Soviètica i a Mongòlia. Finalment, va acabar dirigint el Comitè Internacional Olímpic, del qual era president honorari des del 2001.

VILAWEB

X Marxa nocturna Camins de les Guilleries

Dissabte 24 d'abril de 2010
X Marxa nocturna Camins de les Guilleries. Sant Hilari Sacalm.
Sortida a partir de les 9 del vespre des de la Plaça Gravalosa.
Recorregut d'uns 13 quilòmetres

XXV Marxa popular de Bescanó

Diumenge 25 d'abril de 2010
XXV Marxa popular de Bescanó
Sortida des del Parc de l'Ajuntament a les 8 del matí.
Dos recorreguts a escollir: un de 9'5 qm i un de 18

II Mitja marató de Tossa de Mar

Diumenge 25 d'abril de 2010
II Mitja marató de Tossa de Mar.
Sortida a les 10 del matí des del Passeig Marítim.
Obsequi d'una samarreta tècnica MIZUNO

II Marxa popular Sant Martí Vell

Diumenge 25 d'abril de 2010
II Marxa popular de Sant Martí Vell.
Sortida a les 8.30h del matí.
Recorregut de 13 quilòmetres.

XV Mitja marató de la Garrotxa

Diumenge 25 d'abril de 2010.
XV Mitja marató de la Garrotxa.
Sortida a les 10h del matí des del CN Olot.
Obsequi d'un pernil per a tothom.

Sortida de sol abans d'anar a Fonteta

No sé si la cendra del volcà d'Islàndia (a part del bacallà, ara coneixerem Islàndia pel seu volcà) ha estat la causant de la sortida del sol d'avui. A les 7 del matí, el llevant català s'aixecava així. No gaire fresca, motxilla preparada i cotxe cap a Fonteta per fer la V Marxa de les Guilles. Dos recorreguts a escollir però cap dubte. Diumenge hi ha la mitja marató d'Olot i no cal carregar massa les cames. Per tant, cursa curta ... però intensa. Sortida de Fonteta i camí de Fitor fins la Creu i primer control a l'encreuament dels quatre camins. Els de la curta agafem ja la baixada per arribar a Fonteta amb 35m49s i 7'2 quilòmetres fets.

impressionants imatges de la força de la naturalesa

a aquest pas, la Sagrada Família i la resolució del TC aniran de bracet ...

L'Estatut, en mans del sector més dur del TC

El vicepresident del tribunal, Guillermo Jiménez, és designat nou ponent de la resolució per la presidenta després del fracàs d'Elisa Pérez Vera. L'escollit és un dels sis magistrats que demanava a la ponent l'anul·lació de més articles.

L'anul·lació de 15 articles de l'Estatut que proposava la ponent Elisa Pérez Vera, membre de l'anomenat sector progressista del Tribunal Constitucional (TC), no hauria estat res en comparació amb la sentència que defensarà Guillermo Jiménez. És el vicepresident del TC i ha estat designat aquest divendres nou ponent de la resposta al recurs del PP, després hagi fracassat la cinquena versió de Pérez Vera, que també incloïa la interpretació d'una vintena més d'articles.

Jiménez és un dels sis magistrats que ha votat contra la sentència redactada per Pérez Vera, que només ha rebut quatre vots a favor. Té 70 anys, és un dels quatre magistrats designats pel Senat el mandat dels quals es va acabar el desembre de 2007. Des d'aleshores continua al TC amb el mandat prorrogat, i era un dels dos jutges de l'anomenat bloc conservador que aquesta setmana encara negociava amb Pérez Vera, la presidenta –María Emilia Casas–, Eugeni Gay i Pascual Sala.

AVUI

O sigui, que al nou ponent se li va acabar el mandat el desembre de 2007 ... fa quatre dies. Quina vergonya.

Prova gràfica

Navegant per Internet he trobat fotos de la cursa Esports Parra de diumenge. I, com no, m'hi he acabat trobant, després de buscar una estona. Si algú s'hi vol trobar, que vagi a la pàgina web de l'Atletisme Girona o cliqui aquí.

Per a qui no sàpiga situar la foto, és a la Plaça de Salt, al costat d'on abans hi havia els Laurens i ara hi ha un Caprabo. Just en aquest punt agafàvem el carrer Oviedo i creuàvem la carretera de Barcelona per darrera l'Hipercor i encarar el carrer Migdia. Faltaven uns dos quilòmetres i mig per acabar i era el final de la immensa recta de la frontissa del Güell, que l'havíem agafat al palau firal.

V Marxa de les Guilles de Fonteta

Diumenge 18 d'abril de 2010.
V Marxa de les Guilles de Fonteta.
Dos recorreguts a escollir.
Sortida a les 8 del matí des de la pista poliesportiva.

XXV Marxa del Baix Fluvià. Sant Pere Pescador.

Diumenge 18 d'abril de 2010.
XXV Marxa del Baix Fluvià. Sant Pere Pescador.
Sortida a les 9 del matí des del Parc del riu.
Recorregut de 14 quilòmetres.

XXVI Marxa popular de Santa Eugènia

Diumenge 18 d'abril de 2010
XXVI Marxa popular de Santa Eugènia.
Sortida a les 9 del matí des del pavelló de Santa Eugènia.
Recorregut de 10 quilòmetres.

Nova marca personal en els 10.000 metres

Avui tocava la XIII Cursa 10km de Girona, organitzada per Esports Parra. És una de les cites clàssiques de la temporada i aquest cop no n'ha estat l'excepció. He millorat en 1 minut i 20 segons la meva millor marca en els 10 quilòmetres, deixant-la en 40m55s.
Els 5 primers quilòmetres els he fet per sota de 20 minuts, concretament 19m56s, a un ritme per sota de 4 el quilòmetre. A partir del Palau de Fires, però, la frontissa del Güell fa mal i el ritme s'ha vist desaccelerat (4m20s). En els dos darrers (zona Hipercor i carrer Migdia), he tornat a apretar el que he pogut (8 minuts per fer els dos darrers quilòmetres) per acabar davant la botiga Esports Parra en 40m i 55s, classificat en el lloc 138 d'un total de 878.

Si voleu veure les classificacions de la XIII Cursa Esports Parra 2010, cliqueu aquí.

Crec que hi havia fotos però si les trobo ja us les penjaré més tard.

sense comentaris. I dos anys seguits. El 22 de maig, un altre cop.

diumenge de portades

Pegar al profe sale caro

Francesc-Marc Álvaro

Aviso a los energúmenos que consideran que al maestro o al médico lo pueden tratar a patadas

A primera vista, parece una buena noticia, de la cual debemos felicitarnos. Han condenado a dos años de cárcel a una mujer por haber agredido física y verbalmente a la profesora de su hija, alumna de primero de ESO. Los hechos ocurrieron el año 2008 en un instituto de Barcelona. La procesada no ingresará en prisión porque no tiene antecedentes penales, pero deberá pagar a la profesora una indemnización de 8.840 euros, además de una multa de 120 euros, y tiene prohibido acercarse a menos de 1.000 metros de la víctima. La condena ha prosperado porque el fiscal y el juez han dado a la profesora atacada la categoría de autoridad pública, siguiendo una instrucción del año 2006 del fiscal jefe del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Esta consiste en tipificar como delito de atentado a la autoridad las agresiones a los profesionales de la educación y de la sanidad, demasiado frecuentes, desgraciadamente. Hay que tener en cuenta que la reciente ley de Educación de Catalunya sólo otorga el rango de autoridad pública a los directores de los centros, no al conjunto del profesorado.

Decía que esta condena parece un avance positivo, por lo que tiene de serio aviso a los energúmenos que consideran que el maestro o el médico es una suerte de esclavo al que pueden tratar a patadas. Pero, si rascamos un poco más, deberemos admitir que la noticia que comentamos ilumina un tremendo fracaso social, de una gravedad comparable a los casos de corrupción política que estos días dominan las portadas. Recurrir al estatuto de autoridad pública para proteger a los docentes de la violencia de alumnos y padres es una herramienta necesaria - los juristas que la discuten deberían pasar unas semanas en determinadas escuelas e institutos-,pero también es la certificación de una impotencia y de un naufragio colectivo cuyos efectos sobre el correcto funcionamiento de instituciones clave de la sociedad son devastadores.

No me refiero al naufragio del mundo educativo, que remite a un debate tan recurrente que, muchas veces, ya no quiere decir nada. La gran herida se produce fuera del colegio, en los hogares, allí donde las familias producen, reproducen y legitiman unas determinadas pautas de conducta que, más pronto que tarde, colonizan el mundo exterior. La escuela tiene sus problemas, sin duda. Pero también es víctima de averías que no son de su responsabilidad, puesto que se producen por acción u omisión de los primeros agentes educativos: los padres. Estoy convencido de que es urgente escribir un libro que se titule La familia contra la escuela,que ponga ante el espejo a aquellos que pasan de todo pero, a la vez, piden cuentas - a veces de mala manera-al maestro del nene o la nena. Pegar al profe sale caro y es bueno que se sepa. Pero así no curamos la enfermedad social, sólo mitigamos uno de sus síntomas molestos.

LA VANGUARDIA

A semifinals, amb pòquer de gols ... de MESSI!

XIII Cursa Esports Parra Girona

Diumenge 11 d'abril de 2010
XIII Cursa Esports Parra de Girona.
Sortida des del c/ Migdia a les 10h del matí.
Recorregut de 10 quilòmetres.

XXXI Marxa popular de les Ermites

Diumenge 11 d'abril de 2010.
XXXI Marxa de les Ermites de Lloret de Mar.
Sortida a les 8 del matí des de la plaça de la Vila.
Recorregut d'uns 18 quilòmetres.

XXXII Marxa de Bellcaire d'Empordà

Des de fa 32 anys, el dilluns de pasqua se celebra a Bellcaire d'Empordà la marxa del xino xano i cames ajudeu-me. Des que tinc estadístiques fiables (1992), he fet aquesta marxa 11 cops. Malgrat això, des del 2002 que no hi anava. Per tant, entre 1992 i el 2002 només hi vaig faltar el 1995.

A diferència d'altres curses, cada any canvien el recorregut (tot i que, evidentment, en van repetint algun cada certs anys) i això ens ha permès descobrir infinitats de racons i petits nuclis de població: Bellcaire, Ullà, Verges, L'Escala, Albons, Tor, La Tallada d'Empordà, Marenyà, el parc de Sobrestany ...

Avui, el recorregut s'enfilava cap a la Tallada i Tor i, els que feien la llarga arribaven fins a Albons. He decidit per la curta (12'2 quilòmetres) i no la llarga (19 quilòmetres) perquè en les següents setmanes tinc importants cites atlètiques, començant aquest diumenge per la cursa Ciutat de Girona que organitza Esports Parra.

Arribava a Bellcaire abans de dos quarts de vuit amb un fred destacat. El cotxe em marcava tant sols 3 graus. Inscripció, cafè de rigor al mític local social de Bellcaire, escalfament i, a les 8 en punt, sortida. Que la féssim corrents érem poquets, i tant sols començar he vist que anava en tercera posició. El primer quart d'hora tenia les mans congelades ja que he sortit amb màniga curta però al final ho he agraït ja que el sol escalfava. La Tallada d'Empordà i Marenyà són els dos primers pobles que hem trobat, en un recorregut força planer que només s'alterava quan havíem de salvar el desnivell de la nova carretera que comunica Corçà amb Figueres. En l'avituallament a Marenyà, he vist com els dos corredors que tenia al davant feien la llarga i, per tant, m'he posat al capdavant de la cursa curta. Tor i la seva Devesa ens ha permès veure ja Bellcaire un altre cop i el Montgrí entelat per una fina boirina. Pujada fins al castell i arribada un altre cop al local social amb un temps de 55m05s, a un ritme de 4m31s el quilòmetre.

I diumenge que ve, després del clàssic Madrid-Barça, a per la cursa de l'Esport Parra per intentar rebaixar el meu millor temps en 10 quilòmetres.