Realment, jo ja entenc que els espanyols estiguin emprenyats. Perquè això de TVE és una vergonya. Després de l’espectacle de l’altre dia, la majoria dels diaris d’arreu del món se n’han fet ressò. Amb més o menys dimensió, tots n’han acabat parlant i d’una manera gairebé burlesca. Jo ja me’ls imagino: en prime time, tots davant la tele, pendents d’aquells dos minuts convençuts que hi hauria molts més aplaudiments que xiulets. I ja ho veuen. L’himne, el Rei i la xiulada? No, no. Jo els parlo de l’actuació de la Soraya aquesta que va participar al festival d’Eurovisió dissabte passat. Quin festival, de veritat. Mesos i mesos de muntatge i de grans preparatius i Espanya queda en el lloc 24è de 25 participants. Penúltima. Creguin-me, jo que vaig quedar enganxat mirant-ho, va ser francament emocionant. Saber si quedarien últims o no, vull dir. Fins i tot l’esperpèntic Chikiliquatre de l’any passat va quedar més ben situat. Quin tip de riure.
... fa més la constància d'una gota que la força d'una onada ... ... el pessimista es queixa del vent, l'optimista espera que canvïi i el realista ajusta les veles ... ... tinc quatre lectors als qui cada dia els dóno les gràcies perquè llegeixen bé allò que jo escric malament ... ... no apostis mai pel cinc perquè cada dos per tres surt sis ...
dimarts, 26 de maig del 2009
Realment, jo ja entenc que els espanyols estiguin emprenyats. Perquè això de TVE és una vergonya. Després de l’espectacle de l’altre dia, la majoria dels diaris d’arreu del món se n’han fet ressò. Amb més o menys dimensió, tots n’han acabat parlant i d’una manera gairebé burlesca. Jo ja me’ls imagino: en prime time, tots davant la tele, pendents d’aquells dos minuts convençuts que hi hauria molts més aplaudiments que xiulets. I ja ho veuen. L’himne, el Rei i la xiulada? No, no. Jo els parlo de l’actuació de la Soraya aquesta que va participar al festival d’Eurovisió dissabte passat. Quin festival, de veritat. Mesos i mesos de muntatge i de grans preparatius i Espanya queda en el lloc 24è de 25 participants. Penúltima. Creguin-me, jo que vaig quedar enganxat mirant-ho, va ser francament emocionant. Saber si quedarien últims o no, vull dir. Fins i tot l’esperpèntic Chikiliquatre de l’any passat va quedar més ben situat. Quin tip de riure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada