Avui ha tocat la cursa de Celrà, ben a prop de casa que sempre va bé. La sortida era a dos quarts de nou del matí des del Pavelló amb un recorregut d'uns 11 quilòmetres. Els primers dos quilòmetres eren planers, en direcció Juià. Però una llarga i dura pujada ens ha portat fins al tercer quilòmetre i a partir d'aquí el trencacames ha estat recorrent. Camins de muntanya, puja i baixa, boscos frondosos i foscos que havies de vigilar on posar els peus per acabar arribant a Celrà per l'altre costat. Al final, un temps de 49m43s, a un ritme de 4m31s el quilòmetre. I he acabat en la cinquena posició, veient al final el 4rt i 3r! Si arriba a durar un quilòmetre més els agafo i pujo al podi ... :-p
diumenge, 31 de maig del 2009
divendres, 29 de maig del 2009
mireu què he trobat a Vilaweb
dijous, 28 de maig del 2009
dimecres, 27 de maig del 2009
dimarts, 26 de maig del 2009
Realment, jo ja entenc que els espanyols estiguin emprenyats. Perquè això de TVE és una vergonya. Després de l’espectacle de l’altre dia, la majoria dels diaris d’arreu del món se n’han fet ressò. Amb més o menys dimensió, tots n’han acabat parlant i d’una manera gairebé burlesca. Jo ja me’ls imagino: en prime time, tots davant la tele, pendents d’aquells dos minuts convençuts que hi hauria molts més aplaudiments que xiulets. I ja ho veuen. L’himne, el Rei i la xiulada? No, no. Jo els parlo de l’actuació de la Soraya aquesta que va participar al festival d’Eurovisió dissabte passat. Quin festival, de veritat. Mesos i mesos de muntatge i de grans preparatius i Espanya queda en el lloc 24è de 25 participants. Penúltima. Creguin-me, jo que vaig quedar enganxat mirant-ho, va ser francament emocionant. Saber si quedarien últims o no, vull dir. Fins i tot l’esperpèntic Chikiliquatre de l’any passat va quedar més ben situat. Quin tip de riure.
Marxa popular de Celrà.
Diumenge 31 de maig de 2009.
Marxa popular de Celrà.
Sortida a les 8h30m des del Pavelló.
Recorregut de 10 quilòmetres.
Marxa popular de Celrà.
Sortida a les 8h30m des del Pavelló.
Recorregut de 10 quilòmetres.
dilluns, 25 de maig del 2009
VIII Cursa Cap de Creus - Cadaqués
Diumenge 31 de maig de 2009.
VIII Cursa Cap de Creus - Cadaqués.
Sortida a les 9h30m del Pavelló municipal.
Recorregut de 10'5 quilòmetres.
VIII Cursa Cap de Creus - Cadaqués.
Sortida a les 9h30m del Pavelló municipal.
Recorregut de 10'5 quilòmetres.
Cursa popular de Sant Roc. Vilablareix.
Diumenge 31 de maig de 2009.
Cursa popular de Sant Roc. Vilablareix.
Sortida a les 8h del matí des del Pavelló.
Recorregut de 10 quilòmetres.
Cursa popular de Sant Roc. Vilablareix.
Sortida a les 8h del matí des del Pavelló.
Recorregut de 10 quilòmetres.
diumenge, 24 de maig del 2009
enquestes d'eleccions generals i europees
Avui a El Periódico sortien dues enquestes fetes per GESOP sobre eleccions europees i generals. Pel que fa a les europees, no hi ha tant empat tècnic com deia el CIS sinó que el PP guanya amb 4 punts de distància enfront els socialistes. Rasquen alguna cosa CiU, ERC i Rosa Díez.
Pel que fa a les generals, la distància entre populars i socialistes s'acosta als 3'5 punts, amb un sorpasso popular que el catapulta a la primera posició. CiU i IU es mantenen o pugen un, ERC i PNB baixen força i UPD pot arribar a triplicar vots.
Però, com sempre, són enquestes.
Pel que fa a les generals, la distància entre populars i socialistes s'acosta als 3'5 punts, amb un sorpasso popular que el catapulta a la primera posició. CiU i IU es mantenen o pugen un, ERC i PNB baixen força i UPD pot arribar a triplicar vots.
Però, com sempre, són enquestes.
divendres, 22 de maig del 2009
El Govern y las cajas diseñan el nuevo mapa del sector
El Govern y las cajas están trabajando en el diseño del nuevo mapa del sector en Catalunya, según fuentes conocedoras del proceso. La opción que cuenta con más posibilidades de salir adelante es la fusión de las tres entidades de fundación pública (Caixa Catalunya, Caixa Tarragona y Caixa Girona) y en paralelo la integración del resto excluida La Caixa. Es decir, Caixa Penedès, Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Caixa Laietana, Caixa Manresa y Caixa Manlleu.
LA VANGUARDIA
Però no estaven tant bé les caixes catalanes? Ara les volen fusionar totes en dues entitats?
LA VANGUARDIA
Però no estaven tant bé les caixes catalanes? Ara les volen fusionar totes en dues entitats?
dijous, 21 de maig del 2009
dimecres, 20 de maig del 2009
LA RIQUESA DEL CATALÀ
Un exemple de la riquesa del català, és el nombre d’accepcions d’una simple paraula, com por ésser la molt coneguda i freqüentment utilitzada que fa referència als atributs masculins: COLLONS.
-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Així, UN significa car (val un colló); DOS significa valentia (té dos collons); i TRES significa menyspreu (m’importa tres collons).
-El verb canvia el significat: TENIR indica valentia (aquell té collons);però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!). El verb POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).
-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase: Així el PRESENT indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!), el REFLEXIU significa vagància (s’està tocant els collons!), i l’IMPERATIU significa sorpresa (toca’t els collons!).
-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat: A expressa por (acollonit), DES significa riure (descollonar-se), UT indica perfecció (collonut) i ASSOS indica indolència o abúlia (collonassos).
-Les preposicions matisen l’expressió : DE significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons), PER significa voluntarietat (ho faré per collons!); i SENSE indica covardia (és un home sense collons).
-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat : el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!); la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats); el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!); i la MESURA expressa rancúnia (en tinc els collons plens!).
-La mida i la posició són importants: la MIDA (els té ben grossos), i la POSICIÓ (els té ben posats). Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!). Si s’ultrapassa la mida màxima, aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!). I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).
-La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany (quan falles un … de 20 cm .: collons!) i quan un t’empeny massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.
- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).
-L’estat anímic queda molt ben reflectit: Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra, i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.
- Són molt importants en joieria: el Comandant d’Artilleria Antiaèria dels Castillejos, anomenat “el Perlas”, deia sempre: “si esto es una formación, mis cojones son perlas”.
-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.
-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.
-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Així, UN significa car (val un colló); DOS significa valentia (té dos collons); i TRES significa menyspreu (m’importa tres collons).
-El verb canvia el significat: TENIR indica valentia (aquell té collons);però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!). El verb POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).
-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase: Així el PRESENT indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!), el REFLEXIU significa vagància (s’està tocant els collons!), i l’IMPERATIU significa sorpresa (toca’t els collons!).
-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat: A expressa por (acollonit), DES significa riure (descollonar-se), UT indica perfecció (collonut) i ASSOS indica indolència o abúlia (collonassos).
-Les preposicions matisen l’expressió : DE significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons), PER significa voluntarietat (ho faré per collons!); i SENSE indica covardia (és un home sense collons).
-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat : el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!); la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats); el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!); i la MESURA expressa rancúnia (en tinc els collons plens!).
-La mida i la posició són importants: la MIDA (els té ben grossos), i la POSICIÓ (els té ben posats). Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!). Si s’ultrapassa la mida màxima, aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!). I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).
-La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany (quan falles un … de 20 cm .: collons!) i quan un t’empeny massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.
- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).
-L’estat anímic queda molt ben reflectit: Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra, i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.
- Són molt importants en joieria: el Comandant d’Artilleria Antiaèria dels Castillejos, anomenat “el Perlas”, deia sempre: “si esto es una formación, mis cojones son perlas”.
-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.
-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.
dilluns, 18 de maig del 2009
Marxa del Puig Rodó de Corçà
Aquest diumenge em vaig quedar ben a prop de casa per anar a córrer. Després de ser campions de lliga dissabte, a les 8 del matí estava a la plaça del Firal de Corçà per fer la marxa del Puig Rodó. Com diu bé el seu nom, en algun moment de la marxa s'hi ha d'arribar. Però no avancem esdeveniments.
Cal dir que està molt ben organitzada. Pels que correm, és un detall que hi hagi els quilòmetres col·locats per saber el ritme que portes, perquè a vegades les cames i el cap t'enganyen. Els primers 8 quilòmetres eren força planers, tirant cap a baixada. Sortíem de Corçà i anàvem cap a La Bisbal, passant ben a prop de Castell d'Empordà. Llavors, girem cap a Casavells, travessem per sota la carretera que va a Figueres i des del quilòmetre 9 fins al 13 tot va cap amunt, de menys a més, fins arribar al Puig Rodó al quilòmetre 13. Després, toca baixar primer per una trialera i finalment per un camí que ens torna a portar a Corçà.
En total, uns 15'5 quilòmetres amb un temps d'1h14m, a un ritme de 4m48s.
Cal dir que està molt ben organitzada. Pels que correm, és un detall que hi hagi els quilòmetres col·locats per saber el ritme que portes, perquè a vegades les cames i el cap t'enganyen. Els primers 8 quilòmetres eren força planers, tirant cap a baixada. Sortíem de Corçà i anàvem cap a La Bisbal, passant ben a prop de Castell d'Empordà. Llavors, girem cap a Casavells, travessem per sota la carretera que va a Figueres i des del quilòmetre 9 fins al 13 tot va cap amunt, de menys a més, fins arribar al Puig Rodó al quilòmetre 13. Després, toca baixar primer per una trialera i finalment per un camí que ens torna a portar a Corçà.
En total, uns 15'5 quilòmetres amb un temps d'1h14m, a un ritme de 4m48s.
XXI Marxa popular de Sant Gregori
Diumenge 24 de maig de 2009.
XXI Marxa popular de Sant Gregori.
Sortida a les 9.30h del matí des de la zona del Camp de Futbol.
Recorregut únic de 10 quilòmetres.
Més informació a www.santgregori.cat/mpopular
XXI Marxa popular de Sant Gregori.
Sortida a les 9.30h del matí des de la zona del Camp de Futbol.
Recorregut únic de 10 quilòmetres.
Més informació a www.santgregori.cat/mpopular
diumenge, 17 de maig del 2009
dissabte, 16 de maig del 2009
Ha aparegut un manisfest demanant la repetició de la final de Copa. Aquests són els seus motius:
Manifiesto oficial exigiendo la repetición de la final de Copa
Nuevas reglas:
1.- VALE EL GOL DE ORO (sólo en caso de que lo marque el Athletic)
2.- NO VALEN POSESIONES LARGAS. ¿Qué es eso de tener 80 minutos el balón? ¿pero jugamos todos o que pasa? Cuando el Barça lleve con el balón 10 minutos, tarjeta amarilla al que tenga el balón. Cuando sean 20 minutos, roja directa y se le devuelve al Athletic. Se pitará retención o posesión indebida toca-huevos o algo así (como en balonmano). El corazón humano no está preparado para sufrir tanto tiempo seguido.
3.- NO VALEN LOS GOLES ESTILO PLAY-STATION. El gol de falta de Xavi, tarjeta amarilla (por lo menos el portero debería estar avisado de que iba a puerta, hay que ser deportivos) ¿alguien consiguió ver por dónde entró? ¿se fusionó con la escuadra? ¡Joder, es que eso no vale!. El gol de Toure, roja directa. Vamos a ver, ese gol no lo mete ni Pelé en 'Evasión o Victoria'. ¡Coño¡ ¿qué hace un defensa dejando tirados a 3 del Athletic y sacándose de no sé dónde ese torpedo ajustado al palo izquierdo? Inaceptable, así no se favorece el juego de equipo. No al juego egoista, individualista. Juegan 11 y en principio sólo los delanteros deben meter gol. Por eso se sorprendió Amorebieta al ver que disparaba a puerta ... uno que no era delantero.
4.- NO VALE CORRER MÁS DE 15 METROS CON EL BALÓN PEGADO AL PIE. ¿pero ustedes han visto lo de Messi? Y venga y dale, y corre y el jodido balón le sigue. Lo jodido es que da igual lo que haga, se caiga, haga zig-zag, salte, baile el hula-hop, el balón lo sigue teniendo. Roja directa, por listo. (hombre podríamos sacarle primero una amarilla para avisar y se quiere enmendar el hombre.)
5.- TODOS DEBEN JUGAR COMO ETOO. ¿pero no ven ustedes que para dar espectáculo no hay que marcar goles?
6.- NO VALEN GOLES TAN SEGUIDOS. Que hay tiempo para todo por Dios, que no hay que acelerarse y meter 2 goles en 3 minutos. Anulados los dos. Hay que disfrutar cada gol , darse tiempo para gozarlo a tope...
7.- NO VALEN TODOS LOS GOLES CON EL PIE. Hay que favorecer el juego de cabeza, no todo va a ser dar patadas... Así que el 50% con el pie y el otro 50% con la cabeza. Después del primer gol del tarzán de Costa de Marfil, el siguiente legal deberá a ser con la cabeza. Así el resultado hubiera sido empate técnico como en los sondeos de política. El Athletic buscó el segundo con el pié y ya no jugó con cabeza...
Conclusión: ¡¡REPETICIÓN DE LA FINAL EL PRÓXIMO MIÉRCOLES 20 EN MESTALLA!!
divendres, 15 de maig del 2009
per Vicent Partal
divendres, 15 de maig de 2009
Com ho volien amagar?
L'espectacle ofert per la censura imposada per TVE a la xiulada contra el rei d'Espanya a Mestalla ha superat tot allò que era previsible. L'actual director d'aquella casa és un home sensat que sap què fa i per això ha cessat els responsables del desgavell. Però tot plegat resulta incomprensible. Què es pensaven? Que en plena era digital i d'internet era possible d'amagar un fet? Com més hi pense, més ric. Hi havia política, és clar, però diria que també ignorància i prepotència. Analògica.
Temps era temps, és cert, si una notícia no apareixia a TVE, no existia. Però som molt lluny d'aquell temps. En el camp no hi havia les vint o trenta càmeres de TVE, sinó, probablement, uns quants milers, en mans dels afeccionats. I enregistradores d'àudio. I telèfons que fan totes dues coses. Fins i tot hi hagué gent, com els de Catalunya Acció, que ho la trasmeteren en directe, des de dins, amb un telèfon mòbil!
Si a algú li passà pel cap que silenciar l'escridassada era possible, és que aquest algú no viu en aquest segle. Això es podia fer abans, però ara ja no. Abans era possible amagar un fet per gros que fóra. Però el gran canvi que ha introduït la digitalització és just l'augment de la transparència informativa, perquè la multiplicació dels emissors és exponencial. Tant que a Mestalla quasi tots els espectadors eren emissors o podien ser-ho. I no solament al servei de sa majestat...
Temps era temps, és cert, si una notícia no apareixia a TVE, no existia. Però som molt lluny d'aquell temps. En el camp no hi havia les vint o trenta càmeres de TVE, sinó, probablement, uns quants milers, en mans dels afeccionats. I enregistradores d'àudio. I telèfons que fan totes dues coses. Fins i tot hi hagué gent, com els de Catalunya Acció, que ho la trasmeteren en directe, des de dins, amb un telèfon mòbil!
Si a algú li passà pel cap que silenciar l'escridassada era possible, és que aquest algú no viu en aquest segle. Això es podia fer abans, però ara ja no. Abans era possible amagar un fet per gros que fóra. Però el gran canvi que ha introduït la digitalització és just l'augment de la transparència informativa, perquè la multiplicació dels emissors és exponencial. Tant que a Mestalla quasi tots els espectadors eren emissors o podien ser-ho. I no solament al servei de sa majestat...
dijous, 14 de maig del 2009
Suposo que a aquestes hores del dia ja us haureu adonat de quin és el tema a la capital: com es pot xiular l'himne espanyol? han de jugar el barça i el bilbao la copa del rei si xiulen l'himne? han destituit el director d'esports de TVE per no emetre l'himne (i la xiulada) en directe ... i, per a més inri, a la portada d'El Mundo apareix la foto que adjunto.
Campions de copa, i a Madrid emprenyats per l'himne. Campions per partida doble.
Campions de copa, i a Madrid emprenyats per l'himne. Campions per partida doble.
dimecres, 13 de maig del 2009
ja es veuen que els de la jnc són perillosos ...
Con el lema "Catalonia is not Spain"
Requisados carteles independentistas catalanes en Mestalla
La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), rama juvenil de Convergencia Democrática de Catalunya (CDC), informó de que la policía requisó los 5.000 carteles independentistas que pretendía repartir en los aledaños del estadio de Mestalla entre los espectadores de la final de la Copa del Rey.
El secretario general de la JNC, Gerard Figueras, indicó que, dos horas antes de empezar el partido, una veintena de miembros de las juventudes convergentes desplazados a Valencia querían repartir carteles con el lema "Catalonia is not Spain" (Cataluña no es España), pero les fue "requisados".
En cambio, según Figueras, sí pudieron empezar a repartir 5.000 opúsculos preelectorales para incentivar al electorado nacionalista a movilizarse para los comicios europeos de junio.
més fotos de la marató d'Empúries
Us penjo algunes fotos que han sortit de la marató d'Empúries. Corresponen a l'arribada tant meva com la d'en David. Com sempre, amb les franges blanques perquè te les obliguen comprar. Ells tenen el dret de fer-te la foto i si tu vols tenir el dret de tenir-la, llavors l'has de pagar.
dimarts, 12 de maig del 2009
Lavabos
Ja saben que en aquest món hi ha enquestes de tot. Aquesta setmana se n'ha fet pública una sobre els nostres hàbits a l'hora d'anar al lavabo. Un 90% dels homes i de les dones enquestats asseguren que es renten les mans un cop feta la feina, i un 81% dels entrevistats afirmen que abans de marxar tornen a abaixar la tapa. Un 64% dels homes i un 31% de les dones enquestats aprofiten quan estan asseguts a la tassa per llegir alguna cosa (un 35% llegeixen premsa, mentre que un 10% d'aquests confessen que llegeixen les etiquetes dels xampús o del rentamans). Són dades, ja ho veuen, interessantíssimes. Jo, de l'enquesta feta per l'empresa Colhogar m'he quedat amb aquestes dues dades: un 83% dels enquestats, tant homes com dones, sostenen que canvien el rotllo de paper si aquest s'ha acabat. I un 63,5% dels homes i un 53% de les dones asseguren que fan servir l'escombreta perquè el lavabo torni a quedar ben net. La conclusió és ben clara: o menteixen, o cap dels enquestats ha estat mai en cap dels lavabos públics que jo he visitat.
dilluns, 11 de maig del 2009
Marxa popular Xafa-rocs. Trullàs.
Diumenge 17 de maig de 2009.
Marxa popular Xafa-rocs de Trullàs.
Sortida a les 8 del matí des de la Plaça.
Recorregut de 10 quilòmetres.
Marxa popular Xafa-rocs de Trullàs.
Sortida a les 8 del matí des de la Plaça.
Recorregut de 10 quilòmetres.
Pujada al Far de Sant Sebastià des de Llafranc
Diumenge 17 de maig de 2009.
Pujada al Far de Sant Sebastià des de Llafranc.
Recorregut de 10'3 quilòmetres.
Sortida a les 9'30 des de l'Hotel Llafranc.
Pujada al Far de Sant Sebastià des de Llafranc.
Recorregut de 10'3 quilòmetres.
Sortida a les 9'30 des de l'Hotel Llafranc.
Cursa popular Ciutat de Girona (o sigui, la cursa de l'Hipercor)
Ahir vaig córrer la primera cursa després de la marató i va tocar-ne una de clàssica, una de les tres curses que es fan a Girona; la de l'Hipercor. Un matí tapadot i grisot, com diria en Tomàs Molina polonès, però amb molta xafogor. Els primers quilòmetres vaig anar amb en Narcís, que volia guanyar un company seu del gimnàs (els grans són pitjors que els petits ...), però pujant cap al campus de Montilivi vaig anar tirant. Les cames em responien però les notava encara carregades de la marató. Per tant, vaig anar fent a ritme de 4'30'', encara que algun quilòmetre va ser més ràpid (diria que algun estava mal marcat ...). Un cop al campus, directe cap a Plaça Catalunya passant per l'Avinguda Montilivi i carrer del Carme. Després, carrer de la Rutlla, Migdia i finalment el Caldes de Montbui, per fer l'entrada triomfal a la plaça Salvador Dalí.
Al final, 40m12s amb una distància de 9'140km, a un ritme de 4'23''. Pel que fa a les classificacions, vaig arribar en el lloc 130 d'un total de 852.
I la setmana que ve, marxa del Puig Rodó a Corça, ben a prop de casa.
Al final, 40m12s amb una distància de 9'140km, a un ritme de 4'23''. Pel que fa a les classificacions, vaig arribar en el lloc 130 d'un total de 852.
I la setmana que ve, marxa del Puig Rodó a Corça, ben a prop de casa.
XII Cursa popular de Tossa de Mar
Diumenge 17 de maig de 2009.
XII Cursa popular de Tossa de Mar.
Recorregut de 13 quilòmetres.
Sortida a les 9'30 del matí des del Pavelló.
XII Cursa popular de Tossa de Mar.
Recorregut de 13 quilòmetres.
Sortida a les 9'30 del matí des del Pavelló.
diumenge, 10 de maig del 2009
dissabte, 9 de maig del 2009
Marató d'Empúries
Com ja sabreu, diumenge passat vaig fer la meva primera incursió en el món de la marató. Ara he passat els temps parcials a la meva llibreta de les curses i us en faré cinc cèntims.
El temps total va ser de 3h46m54s, a un ritme de 5'22'' cada quilòmetre. La primera mitja marató la vaig passar en 1h51m02s mentre que la segona en 1h55m52s. Com és costum, la segona va ser més lenta que la primera. Si mirem ara els parcials de 10 quilòmetres, el primer el vaig fer en 52'58'', el segon en 52'12'' (el més ràpid dels quatre), el tercer en 54'03'' i el darrer en 56 minuts.
Fins al quilòmetre 30 vaig anar més o menys a un ritme que anava entre 5'05 i els 5'20'' però en els darrers dotze, aquest ritme es va anar reduint fins a una mitjana d'uns 5'30'' fins arribar a algun 5'45''. També cal destacar que des del quilòmetre 11 vaig anar tota l'estona amb l'Arcadi Alibés i l'Artur Peguera, periodistes d'esports de TV3, que van fer més amena la meva primera marató.
El temps total va ser de 3h46m54s, a un ritme de 5'22'' cada quilòmetre. La primera mitja marató la vaig passar en 1h51m02s mentre que la segona en 1h55m52s. Com és costum, la segona va ser més lenta que la primera. Si mirem ara els parcials de 10 quilòmetres, el primer el vaig fer en 52'58'', el segon en 52'12'' (el més ràpid dels quatre), el tercer en 54'03'' i el darrer en 56 minuts.
Fins al quilòmetre 30 vaig anar més o menys a un ritme que anava entre 5'05 i els 5'20'' però en els darrers dotze, aquest ritme es va anar reduint fins a una mitjana d'uns 5'30'' fins arribar a algun 5'45''. També cal destacar que des del quilòmetre 11 vaig anar tota l'estona amb l'Arcadi Alibés i l'Artur Peguera, periodistes d'esports de TV3, que van fer més amena la meva primera marató.
dijous, 7 de maig del 2009
dimecres, 6 de maig del 2009
pagant amb la mateixa moneda al Chelsea
Cap a Roma amb una defensa de circumstàncies però amb la millor davantera del món.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)