dilluns, 7 de febrer del 2005

Llei de Murphy casolana

Avui plou. Tampoc cal ser cap llumenera per veure-ho. Només cal sortir al carrer sense protecció al cap (¿?) i t'adonaràs que un líquid fred et mulla el cap. D'això se'n diu pluja. Repetiu tots: pluja (espero que ningú ho hagi repetit. És la primera broma. A veure si trobeu les altres).

Però com tot a la vida, la pluja s'acaba. Però encara va regalimant per tots els llocs alts. Ara imagineu-vos interiorment aquesta imatge: passeges per la vorera del carrer. Fa cinc minuts que ha acabat de ploure. 10 metres abans t'adones que d'aquell balcó cau una gota en un interval d'uns segons. Decideixes passar-hi per sota. Ara potser et preguntes, i que coi hi té a veure murphy i la seva teoria en tot això?. Hi ha el 100 % de probabilitats que quan passis per sota el balcó, l'interval de segons s'escurci o s'allargui, fins que la gota et caigui a sobre. A més, com que aniràs amb les espatlles arronsades, deixaràs un espai buit darrera el teu clatell, just per on entrarà la gota. I llavors, una esgarrifança et creuarà el cos. Murphy ja ha complert la seva teoria. Una mica casolana, però complerta. Per sort, el sol ja surt entre els núvols. Només falta creuar el carrer per aquell pas de zebra que té un forat. Concretament aquell forat per on passa la roda del cotxe i que t'esquitxa. Però això ja són lleis d'un altre Murphy, potser del seu germà.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Veig que la pluja fa sortir la vessant poètica de la gent... com és que la pluja et fa pensar en murphy ?

jesús ha dit...

mmm, depèn de qui siguis et contestaré una cosa o una altra ... això de deixar missatges anònims hauria d'estar prohibit !!!!!!!!! :-p

jesús ha dit...

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaagh, algú a part de mi llegeix aquest blog !!!!!!!!! A veure si hauré de passar el corrector ortogràfic perquè si no la gent es queixarà de que Txusblog fomenta parlar malament català ("i si m'equivoco, torno a començar. Parla català!)

jesús ha dit...

de fet sé des de quina operadora et connectes, xo clar, n'hi ha tant poques que no serveix de gaire ...