



... fa més la constància d'una gota que la força d'una onada ... ... el pessimista es queixa del vent, l'optimista espera que canvïi i el realista ajusta les veles ... ... tinc quatre lectors als qui cada dia els dóno les gràcies perquè llegeixen bé allò que jo escric malament ... ... no apostis mai pel cinc perquè cada dos per tres surt sis ...


ELS LLOBATONS

Un dia qualsevol de fa molts milers d'anys, un ésser humà qualsevol va començar a pensar. I va adonar-se que tenia pors, que se sentia indefens, que la seva espècie naixia i moria sense un sentit aparent, que era feble, que existia la maldat... Aquell dia, aquell humà va crear Déu a imatge i semblança seva. Davant l'adversitat, Déu. Davant la injustícia, Déu. Davant la desgràcia, Déu. Davant la maldat, Déu. Déu, el proveïdor d'una vida millor que mai tindrem en aquesta vall de llàgrimes. Conformem-nos, autoconsolem-nos i serem premiats.
Si s'hi fixa, aquest és en essència el projecte Obama. El "Sí, podem" ("Yes, we can") ve a ser l'"Us ho demanem, senyor" de la missa. En un moment en què el sistema econòmic i de valors s'ha esfondrat, quan vivim la crisi definitiva dels lideratges antipàtics (Bush, Aznar) basats en la desqualificació del contrari i en la separació entre bons (ells) i dolents molt dolents (tots els altres), apareix un senyor que ens ven un somni. Una mena de messies amable que basa el seu discurs en l'esperança, en la confiança, en la il·lusió. I què fem? Comprar-l'hi, vostè dirà.
És com quan van apujar els tipus d'interès i vam adonar-nos que sumant la hipoteca i els crèdits al consum del cotxe i el viatge a Cancun no arribàvem a final de mes. Va venir una empresa d'unificació de crèdits i ens va dir que si crèiem en ells pagaríem tan poc que podríem demanar més crèdits (sí, podem... endeutar-nos encara més). I és clar que ens els vam creure. Per què afrontar la realitat si t'ofereixen el paradís, oi? Que feliços hem estat fins que ha caigut el castell de cartes i ens hem adonat que devem trenta o quaranta anys d'unes quotes que ja no podem pagar ara. Això serà més o menys el que ens passarà quan despertem del somni d'aquesta religió anomenada Obama. Però mentrestant, cridi amb mi: "Sí, podem!!!". No sabem què podem ni com podem, però, què coi, podem!!!
COSSOS DOCENTS DE SECUNDÀRIA
Relació d’especialitats amb indicació del número del primer aspirant disponible per cobrir places vacants i substitucions
| ESPECIALITAT | 31/10/2008 |
| 133 ALEMANY EOI | 2ns. Opcions |
| 134 ARAB | 31037 |
| 135 ITALIA | 2ns. Opcions |
| 192 FRANCES EOI | 2ns. Opcions |
| 193 ANGLÈS EOI | 2ns. Opcions |
| 195 CATALA EOI | 2ns. Opcions
|
| 501 ADMINISTRACIÓ D’EMPRESES | 25304 |
| 505 FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL | 23676 |
| 507 INFORMÀTICA | 52594 |
| 508 INTERVENCIO SOCIOCOMUNITARIA | 17973 |
| 512 PROCESSOS DE FABRICACIÓ MECÀNICA | 20653 |
| 515 PROCESSOS AGRARIS | 19994 |
| 517 PROCES. DE DIAG. CLINICS I PROD. ORTOPROT. | 23774 |
| 524 SISTEMES ELECTRONICS | 65536 |
| 525 SISTEMES ELECTROTECNICS I AUTOMATICS | 23826 |
| 601 CUINA I PASTISSERIA | 54643 |
| 603 ESTETICA | 74568 |
| 606 INSTAL.LACIONS ELECTROTÈCNIQUES | 23826 |
| 609 MANTENIMENT DE VEHICLES | 50113 |
| 611 MECANITZACIO I MANTENIMENT DE MAQUINES | 54296 |
| 616 OPERACIONS AGRARIAS | 41752 |
| 618 PERRUQUERIA | 20995 |
| 619 PROC. DE DIAGNOSTIC CLINIC I ORTOPROTETICS | 24113 |
| 620 PROCEDIMENTS SANITARIA I ASSISTENCIALS | 25193 |
| 622 PROCESSOS DE GESTIÓ ADMINISTRATIVA | 31174 |
| 625 SERVEIS A LA COMUNITAT | 18287 |
| 627 SISTEMES I APLICACIONS INFORMATIQUES | 50237 |
| 715 FOTOGRAFIA | 31129 |
| 720 MATERIALS I TECNOLOGIA: DISSENY | 2ns. Opcions |
| 725 VOLUM | 2ns. Opcions |
| AN ANGLES | 51082 |
| CN BIOLOGIA I GEOLOGIA | 21559 |
| CLA CULTURA CLÀSSICA | 18448 |
| DI DIBUIX | 49793 |
| ECO ECONOMIA | 44208 |
| EF EDUCACIO FISICA | 51641 |
| FI FILOSOFIA | 6077 |
| FQ FISICA I QUIMICA | 41583 |
| FR FRANCES | 19906 |
| GE GEOGRAFIA I HISTORIA | 20162 |
| LE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA | 22979 |
| LC LLENGUA CATALANA I LITERATURA | 23010 |
| MA MATEMATIQUES | 61393 |
| MU MUSICA | 2ns. opcions |
| PSI PSICOLOGIA I PEDAGOGIA | 22157 |
| TEC TECNOLOGIA | 23865 |
Avui, 4 de novembre de 2008, el món s'ha llevat disposat a celebrar la victòria d'Obama. El guió ja està escrit i a ningú ni tan sols se li passa pel cap la possibilitat que John McCain, el secundari de luxe, pugui capgirar la història. Ens agraden els finals feliços. Obama ha de guanyar, la Casa Blanca ha de tenir el seu primer president negre i els periodistes ens hem de quedar, aquesta matinada que ve, sense adjectius per descriure-ho tot plegat. Aleshores, l'obamamania haurà arribat al seu màxim esplendor i el conte de fades s'haurà acabat.
Però, què passarà d'aquí a un any? Com que tot el que puja baixa, el més fàcil és que l'eufòria inicial doni pas a un corrent mundial d'escepticisme crític cap a la figura d'Obama. Els mateixos periodistes avui extasiats amb el líder demòcrata sembla que els senti el 4 de novembre de 2009. On és el canvi que ens va prometre aquest home? On és aquell seductor que va aconseguir enamorar mig món? És clar que el carisma pot servir per guanyar unes eleccions, però no per governar. Que siguis un bon candidat no t'assegura que també siguis un bon president. Obama ha sigut a Bush el que ZP va ser a Aznar, un canvi d'estil, un altre tarannà, i poca cosa més. Hillary Clinton o, fins i tot, John McCain estaven més preparats per governar que Obama. Tant reclamar un negre a la Casa Blanca, però el color de la pell no dictamina si un polític és bo o és dolent. Se l'ha de jutjar per la seva acció de govern i, fins ara, d'això se'n pot dir ben poca cosa. El resultat és que ja portem un any d'Obama, nosaltres continuem en crisi i a l'Iraq la situació tampoc no s'ha resolt. Potser l'error no és d'ell. L'error va ser nostre de creure que una sola persona podia canviar tot el món.
Coses com aquestes les sentirem el 4 de novembre de 2009, d'aquí a un any. Aquell dia tocarà fer balanç i, per més que treballi, és pràcticament impossible que Barack Obama hagi pogut estar a l'alçada de les expectatives que entre tots hem generat. Tant de bo m'equivoqui, però molt em temo que els mateixos que avui celebraran amb cava la victòria històrica d'Obama d'aquí a un any faran això tan nostre de tirar aigua al vi. És la distància que hi ha entre el conte de fades, que avui s'acaba, i el món real, que comença el 20 de gener, quan entri a la Casa Blanca.