ESCOLES D´ADULTS, NO DE JOVES
JORDI VILAMITJANA
Els adolescents i els joves no hi fan res, a les escoles d'adults. Per una simple qüestió de concepte: els adolescents i els joves no són adults. No és estrany que en algunes escoles d'adults de la demarcació de Girona hi hagi hagut problemes d'ordre i disciplina. La dinàmica d'una classe amb adults té poc a veure amb la intrèpida gesta que acompanya cada sessió amb adolescents o amb joves. A les escoles d'adults, hi han d'anar els adults: físicament i, sobretot, mentalment.
Ni les escoles d'adults, ni els instituts de secundària són els indrets on s'han d'educar i formar alguns alumnes que en un moment determinat, entre 13 i 18 anys, decideixen no estudiar més. No ho són els instituts, perquè no hi ha un lloc específic on realment se'ls pot atendre (s'entén atendre'ls amb garanties d'oferir-los alguna cosa més que un servei de guarderia o de contenció social); no ho són les escoles d'adults perquè estan pensades per donar una segona oportunitat d'estudiar a gent adulta que en el seu moment no ho va poder fer; en cap cas als joves que fracassats en les aules i en el currículum normal aspiren a una segona via més fàcil, més ràpida, més còmoda. Aquest és el motiu pel qual s'omplen de joves les escoles d'adults i pel qual s'hi comencen a produir problemes de disciplina.
Cal, evidentment, una tercera via (una formació professional pràctica) que doni sortida raonada, eficaç i útil als nois i noies que a partir dels 13 anys entren en crisi d'estudis "tradicionals" i demanen alguna cosa més que un emmagatzematge en aules "tradicionals" fins a complir l'edat laboral sense haver obtingut cap títol; o tan pitjor com això, abandonen els estudis i entren a formar part del dèbit familiar amb vida vagarívola fins que ingressen com anyells a la borsa del treball precari.
Que s'ho apunti qui s'ho hagi d'apuntar: el fracàs de cada noi i de cada noia de Girona és el fracàs de tots. És el fracàs del país. També del govern.
Els adolescents i els joves no hi fan res, a les escoles d'adults. Per una simple qüestió de concepte: els adolescents i els joves no són adults. No és estrany que en algunes escoles d'adults de la demarcació de Girona hi hagi hagut problemes d'ordre i disciplina. La dinàmica d'una classe amb adults té poc a veure amb la intrèpida gesta que acompanya cada sessió amb adolescents o amb joves. A les escoles d'adults, hi han d'anar els adults: físicament i, sobretot, mentalment.
Ni les escoles d'adults, ni els instituts de secundària són els indrets on s'han d'educar i formar alguns alumnes que en un moment determinat, entre 13 i 18 anys, decideixen no estudiar més. No ho són els instituts, perquè no hi ha un lloc específic on realment se'ls pot atendre (s'entén atendre'ls amb garanties d'oferir-los alguna cosa més que un servei de guarderia o de contenció social); no ho són les escoles d'adults perquè estan pensades per donar una segona oportunitat d'estudiar a gent adulta que en el seu moment no ho va poder fer; en cap cas als joves que fracassats en les aules i en el currículum normal aspiren a una segona via més fàcil, més ràpida, més còmoda. Aquest és el motiu pel qual s'omplen de joves les escoles d'adults i pel qual s'hi comencen a produir problemes de disciplina.
Cal, evidentment, una tercera via (una formació professional pràctica) que doni sortida raonada, eficaç i útil als nois i noies que a partir dels 13 anys entren en crisi d'estudis "tradicionals" i demanen alguna cosa més que un emmagatzematge en aules "tradicionals" fins a complir l'edat laboral sense haver obtingut cap títol; o tan pitjor com això, abandonen els estudis i entren a formar part del dèbit familiar amb vida vagarívola fins que ingressen com anyells a la borsa del treball precari.
Que s'ho apunti qui s'ho hagi d'apuntar: el fracàs de cada noi i de cada noia de Girona és el fracàs de tots. És el fracàs del país. També del govern.
DIARI DE GIRONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada