Dimissions a TV3, ja!!!
Inadmissible, intolerable, inacceptable i tots els adjectius que acabin en ble i expressin l’emprenyada que té el poble català. No hi ha dret el que ens ha fet la nostra televisió pública. I si hi ha justícia, aquí hi ha d’haver dimissions en cadena, o una consulta o alguna cosa. Imagini’s, la meva unitat familiar, amb el reforç d’uns quants cunyats (i cunyades), vam fer l’àpat nadalenc ja pendents del gran moment, aquell instant que tota la vida s’havia produït al voltant de les sis/quarts de set, just quan, ja farts, la frase més pronunciada és “Avui soparé una truiteta i un iogurt”.
A les cinc, ja neguitosos (i neguitoses), vam desparar taula, vam treure la fusta afegida que va muntada a sobre dels cavallets, vam redistribuir els sofàs i vam preparar una mena de platea enfocada cap a la tele. Vam posar la Teletrès i... res. I vam pensar: “Potser aquest any ho fan més tard”. I passava l’estona i res de res. Llavors el meu cunyat, el que un cop va anar de públic al Bocamoll i que sap de coses de tele, va dir: “A veure si amb això de la TDT, ho fan en un altre canal”. I vam començar a canviar canals. I tampoc. Total, que aquest cunyat meu que li dic al final va trucar a la Teletrès a veure què passava. “Senyoreta –va dir-li a la senyoreta–, què està passant que no fan Nadal a tres bandes? On és en Farràs dient brutaaaal i impressionaaaant? I el mestre Parera, on és el mestre Parera? I en Dani Sánchez? I la simpatiquíssima Mercè?”. El cunyat va fer cara de pomes agres, va penjar el telèfon i va pronunciar la frase que mai hauríem volgut sentir en unes dates tan assenyalades: “Aquest any no el fan”.
Catalans, això no pot quedar així!!! Que facin el que vulguin amb l’Estatut, però en aquest nostre país encara hi ha coses sagrades i el Nadal a tres bandes n’és una. No permetem aquest espoli, catalans!!! Desperta Nadal a tres bandes!!!
AVUI
Passa-ho!
Inadmissible, intolerable, inacceptable i tots els adjectius que acabin en ble i expressin l’emprenyada que té el poble català. No hi ha dret el que ens ha fet la nostra televisió pública. I si hi ha justícia, aquí hi ha d’haver dimissions en cadena, o una consulta o alguna cosa. Imagini’s, la meva unitat familiar, amb el reforç d’uns quants cunyats (i cunyades), vam fer l’àpat nadalenc ja pendents del gran moment, aquell instant que tota la vida s’havia produït al voltant de les sis/quarts de set, just quan, ja farts, la frase més pronunciada és “Avui soparé una truiteta i un iogurt”.
A les cinc, ja neguitosos (i neguitoses), vam desparar taula, vam treure la fusta afegida que va muntada a sobre dels cavallets, vam redistribuir els sofàs i vam preparar una mena de platea enfocada cap a la tele. Vam posar la Teletrès i... res. I vam pensar: “Potser aquest any ho fan més tard”. I passava l’estona i res de res. Llavors el meu cunyat, el que un cop va anar de públic al Bocamoll i que sap de coses de tele, va dir: “A veure si amb això de la TDT, ho fan en un altre canal”. I vam començar a canviar canals. I tampoc. Total, que aquest cunyat meu que li dic al final va trucar a la Teletrès a veure què passava. “Senyoreta –va dir-li a la senyoreta–, què està passant que no fan Nadal a tres bandes? On és en Farràs dient brutaaaal i impressionaaaant? I el mestre Parera, on és el mestre Parera? I en Dani Sánchez? I la simpatiquíssima Mercè?”. El cunyat va fer cara de pomes agres, va penjar el telèfon i va pronunciar la frase que mai hauríem volgut sentir en unes dates tan assenyalades: “Aquest any no el fan”.
Catalans, això no pot quedar així!!! Que facin el que vulguin amb l’Estatut, però en aquest nostre país encara hi ha coses sagrades i el Nadal a tres bandes n’és una. No permetem aquest espoli, catalans!!! Desperta Nadal a tres bandes!!!
AVUI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada