dijous, 31 de desembre del 2009
dimecres, 30 de desembre del 2009
X Marxa popular de Reis. Massanes
Dimecres 6 de gener de 2010.
X Marxa popular de Reis. Massanes.
Sortida a les 9 del matí des de la pista poliesportiva.
Recorregut de 12 quilòmetres.
X Marxa popular de Reis. Massanes.
Sortida a les 9 del matí des de la pista poliesportiva.
Recorregut de 12 quilòmetres.
dimarts, 29 de desembre del 2009
Top 20 de ciutats gironines a 1 de gener de 2009
1. Girona (96.188)
2. Figueres (43.330)
3. Blanes (40.047)
4. Lloret (39.363)
5. Olot (33.524)
6. Salt (29.985)
7. Palafrugell (22.365)
8. Sant Feliu (21.977)
9. Roses (20.197)
10. Banyoles (18.327)
11. Palamós (18.161)
12. Castelló d'Empúries (12.111)
13. Santa Coloma de Farners (11.739)
14. Torroella (11.598)
15. Ripoll (11.057)
16. Calonge (10.637)
17. La Bisbal (10.385)
18. Castell-Platja d'Aro (10.376)
19. L'Escala (10.140)
20. Cassà (9.537)
Dimissions a TV3, ja!!!
Inadmissible, intolerable, inacceptable i tots els adjectius que acabin en ble i expressin l’emprenyada que té el poble català. No hi ha dret el que ens ha fet la nostra televisió pública. I si hi ha justícia, aquí hi ha d’haver dimissions en cadena, o una consulta o alguna cosa. Imagini’s, la meva unitat familiar, amb el reforç d’uns quants cunyats (i cunyades), vam fer l’àpat nadalenc ja pendents del gran moment, aquell instant que tota la vida s’havia produït al voltant de les sis/quarts de set, just quan, ja farts, la frase més pronunciada és “Avui soparé una truiteta i un iogurt”.
A les cinc, ja neguitosos (i neguitoses), vam desparar taula, vam treure la fusta afegida que va muntada a sobre dels cavallets, vam redistribuir els sofàs i vam preparar una mena de platea enfocada cap a la tele. Vam posar la Teletrès i... res. I vam pensar: “Potser aquest any ho fan més tard”. I passava l’estona i res de res. Llavors el meu cunyat, el que un cop va anar de públic al Bocamoll i que sap de coses de tele, va dir: “A veure si amb això de la TDT, ho fan en un altre canal”. I vam començar a canviar canals. I tampoc. Total, que aquest cunyat meu que li dic al final va trucar a la Teletrès a veure què passava. “Senyoreta –va dir-li a la senyoreta–, què està passant que no fan Nadal a tres bandes? On és en Farràs dient brutaaaal i impressionaaaant? I el mestre Parera, on és el mestre Parera? I en Dani Sánchez? I la simpatiquíssima Mercè?”. El cunyat va fer cara de pomes agres, va penjar el telèfon i va pronunciar la frase que mai hauríem volgut sentir en unes dates tan assenyalades: “Aquest any no el fan”.
Catalans, això no pot quedar així!!! Que facin el que vulguin amb l’Estatut, però en aquest nostre país encara hi ha coses sagrades i el Nadal a tres bandes n’és una. No permetem aquest espoli, catalans!!! Desperta Nadal a tres bandes!!!
AVUI
Passa-ho!
Inadmissible, intolerable, inacceptable i tots els adjectius que acabin en ble i expressin l’emprenyada que té el poble català. No hi ha dret el que ens ha fet la nostra televisió pública. I si hi ha justícia, aquí hi ha d’haver dimissions en cadena, o una consulta o alguna cosa. Imagini’s, la meva unitat familiar, amb el reforç d’uns quants cunyats (i cunyades), vam fer l’àpat nadalenc ja pendents del gran moment, aquell instant que tota la vida s’havia produït al voltant de les sis/quarts de set, just quan, ja farts, la frase més pronunciada és “Avui soparé una truiteta i un iogurt”.
A les cinc, ja neguitosos (i neguitoses), vam desparar taula, vam treure la fusta afegida que va muntada a sobre dels cavallets, vam redistribuir els sofàs i vam preparar una mena de platea enfocada cap a la tele. Vam posar la Teletrès i... res. I vam pensar: “Potser aquest any ho fan més tard”. I passava l’estona i res de res. Llavors el meu cunyat, el que un cop va anar de públic al Bocamoll i que sap de coses de tele, va dir: “A veure si amb això de la TDT, ho fan en un altre canal”. I vam començar a canviar canals. I tampoc. Total, que aquest cunyat meu que li dic al final va trucar a la Teletrès a veure què passava. “Senyoreta –va dir-li a la senyoreta–, què està passant que no fan Nadal a tres bandes? On és en Farràs dient brutaaaal i impressionaaaant? I el mestre Parera, on és el mestre Parera? I en Dani Sánchez? I la simpatiquíssima Mercè?”. El cunyat va fer cara de pomes agres, va penjar el telèfon i va pronunciar la frase que mai hauríem volgut sentir en unes dates tan assenyalades: “Aquest any no el fan”.
Catalans, això no pot quedar així!!! Que facin el que vulguin amb l’Estatut, però en aquest nostre país encara hi ha coses sagrades i el Nadal a tres bandes n’és una. No permetem aquest espoli, catalans!!! Desperta Nadal a tres bandes!!!
AVUI
dilluns, 28 de desembre del 2009
una innocentada ha de ser creïble !
Núñez, el tapado de las elecciones
El ex presidente del FC Barcelona Josep Lluís Núñez es el 'tapado' del proceso electoral de 2010 y su irrupción va a provocar un gran terremoto en el escenario. Según ha podido saber Mundo Deportivo, Núñez lleva tiempo planificando con sigilo una candidatura ganadora que en la primera semana de enero, el día de Reyes a más tardar, se presentará en sociedad. La trama de Núñez para volver a la presidencia ha sido descubierta por Joan Oliver mientras ocupaba sus ratos de ocio haciendo auditorías de seguridad.
Uno de los pilares de la candidatura de Núñez será su alianza con Johan Cruyff. Ambos han sellado la paz en unas reuniones ultrasecretas celebradas en una serie de comidas y meriendas a base de 'petits sandwichos' en el Montanyà y en Sitges. Cruyff y Núñez han hecho las paces en beneficio del barcelonismo y Johan será vicepresidente deportivo, además de asumir otras funciones como la tutela de los cursos de catalán de los futbolistas.
Una de las primeras consecuencias del acuerdo Núñez-Cruyff será el fichaje de Angoy como entrenador de porteros, una vez se ha confirmado que Unzué dejará el club. Javi Clemente ha sido fichado para que siegue el césped de los campos de entrenamiento. Del césped del Camp Nou, así como de Patrimonio, se encargará Francesc Pulido.
Núñez ya tiene apalabrado el cargo de director técnico para Louis van Gaal. Cruyff se opuso en un principio a su fichaje, pero le convenció el hecho de que venga con Ribéry bajo el brazo. Según algunas fuentes, técnico y jugador hicieron las paces durante el último 'Oktoberfest' y el subidón todavía dura. Los matrimonios Van Gaal y Ribéry cenan juntos una vez por semana y así se lo ha hecho saber Van Gaal a Cruyff, quien finalmente accedió a su fichaje. "Tú egues muy bueeeeno", llegó a decirle Louis a Johan a la hora de los brindis en el transcurso de la cena de Nochebuena del pasado jueves.
Van Gaal se encargará de transcribir en una libreta todas las sesiones de entrenamiento y partidos de todos los equipos desde benjamines, mientras que Valero Rivera regresará al club para encargarse del área de secciones con plenos poderes y Aíto García Reneses ya trabaja en un nuevo proyecto para el basket. Queda aparcado momentáneamente el proyecto Foster, pero no así la transformación de la conocida como 'Illa del Camp Nou' en la 'Illa dels Llambordins'. El nuevo proyecto recuperará los villancicos en la Masia para Navidad bajo la dirección de Josep Mussons, y las sardanas en la explanada del Camp Nou cada domingo, después de la Santa Misa.
MD ha podido saber que, ante el impacto de la entrada de Núñez (los sondeos indican que su papel estelar en el programa 'Crackòvia' lo ha convertido en el personaje más popular entre la masa social), Rosell, Ferrer, Godall y Soriano están meditando muy seriamente no presentarse, quedando Guixà como gran alternativa. Para Laporta, el proyecto contempla la apertura de una embajada barcelonista en Uzbekistán.
Tanto Núñez como Cruyff y Van Gaal cuentan con Guardiola como entrenador y están en conversaciones con Evarist Murtra para que convenza a Pep
diumenge, 27 de desembre del 2009
II Marxa nadalenca d'Olot
Diumenge 3 de gener de 2010
II Marxa nadalenca d'Olot.
Sortida a les 9.30h des de la plaça Vayreda.
Recorregut d'uns 6'5 quilòmetres.
II Marxa nadalenca d'Olot.
Sortida a les 9.30h des de la plaça Vayreda.
Recorregut d'uns 6'5 quilòmetres.
divendres, 25 de desembre del 2009
V Sant Silvestre de Cadaqués
Dijous 31 de desembre de 2009.
V Sant Silvestre de Cadaqués.
Sortida a les 11 del matí des del poliesportiu Quatre Camins.
Recorregut de 7 quilòmetres.
V Sant Silvestre de Cadaqués.
Sortida a les 11 del matí des del poliesportiu Quatre Camins.
Recorregut de 7 quilòmetres.
IV Sant Silvestre de Girona
Dijous 31 de desembre de 2009.
IV Sant Silvestre de Girona.
Sortida a les 18h des del pavelló de Fontajau.
Recorregut de 5.400 metres.
IV Sant Silvestre de Girona.
Sortida a les 18h des del pavelló de Fontajau.
Recorregut de 5.400 metres.
IX Cursa Sant Silvestre de Cassà de la Selva.
Dijous 31 de desembre de 2009.
IX Cursa Sant Silvestre de Cassà de la Selva.
Sortida a les 17.30h des de l'Estació.
Recorregut d'uns 7 quilòmetres.
IX Cursa Sant Silvestre de Cassà de la Selva.
Sortida a les 17.30h des de l'Estació.
Recorregut d'uns 7 quilòmetres.
IV Sant Silvestre Ribatana
Dijous 31 de desembre de 2009.
IV Sant Silvestre Ribatana.
Sortida des del Passeig Àngel Guimerà, 1 de Ribes de Freser a les 18h.
Recorregut de 4 quilòmetres.
IV Sant Silvestre Ribatana.
Sortida des del Passeig Àngel Guimerà, 1 de Ribes de Freser a les 18h.
Recorregut de 4 quilòmetres.
dimecres, 23 de desembre del 2009
dilluns, 21 de desembre del 2009
si ho diu El Periódico, quina és la distància real?
La crisi enfonsa el PSOE, i el PP ja l’avantatja en 5,5 punts i 20 escons
El PSOE tancarà l’any 2009 amb les pitjors perspectives electorals des de la seva segona victòria a les urnes, el març del 2008. Els efectes de la crisi econòmica, que sembla que en alguns països europeus està remuntant, però no a Espanya, han fet caure en picat l’estimació de vot dels socialistes i, per tant, han ajudat a pujar un PP que augmenta la seva distància a costa del desgast del Govern central. Segons el Baròmetre d’Espanya elaborat per a EL PERIÓDICO pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), si ara se celebressin eleccions generals, els populars avantatjarien el PSOE en un total de 5,5 punts i en una mitjana de 20 escons.
El sondeig atorga al PP el 42% dels vots, mentre que el PSOE quedaria amb el 36,5% dels sufragis. En realitat, el partit de Mariano Rajoy perd tres dècimes respecte a l’anterior Baròmetre, del maig passat. Llavors, l’avantatge del PP sobre el PSOE era de 3,6 punts, cosa que evidencia que és el fort càstig que els ciutadans infligeixen a l’Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero el catalitzador de l’auge dels conservadors. No en va, en l’últim mig any, els socialistes han retrocedit 2,2 punts. Des de les eleccions legislatives celebrades l’any 2008 ja s’han deixat més de set punts.
A més a més de la crisi, la gestió d’alguns assumptes de política exterior –com per exemple els segrestos del tonyinaire basc Alakrana i de tres cooperants catalans a Mauritània, i el cas Haidar– tampoc ajuden Zapatero a millorar les seves perspectives electorals. I on millor s’aprecia l’avantatge del PP és en l’estimació d’escons. Els populars obtindrien entre 165 i 170 diputats –ara en tenen 154–, mentre que el PSOE quedaria entre 145 i 150 escons –avui disposa de 169–. Encara que la diferència mitjana és de 20 diputats, en l’escenari més favorable per als socialistes, el PP li prendria 15 escons, distància que augmenta fins als 25 en el repartiment que beneficia més els conservadors.
Del fort descens del PSOE també se’n beneficien els partits amb una representació més petita al Congrés. El Baròmetre atorga la tercera posició pel que fa a escons a CiU, que obtindria el 3,3% dels vots i entre 11 i 12 parlamentaris. Amb aquesta representació, i fins i tot a la part baixa de la forquilla dels populars, un pacte PP-CiU superaria la majoria absoluta.
IU i ICV pujarien fins al 4,8% i obtindrien entre cinc i sis diputats. L’ascens més espectacular l’obté el partit de Rosa Díez, UPD, que també s’emportaria el 4,8% dels sufragis i passaria d’un únic escó a tenir-ne entre tres i cinc. Aquesta pujada s’explica per la concentració del seu vot a Madrid. El PNB i ERC es podrien mantenir. El sondeig atorga a tots dos partits l’1% dels vots. Els nacionalistes bascos aconseguirien entre sis i set diputats, mentre que els independentistes catalans esgarraparien entre un i tres escons.
EL PERIODICO
El sondeig atorga al PP el 42% dels vots, mentre que el PSOE quedaria amb el 36,5% dels sufragis. En realitat, el partit de Mariano Rajoy perd tres dècimes respecte a l’anterior Baròmetre, del maig passat. Llavors, l’avantatge del PP sobre el PSOE era de 3,6 punts, cosa que evidencia que és el fort càstig que els ciutadans infligeixen a l’Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero el catalitzador de l’auge dels conservadors. No en va, en l’últim mig any, els socialistes han retrocedit 2,2 punts. Des de les eleccions legislatives celebrades l’any 2008 ja s’han deixat més de set punts.
A més a més de la crisi, la gestió d’alguns assumptes de política exterior –com per exemple els segrestos del tonyinaire basc Alakrana i de tres cooperants catalans a Mauritània, i el cas Haidar– tampoc ajuden Zapatero a millorar les seves perspectives electorals. I on millor s’aprecia l’avantatge del PP és en l’estimació d’escons. Els populars obtindrien entre 165 i 170 diputats –ara en tenen 154–, mentre que el PSOE quedaria entre 145 i 150 escons –avui disposa de 169–. Encara que la diferència mitjana és de 20 diputats, en l’escenari més favorable per als socialistes, el PP li prendria 15 escons, distància que augmenta fins als 25 en el repartiment que beneficia més els conservadors.
Del fort descens del PSOE també se’n beneficien els partits amb una representació més petita al Congrés. El Baròmetre atorga la tercera posició pel que fa a escons a CiU, que obtindria el 3,3% dels vots i entre 11 i 12 parlamentaris. Amb aquesta representació, i fins i tot a la part baixa de la forquilla dels populars, un pacte PP-CiU superaria la majoria absoluta.
IU i ICV pujarien fins al 4,8% i obtindrien entre cinc i sis diputats. L’ascens més espectacular l’obté el partit de Rosa Díez, UPD, que també s’emportaria el 4,8% dels sufragis i passaria d’un únic escó a tenir-ne entre tres i cinc. Aquesta pujada s’explica per la concentració del seu vot a Madrid. El PNB i ERC es podrien mantenir. El sondeig atorga a tots dos partits l’1% dels vots. Els nacionalistes bascos aconseguirien entre sis i set diputats, mentre que els independentistes catalans esgarraparien entre un i tres escons.
EL PERIODICO
diumenge, 20 de desembre del 2009
III Sant Silvestre de Lloret de Mar
Diumenge 27 de desembre de 2009.
III Sant Silvestre de Lloret de Mar.
Sortida a les 11.15h des de les pistes d'atletisme.
Recorregut de 5 quilòmetres.
III Sant Silvestre de Lloret de Mar.
Sortida a les 11.15h des de les pistes d'atletisme.
Recorregut de 5 quilòmetres.
dissabte, 19 de desembre del 2009
XXX Cursa de Sant Esteve de Llagostera
Dissabte 26 de desembre de 2009.
XXX Cursa de Sant Esteve de Llagostera.
Sortida a les 10h des del Pavelló d'Esports.
Recorregut de 10 quilòmetres.
XXX Cursa de Sant Esteve de Llagostera.
Sortida a les 10h des del Pavelló d'Esports.
Recorregut de 10 quilòmetres.
divendres, 18 de desembre del 2009
XI Sant Silvestre Riudellotenca
Dissabte 26 de desembre de 2009.
XI Sant Silvestre Riudellotenca
Samarreta tècnica per a tothom.
Més informació: www.acerriudellots.net
XI Sant Silvestre Riudellotenca
Samarreta tècnica per a tothom.
Més informació: www.acerriudellots.net
dimecres, 16 de desembre del 2009
dilluns, 14 de desembre del 2009
I Eco mitja marató Ciutat de Vic
Diumenge 20 de desembre de 2009.
Sortida a les 11 del matí des de les pistes d'atletisme.
Més informació a Oson@ Corre
Sortida a les 11 del matí des de les pistes d'atletisme.
Més informació a Oson@ Corre
dissabte, 12 de desembre del 2009
dimecres, 9 de desembre del 2009
Milan, Bayern, Porto, Stutgart, Lyon, Olimpyakos o CSKA
Amb la tornada a casa, no pinta gens malament. Divendres de la setmana que ve, el sorteig.
El Mediterráneo se llenó en menos de dos años, mucho más rápido de lo pensado
El estudio de Daniel García-Castellanos, publicado en 'Nature', recuerda que el mar llegó casi a secarse hace unos seis millones de años
La cuenca mediterránea tardó en llenarse de unos meses a dos años y no de diez a 10.000 años, como se pensaba hasta ahora, una descarga de agua, según los investigadores, que llegó a ser mil veces superior al actual río Amazonas.
Esta es una de las principales conclusiones de un estudio de investigadores del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) publicado en Nature, en el que se recuerda que el mar Mediterráneo llegó casi a secarse hace unos seis millones de años, al quedar aislado de los océanos durante un largo período de tiempo, debido el actual levantamiento tectónico del Estrecho de Gibraltar.
Cuando las aguas del Atlántico encontraron de nuevo un camino a través del Estrecho, llenaron el Mediterráneo con la mayor y más brusca inundación que ha conocido nunca la Tierra, según los científicos. La enorme descarga de agua, iniciada probablemente por el hundimiento tectónico del Estrecho y el desnivel de ambos mares (de unos 1.500 metros), llenó el Mediterráneo a un ritmo de hasta diez metros diarios de subida del nivel del mar.
La inundación que conectó el Atlántico con el Mediterráneo provocó en el fondo marino una erosión de cerca de 200 kilómetros de longitud y varios kilómetros de anchura, según este estudio.
El investigador del CSIC Daniel García-Castellanos, que trabaja en el Instituto de Ciencias de la Tierra Jaume Almera, en Barcelona, ha detallado que "la inundación que puso fin a la desecación del Mediterráneo fue extremadamente corta y más que parecerse a una enorme cascada debió consistir en un descenso más o menos gradual desde el Atlántico hasta el centro del Mar de Alborán". Según Castellanos, se trató de un "megarrápido" por donde el agua circuló a cientos de kilómetros por hora.
Objetivo: Contribuir a unir Europa y África por un túnel
Cuando hace unos años los ingenieros del túnel que debía unir Europa y África estudiaron el subsuelo del Estrecho de Gibraltar se encontraron con un surco de varios cientos de metros de profundidad, rellenado por sedimentos poco consolidados. Los geólogos y geofísicos en los años 90 pensaron que esta enorme erosión había sido producida por algún río de gran caudal durante la desecación del Mediterráneo.
"Esperamos que el artículo contribuya, en cierta medida, a planificar las obras del túnel para unir Europa y África", ha declarado García-Castellanos. En este sentido, ha indicado que el trabajo se basa en buena parte en los estudios preliminares de este proyecto, "muy condicionado por la presencia de ese canal erosivo que nosotros relacionamos con la inundación".
Los científicos han demostrado, además, que la erosión no fue producida por un río durante la desecación del Mediterráneo, sino por un enorme flujo de agua procedente del Atlántico. El investigador del CSIC ha concluido que "un cambio tan enorme y abrupto en el paisaje terrestre como el que hemos deducido pudo tener un impacto notable en el clima de aquel período, algo que no se ha estudiado aún con suficiente detalle y a lo que podría ayudar este trabajo".
LA VANGUARDIA
La cuenca mediterránea tardó en llenarse de unos meses a dos años y no de diez a 10.000 años, como se pensaba hasta ahora, una descarga de agua, según los investigadores, que llegó a ser mil veces superior al actual río Amazonas.
Esta es una de las principales conclusiones de un estudio de investigadores del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) publicado en Nature, en el que se recuerda que el mar Mediterráneo llegó casi a secarse hace unos seis millones de años, al quedar aislado de los océanos durante un largo período de tiempo, debido el actual levantamiento tectónico del Estrecho de Gibraltar.
Cuando las aguas del Atlántico encontraron de nuevo un camino a través del Estrecho, llenaron el Mediterráneo con la mayor y más brusca inundación que ha conocido nunca la Tierra, según los científicos. La enorme descarga de agua, iniciada probablemente por el hundimiento tectónico del Estrecho y el desnivel de ambos mares (de unos 1.500 metros), llenó el Mediterráneo a un ritmo de hasta diez metros diarios de subida del nivel del mar.
La inundación que conectó el Atlántico con el Mediterráneo provocó en el fondo marino una erosión de cerca de 200 kilómetros de longitud y varios kilómetros de anchura, según este estudio.
El investigador del CSIC Daniel García-Castellanos, que trabaja en el Instituto de Ciencias de la Tierra Jaume Almera, en Barcelona, ha detallado que "la inundación que puso fin a la desecación del Mediterráneo fue extremadamente corta y más que parecerse a una enorme cascada debió consistir en un descenso más o menos gradual desde el Atlántico hasta el centro del Mar de Alborán". Según Castellanos, se trató de un "megarrápido" por donde el agua circuló a cientos de kilómetros por hora.
Objetivo: Contribuir a unir Europa y África por un túnel
Cuando hace unos años los ingenieros del túnel que debía unir Europa y África estudiaron el subsuelo del Estrecho de Gibraltar se encontraron con un surco de varios cientos de metros de profundidad, rellenado por sedimentos poco consolidados. Los geólogos y geofísicos en los años 90 pensaron que esta enorme erosión había sido producida por algún río de gran caudal durante la desecación del Mediterráneo.
"Esperamos que el artículo contribuya, en cierta medida, a planificar las obras del túnel para unir Europa y África", ha declarado García-Castellanos. En este sentido, ha indicado que el trabajo se basa en buena parte en los estudios preliminares de este proyecto, "muy condicionado por la presencia de ese canal erosivo que nosotros relacionamos con la inundación".
Los científicos han demostrado, además, que la erosión no fue producida por un río durante la desecación del Mediterráneo, sino por un enorme flujo de agua procedente del Atlántico. El investigador del CSIC ha concluido que "un cambio tan enorme y abrupto en el paisaje terrestre como el que hemos deducido pudo tener un impacto notable en el clima de aquel período, algo que no se ha estudiado aún con suficiente detalle y a lo que podría ayudar este trabajo".
LA VANGUARDIA
espero que l'evolució de l'espècie ho arregli
Un menor de Jaén està greu per la broma d'uns amics que li van ficar aire comprimit per l'anus
La broma va estar a punt d'acabar en tragèdia. Un jove de 16 anys està ingressat en estat molt greu en un hospital de Jaén des de divendres passat després que uns amics li introduïssin aire comprimit per l'anus quan estaven jugant al taller mecànic del pare d'un d'ells. Els metges l'han hagut d'intervenir en dues ocasions i li han extirpat la melsa i els intestins, tot i que també té afectats el fetge i el ronyó esquerre i presenta esquinç anal.
L'incident, en què hi podria haver involucrats almenys tres menors més que ja han confessat que es va tractar d'un joc, es va produir divendres a la tarda. El grup es trobava al taller mecànic del pare d'un d'ells, a prop de la comandància de la Guàrdia Civil de Valdepeñas (Jaén), arreglant unes minimotos quan, de broma, van començar a jugar llançant-se ràfegues d'aire amb un compressor de 10 quilos de potència, utilitzat habitualment per inflar rodes de camions.
Òrgans desplaçats
Poc després, el menor, identificat com a F.J.A.P., tornava a casa seva inflat i molt adolorit, per la qual cosa va ser traslladat d'urgències a Jaén en una ambulància, ja que se li havien desplaçat tots els òrgans. Després de diverses intervencions mèdiques, el jove continua ingressat a l'UCI de l'Hospital Médico Quirúrgico de Jaén i tot i que està molt greu, la seva evolució és favorable.
Els pares, que han denunciat els fets davant el jutjat de guàrdia, no es poden creure els fets. “Diuen que estaven jugant, però d'això jo no en dic una broma, encara que tampoc dic que hagi estat malintencionat per matar-lo”, explicava Gabriel A., el pare del menor.
L'incident, en què hi podria haver involucrats almenys tres menors més que ja han confessat que es va tractar d'un joc, es va produir divendres a la tarda. El grup es trobava al taller mecànic del pare d'un d'ells, a prop de la comandància de la Guàrdia Civil de Valdepeñas (Jaén), arreglant unes minimotos quan, de broma, van començar a jugar llançant-se ràfegues d'aire amb un compressor de 10 quilos de potència, utilitzat habitualment per inflar rodes de camions.
Òrgans desplaçats
Poc després, el menor, identificat com a F.J.A.P., tornava a casa seva inflat i molt adolorit, per la qual cosa va ser traslladat d'urgències a Jaén en una ambulància, ja que se li havien desplaçat tots els òrgans. Després de diverses intervencions mèdiques, el jove continua ingressat a l'UCI de l'Hospital Médico Quirúrgico de Jaén i tot i que està molt greu, la seva evolució és favorable.
Els pares, que han denunciat els fets davant el jutjat de guàrdia, no es poden creure els fets. “Diuen que estaven jugant, però d'això jo no en dic una broma, encara que tampoc dic que hagi estat malintencionat per matar-lo”, explicava Gabriel A., el pare del menor.
EL PERIODICO
dimarts, 8 de desembre del 2009
I Cursa Run Run de la Vall del Terri
Diumenge 13 de desembre de 2009.
I Cursa Run Run de la Vall del Terri. Cornellà del Terri.
Sortida a les 10 del matí des de la Plaça de Maig de Cornellà del Terri.
Recorregut de 10 quilòmetres.
I Cursa Run Run de la Vall del Terri. Cornellà del Terri.
Sortida a les 10 del matí des de la Plaça de Maig de Cornellà del Terri.
Recorregut de 10 quilòmetres.
ESCOLES D´ADULTS, NO DE JOVES
JORDI VILAMITJANA
Els adolescents i els joves no hi fan res, a les escoles d'adults. Per una simple qüestió de concepte: els adolescents i els joves no són adults. No és estrany que en algunes escoles d'adults de la demarcació de Girona hi hagi hagut problemes d'ordre i disciplina. La dinàmica d'una classe amb adults té poc a veure amb la intrèpida gesta que acompanya cada sessió amb adolescents o amb joves. A les escoles d'adults, hi han d'anar els adults: físicament i, sobretot, mentalment.
Ni les escoles d'adults, ni els instituts de secundària són els indrets on s'han d'educar i formar alguns alumnes que en un moment determinat, entre 13 i 18 anys, decideixen no estudiar més. No ho són els instituts, perquè no hi ha un lloc específic on realment se'ls pot atendre (s'entén atendre'ls amb garanties d'oferir-los alguna cosa més que un servei de guarderia o de contenció social); no ho són les escoles d'adults perquè estan pensades per donar una segona oportunitat d'estudiar a gent adulta que en el seu moment no ho va poder fer; en cap cas als joves que fracassats en les aules i en el currículum normal aspiren a una segona via més fàcil, més ràpida, més còmoda. Aquest és el motiu pel qual s'omplen de joves les escoles d'adults i pel qual s'hi comencen a produir problemes de disciplina.
Cal, evidentment, una tercera via (una formació professional pràctica) que doni sortida raonada, eficaç i útil als nois i noies que a partir dels 13 anys entren en crisi d'estudis "tradicionals" i demanen alguna cosa més que un emmagatzematge en aules "tradicionals" fins a complir l'edat laboral sense haver obtingut cap títol; o tan pitjor com això, abandonen els estudis i entren a formar part del dèbit familiar amb vida vagarívola fins que ingressen com anyells a la borsa del treball precari.
Que s'ho apunti qui s'ho hagi d'apuntar: el fracàs de cada noi i de cada noia de Girona és el fracàs de tots. És el fracàs del país. També del govern.
Els adolescents i els joves no hi fan res, a les escoles d'adults. Per una simple qüestió de concepte: els adolescents i els joves no són adults. No és estrany que en algunes escoles d'adults de la demarcació de Girona hi hagi hagut problemes d'ordre i disciplina. La dinàmica d'una classe amb adults té poc a veure amb la intrèpida gesta que acompanya cada sessió amb adolescents o amb joves. A les escoles d'adults, hi han d'anar els adults: físicament i, sobretot, mentalment.
Ni les escoles d'adults, ni els instituts de secundària són els indrets on s'han d'educar i formar alguns alumnes que en un moment determinat, entre 13 i 18 anys, decideixen no estudiar més. No ho són els instituts, perquè no hi ha un lloc específic on realment se'ls pot atendre (s'entén atendre'ls amb garanties d'oferir-los alguna cosa més que un servei de guarderia o de contenció social); no ho són les escoles d'adults perquè estan pensades per donar una segona oportunitat d'estudiar a gent adulta que en el seu moment no ho va poder fer; en cap cas als joves que fracassats en les aules i en el currículum normal aspiren a una segona via més fàcil, més ràpida, més còmoda. Aquest és el motiu pel qual s'omplen de joves les escoles d'adults i pel qual s'hi comencen a produir problemes de disciplina.
Cal, evidentment, una tercera via (una formació professional pràctica) que doni sortida raonada, eficaç i útil als nois i noies que a partir dels 13 anys entren en crisi d'estudis "tradicionals" i demanen alguna cosa més que un emmagatzematge en aules "tradicionals" fins a complir l'edat laboral sense haver obtingut cap títol; o tan pitjor com això, abandonen els estudis i entren a formar part del dèbit familiar amb vida vagarívola fins que ingressen com anyells a la borsa del treball precari.
Que s'ho apunti qui s'ho hagi d'apuntar: el fracàs de cada noi i de cada noia de Girona és el fracàs de tots. És el fracàs del país. També del govern.
DIARI DE GIRONA
dilluns, 7 de desembre del 2009
Caminada per les Gavarres per la Marató.
Diumenge 13 de desembre de 2009
Caminem per les Gavarres per la Marató.
Sortida a les 8.30h des de la Font de l'Arbre de la Bisbal d'Empordà.
Recorregut de 15 quilòmetres: Font de l'Arbre.Sant Pol, Santa Llúcia d'Arboç, Can Mirameu, Serra dels Perduts, Rosa dels Vents, Mas Cendra i Font de l'Arbre.
Inscripcions de 6 euros destinats a la marató.
Caminem per les Gavarres per la Marató.
Sortida a les 8.30h des de la Font de l'Arbre de la Bisbal d'Empordà.
Recorregut de 15 quilòmetres: Font de l'Arbre.Sant Pol, Santa Llúcia d'Arboç, Can Mirameu, Serra dels Perduts, Rosa dels Vents, Mas Cendra i Font de l'Arbre.
Inscripcions de 6 euros destinats a la marató.
II Marxa de l'IES Vilafant
Diumenge 13 de desembre de 2009.
II Marxa de l'IES Vilafant.
Sortida a les 10 del matí des de l'IES Vilafant.
Recorregut d'uns 10 quilòmetres.
II Marxa de l'IES Vilafant.
Sortida a les 10 del matí des de l'IES Vilafant.
Recorregut d'uns 10 quilòmetres.
divendres, 4 de desembre del 2009
dijous, 3 de desembre del 2009
enquesta fiable? No ho sé, però és bo que en comencin a aparèixer
Enquesta feta per la UOC a més de 2.000 persones. Independència per primer cop.
dimarts, 1 de desembre del 2009
i no han pensat de no volar i així reduïran les tarifes un 100%?
Ryanair estudia reduir els tres lavabos de què disposa cada un dels seus avions a un, amb la pretensió de guanyar sis seients, cosa que permetria reduir les tarifes el 4%.
AVUI
AVUI
Ja hi ha quadre de la copa del rei
Primer rival: Sevilla.
Segon rival: València o Deportivo.
Tercer rival: Màlaga, Getafe, Rayo o Mallorca
I a la final!
Segon rival: València o Deportivo.
Tercer rival: Màlaga, Getafe, Rayo o Mallorca
I a la final!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)