He vist el famós DVD... o no
Passa-ho!
Iu Forn
La cloenda del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges ha tingut una estimable aportació dels senyors (i senyores) de CiU. Ja ho sap, és això del DVD que regalaven als quioscos. O sigui que ahir vaig passar-me l'assolellat diumenge d'octubre tancat al meu humil domicili fruint del Catfindencial... o com coi en diguin. Total, la trista alternativa era passejar per la platja, fer el vermut i rematar-ho amb un arrosset... No hi ha comparació possible.
El primer problema va ser comprovar, un cop situat davant de la tele, que jo no tinc reproductor de DVD. Certament era un petit entrebanc. Cap problema. Trucada urgent al meu cunyat tecnològic, que a més té possibles, per autoconvidar-me:
-Quim, que ara mateix vinc.
Pel camí vaig comprar postres i vaig rebre dos missatges SMS. Un em deia que llencés el DVD a la brossa. L'altre que l'enganxés amb superglue a la façana d'una seu de CiU. El resultat va ser que a la noia de la pastisseria li vaig demanar que llencés un tortell de superglue. Arribo i posem el DVD. Una música inquietant dóna pas a imatges en blanc i negre. Molt cunyat tecnològic però no li funciona ni el color. Comencem a tocar cables. Que si l'in, que si l'out, que si potser és l'euroconnector de la TDT que de vegades fa interferències amb l'MP3... Després de tres quarts d'hora ens adonem de la realitat. No, no falla el color sinó que l'inici del DVD és en blanc i negre. Vaja.
Al minut 3 se'm comencen a tancar els ulls. Al minut 5 em desperten els roncs del meu cunyat i això em permet una revifada. Al minut 8 amb 44 segons, Duran Lleida està explicant les negociacions d'ara fa tres anys amb Esquerra i... no recordo res més. Vaig despertar-me just quan apareixia en pantalla: "Convergència i Unió 2006", que imagino que és la versió nostrada del mític The End.
Total, que això de la polèmica del DVD està molt bé, però jo hauria preferit un pernil.
Passa-ho!
Iu Forn
La cloenda del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges ha tingut una estimable aportació dels senyors (i senyores) de CiU. Ja ho sap, és això del DVD que regalaven als quioscos. O sigui que ahir vaig passar-me l'assolellat diumenge d'octubre tancat al meu humil domicili fruint del Catfindencial... o com coi en diguin. Total, la trista alternativa era passejar per la platja, fer el vermut i rematar-ho amb un arrosset... No hi ha comparació possible.
El primer problema va ser comprovar, un cop situat davant de la tele, que jo no tinc reproductor de DVD. Certament era un petit entrebanc. Cap problema. Trucada urgent al meu cunyat tecnològic, que a més té possibles, per autoconvidar-me:
-Quim, que ara mateix vinc.
Pel camí vaig comprar postres i vaig rebre dos missatges SMS. Un em deia que llencés el DVD a la brossa. L'altre que l'enganxés amb superglue a la façana d'una seu de CiU. El resultat va ser que a la noia de la pastisseria li vaig demanar que llencés un tortell de superglue. Arribo i posem el DVD. Una música inquietant dóna pas a imatges en blanc i negre. Molt cunyat tecnològic però no li funciona ni el color. Comencem a tocar cables. Que si l'in, que si l'out, que si potser és l'euroconnector de la TDT que de vegades fa interferències amb l'MP3... Després de tres quarts d'hora ens adonem de la realitat. No, no falla el color sinó que l'inici del DVD és en blanc i negre. Vaja.
Al minut 3 se'm comencen a tancar els ulls. Al minut 5 em desperten els roncs del meu cunyat i això em permet una revifada. Al minut 8 amb 44 segons, Duran Lleida està explicant les negociacions d'ara fa tres anys amb Esquerra i... no recordo res més. Vaig despertar-me just quan apareixia en pantalla: "Convergència i Unió 2006", que imagino que és la versió nostrada del mític The End.
Total, que això de la polèmica del DVD està molt bé, però jo hauria preferit un pernil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada