«Farem una festassa»
El més gros ja està passat. Els professors no amaguen un somriure perquè tot està controlat. Regna la tranquil·litat. I els alumnes respiren perquè el Dia 2 manté el nivell de dificultat de l'estrena. «Si no fos per aquesta calor...», exclamen la majoria.
La Carme Regolta té 18 anys i ve del Vicens Vives. Està sola al banc i no ha fet res especial aquests dies. Ni du pedres de la sort, ni sants, ni amulets... Deu ser el xicot la sort? Somriu. Admet que ha passat bona nit, de fet, com la majoria.
Anna Caner (17 anys), Marta Hugas (18) i Marina Llorà (19) són de l'IES Baix Empordà de Palafrugell. Fa estona que parlen i se'ls acosta el seu professor per animar-les. Diuen que no han fet res d'anormal per afrontar el segon dia. «No es pot copiar i no es poden fer xuletes», m'expliquen.
Uns joves són al bar a mig matí. Fran Esquiaga, de l'IES Santa Coloma, ha promès deixar de fumar si aprova. La Maria de Palol, de l'IES Pere Alsius de Banyoles, és la més decidida i parla per tots. «Dormir i molta valeriana és la millor teràpia per no tenir nervis», explica. Cap d'ells admet haver canviat els hàbits, més aviat se'ls veu relaxats. En Fran vol que l'Argentina guanyi el mundial. El seu accent delata el seu origen. L'Oriol Pasqual, de Vilobí i fill de periodista, ja sap què ha de fer en aquests casos: callar i somriure. Però em guanya l'orgull i espero la seva afirmació final, que suposo que deu ser qüestió de genètica: «Anem amb qualsevol selecció que jugui contra Espanya. Com que no tenim selecció, així som més objectius.» La seva proclama és confirmada per David Trafach, Ricard Gironès i Xavier Martí. Els demano si a l'Ipod tenen James Blunt, que ahir a la nit actuava a Barcelona, però són «de músiques més alternatives». Aprofitant la franquesa del grup, ja els pregunto sobre la celebració de l'aprovat. Penso en el pitjor i el millor i els deixo anar el pitjor. «D'això, passem», diuen tots. Sensació de lleugeresa. I el millor evidencia que els temps tampoc han canviat gaire. «Dijous ja anirem a la platja, després a sopar i a la nit farem la festassa.»
Ja som cap al final. L'Eduard Díaz du la camiseta del Barça. Dissabte va fer 18 anys i diumenge va poder votar. Ha fet les proves de geografia i filosofia. Vol entrar a història, com el seu amic, que també ve de l'IES Llagostera. La samarreta marca la pregunta. Rijkaard o Rodoreda? «Homeeeeeeeee. Ni mirar l'altra!» Somriu i diu: «Volíem portar la samarreta de Tunísia però al final, no.» S'aixeca l'altre culé, en Dani Maré (18), per fer una reivindicació històrica: «Paguem 80 euros i aquí no ens posen ni ventilador. El DNI se'ns enganxa a la taula de la calor. I si no, sota el braç.» Tots riuen. I tenen raó. Surten de les aules xops de l'esquena. La seva professora d'economia i organització d'empresa, Elisenda Pujolar, els anima. Se'ls sent una mica seus perquè aquest any només tenia cinc alumnes a classe.
I és que la selectivitat és això: moments i records inesborrables. Noms, articles, textos, resums... Noms com Padilla i Rijkaard del dia abans. «Només per això de la selectivitat a en Rijkaard ja se l'hauria de renovar per tres anys», diu l'Eduard, que conclou: «Segur que em faràs sortir a El Punt perquè em dic igual que tu.» Després de parlar d'en Rijkaard i en Padilla...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada