III Olimpíades de Verà'06

Fa uns dies vaig rebre aquesta carta que ara mateix us reprodueixo:

"Benvolgut,

En els recents enderrocs de pisos al barri del Carmel de Barcelona ha estat trobat un original del reglament de les olimpíades de verà corresponent a l'edició de 1996, del qual us adjuntem una còpia*.

Aquest reglament ha estat inmediatament enviat al comitè organitzador, el qual ha decidit - per majoria unànime d'un vot a favor, cap abstenció, cap vot en blanc i cap en contra - organitzar aquest estiu una nova edició de les olimpíades.

Com a participant en la darreres edicions de 1996 i 2005 hi esteu convidat.

En cas de no voler o poder assistir a la competició, haurà de presentar en el termini de quinze dies de rebre aquesta carta un certificat mèdic que ho acrediti o bé dipositar una fiança no retornable de 3.500 euros al següent compte corrent: 0182 3700 75 2100356693

Les dates proposades per a la celebració del campionat són les següents: cap de setmana de l'1 i el 2 de Juliol.

Us preguem us poseu en contacte amb el comitè organitzador de les olimpíades (telf 605 27 25 35) per tal de confirmar o modificar les dates de la celebració de campionat. Us adjuntem també un full amb les fotografies de les candidates que fins ara ens han fet aribar el seu currículum per tal de fer de recull-pilotes, per tal que ens feu saber també quina preferiu. El comitè es reserva el dret de tenir en compte o no les vostres preferències.

Atentament,

El comitè organitzador"

* REGLAMENT DE LES II OLIMPÍADES DE VERÀ

1. El waterpolista d'estiu és un esportista d'èlit, i per tant, queda terminantment prohibit alimentar-se de qualsevol altra cosa que no sigui pa amb tomàquet, oli oliós d'oliva, embotits greixosos del país i altres grasses animals saturades.

2. La piscina olímpicia de 8 x 3'5 m. de Sant Dalmai és la teva terra: cuida-la, respecta-la i no hi miccionis (pixis) o hi defequis (caguis).
3. Provisionalment l'himne de les olimpíades serà l'himne oficial de l'estat espanyol, en espera de la redacció definitiva d'un himne propi.
4. La piscina, per a aquells que no ho sàpiguen, està situada enming de lo vaia des mots, i com tots sabeu: "Eni tant sols des shignes vivim, e per tant, e lo vaia des mots". José Mari.
5. Només es podrà abandonar la competició en cas que algun o tots els participants agafin una febrada d'estiu, altrament anomenada calentura veraniega.
6. Els waterpolistes d'estiu podran adreçar les seves queixes o suggeriments a la seu arbitral dels campionats mitjançant la cumplimentació d'una instància (model oficial 23-12-G/10 de 2 de Novembre de 1987 publicada al B.O.E. en aquella data a la pàgina 4, paràgraf 3, versicle satànic) i el pagament d'una fiança (no retornable) de 5.321 pessetes (42'57 euros, 26'6 lliures) en el termini de 2'34" després que la pilota sobrepassi els límits reglamentaris del terreny de joc. La decisió dels jutges, emesa en comunicat oficial 3 anys després de la presentació de la queixa, serà inapel·lable excepte que els jutges-àrbitres acceptin alguna mena de soborn (us avisem que ens agrado molt el pernil de jabuc). El criteri per a la presa de la decisió serà aquell que ens passi pels collons en el moment de la reunió.
7. Els assistents-no-competitius (per motius d'edat, intel·ligència, religió, prominència de les dents o altres factors) podran gaudir de la generosa cessió de les instal·lacions piscinòl·logues durant 5 minuts al dia, preferentment de 7 a 8 del matí, mentre transcorri la celebració dels jocs.
8. Hi haurà una sèrie d'esports de demostració (no competitius) que acompanyaran la celebració de les jornades oficials. Us en detallem a continuació les més destacades:
* Descens d'escales rodolant: modalitat normal i a tomba oberta per als participants que així ho desitgin.
* Concurs de recollida de floretes silvestres.
* 1a edició de l'escombrada popular: modalitat estàndard i bruc (bruc ... bruc ... bruc ... bruc Shields)(bruc ... bruc ... bruc ... pel kul telestruc)
* 1a gimcama popular d'exhibició de dentadures: modalitat amateur, oberta a tothom i modalitat professional, exclusiva per a una sola participant "¿?".
* 1a porronada popular, memorial Paquitu (tananananà ... pum ... pum) 1a jornada d'extermini d'immigrants, memorial Lourdes
9. Queda prohibida l'entrada al recinte olímpic a qualsevol pixapí, xava, fanga, nyegu, Alejo, José Mari, negre, moro, gabatxu, xino, membre de la braca podrida, rossites, així com qualsevol persona amb idees polítiques no preponderants (po que sé que collons vol dir això).
10. Sense la presentació d'aquest document oficial elaborat pel CONY (Comitè olímpic nacional del Yemen) no serà permesa l'entrada al recinte pel barri oficial (qui vulgui entrar per la riera o saltant el muru, allà ell) ni tampoc la tramitació de l'acreditació oficial, sense la qual no es pot competir ni assistir com a públic.

I VET AQUÍ UN GOS,

I VET AQUÍ UN GAT ...

AQUÍ TE PILL ... AQUÍ TE MAT ...

Viva el Rey ............. VIVAAAAAAAAAAA !!!

Viva España ....... VIVAAAAAAAAA !!!

Els elaboradors d'aquest reglament.

Nota: Aquest reglament també el podeu consultar a internet a l'adreça oficial del CONY.

jo no t'espere

'Jo no t'espere' critica la despesa que farà el govern valencià per a la visita papal

L'associació lliura instàncies d'apostasia a l'arquebisbat

Jo no t'espere, que s'oposa a la visita que Benet XVI farà a València la setmana que ve, ha lliurat avui a l'arquebisbat de València mil cinc-centes instàncies d'apostasia per exigir que els seus noms no constin en els arxius de l'església catòlica. L'associació denuncia les injerències del Vaticà al procés d'elaboració de lleis progressistes i també la gran despesa econòmica que farà la Generalitat Valenciana amb motiu de la visita papal.

VILAWEB

AVUI

el com se hiz

a revoire !!

el primer ...

el segon ...

i el tercer

vueeeeeeeelvo a casa vueeeeeeeelvo

LA VANGUARDIA
LA RAZON
EL MUNDO DEPORTIVO
EL 9
EL MUNDO
EL PERIÓDICO
SPORT
MARCA

allons enfants de la Patrie

Allons enfants de la Patrie
Le jour de gloire est arrivé !
Contre nous de la tyrannie
L'étendard sanglant est levé ! (bis)
Entendez-vous dans nos campagnes,
Mugir ces féroces soldats ?
Ils viennent jusque dans nos bras,
Égorger vos fils, vos compagnes.

Aux armes citoyens !
Formez vos bataillons !
Marchons! marchons !
qu'un sang impur
abreuve nos sillons !

Un orgasmo equivale a dos aspirinas contra el dolor de cabeza

El sexo es bueno para la salud. Es una medicina paralela. Este es el axioma que defienden una serie de científicos y especialistas en cardiología, ginecología y urología franceses reunidos en una conferencia multidisciplinar que tiene lugar en la localidad vascofrancesa de Biarritz. Así, el pretexto de “me duele la cabeza” debería dejar de tener sentido.

Para demostrarlo se apoyan en diferentes estudios internacionales que arrojan conclusiones esclarecedoras: hacer el amor regularmente disminuye el riesgo de infarto, ya que la pompa cardiaca realiza una actividad similar a cuando se practica un deporte.

Los preliminares amorosos son una prevención para el cáncer de mama: los masajes sobre los senos liberan una hormona que juega un papel protector. Algo similar sucede con los hombres respecto al cáncer de próstata: eyacular cinco veces por semana –con o sin pareja- reduce en un tercio las posibilidades de desarrollar la enfermedad.

Por último, el orgasmo equivale a dos aspirinas contra el dolor de cabeza ya que se liberan las endorfinas que es el equivalente natural a opiáceos como la morfina que es un potente relajante y analgésico. De esta manera, el pretexto de “me duele la cabeza” deja de tener sentido. El mejor remedio es hacerlo.

CADENA SER

portades de dimecres

EL PAIS

200 comensals

els llobatons

la flama del canigó

SPORT

Ja pot estar gras però fa els gols de dos en dos ...

eight years ago ...

«Farem una festassa»

El més gros ja està passat. Els professors no amaguen un somriure perquè tot està controlat. Regna la tranquil·litat. I els alumnes respiren perquè el Dia 2 manté el nivell de dificultat de l'estrena. «Si no fos per aquesta calor...», exclamen la majoria.

La Carme Regolta té 18 anys i ve del Vicens Vives. Està sola al banc i no ha fet res especial aquests dies. Ni du pedres de la sort, ni sants, ni amulets... Deu ser el xicot la sort? Somriu. Admet que ha passat bona nit, de fet, com la majoria.

Anna Caner (17 anys), Marta Hugas (18) i Marina Llorà (19) són de l'IES Baix Empordà de Palafrugell. Fa estona que parlen i se'ls acosta el seu professor per animar-les. Diuen que no han fet res d'anormal per afrontar el segon dia. «No es pot copiar i no es poden fer xuletes», m'expliquen.

Uns joves són al bar a mig matí. Fran Esquiaga, de l'IES Santa Coloma, ha promès deixar de fumar si aprova. La Maria de Palol, de l'IES Pere Alsius de Banyoles, és la més decidida i parla per tots. «Dormir i molta valeriana és la millor teràpia per no tenir nervis», explica. Cap d'ells admet haver canviat els hàbits, més aviat se'ls veu relaxats. En Fran vol que l'Argentina guanyi el mundial. El seu accent delata el seu origen. L'Oriol Pasqual, de Vilobí i fill de periodista, ja sap què ha de fer en aquests casos: callar i somriure. Però em guanya l'orgull i espero la seva afirmació final, que suposo que deu ser qüestió de genètica: «Anem amb qualsevol selecció que jugui contra Espanya. Com que no tenim selecció, així som més objectius.» La seva proclama és confirmada per David Trafach, Ricard Gironès i Xavier Martí. Els demano si a l'Ipod tenen James Blunt, que ahir a la nit actuava a Barcelona, però són «de músiques més alternatives». Aprofitant la franquesa del grup, ja els pregunto sobre la celebració de l'aprovat. Penso en el pitjor i el millor i els deixo anar el pitjor. «D'això, passem», diuen tots. Sensació de lleugeresa. I el millor evidencia que els temps tampoc han canviat gaire. «Dijous ja anirem a la platja, després a sopar i a la nit farem la festassa.»

Ja som cap al final. L'Eduard Díaz du la camiseta del Barça. Dissabte va fer 18 anys i diumenge va poder votar. Ha fet les proves de geografia i filosofia. Vol entrar a història, com el seu amic, que també ve de l'IES Llagostera. La samarreta marca la pregunta. Rijkaard o Rodoreda? «Homeeeeeeeee. Ni mirar l'altra!» Somriu i diu: «Volíem portar la samarreta de Tunísia però al final, no.» S'aixeca l'altre culé, en Dani Maré (18), per fer una reivindicació històrica: «Paguem 80 euros i aquí no ens posen ni ventilador. El DNI se'ns enganxa a la taula de la calor. I si no, sota el braç.» Tots riuen. I tenen raó. Surten de les aules xops de l'esquena. La seva professora d'economia i organització d'empresa, Elisenda Pujolar, els anima. Se'ls sent una mica seus perquè aquest any només tenia cinc alumnes a classe.

I és que la selectivitat és això: moments i records inesborrables. Noms, articles, textos, resums... Noms com Padilla i Rijkaard del dia abans. «Només per això de la selectivitat a en Rijkaard ja se l'hauria de renovar per tres anys», diu l'Eduard, que conclou: «Segur que em faràs sortir a El Punt perquè em dic igual que tu.» Després de parlar d'en Rijkaard i en Padilla...

EL PUNT

Revetlla de Sant Joan a Sant Dalmai

Els Llobatons

de què ha anat ...

EL PERIODICO

Resultats al municipi de Vilobí d'Onyar

Resultats globals:

Nº de vots: 1122
Participació: 54'81%
Vots vàlids: 1104

Sí: 72'83% (804 vots)
No: 20'11% (222 vots)
En blanc: 7'06% (78 vots)
Nul: 1'60% (18 vots)


Resultats a Sant Dalmai i Salitja:

Nº de vots: 376
Vots vàlids: 372

Sí: 73'12% (272 vots)
No: 20'16% (75 vots)
En blanc: 6'72% (25 vots)
Nul: 1'06% (4 vots)


Resultats a Vilobí:

Nº vots: 746
Vots vàlids: 732

Sí: 72'68% (532 vots)
No: 20'08% (147 vots)
En blanc: 7'24% (53 vots)
Nul: 1'88% (14 vots)

La question du statut a fait éclater la coalition de gauche à Barcelone

e nouveau statut d'autonomie pour la Catalogne, sur lequel les Catalans se prononcent, dimanche 18 juin, est l'une des réformes majeures et sans doute la plus polémique de toutes celles engagées depuis deux ans par le chef du gouvernement espagnol, le socialiste José Luis Rodriguez Zapatero.

Le statut est le texte qui établit le partage des compétences entre la région autonome et le reste de l'Espagne. Chacune des 17 régions autonomes est dotée d'un statut. Ceux qui sont en vigueur aujourd'hui ont été adoptés lors de la transition démocratique qui a suivi la mort de Franco, peu après la Constitution de 1978. La plupart des régions ont engagé une mise à jour de leur texte fondamental.

Les partis catalans souhaitaient depuis longtemps obtenir de Madrid davantage de compétences et de moyens. Les conservateurs du Parti populaire (PP), traditionnellement plus centralisateurs, s'y opposant, il ne pouvait être question d'envisager cette réforme sous le gouvernement de José Maria Aznar. L'arrivée au pouvoir, en Catalogne, d'une coalition de gauche conduite par le socialiste Pasqual Maragall, associé notamment aux indépendantistes d'Esquerra republicana de Catalunya (ERC), en 2003, puis la victoire, un an plus tard, de José Luis Rodriguez Zapatero à Madrid ont changé la donne. Ce dernier s'était engagé, auprès des Catalans, à accepter, s'il était élu, de soutenir le statut qu'adopterait le Parlement catalan.

Le référendum a fait éclater la coalition de gauche qui dirige la Catalogne depuis trois ans, pour la première fois depuis la chute de Franco, et obligé les socialistes catalans à convoquer une élection régionale anticipée à l'automne. En effet, les indépendantistes d'ERC, pourtant partie prenante de la réforme tout au long de l'entêtante négociation conduite pendant plus de deux ans, ont in extremis, poussés par leur base, décidé d'appeler à voter contre le nouveau statut. Ils se trouvent dans le camp du non au côté de leur ennemi juré, le Parti populaire, qui conteste la constitutionnalité du texte et, en particulier, son préambule qui établit que la Catalogne se considère comme une "nation".

M. Zapatero, qui avait besoin des députés d'Esquerra pour compléter sa majorité relative à Madrid, a profité de la négociation catalane pour se concilier les nationalistes conservateurs de Convergence et Union, adversaires des socialistes à Barcelone. Il a gagné avec le statut une popularité au plus haut en Catalogne et un affaiblissement considérable du PP dans cette région, essentielle, avec l'Andalousie, pour obtenir une majorité à Madrid.

LE MONDE

EL PUNT

AVUI
EL PERIODICO

Descansi en pau l’Estatut del 79

JOSEP MARIA PASQUAL.

L’Oriol té vint anys i demà podrà votar. Quan l’Oriol va néixer, l’Estatut del 79 ja tenia set anys de vida. L’Oriol ja se’l va trobar fet, així com també es va trobar fet el fet de néixer en una comunitat autònoma. L’Oriol ha viscut una infantesa i adolescència estatutàries; és a dir, que s’ha fet gran amb una identitat nacional ambigua. L’Estatut del 79 li ha permès ser català amb precarietats de tota mena, no cal entrar en detalls. I sobretot, l’Oriol s’ha fet català perquè ha volgut ser-ne, no perquè la normalitat l’hi hagi empès, més aviat al contrari, en molts àmbits de la seva joventut.

El pare de l’Oriol tenia 21 anys quan va votar l’Estatut del 79, gairebé la mateixa que ara té l’Oriol per votar l’Estatut del 2006. Aleshores, el pare de l’Oriol va ser protagonista d’una gesta quasi èpica. L’any 79 la gent lluïa a les solapes un petit adhesiu ovalat que deia: «Volem l’Estatut.» Madrid va retallar l’Estatut, però no el va poder aturar. L’Estatut del 79 va néixer coix, guenyo i geperut, però era el símbol d’una recuperació. Després de la recent tornada de Tarradellas i del restabliment de la Generalitat provisional, l’Estatut del 79 era un segon episodi de reconstrucció nacional.

L’Oriol demà anirà a votar a la mateixa edat que tenia el seu pare quan va anar a votar. Però l’Estatut del 2006 no té èpica. La gent no aprofita cada oportunitat per dir «Volem l’Estatut», d’una manera espontània, simplement anirà a votar influenciat per argumentaris pal·liatius, tant en el cas del sí com del no. Després de la primera tassa de caldo autonòmic, una segona tassa, 27 anys després, fa que el pare de l’Oriol no sàpiga què ha de contestar al seu fill quan li pregunta què s’ha de votar.

El pare de l’Oriol no vol ni pot influir el vot del seu fill, i calla el relat d’una història que es repeteix, estovada pels anys. El pare de l’Oriol sap que el seu fill és com és gràcies a l’Estatut del 79, però alhora sap que l’Estatut del 79 és el tap que ha impedit que l’Oriol, amb vint anys, tingui una identitat nacional plena, la mateixa que tenen els Oriols de la mateixa edat nascuts a la comunitat autònoma de Madrid, per exemple. El pare de l’Oriol no es penedeix del seu vot a l’Estatut del 79, però no el tornarà a repetir aquest 2006 per respecte al fill del seu fill, que naixerà amb l’Estatut del 2006 ja amb uns quanta anys de vida i que, quan tingui vint anys, tindrà l’oportunitat de votar un tercer Estatut de la democràcia, escapçat, tap i, això sí, la millor eina que haurem tingut mai des del 1714 per governar-nos.

L’Oriol està indecís entre el vot «no» i el vot nul. I la cara del pare de l’Oriol s’alegra. L’Oriol serà un defensor de causes perdudes, com el seu pare, però un demòcrata, tant com els seus companys que votin «sí» o que s’abstinguin.

Descansi en pau l’Estatut del 79, que ens ha introduït en la democràcia activa, i benvingut l’Estatut del 2006, que ens mostrarà definitivament el camí cap a la lliure determinació.

EL PUNT

reflexionem-hi siusplau, reflexionem-hi

visca suècia !!

no ha estat possible

sí, no, blanc, nul o abstenció

Diumenge hi ha el referèndum per l'aprovació o no del projecte d'Estatut. És un dia d'eleccions: primer entre anar o no a votar. Si optem per la segona, s'acaben les eleccions. Però si escollim anar-hi, se'ns presenta un ampli ventall de possibilitats. Les clàssiques i típiques són el sí i el no. També hi ha el blanc. Aquestes tres opcions valen. En canvi, el vot nul també és legítim però no constarà en el resultat final.

SÍ

NO

EN BLANC

tipus de vot nul

Si finalment opteu pel vot nul, sigui polític o no o preferent, aquí teniu unes quantes opcions, per si arribat el moment no se us acut res.