Dos quarts de nou del vespre d'ahir. Entro a l'aeroport i el primer que he de fer és haver-me de posar l'impermeable perquè està plovent des de fa estona. Surto a la pista. Primera passa i em fico dins una bassa. Les sabates molles i els mitjons xops (tenim botes d'aigua però són incòmodes i no tenen la puntera de ferro). Agafo una escala per posar-la a l'avió. M'assec i em queda el cul moll. Comença bé la nit. Tot i que porto l'impermeable et mulles igual, mescla d'aigua i suor. Acabem l'avió i entrem a dins la nostra sala. Per tots els llocs hi ha impermeables penjats perquè s'assequin. Em trec el meu i vaig ben xop. I encara queden hores. A més, la temperatura ha baixat i junt amb la roba molla fa fred. O sigui, avions, maletes, pluja i fred. La nit va passant, l'aigua segueix caient i els avions van baixant. A la una de la nit aconsegueixo sopar. Uns minuts de descans fins que tornin a arribar els avions. L'últim marxa a dos quarts de sis del matí. Agafo el cotxe i marxo a casa. Em poso al llit i al cap de cinc minuts he de tancar la finestra perquè fa fresqueta. Al cap de cinc minuts més em tiro el llençol per sobre. Al cap de cinc minuts ja dormo. Fins a dos quarts de quatre, just per engegar la televisió i veure les dues últimes voltes de la fòrmula 1. Per què haver de veure 70 voltes si mirant l'última ja serveix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada