Sopar d'estiu de Reactiva

Com ja és tradició, ahir es va celebrar el sopar que posa fi a la temporada a Reactiva Comunicació (Reactive and comunications segons els amos del restaurant). Vam quedar a Girona i ens vam dirigir cap a Palamós. Al meu cotxe hi anàvem en Pere, en Charly i jo. Arribant a la rotonda que posa fi a la variant de Cassà vam haver de parar perquè en Pere s'estava pixant ... Un cop a Palamós, els assistents al sopar (David, Eva, Jordi Vidal, Gemma, Raquel, Charly, Pere, Marc Ramírez i jo) vam aconseguir trobar el restaurant. Allà vam fer el que es fa en aquests sopars: "camarero camarero, una de nueces, una de que? nueces gonna change my love for you", cançons tradicionals i fins i tot cançons en francès perquè a l'altra sala hi havia una família francesa amb una filla que feia cara de ... de ... parlar molt bé el francès.

Després del sopar, visita a Platja d'aro (Guirilandia II, després de Lloret), fi de festa al Malibú i a les 5 del matí en Charly i jo vam deixar-ho estar i vam tirar cap a casa. A les 8.30 entrava a l'aeroport ...

PD. No, aquest any no hi ha hagut aparicions d'espècies d'altres latituds a la costa brava ...

"Whijjjjjjjjjjjjjjjjky !!!!!"

Xarrupa que vessa

Marc et moi

Llengua fora

Aquesta és la setmana de les cançons retrobades. Aquesta cançó va guanyar Eurovisió el 1997 i la cantant que la cantava era ... la Katrina !!!! Si home, la Katrina and the Waves, que tothom creia que només tenia la famosa cançó Walking on sunshine. Doncs no, també té aquesta. Dues cançons famoses, i au, cap a casa.

Love shine a light

Love Shine a light in every corner of our hearts,
let the love light carry, let the love light carry
Light up the magic in every little part,
let our love shine a light in every corner of our hearts.

Love Shine a light in every corner of my dreams,
let the love light carry, let the love light carry
Like the mighty river flowing from the stream
let our love shine a light in every corner of our dreams.

And we’re all gonna shine a light together
all shine a light to light the way
Brothers and sisters in every little part,
let our love shine a light in every corner of our hearts.

Love Shine a light in every corner of the world,
let the love light carry, let the love light carry
Light up the magic for every boy and girl,
let our love shine a light in every corner of the world.

And we’re all gonna shine a light together
all shine a light to light the way
Brothers and sisters in every little part,
let our love shine a light in every corner of our hearts.

And we’re all gonna shine a light together
all shine a light to light the way
Brothers and sisters in every little part,
let our love shine a light in every corner of our hearts.

Shine a light in every corner of our hearts.

D'esquerra a dreta: l'Àngel, l'Oriol, jo, en Jordi i a baix l'Eloi. Tots cinc participants en el torneig de futbol sala. I tots treballadors (menys l'Àngel, que se n'ha pogut desenganxar) d'Iberia a Girona (almenys aquest any. L'any que ve ja es veurà ...)

Editorial Minuto Digital

SI NO ES MUCHO PEDIR

Si Niestzsche dijo de España que su característica principal fue “haber querido demasiado”, hoy viendo la reacción del gobierno ZP ante las demandas separatistas, parece que esa España, otrora ambiciosa, no puede más que acurrucarse en una esquina, esperando simplemente sobrevivir.

No es cuestión de dialogo, se trata simplemente de sentirse español y de estar orgulloso de serlo. Se trata de decir a Ibarreche y a Rovira, bien claro y bien alto que la tierra que vio nacer a Cervantes, Quevedo, Calderón Azorin, Unamuno, Pio Baroja, Pla, Cela es Cataluña, Vascongadas, Castilla, Andalucia, Galicia, es decir ESPAÑA. Que la sangre que descubrió y civilizó las Americas y medio mundo, era sangre vasca, aragonesa, extremeña, castellana, catalana, es decir ESPAÑOLA. Que todas las regiones, con sus peculiaridades, con sus conflictos, con sus virtudes y con sus defectos forman parte de de esa unidad indivisible que llamamos ESPAÑA.

De eso se trata, de decidir si seguimos siendo españoles o no, si España sigue existiendo o no. No se trata de modificar estatutos de autonomía, no se trata de avanzar hacía un estado federal, ni de buscar componendas para seguir en el poder o pergeñar un parche para salir del paso. Se trata de responder a la vieja pregunta, ¿A qué llamamos España? La mayoría de los ciudadanos de ese país tiene muy clara la respuesta.

Lo que se echa en falta es un presidente de gobierno que también tenga clara esa respuesta y sepa a qué llama España. Se echa en falta un gobierno que no crea que usar expresiones patrióticas como las empleadas por el Sr. Bono, sea inapropiado porque puede ofender a los socios separatistas que le apoyan.

La mayoría de los españoles echamos en falta un gobierno fuerte que pare los pies con firmeza a los separatistas. Un gobierno responsable, que junto a la oposición busque formar un solo bloque, que dejando de lado intereses electoralistas, represente el sentir de la absoluta mayoría de los españoles, que está harto de los chantajes del separatismo.

Históricamente quizás España quiso demasiado, pero hoy no creemos que salvaguardar su unidad, su esencia, su ser formado por la cultura vasca, castellana, catalana, gallega, andaluza … y la igualdad entre todos los españoles, sea pedir demasiado.

MINUTO DIGITAL

La gent vol viure en pau

Tornaria a parlar tendrament d´aquesta terra
Parlaria a tothom del seu alè constant
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra
Parlaria a tothom dels gemecs del mar
Cap on sigui que giro el cap i pertot on miro
Veig la mateixa colla de porcs
Potinejant el món i fent destrossa
Sí, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
Senyors que maneu tant:
Si escopiu al cel, us caurà a la cara!
Si pixeu cara al vent, us mullareu les cames!
Ai, aquesta és una terra desconcertada
que dóna voltes sense parar
que sembla malalta i cansada,
trista i desanimada,
que sembla decidida a acabar amb la seva vida.

Tornaria a parlar tendrament d´aquesta terra
Parlaria a tothom del seu alè constant
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra
Parlaria a tothom dels gemecs del mar
Ai, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
Són uns fills de puta acabats
Sempre foten la punyeta
Estats-Carronya! Bèsties de guerra!
Les seves festes són criminals
Alceu els cossos! L´hora ha sonat!
És la rauxa dels condemnats!
Ballarem amb energia damunt tota la porqueria
Perquè aquesta és una música tossuda i obstinada
Música per a ferir-se els peus,
ballant-la al seu voltant.

Sí, han de caure les muralles. Totes, totes, totes.
Les trompetes estan preparades!


La gent vol viure en pau, Companyia Elèctrica Dharma

La gran impostura. Ningún avión se estrelló en el Pentágono. Thierry Meyssan

Les tesis de l'autor:

• Los atentados del 11 de septiembre fueron provocados por el lobby de los fabricantes de armamento norteamericanos a fin de desencadenar una nueva guerra.

• El financiero Bin Laden continúa siendo un agente de la CIA, es decir, nunca ha dejado de serlo y para corroborarlo ofrece una información insólita. Entre el 4 y el 14 de julio del año pasado (es decir, menos de dos meses antes del atentado de las Torres Gemelas) Bin Laden se curó de una grave enfermedad en el hospital norteamericano de Dubai (pág. 117), donde presuntamente recibió la visita del responsable local de la CIA, según Le Figaró. La "legión árabe" de Al Quaeda actuó en Chechenia hasta noviembre del 2001 y apenas dos años antes ayudó a los kosovares contra el gobierno de Belgrado, siempre, según el autor, siguiendo consignas de la CIA. La familia de Bin Laden mantiene negocios (en los que este participa indirectamente) con numerosas empresas norteamericanas, incluidas algunas participadas por la familia Bush...(pág 120).

• En cuanto a las incongruencias, estas comienzan por el ataque contra el Pentágono. Dice que ningún aparato volante puede acercarse a esta instalación militar sino emite una determinada clave, pues los sistemas de defensa son precisos y efectivos, así que los conspiradores debían conocer estas claves de acceso. Demuestra que lo que impactó contra el Pentágono no era un avión y menos uno de pasajeros. En las fotos tomadas pocos minutos después del choque, no se ven los restos de ningún avión y demuestra que la anchura de las alas debiera haber dejado huellas en la fachada, que no existen. Mantiene que se trató de un missil norteamericano tipo AGM, cuya carga y alcance coincide con el impacto apreciable en las fotos... (pág. 32).

• En cuanto a las torres gemelas habla de numerosas operaciones llevadas a cabo por "iniciados" (nada que ver con la mística, debe ser argot bursátil) como si supieran lo que iba a pasar, también dice que una alarma advirtió a muchos oficinistas dos horas antes, de lo contrario la mortandad hubiera sido al menos diez veces mayor. Debido a estas operaciones irregulares de última hora algunas empresas reciben grandes ganancias, entre otras el grupo Carlyle en el que participan por un lado la familia Bin Laden y por otro George Bush (padre). (Pág. 124). Recoge testimonios de pilotos que demuestran que ni el más experto puede manejar un avión tan grande a tan baja altura y acertar en un blanco tan (relativamente) pequeño como eran las torres. El único modo de conseguirlo es dirigiendo el piloto automático del avión mediante una baliza electrónica. Hay constancia de que al menos dos balizas emitieron desde pocos minutos antes de acercarse los aviones desde los pisos donde se recibió el impacto. El choque de los aviones no permite explicar la caída de un tercer edificio, la Torre 7. La hipótesis de una desestabilización de los cimientos fue descartada por la Sociedad Norteamericana de Ingenieros Civiles: en efecto, la Torre 7 no se inclinó, sino que se desmoronó sobre sí misma. La pregunta ya no es '¿fue dinamitada?', sino '¿qué otra hipótesis puede formularse?'. Aquí es donde interviene una exclusiva del New York Times. El World Trade Center, que se creía era un blanco civil, escondía un blanco militar secreto. Quizá miles de personas perecieron porque servían, sin saberlo, de escudos humanos. La Torre 7 -aunque quizá también otros edificios y los sótanos- escondía una base de la CIA. En los años cincuenta, cuando era una simple oficina de espionaje de las delegaciones extranjeras en la ONU. Esta base, con Bill Clinton, había extendido ilegalmente sus actividades al espionaje económico de Manhattan. Los principales recursos del aparato de información norteamericano habían sido desplazados del espionaje antisoviético a la guerra económica. La base de la CIA en Nueva York se había convertido en el centro mundial de la inteligencia económica más importante." (pp. 41-42). Recapitulemos nuestra información: los terroristas disponían del apoyo logístico de equipos en tierra. Activaron una o dos balizas, previnieron a los ocupantes de las torres para limitar la catástrofe humana y dinamitaron tres edificios. Todo bajo la mirada de unos servicios de información tan atentos como pasivos.

¿Una operación así pudo ser concebida y dirigida desde una cueva en Afganistán y realizada por un puñado de fundamentalistas islámicos?" (p. 45)

• Opina también que el tiempo muerto de Bush, durante el cual fue literalmente secuestrado por los servicios de seguridad fue motivado por la constatación de que los conspiradores conocían las claves secretas y que el presidente era vulnerable. Su aparición posterior ante los medios, ya con un proyecto claro de represalias contra los "terroristas" acaece después de haber negociado con el misterioso "lobby" militarista... (pág. 54).

¡Más ridículo aún! ¡El FBI afirma haber descubierto el pasaporte intacto de Mohamed Atta entre las humeantes ruinas del World Trade Center! Se trata de un verdadero milagro: todavía nos preguntamos como ese documento pudo 'sobrevivir' a tales peripecias..." (pp. 59-60)

Més informació aquí

Fotografía de Tom Horan. 11 Septembre. El supuesto Boeing 757-200 se ha estrellado hace unos momentos contra la fachada del Pentágono, la cual está prácticamente intacta. Un incendio comienza al interior. En la foto lo bomberos y socorristas todavía no se han desplazado en la zona del siniestro. El jardín no ha sido dañado y los restos del avión no son visibles por ningún lado. Según la versión oficial, el supuesto avión se ha desintegrado al interior.

Més Google Earth

Cancún, destí del viatge de final de carrera

Els dos Anapurna, a l'Himalàia

El Canal de Suez, una de les construccions humanes més gegants

La desembocadura de l'Amazones

Google Earth

Si us avorriu sempre us podeu baixar aquest programa. Es tracta de la bola del món convencional però et pots acostar a veure detalls increïbles (la bona resolució depèn de quina zona vols mirar). Aquí en teniu alguns exemples:

Catalunya

Calella, la meva ciutat natal

La serra del Cadí, amb el Pedraforca i el Port del Comte al darrera

Nit de lluna plena

La lluna darrere el bosc

Dos mites de la televisió a l'atur. El primer està tant desesperat que ha decidit fer cantonades, i a preu de ganga.

Casualitats històriques

• 18 de Juliol de 1936. Un grup de militars encapçalats per Francisco Franco fan un cop d'estat contra el govern legítim de la república.

• 18 de Juliol de 2005. S'escull el president i la mesa del parlament gallec. L'adéu de Manuel Fraga Iribarne ja és un fet
  

Marathó a l'aeroport

Dissabte 16 de Juliol. Entro a les 8.30h del matí fins les 13.00h. Hi torno a les 15.00 fins les 20.00h. Si no n'hi havia prou, a les 00.00h del diumenge hi torno fins les 05.30h. I per acabar, de 8.00 a 10.30 del matí.

Per tant, de 26 hores que passen des de les 8.30h del matí de dissabte fins les 10.30h del diumenge, n'he passat 17'5 treballant. Està bé no? Sort que no hi torno fins dimarts a les set del matí ... I per acabar-ho d'adobar, a l'anar a buscar el cotxe al pàrquing de l'aeroport m'he adonat que havia perdut la clau del cotxe i he acabat trucant a l'Àngel perquè em vingués a buscar.

Dades interessants durant aquest període:

1. 22 avions arribats
2. 7 cafès beguts
3. 5 refrescos, diga'ls-hi coca-coles o fantes
4. 6 litres d'aigua (4 ampolles de litre i mig)
5. Intent de dormir dues hores a les sis del matí dins d'una jardinera (aquella mena d'autobus que porten els passatgers de la terminal a l'avió) i al sofà de les administratives.
   

Dolça derrota

Ens faltaven 8 jugadors. Al principi del partit tothom pensava que ens fotrien una dotzena i mitja de gols. Però no han estat tants. Els Llobatons hem demostrat que tenim equip tot i que no hi juguin les primeres espases i al final hem perdut per 5-2 contra La Familia, amb dos gols d'en Josep Maria. Dimecres que ve últim partit de la segona fase contra el Pneumàtics La Selva, on ens hi jugarem lluitar pel cinquè lloc.

Escalfant abans del partit

Un altre incendi

A un quart de quatre hem arribat a 40'2 graus centígrads. O sigui, molta calor. A més feia vent. I a més, des de feia dies es deia que el perill d'incendi era molt elevat (crec que si no ho diguessin tant no hi hauria tant incendis). Què ha passat al final? Un altre incendi. I al costat de casa. L'incendi ha estat al terme municipal de Caldes de Malavella, al costat de Vilobí d'Onyar (un parell de quilòmetres en línia recta de casa). Per sort, sembla que està ja controlat.

Hidroavió passant per sobre de la Thiona, casa de colònies

Helicòpter anant a l'incendi

Avió agafant aigua al golf de Franciac

La N-II tallada a Vilobí d'Onyar

Estiu del 92. Any olímpic. Cançó d'estiu de TV3. Només en escoltar-la ja et fa venir encara més calor.

Passats hivern i primavera,
tancat a casa o enfeinat,
mirant el temps per la finestra,
cada dia més atabalat.

Per fi ha arribat el temps de festa
anem al poble del costat,
que tinc tantes ganes de gresca,
no vull que em facis esperar.

I posa't aquella samarreta,
tu ja saps la que vull dir,
aquella que gairebé ensenya
el que voldria només per mi.

I munta-t'ho bé,
ara és moment de passar-ho bé,
canya a l'estiu, beu, salta, riu
i munta-t'ho bé.

Treu-te la son de les orelles,
els amics t'estan esperant,
potser una dutxa d'aigua freda
serà el millor per començar.

L'estiu espera a cada poble,
tota la nit de rock'n'roll
amb canya fresca i de la bona,
avui no em podràs dir que no.

Res més absurd que quedar-se a casa
remugant per la calor,
si cada nit donem quatre passes
podem anar de festa major.

I munta-t'ho bé,
ara és moment de passar-ho bé,
canya a l'estiu, beu, salta, riu
i munta-t'ho bé.

Munta-t'ho bé,
munta-t'ho bé,
canya a l'estiu, beu, salta, riu
i munta-t'ho bé.

Que sempre trobarem mil maneres
de calmar la xafogor,
un bany al mar amb la lluna plena
i els focs d'artifici els poso jo.

I munta-t'ho bé,
ara és moment de passar-ho bé,
canya a l'estiu, beu, salta, riu
i munta-t'ho bé.

Munta-t'ho bé,
munta-t'ho bé,
canya a l'estiu, beu, salta, riu
i munta-t'ho bé.


Els Pets, Munta-t'ho bé, 1992

Tercera victòria i segon gol

Els Llobatons estem en ratxa i ja portem guanyats els tres últims partits. I a més, vaig fer el meu segon gol en el campionat, també de xut creuat amb l'esquerra. El rival ha estat el Pastisseria Noguera. Divendres toca la Familia i dimecres que ve el Pneumàtics La Selva. I després només quedarà l'últim partit, el que definirà el lloc en la classificació.

Dos dels germans escalfant

Tardes de juliol

Tarda de juliol. 4 de la tarda. Assegut al sofà o al llit. La televisió engegada. Anar fent cops de cap. De tant en tant ullada a la tele. Et desperta un crit; algú ha atacat. Tornes a fer cops de cap. Et despertes. Ja fan la telenovela brasilera.

Anant a treballar

Dos quarts de set del matí. Agafo el cotxe per anar a l'aeroport. En aquells moments, el sol també surt a treballar.

Pluja i aeroport

Dos quarts de nou del vespre d'ahir. Entro a l'aeroport i el primer que he de fer és haver-me de posar l'impermeable perquè està plovent des de fa estona. Surto a la pista. Primera passa i em fico dins una bassa. Les sabates molles i els mitjons xops (tenim botes d'aigua però són incòmodes i no tenen la puntera de ferro). Agafo una escala per posar-la a l'avió. M'assec i em queda el cul moll. Comença bé la nit. Tot i que porto l'impermeable et mulles igual, mescla d'aigua i suor. Acabem l'avió i entrem a dins la nostra sala. Per tots els llocs hi ha impermeables penjats perquè s'assequin. Em trec el meu i vaig ben xop. I encara queden hores. A més, la temperatura ha baixat i junt amb la roba molla fa fred. O sigui, avions, maletes, pluja i fred. La nit va passant, l'aigua segueix caient i els avions van baixant. A la una de la nit aconsegueixo sopar. Uns minuts de descans fins que tornin a arribar els avions. L'últim marxa a dos quarts de sis del matí. Agafo el cotxe i marxo a casa. Em poso al llit i al cap de cinc minuts he de tancar la finestra perquè fa fresqueta. Al cap de cinc minuts més em tiro el llençol per sobre. Al cap de cinc minuts ja dormo. Fins a dos quarts de quatre, just per engegar la televisió i veure les dues últimes voltes de la fòrmula 1. Per què haver de veure 70 voltes si mirant l'última ja serveix.

Mítica cançó de fa força temps

Coses que passen

Una tia calentona
vaig trobar enmig del camí
s'estava fregant la xona
amb un brotet de romaní

Vaig dir-li :"què feu mestressa?
Gairebé m'heu dat un sust!"
i em contesta:"no feu fressa
que em comença a venir el gust!"

Atent vaig seguir la broma,
esperant el resultat,
i veient que feia estona
i que a mi se'm feia tard

Em vaig treure la cigala
i vaig dir-li dolçament:
"Agafa aquesta bengala
i no tinguis tan torment".

Va mirar-la amb alegria
com aquell que veu visions
i amb un gest de simpatia
em va tocar pixa i collons.

Es va treure les mamelles
es va posar de panxa amunt,
tancant les dues parpelles
com si es tractés d'un difunt.

Mentre li descordo una lliga
ella s'entreté amb el dit,
després li passo la mà per la figa
i al mateix temps li mamo un pit.

I amb un sospir de calenta
que a mi em va fer extremir,
va dir-me amb la veu ardenta:
"apa boig, fica això aquí!"

Jo que em trec l'americana,
pantalons i calçotets avall.
i complint tal com Déu mana
li entro ben dins del tall.

I amb la fava arremangada,
vermella de tan trempar,
li vaig fotre una cardada
que els àngels s'hi van cagar.

I després sense galvana
vaig seguir el meu camí,
posant-me a l'americana
un brotet de romaní.

Tancat per defunció

Ieeeeeeeeeeeeeeee, segona victòria !!!!!

Primer de tot demanar disculpes als lectors d'aquest blog perquè aquesta informació estarà escrita sota els efectes de l'alcohol ... més aviat de no haver menjat gaire perquè tampoc he begut tant ... ¿? .

A veure, en resumides cuentas, avui hem tornat a guanyar contra el Grues i Bolquets Miquel per 5-1 amb quatre gols d'en Xevi Giró i un altre de l'Àngel Esquinas. Per tant, passem a la segona fase com a tercers del grup A amb sis punts i juguem dimecres que ve a les 21.oo hores contra el Pastisseria Noguera. Després ho hem anat a celebrar al Pub Mític de Vilobí i ja se sap, un cubata per aquí, un altre per allà, i la festa es va animant. Per tant, el millor que puc fer és acabar aquí, anar a dormir i demà treballar una mica més. Doncs apa, arevoire !!!!!!!

Primers acudits

Un dia després de la no designació de Madrid 2012 ja comencen a sortir els primers acudits ...

• Madrid 0 - Barcelona 92
• Fresno 1 - Singapur 1

Primera victòria !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ja no quedarem amb el casiller a zero. Ahir, primera victòria llobatona per 6 a 3 contra l'Agroquímics Salvi. El protagonista?, en Jordi Soler, amb un pòquer de gols. I aquí unes instantànies ...

El jugador número 11

En Jordi hidratant-se abans del partit

Xupant banqueta

Des d'aquí una felicitació a la ciutat de Londres per haver estat escollida seu dels jocs olímpics del 2012. I a la resta de candidatures, un altre dia serà ...

Tant li fa l'una que l'altra ...

Ja he marcat un gol !!!!

Què va ser el més important d'ahir? La derrota? No. La caiguda de l'Àngel? Gairebé ... El més important és que vaig marcar !!!!! Passada d'en Xevi Giró des del mig del camp, jo la rebo d'esquena, em giro i d'un xut creuat marco el segon gol que significava l'empat a 2. Llàstima que al final ens marquessin dos gols més ... però eren els subcampions de l'edició anterior.

Les intimitats del vestidor

Samaranch no coneix cap català que no vulgui Madrid 2012

L’expresident del COI, Joan Antoni Samaranch, afirmava ahir en una entrevista a La Vanguardia que “no conozco ningún catalán que no quiera que gane Madrid”. “Los Juegos Olímpicos –afegia– no sólo serían buenos para Madrid, sino para toda España, pero si hay alguien que opina diferente yo lo respeto”.

E-NOTICIES

Tolerància zero

Avui a City TV al vespre (onze, un quart de dotze ... qui ho sap amb aquestes cadenes ...) us heu de fixar molta estona en la part superior dreta de la tele. Per què? Perquè em veureu les meves cames tota l'estona ... jeje. Si mireu la foto veureu com anava vestit.

Anar a un rodatge d'un programa en fals directe fa certa gràcia. Talls perquè el telepromter no va, el video no entra, la regidora cridant "aplaudeixin" o dient a en Llucià perquè es posi aquí i no allà. I l'actuació estelar de la Gemma Peya !!!! jeje

Per la tele on està, el programa està força bé. I si més no, mireu-lo perquè m'hi veureu a mi ... jeje

Jesús, Llucià i my brother David

El plató

Segona jornada JJOO de verà

Semifinals

Àngel - David 3-5
Jesús - Albert 3-5

Final de consolació

Jesús - Àngel 5-1

Final

David - Albert 5-2

Classificació final

1. David
2. Albert
3. Jesús
4. Àngel
5. Xavier
   

El podi

Primera jornada JJOO de Verà

Carta rebuda avui mateix:

" Us enviem la confirmació de les inscripcions dels atletes d'aquestes Olimpíades d'estiu 2005. La llista és la següent:

• Albert Roca Martí (Bertu)
• David Martí Campmajó (Vitu)
• Jesús Martí Campmajó (Xus)
• Àngel Martí Campmajó (Angi)
• Xavier Roca Martí (Vier)

A continuació us detallem l'ordre dels partits (primeres eliminàtories- tots contra tots) per eliminar el PALANGANERU que sobra. Aquest ordre no es podrà canviar sota cap mamonadeta dels nens de tona, els cincs haureu de respectar l'ordre i les combinacions assignades.

Ja per acabar, us desitgem sort a tots, i sigueu respectuosos els uns amb els altres i totalment prohibit enriure's del pobre eliminat (sota sanció de ser patejat per la brigada d'SKINS HEADS del nostre COMITÈ.

SORT, SALUT I VISCA CATALUNYA !"

Vitu - Xus 3-5
Angi - Vier 5-4
Bertu - Vitu 4-5
Vier - Xus 2-5
Angi - Bertu 5-2
Vitu - Vier 5-3
Xus - Bertu 5-2
Angi - Vitu 5-3
Vier - Vertu 4-5
Xus - Angi 5-3

Jesús 4 victòries
Àngel 3 victòries
David 2 victòries
Albert 1 victòria
Xavier 0 victòries

SEGONA JORNADA

Semifinals:

Jesús - Albert
Àngel - David

Palanganero: Xavier

L'escenari olímpic

El dorsal olímpic

Els participants

En Xavier

En David

L'Albert

L'Àngel

En Jesús

Gol