Vam anar al Suca Mulla (típic restaurant) però allò important era el que havia de succeir després. O sigui, les barraques. O sigui, els cubates a 3 euros. Com que encara tinc l'estómac remogut (no sé de què, potser del sopar ...), us penjo quatre instantànies perquè no estic per fer escrits filosòfics a aquestes hores.
Per cert, algun expert em pot aclarir com pot ser que orinis (o sigui, pixis) més del que beus?
En Pide i en Ramos parlant ...
Prats&Pide, S.L.
La menja nocturna
Territori barraka
2 comentaris:
Eiiiiiii, neneeeee, q careta q fas a la foto........ no se si es d'akestes d "no he trencat un plat" o més be tipus "porto una xufa q no m'aguanto", pero pareixes un nen petitiu, jejejjejeje
les dues coses ... però en el fons, encara sóc un nen petit ... i que no ho deixi de ser mai !!!
Publica un comentari a l'entrada