Aquí teniu dues instantànies de l'arribada. No són de gran qualitat perquè ja us vaig explicar com les "aconsegueixo".
I tampoc és que surti gaire afavorit. Però tot té una explicació.
. La primera és evidentment. Tothom té la cara i el cos que té i poques coses es poden fer per canviar-ho.
. La segona és que quan acabes una cursa, l'últim que et pares a pensar és si algú t'està fent una foto. I si te l'estan fent, tampoc és que hi posis gaire bona cara. Però el Carrer Nou només té 10 quilòmetres i sempre pots posar-hi bona cara. Però tinc una foto (que no penjaré) de la mitja marató de Granollers on surto esperpèntic però clar, després de correr 21 quilòmetres i 97 metres, estar una hora i tres quarts sense parar de correr i acabant amb les cames agarrotades que ni les sents, el fotògraf se t'en refot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada