Tot a punt per la Fira del Circ al carrer de La Bisbal

La Fira del Circ al carrer de La Bisbal ja s'està preparant. Els escenaris s'estan muntant!

Primera tanda de pastanagues de l'hort!

Camí de ronda entre Calella i La Fosca de Palamós

Aprofitant un diumenge de juliol amb ventet fresquet i no massa calor, agafem les motxilles i anem cap a Calella de Palafrugell, aparcant gairebé a Cap Roig. Per arribar a Palamós hi ha dues opcions. La primera va seguint la costa i la segona va més per l'interior. Anant-hi escollim la segona, que ens porta en poc més d'una hora a la platja de Castell. Un petit descans i cap a La Fosca de Palamós, on dinem en una petita cala que hi ha abans d'arribar. Tornant escollim la primera opció i anem de cala en cala des de Castell. En primer lloc, un poblat ibèric. Més endavant, cala Corbs, la Foradada o cala Estreta. Finalment, arribem a Cap Roig i anem a buscar els cotxes. Us deixo l'enllaç del wikiloc amb la ruta de poc més de 13 quilòmetres.

Diumenge matinal ciclístic

El passat diumenge teníem previst acabar la ruta amb bicicleta que fa unes setmanes un rally per les Gavarres ens va obligar a postposar en part. La ruta començava a La Bisbal i seguia cap a Sant Pol, Santa Llúcia d'Arboç i d'aquí agafar el camí que et porta a Fitor. Però el temps no va acompanyar i al matí va fer un petit ruixat i bufava tramuntana. Això va fer que canviéssim el guió per segon cop i ens dirigíssim cap a la plana de l'Empordà, redescobrint camins i poblets.

El primer a trobar va ser Fonteta i d'aquí cap a Vulpellac, Canapost i Peratallada (FORALLAC). El xim xim va anar tenint presència bona part de la jornada i, a més, amb fang. De Peratallada vam seguir cap a Palau-Sator i d'aquí, seguint el camí vell, fins a Ullastret. De baixada, seguint el Daró fins a Castell d'Empordà per tornar, finalment, a caseta.

Més de 21 quilòmetres en poc més d'una hora i mitja. Just per agafar gana per dinar. Us deixo l'enllaç del wikiloc.

24 Hores de Bàsquet de La Bisbal d'Empordà. 28-29 de juliol.

Inscripcions a labisbalemporda.com.

Degustacions

De tant en tant va bé degustar grans plats. I vins.

Cap de setmana musical (II)

Si divendres va ser nit de PopArb, dissabte era el Dia de la Música al Carrer a La Bisbal. En diversos escenaris de la La Bisbal (Passeig, Torre Maria, Plaça Major ...) i simultàniament, podíem escoltar nombrosos grups amb música que anava des del pop més tradicional fins al punk passant pel rock. Fins i tot, des del balcó de casa podíem veure les actuacions als jardins de Torre Maria. A la nit, però, el gran moment va ser al Mundial amb Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler.

XXVIII Marxa popular de Quart

Diumenge 8 de juliol de 2012
XXVIII Marxa popular de Quart
Sortida a les 8 del matí des de la zona esportiva
Recorregut de 12 quilòmetres

Núvols, llum, foscor, pluja, sol, nit

No sé si el que es veu a l'horitzó és el reflex dels focs de València o la celebració a la mitja part de la final de l'Eurocopa més avall de l'Ebre.

Cap de setmana musical (I)

Aquest cap de setmana musical començava divendres amb el PopArb. Quimi Portet i Mishima van ser dos dels protagonistes de la primera jornada d'aquest festival totalment consolidat. A sota les fotografies, la crítica d'El Punt sobre el divendres a la nit.

Refrescant popArb

Mishima i Quimi Portet, preuats caps de cartell d'un festival que ja suma vuit edicions i continua connectat amb els desitjos del públic

El popArb ja suma vuit edicions i, des de l'any passat, és l'escenari de Can Torres el que rep els primers assistents als concerts. Divendres van obrir-lo els valencians Litoral. La mandolina, guitarres, guitarrons i violí donen a les seves cançons un aire mediterrani, una proposta refrescant que era d'agrair en una edició calorosa com cap altra. Van tocar peces conegudes com ara A la vora de la mar.

També amb aires càlids van arribar les cançons als dos escenaris de Can Cassó. A l'Envelat van sonar les del disc Maracaibo (2011) de La Estrella de David i a l'escenari Montsoriu, les de la sempre dramàtica veu de Manos de Topo. La veterania és un grau i el conjunt del gran Quimi Portet va arrencar amb la magnífica Tinc una bèstia dintre meu, del seu últim disc Oh My Love (Música global, 2012). Peces d'aquest últim treball van ser combinades amb una tria del seu repertori (des d'Homes i dones del cap dret fins als bisos La Rambla, passant per Flors i violes o Massa). Especialment guitarrer es va mostrar, al costat de l'altre guitarrista Jordi Busquets, a Vida interior d'un lluç, on demostra la vella escola rockera, i Ràdio l'Infern.

L'altre grup de la nit va ser, sens dubte, Mishima. El públic va corejar tant les cançons, de la primera fins a l'última (des de La vella ferida a Tot torna a començar); va quedar clar que tenen cançons que ja han passat a formar part de l'imaginari d'una generació (L'olor de la nit, Miquel a l'accés 14, Qui n'ha begut i Un tros de fang). Responen al desig del públic festivaler de cantar i lligar, tot podent bramar “No em facis petons, però follem” o “Diu que et transporta a un altre planeta, t'inflama el cor amb mil somriures i del cel fa caure espurnes d'or”. Evasió i plaer.

Surfing Sirles va defensar amb seriositat (el poeta i cantant Martí Sales ja no vola tan punk) unes cançons que treuen el budellam a relluir, des de Poble de Stars de Pepe Sales, fins a les pròpies Estibadors (que van dedicar a la Donna Summers), Marrameu torra castanyes –una cançó contra les persones “modernes de postal”– o Taxista, el hit del seu últim àlbum.

EL PUNT

El centre de gravetat de la Terra

El Centro de Gravedad de la Tierra 

En 1980, hace solo 32 años, Europa y Estados Unidos todavía producían dos terceras partes del producto bruto del planeta tierra. Si calculáramos el centro de gravedad económica de ese momento, seguramente se situaría en algún punto del océano Atlántico. ¿Dónde?

Siguiendo la metodología inventada por Danny Quah, de la London School of Economics, el McKinsey Global Institute acaba de publicar un estudio que estima el centro de gravedad del planeta tierra dando un peso proporcional al producto interior bruto cada país. El resultado se puede ver en la fotografía adjunta.

Cuando nació Jesucristo, el centro de gravedad económica mundial se situaba en lo que hoy sería Afganistán, a medio camino entre una China tecnológicamente avanzada y un mediterráneo cada vez más romanizado. El centro de gravedad económica del mundo no se movió demasiado durante los siguientes 1500 años. El primer milenio de la nueva era no conllevó muchos cambios tecnológicos, América, África y Oceanía seguían estancados y el crecimiento de China fue compensado por el crecimiento de Europa y el mundo Árabe por lo que el centro de gravedad se mantuvo más o menos en el mismo punto. Pero luego llegó la revolución industrial, con el rápido desarrollo de occidente (primero Holanda e Inglaterra, seguida por otros países europeos y Estados Unidos), y el colapso e China (que ya había empezado en 1200 D.C) y eso trasladó el centro de gravedad rápidamente hacia el oeste. Antes de empezar la segunda guerra mundial el centro estaba en el norte de Europa pero el colapso de las potencias europeas durante la guerra y el auge de los Estados Unidos pusieron el centro de gravedad en el océano Atlántico, al Este de Groenlandia, en 1950. El dominio norteamericano durante las siguientes décadas y el resurgimiento de Europa hizo que se mantuviera allí hasta 1980. 

¡Pero en 1980 todo cambió! Muerto Mao Tse Tung i el socialismo planificador, el gigante Chino se despierta 800 años después y se une a los grandes milagros del este asiático que había liderado Japón, que había seguido con los pequeños dragones de Korea, Singapur, Hong Kong y Taiwan, después con los tigres de Malasia, Tailandia e Indonesia y a los que más tarde se uniría el otro gigante asiático, la India, y el resto del continente. Entre 1980 y 2010, el centro de gravedad ha vuelto a mover hacia el sudoeste por el Báltico hasta entrar en Asia por Rusia en 2010. Lo interesante del tema es que si uno calcula la velocidad a la que se mueve el centro de gravedad, la de los últimos años es la más alta de la historia: estamos, pues, asistiendo a un cambio vertiginoso, un tsunami de proporciones bíblicas que va a cambiar al planeta entero por los siglos de los siglos.

Las proyecciones de McKinsey son que el centro de gravedad del mundo siga viajando hacia China hasta completar el círculo dos mil años después.

Un estudio curioso. No sirve para nada pero es curioso.

XAVIER SALA I MARTÍN

 

Barreja de poesia, brutícia i sentit de l'humor

Anem sumant dia a dia

El CEO constata que l'estat propi és ja la primera opció quan es pregunta pel model d'estat 

Quan es pregunta als ciutadans què ha de ser Catalunya, l'independentisme ja guanya i l'estat propi és l'opció del 34%. Així ho constata el Centre d'Estudis d'Opinió, segons el qual el 28% opta per un estat federal i el 25% per una autonomia.

El director del Centre, Jordi Argelaguet, ha presentat el segon baròmetre de 2012, que també constata que el 74% està totalment a favor o molt a favor del pacte fiscal en la línia del concert.

Quan es pregunta sobre la possibilitat d'un referèndum per a l'autodeterminació, el 51% votaria 'sí' a la independència, 7 punts més que al baròmetre de febrer.

ARA

 

Enquestes electorals a Euskadi

Amb tota probabilitat, el lehendakari Patxi López convocarà eleccions aquesta tardor ja que fa setmanes va perdre el suport parlamentari del PP i, actualment, el PSE governa en minoria. Les eleccions haurien de ser el proper març però tot sembla indicar que Euskadi va cap a eleccions anticipades.

I les darreres notícies, com la legalització de SORTU, farà que l'escenari parlamentari canviï substancialment. Segons una enquesta feta per VOCENTO, el PNB seria el guanyador de les eleccions amb una forquilla entre 24 i 26 diputats mentre que BILDU n'obtindira entre 19 i 21. El PSE cauria des dels 25 actuals fins als 14-17 i el PP 11-12 perdent-ne un. IU en trauria 2 i UPyD perdria la representació que té actualment.

Ascensió al Pedraforca (2.505m)

A dos quarts de set del matí, ben esmorzats amb la coca que havia sobrat, desperem tendes i sacs, ho portem tot al cotxe i ens dirigim cap a Saldes i cap al mirador del Gresolet on deixem el cotxe. A les 7 en punt del matí, amb un bon sol, comencem a caminar direcció el refugi Lluís Estasen. En poc més de deu minuts ens hi plantem i seguim el PR, en un principi paral·lels a la pista forestal. El camí va pujant entre arbres i anem creuant canals com la de Riembau. Un gir sobtat cap a l'esquerra ens fa guanyar alçada en poca estona. Arribem a una zona planera on ens queda a mà esquerre un petit monticle. Estem ja a 2.000 metres i hem guanyat més de 400 metres en poc més d'una hora. Però fins al coll de Verdet encara queda una forta estona. Comencem a notar el vent just arribar-hi i, amagats darrera unes pedres, fem un petit esmorzar. Amb una hora i mitja ja estem al coll i només ens queda la part de la grimpada. Com deien a Oh, Europa!, me la imaginava més gran! Suposo que com que quan vaig fer el Pedraforca era més petit, tot em sembava més gran. Excepte al principi i just al final de la grimpada, tampoc n'hi ha per tant! Un cop arribats a dalt en dues hores i mitja, fotos de rigor i anem baixant fins a l'Enforcadura. A partir d'aquí, la tartera. O hi disfrutes o hi pateixes. Jo hi vaig disfrutar força però la Mireia no gaire. Però en una horeta ja érem un altre cop a la pista que ens portava al refugi i d'aquí al cotxe quan eren les 12 en punt. Cinc hores justes, comptant parades, per fer un dels cims emblemàtics de Catalunya.

XXX Marxa Clar de Lluna

Dissabte 30 de juny de 2012
XXX Marxa Clar de Lluna de Santa Maria de Palautordera
Sortida a les 22h
Recorregut de 10 quilòmetres

XVIII Caminada Llum de la lluna

Dissabte 30 de juny de 2012
XVIII Caminada Llum de la lluna de Llagostera
Sortida a les 20.30h des de la piscina
Recorregut de 13 quilòmetres

XIII Puja i baixa a Batet de la Serra

Dissabte 30 de juny de 2012
XIII Puja i baixa a Batet de la Serra
Sortida a les 18:30 des de l'escola Bisaroques d'Olot
Recorregut de 7 quilòmetres

Revetlla de Sant Joan atípica

Després de nou anys celebrant la revetlla de Sant Joan a Sant Dalmai, aquest cop l'hem feta ben lluny de casa. Aprofitant la revetlla i el dia de Sant Joan, vam decidir anar a fer el Pedraforca. Era una ascensió que feia temps que la volíem fer però encara no havíem trobat mai el dia. I aquest cap de setmana l'ha estat.

Després de dinar, carretera i manta direcció Vic per l'eix i abans d'arribar a Manresa, agafem una superautovia de 120 fins a Berga. Llavors només quedava una estoneta fins a Guardiola de Berguedà i uns vint minuts més fins gairebé a Saldes.

Parada i fonda al càmping El Repòs del Pedraforca, que ja hi havia anat feia anys amb els meus pares. No el recordava gaire pels anys que feia i perquè quan ets petit ho veus tot diferent. Montem la nostra 2 seconds nova, clavem les piquetes, montem el matalàs i els sacs i tot a punt. Sopem i celebrem la revetlla amb una coca de Sant Joan i una ampolla de cava mentre Espanya marcava el primer gol. Feien el partit en una pantalla gegant i la segona part m'hi vaig acostar a veure si passava un miracle. Però no va ser. Ens haurem d'encomanar a sant Cristiano el proper dimecres.

I un cop a la tenda per dormir, ens adonem que a Saldes feien revetlla ... fins a les sis del matí. De fet, quan ens hem llevat ja feien les darreres cançons amb el típic Boig per tu per acabar. Tot i la música de fons, hem pogut descansar força.

El Bisbal Bàsquet, campió de Catalunya sots21 i sots25

Aquest dissabte va ser el torn del sots21 proclamar-se campió de Catalunya en la seva categoria vencent al Cabrera amb el pavelló d'esports ple a vessar. La setmana anterior, el sots 25 també havia aconseguit guanyar el campionat. I també cal recordar que el Sènior Femení també ha guanyat la seva categoria i ha aconseguit l'ascens.