dijous, 23 de febrer del 2012

La vaga als serveis públics

Els beneficis de les vagues

Sempre que un sector públic vol fer vaga diu que la fa no en benefici propi sinó dels que en sortiran afectats. Posem el cas dels Mossos d'Esquadra, ara fa unes setmanes: no feien vaga o organitzaven molèsties només per unes millores salarials, no, sinó que la feien sobretot perquè nosaltres, els ciutadans, ens sentíssim en conseqüència més protegits. Un policia ben pagat és un policia més servicial. El truques, i ja els tens aquí. En canvi, si està mal pagat, el truques i triga una mica. O triga molt, depenent de com estigui de mal pagat o s'hi consideri.
O ara mateix la vaga anunciada pels conductors d'autobusos i metro coincidint amb la fira del Mòbil, la que més diners aporta a Barcelona i Catalunya. Els conductors reclamen set-cents euros que els deuen, però en realitat, escoltin-los bé, amb aquesta vaga que ens ha de deixar més arruïnats del que estem treballen per al nostre benefici i benestar. Amb els set-cents euros satisfets anirem amb metro i autobús amb una suavitat de conducció que semblarà que no circulem per terra sinó que volem amb una estora màgica. Ja m'hi veig.
Sí, ja ho sé: el sou digne és el major incentiu per a tothom qui en aquest món treballa. No ho discutirem pas. El que passa és que en aquests temps de retallades i sacrificis la gran majoria dels passatgers dels metros i els autobusos cobren de mitjana molt menys que els conductors que els condueixen i alguns agafen l'autobús i el metro per anar a buscar feina, que no en tenen i se'ls ha acabat el subsidi.
Que no es fiquin amb nosaltres ni vetllin tant pel nostre interès, que no ens els creiem. Nosaltres ja paguem impostos perquè els autobusos i els metros funcionin com han de funcionar i últimament hem patit una puja del bitllet que hauria de donar dret a circular amb uns vehicles d'or, plata i brillants, no després de la vaga sinó a partir d'ara mateix i per sempre.
Jo ara faré igual. El dia que vostès notin que aquests articles milloren i van a més, pensin que no serà per formació ni ofici ni traça ni talent sinó perquè m'hauran millorat el sou. Mentre això no passi s'hauran d'acontentar amb el que hi ha, i el que hi ha és això.