Mitja marató de Granollers

Diumenge 5 de febrer de 2012
Mitja marató de Granollers.
Sortida a les 11 del matí.

I Cursa nocturna de Rocacorba

Dissabte 4 de febrer de 2012
I Cursa nocturna de Rocacorba
Sortida a les 18.30h des del pavelló de Canet d'Adri
Recorregut d'11 i 22 quilòmetres

Diumenge de Cap de Creus

El temps ens ha fet canviar dos cops de plans per aquest diumenge. Fa dies vam decidir que aquest dia aniríem a Vallter a fer una sortida amb raquetes. A mitja setmana, però, veient el temps que venia vam deixar estar les raquetes i vam optar per camí de ronda. El tram escollit era el de Cadaqués a Cap de Creus. Però quan ens hem aixecat al matí i hem vist com anava tot, després de quedar amb els acompanyants a La Bisbal, hem decidit variar una mica la ruta. Hem arribat a Cadaqués i abans d'arribar-hi, a l'alçada d'El Pení, hem vist com queia algun floc de neu al parabrises. Més tard hem vist Sant Pere de Rodes enfarinat. Un cop a Cadaqués, hem anat a prendre alguna cosa calenta per refer-nos i hem decidit anar fins al far de Cala Nans. Una ruta d'una horeta però sota una tramuntanada espectacular. En algun tram ens costava, fins i tot, caminar. Al migdia, però, sí que hem seguit el que teníem previst i hem anat a Cap de Creus a dinar, tot assaborint un arròs de marisc deliciós.

Us deixo l'enllaç de la ruta que he trobat al wikiloc.

La marxa de Vilobí, a Televisió de Girona

Anàlisi del Màlaga - Barça per Martí Perarnau

El asesino de adjetivos

 

1.- Alexis es el quitanieves de Messi. El chileno agarra la escoba y barre todo el frente de ataque. Desde la profundidad del 9 reformateado o desde una de las bandas. En cualquier posición tira sus desmarques y arremete contra el muro rival con la fe de los conversos y la pasión del fogonero.

2.- Alexis ha llegado para romper moldes. Dijimos que era un diamante en bruto y no, no lo es. Es un diamante puro engarzado en una sortija luminosa. Da la sensación que su personalidad natural y sencilla juega a favor de obra: ha llegado con el hambre del descubridor y la valentía del zapador. Es Eto’o con feeling. Alexis marcará una época porque sobre todas las virtudes que señalamos, acumula otra más: quiere entenderse y se entiende con Messi.

 

3.- Más que explicarlo, a Messi hay que disfrutarlo. En su versión de cabeceador antiguo (@marcosperiodico copyright), en su faceta de goleador maradoniano, en su rol de falso Xavi o en su nueva vestimenta de asistente impávido del increíble Abidal, nuevo socio del costado. Lo mejor que se puede decir del Messi de Málaga es que sus vacaciones terminaron, ha regresado a la normalidad dietética, al ritmo de competición y que su baja forma no duró más de tres semanas. He aquí de nuevo al asesino de adjetivos.

4.- Messi y Alexis coordinan y orientan sus posiciones. El argentino ha empezado cerca de la base de construcción, caído al costado derecho, por donde acostumbra Xavi. En ese caso, Alexis ha sido 9 profundo, fijando a los centrales. En cuanto Messi se ha centrado cerca de la mediapunta, en el territorio donde manda Toulalan, territorio hoy vacío, Alexis se ha desplazado a la derecha, logrando arrastrar defensas con el mismo éxito.

5.- Por esa zona central se han enseñoreado Iniesta y Messi, los señores de las entrelíneas. La facilidad de conducción de Piqué –otro retorno germinado desde principios de enero- ha generado hombres libres de forma constante: Busquets casi siempre, Thiago en ocasiones, Iniesta perpetuamente.

6.- Entre líneas, por delante del balón, Iniesta y Messi han desplegado el catálogo de los fundamentos: generar superioridades sobre las líneas de presión. Una y cien veces. Conduciendo para atraer, desmarcándose por arriba para recibir en el espacio vacío. Una y cien veces.

 

7.- Desde semejante superioridad central, el Barça ha sometido al Málaga a placer, aunque antes ha necesitado al Valdés supermanesco, capaz de repeler tres obuses en un minuto. Valdés habita en el país de las sombras hasta que su equipo le necesita. En esos casos, enciende el interruptor y aparece un gigante que baja la persiana. Ese es Valdés.

8.- El Iniesta tronituante ha surgido tras el triple despeje de Valdés. Como si fuese transparente, se ha filtrado por las líneas locales, incapaces de verle, sentirle o palparle. Atrayendo por dentro para abrir hacia los puñales de fuera, entre los que ha destacado Adriano, jugador discreto, pero de momentos oportunos y decisiones adecuadas, como esos centros sobre la frontal del área, siempre de adelante hacia atrás. Letales para cualquier defensa.

9.- El ojo se ha ido a la gambeta maravillosa de Messi, a la dulce conducción de Iniesta y a la pantagruélica ambición de Alexis, pero el rabillo se ha quedado en Busquets. Imperial Busquets, nuevamente. A sus características conocidas (posición, división, coberturas defensivas, bombero, guardacostas, amigo invisible) empieza a despuntar una virtud que no se le conocía: el pase largo. En realidad, de distancia media, casi siempre en diagonal y con ligera comba. Lo apuntó en el Bernabéu y lo ha repetido en La Rosaleda. Ojo con eso.

y 10.- El Messi centrocampista es descomunal. El Messi delantero asesina los adjetivos.

MARTÍ PERARNAU

La marxa de Vilobí d'Onyar, al Diari de Girona

Vilobí celebra una marxa popular amb 1.700 participants 

Uns 1.700 corredors van participar ahir en la dinovena marxa popular de Vilobí.
Pere Font i Gemma Prades van ser els corredors més ràpids en la versió curta, i van fer un temps de 44 i 50 minuts respectivament.
A la versió llarga de la cursa de Vilobí, Antonio Bernal va ser el primer, amb un temps de 55 minuts.
La nena més petita en realitzar el recorregut va ser la Martina Garcia, que té 4 anys. Tot i que aquests van ser els que van arribar primers, la cursa no és estrictament una competició, ja que no es dóna cap premi.
Del que es tracta és de participar, i passar una bona estona fent esport.

DIARI DE GIRONA

Rècord de participació a la marxa de Vilobí d'Onyar: 1.750 participants!

A les sis del matí hem fet la roda de reconeixement del recorregut (per comprovar que les fletxes no s'haguessin girat i marcar els quilòmetres) i a partir d'un quart de vuit ja han començat a arribar els primers participants per inscriure-s'hi. A les 9 en punt, sortida dels que la feien corrent. Sortida amb en Carles tota l'estona, excepte algun tall de Sant Llop on es demostra el seu entrenament per muntanya i pels carrers de Vilobí. Al final, dos minuts menys que l'any passat a un ritme de 4m31s.

Pel que fa a la participació, rècord absolut amb uns 1.750 participants.

Els obsequis de la marxa de Vilobí

La marxa de Vilobí d'Onyar també es posa a la moda i enguany obsequia als participants amb una samarreta tècnica. De color lila per dona i de groc fluorescent per home. Esperem que us agradin!

Marcant la marxa de Vilobí

Des de fa quinze anys, el tercer dissabte de gener el dediquem a marcar la marxa. El punt de trobada és a les 3 de la tarda a les escoles de Vilobí i des d'allà, dos escamots de marcadors ens dediquem a senyalar la marxa. Tot i que hi ha dos recorreguts, un tram que es fa d'anada i tornada i petits canvis de camins, marcar la marxa ja és un tot ritual que acaba sent senzill. Demà a les 6 del matí, una volta pel recorregut a posar els quilòmetres i veure que totes les fletxes segueixen estant allà mateix.

L'àrea de les Guilloteres

El quilòmetre 7 del recorregut llarg, després de baixar de Sant Llop

Encreuament de camins a Sant Dalmai

L'ermita de Sant Llop

El derbi coper, per Martí Perarnau

El Inter de Madrid

 

1.- Mourinho se ha vestido con el ropaje del Chelsea de 2004-05 o del Inter de 2009-10. Siete hombres atrás, Benzema de enganche y dos arriba (Cristiano e Higuaín). Y menudo enganche Benzema, un mediocentro con dorsal 9, piernas de bailarín y cerebro de estratega.

2.- Repliegue intensivo y a esperar la oportunidad. Real Madrid sin presión arriba sobre los centrales, sino sobre Busquets y Xavi para ensuciar el pase entre líneas. Apuesta total de Mourinho, que en diciembre plantó un pulso descarado y salió chamuscado, con lo que decidió regresar a sus básicos: Inter de Madrid.

3.- Pepe en el eje, Xabi por derecha, Lass por izquierda, triángulo de presión bajo, buscando espesar el fluido blaugrana. Declaración de intenciones desde la alineación y la ocupación de los espacios. Pongo a estos y los pongo en estas posiciones, con lo que mi plan es evidente: jugaré a lo que jugaré y no a otra cosa. La declaración es irreversible, por más ruedas de prensa previas o posteriores.

4.- Objetivo plausible porque coagular la sala de máquinas de Xavi y Messi es secar al Barça. Objetivo razonablemente conseguido, en lo que ha colaborado la posición excesivamente centrada de Messi, que embotellaba aún más ese tránsito espeso. Tampoco ha ayudado Cesc en el primer tramo: estando, más que llegando.

 

5.- En una pérdida en tres cuartos, Benzema se ha mutado en Xabi Alonso para servirle un caramelo a Cristiano que Piqué ha infravalorado. Gran finalización del portugués, mala intervención de Pinto y pésima defensa de Piqué. Partido donde buscaba y quería Mourinho. Repliegue acorazado y caña preparada.

6.- Luego llegó Xavi. No apareció de golpe y porrazo, sino de forma pausada, de menos a más, asociado con Busquets, su amigo invisible, rastreando en lontananza a Iniesta, designado para generar superioridades en banda izquierda. Xavi fue de poco a poco. Tomó el mando en mitad de la jungla y aplicó su criterio pese a la maleza que le rodeaba.

7.- No fue la noche más brillante de Xavi, pero fue otra noche de su propiedad privada. Y de Busquets, el amigo de la división, inicio y final del rondo. Sí, Mourinho tenía el partido donde quería, pero eso era una cueva sin salida. Fiado todo, exclusivamente, a la obtención de un resultado que pudiera servir de argumentario en caso de necesidad. Regalando balón y cediendo la iniciativa, demasiado bonito para el Barça incluso con el marcador en contra.

8.- A partir de ahí, el campo se fue inclinando a favor del Barça. No de forma rotunda a causa de la maleza que ensuciaba los pasillos, pero de manera irrefutable, provocando otro trago amargo en la plantilla madridista, que por definición ha de sentirse golpeada por como le maltrata, futbolísticamente, el Pep Team.

9.- Pepe lleva años siendo caso aparte. Excelso en condiciones y capacidades, desmesurado en sus ejecuciones. No descubro nada. Desmedido en todo.

10.- El Barça saca los saques de esquina en largo. Dato curioso. Un equipo que siempre saca en corto para masticar la jugada y evitar el contragolpe, ha optado por sacar en largo cada vez (8 córners en total). Obteniendo el fruto del gol de Puyol, por cierto, otro clásico en momentos difíciles. No han sido ajenos los antecedentes: el Madrid había encajado cuatro goles de cabeza, tres por saques de esquina, en los diez días anteriores.

 

11.- Segundo gol de Abidal en el Barça. Escueto, pero eficaz. La jugada simboliza el partido: siete madridistas por dentro contra Cesc, Alexis y Messi. Y nadie avizorando la llegada de Abidal, excepto Messi, autor del globo decisivo.

12.- La posición de Iniesta en banda izquierda ha desestabilizado a toda la defensa blanca, exigiendo un sobreesfuerzo descomunal de Ramos, multiplicándose para tapar agujeros. A cambio, Cesc ha partido desde la base, con menor influencia en la construcción de lo que acostumbra como llegador. Es fácil sugerirlo a posteriori, pero quizás Iniesta en la base y Cesc llegando por el pasillo del 10 habría sido incluso más eficaz.

13.- Partido sin alharacas del Barça, al que le ha bastado dominar el balón para inclinar el campo y el marcador. Decepcionante Inter de Madrid, víctima de una propuesta declarativa desde la alineación. Decepcionante para una plantilla con inmenso talento potencial, a la que este rival ya le está pesando demasiado.

y 14.- Alexis Sánchez, diamante.

* En Madrid existe de verdad un Inter de Madrid. Es el Internacional de Madrid, fundado en 2002. Milita en 3ª División y disputa sus partidos en Moraleja de Enmedio (vía @Vanaclocha ).

MARTÍ PERARNAU

Excursió dominical al Montgrí: Santa Caterina, el castell i el Cau del Duc

Avui hem celebrat l'aniversari de l'Imma en ple massís del Montgrí. A les 11 arribàvem a l'ermita de Santa Caterina, on hi hem deixat els trastos per dinar. Tot seguit, caminada fins al castell, visita turística i, tot baixant, cap al Cau del Duc, a veure els nostres avantpassats. Finalment, tornada cap a l'ermita i preparació del dinar. I, evidentment, després de la preparació la seva menja.

Us deixo l'enllaç del wikiloc per si algú s'anima a visitar aquests racons.

Educació de qualitat?

Fixeu-vos en aquestes dues notícies que han aparegut avui a la premsa. En la primera, durant el mes de febrer es farà una prova a 4t ESO per comprovar el nivell dels alumnes. Cal recordar que a 6è de primària ja es fan cada any i el resultat és que un 25% dels alumnes passen a secundària sense tenir els coneixements mínims.

En la segona notícia, es diu que el Departament vol professorat polivalent i que els docents facin més assignatures de les que en principi estan titulats.

Examen de nivell per a tots els alumnes de 4t d'ESO al febrer

Amb deu mesos de retard respecte als plans inicials de les persones que, en l'anterior Govern, van concebre la prova, els 65.000 alumnes que fan 4t d'ESO a Catalunya s'enfrontaran els pròxims dies 15 i 16 de febrer a un examen, supervisat i corregit per professorat extern del centre al qual estudien, per determinar si han adquirit les competències bàsiques.

EL PERIODICO

El Govern planteja que mestres i professors facin més hores i més assignatures 

Amb una nova retallada a punt als comptes de la Generalitat i un previsible nou increment de 18.000 alumnes per al curs vinent, el Govern obre la porta, en el projecte de llei d'acompanyament dels pressupostos, a tornar a incrementar les hores de feina de mestres i professors. Des d'aquest curs escolar, ja fan una hora lectiva més a la setmana. Amb aquesta mesura i l'eliminació de la sisena hora a primària s'ha amortitzat al màxim la plantilla.

El projecte de pressupostos també diu que "el Govern adaptarà l'estructura organitzativa en què es fonamenta el càlcul de les plantilles docents dels centres públics adoptant mesures de flexibilitat i polivalència de les atribucions docents". Això vol dir que, allà on calgui, els professors podran impartir assignatures que no són la seva especialitat.

ARA 

Si el que volen és que els resultats de les proves siguin correctes, creieu que ho aconseguiran si a un professor de matemàtiques li fan fer català o si un de ciències socials ha de fer anglès? Per assegurar-me un futur, començaré a fer per la UOC el nombre màxim de graus ...

Interessant article sobre maratons i morts sobtades

Un simple chequeo basta para prevenir la mayoría de muertes súbitas

Cualquier persona que corra maratones o medias maratones debería realizarse un chequeo cardiaco para saber si su corazón puede resistir esfuerzos extremos, según se desprende del estudio más exhaustivo realizado en el mundo sobre el riesgo de muerte súbita en carreras de larga distancia.

El estudio, que ha analizado carreras en las que han participado once millones de personas en Estados Unidos entre el 2000 y el 2010, ha detectado que uno de cada 111.000 hombres y una de cada 625.000 mujeres sufrieron un paro cardiaco. Se trata de un riesgo bajo en comparación con el de otras actividades deportivas, concluyen los autores del estudio, que hoy presentan sus resultados en la revista The New England Journal of Medicine.

"Nuestros resultados son tranquilizadores; muestran que las carreras de larga distancia son una actividad generalmente segura y bien tolerada", ha explicado por correo electrónico Aaron Baggish, coordinador del estudio, de la Escuela de Medicina de Harvard (EE.UU.).

Pero todos los paros cardiacos registrados eran evitables, advierten los investigadores. En su mayoría se debieron a dos tipos de trastornos cardiacos que se hubieran detectado si los corredores se hubieran hecho un chequeo. Se registró también un caso aislado de muerte por golpe de calor (en que la temperatura interna sube tanto que el organismo pierde la capacidad de regularla) y dos por hiponatremia (es decir, déficit de sodio, en corredores que no recuperaron las sales que habían perdido por el sudor).

Los chequeos cardiacos que hubieran podido prevenir estos paros cardiacos "son sencillos y asequibles", explicó ayer Josep Brugada, director de la unidad de cardiología deportiva del hospital Clínic y pionero en la implantación de estos chequeos en España. Sencillos: se basan en un electrocardiograma, que se puede complementar con una prueba de esfuerzo y, si los resultados de las pruebas sugieren algún posible problema, con una ecografía del corazón; en una minoría de casos, tras la ecografía, puede ser precisa también una resonancia magnética. Y asequibles: aunque los precios varían según los centros médicos, un electrocardiograma puede costar menos de 50 euros y una prueba de esfuerzo o una ecografía, menos de 100 euros cada una.

"En Italia estas pruebas son obligatorias por ley para cualquier persona que haga deporte, lo que ha permitido reducir drásticamente la mortalidad cardiaca en adultos jóvenes", explicó Brugada. "En España, como en Estados Unidos, la mayoría de personas que corren maratones y medias maratones nunca se han hecho un chequeo cardiaco. Desde el Clínic defendemos estos chequeos no sólo para corredores de largas distancias sino para cualquier persona que practique actividad física de manera habitual".

El estudio de Harvard revela que el riesgo de paro cardiaco en carreras de larga distancia es unas cinco veces mayor en hombres que en mujeres. Si entre los hombres se registró un paro cardiaco por cada 111.000 participantes, en mujeres sólo se registró uno por cada 625.000. Este resultado coincide con el de estudios anteriores que han observado que los hombres tienen más predisposición a sufrir paros cardiacos en situaciones de esfuerzo intenso. Aunque las causas de este fenómeno no se conocen con precisión, los investigadores de Harvard apuntan que tal vez hay más trastornos cardiacos no diagnosticados en la población masculina.

Los resultados del estudio alertan contra la falsa sensación de seguridad que puede dar el hecho de haber corrido desde hace años, de haber entrenado mucho o de haber participado antes en otras maratones: las víctimas mortales de paros cardiacos tenían una media de once años de experiencia como corredores, entrenaban 67 kilómetros por semana y ya habían corrido una media de entre una y dos maratones.

Tampoco el hecho de ser joven es motivo para no hacerse un chequeo cardiaco si se quiere correr una maratón. Las edades de las víctimas mortales del estudio americano iban desde los 22 a los 60 años, con una media de edad de 34. Esto se explica porque hay dos patologías distintas que causan la mayoría de paros cardiacos en atletas. Entre atletas jóvenes predomina la cardiomiopatía hipertrófica, que se caracteriza por un aumento del grosor del músculo cardiaco y que puede degenerar en una arritmia fatal. En atletas de más de 40 años, en cambio, es más habitual la arteriosclerosis, que provoca una falta de sangre en las arterias coronarias.

"Una de cada 500 personas tienen cardiomiopatía hipertrófica en la población general", recordó ayer Josep Brugada. "Si decenas de miles de personas se inscriben en maratones sin haberse hecho un chequeo cardiaco, es inevitable que de vez en cuando se produzcan muertes súbitas que se podrían haber evitado".

Una observación preocupante, según el investigador Aaron Baggish, es que el riesgo de paro cardiaco entre los participantes en maratones ha aumentado a lo largo de la última década. Si en el periodo 2000-2004 se registró un paro cardiaco por cada 141.000 hombres, en el periodo 2005-2010 se registró casi el triple: uno por cada 49.000. La razón es que "cada vez más personas que están en baja forma y tienen más riesgo cardiovascular se aficionan a correr", declara Baggish. Aunque correr suele ser saludable para estas personas, añade, participar en maratones sin haber hecho antes un chequeo puede resultar peligroso.

Para recabar estos datos, los investigadores han realizado un trabajo detectivesco, con la ayuda de la organización de atletas Running USA, para identificar todos los casos de paros cardiacos registrados en maratones y medias maratones de EE.UU. a lo largo de una década. En los casos en que un atleta había sobrevivido al paro cardiaco, se pusieron en contacto con él o ella para recabar información sobre su historial médico. En los casos en que había muerto, se pusieron en contacto con sus familiares y analizaron los resultados de la autopsia.

Un último resultado relevante del estudio: las personas que recibieron reanimación con masaje cardiaco por parte de personas del público o de otros corredores tuvieron más probabilidades de sobrevivir que las que no recibieron reanimación. "El masaje cardiaco es una técnica relativamente sencilla que todo el mundo puede aprender", afirma Baggish, que está organizando un taller de masaje cardiaco para formar a corredores y espectadores en la próxima maratón de Boston.

LA VANGUARDIA

 

Ja hi ha els regals de la mitja marató de Granollers!

Gran jugada mestra per carregar-se l'independentisme escocès!

Cameron ofereix un referèndum independentista a Escòcia

El primer ministre britànic, David Cameron, ha ofert al ministre principal escocès, Alex Salmond, la convocatòria d'un referèndum sobre la independència d'Escòcia, sempre que es convoqui en els pròxims 18 mesos.

Escòcia podria celebrar un referèndum sobre la independència l'any que ve. David Cameron, contrari a la ruptura del Regne Unit, està pressionant els nacionalistes escocesos perquè avancin la data de la convocatòria, al·legant que la incertesa sobre la consulta està perjudicant les inversions econòmiques. El Partit Nacional Escocès (SNP) vol en canvi ajornar el plebiscit fins almenys la tardor del 2014, esperant que llavors haurà pogut reunir el suport suficient per a l'opció independentista.

El Consell de Ministres presidit per Cameron ha estudiat el contingut de la proposta, que es donarà a conèixer els pròxims dies, quan el projecte sigui presentat al Parlament de Westminster i en què hi haurà diverses condicions.

L'oferta exigirà que el referèndum es realitzi en un termini màxim de 18 mesos i es limiti a una simple pregunta, donant un sí o un no a l'autodeterminació, segons ha avançat la premsa britànica. La proposta exclourà en canvi sotmetre a votació una tercera opció, per augmentar els poders de la semiautonomia d'Escòcia, en lloc d'optar per la total independència. A canvi, el resultat seria vinculant i no merament consultiu.

EL PERIODICO

Sort que a Espanya no són tant intel·ligents. Que no fas el referèndum? Perds una oportunitat històrica? Si el fas? Segurament el perdràs perquè amb 18 mesos no pots canviar tota una societat. A més, no es permet votar per la independència econòmica, que deuria guanyar de carrer. Llavors, Gran Bretanya dirà que la gent no vol la independència.

XXIV Cursa Mar i Murtra de Blanes

Diumenge 15 de gener de 2012
XXIV Cursa Mar i Murtra de Blanes.
Sortida a les 9.30h des del Passeig de Mar
Recorregut de 20 quilòmetres

De la Bisbal a Sant Cebrià de Lledó (els Metges)

Per començar a fer baixar els àpats nadalencs, ara que ja han arribat al seu final, avui hem decidit anar fins a Sant Cebrià de Lledó, més conegut com els Metges. Per no anar-hi des del pis i escurçar-ho una mica, hem deixat el cotxe a prop de la Palanca del Daró i ens hem enfilat seguint el PR que aniria fins a Cassà de la Selva des de Cruïlles. Hem passat pel molí d'en Frigola i, tot pujant per corriols i camins no transitables per cotxes, hem arribat a Can Font de Muntanya, on es troba el camí principal que puja als Metges. Des d'allà, i un altre cop per camins secundaris, hem acabat arribant als Metges en 1h i 50m, fent gairebé 9 quilòmetres. Després de fer-hi un te, hem tornat desfent camí però un cop hem arribat a Can Font hem seguit per la pista principal corrent gairebé tres quilòmetres. La baixada s'ha fet més curta (tant en temps com en quilòmetres) i finalment hem arribat al cotxe quan portàvem gairebé tres hores i després de fer gairebé 16 quilòmetres.

Us deixo quatre fotos i l'enllaç al wikiloc.

La final del Memorial Jordi Sabater en fotos. Quart - Onyar

Fotos del 3r i 4t lloc entre el Bisbal Bàsquet i l'Escala del Memorial Jordi Sabater

El tortell de reis!

Com ja és costum, ni el rei ni la fava. Mai!

I al Diari de Girona

Detecten legionel·la al circuit d´aigua calenta del pavelló de la Bisbal 

L'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà manté tancades les dutxes del pavelló municipal d'esports després que el passat 22 de desembre es detectessin uns nivells de legionel·la per sobre del límit recomanat en el circuit de l'aigua calenta. Segons ha explicat l'alcalde, Òscar Aparicio (PSC), l'excés d'aquest bacil es va detectar a les canonades que porten l'aigua a les dutxes. El batlle també ha volgut deixar clar que els nivells de presència de legionel·la no són perillosos i que al CAP de la Bisbal no se n'ha detectat cap cas. Aquest tancament ha afectat els jugadors del CE Bisbal Bàsquet, que han de dutxar-se als vestidors del camp de futbol nou.
L'alcalde ha explicat que fa uns sis mesos ja es va detectar legionel·la al pavelló. Tant l'alcalde com el president del club de bàsquet, Joan Ferrer, van comentar ahir que ells no havien tingut cap notícia d'aquest excés del bacil fins al passat 22 de desembre, quan els tècnics del Dipsalut els ho van comentar. Aleshores, es va detectar a l'acumulador de l'aigua. Però en aquest segon cas, l'alcalde en va informar a tots els usuaris de l'equipament.
Aparicio va explicar ahir que, malgrat que Dipsalut els va comentar que donat el nivell de legionel·la (que superava lleugerament el màxim permès) no era necessari tancar les dutxes, l'Ajuntament va prendre la decisió de tancar-les per prevenir qualsevol possible infecció mentre no es torni als nivells acceptables. Aquests dies s'han aplicat les mesures de neteja i desinfecció al circuit de l'aigua calenta i aquesta setmana es va prendre una nova mostra. Segons el batlle, els resultats se sabran la setmana que ve, a partir dels quals es veurà si es reobren o no les dutxes.
Per la seva banda, Ferrer va comentar que confien no tenir problemes en l'ús dels vestidors del camp de futbol i va manifestar que aquests fets accentuen la necessitat d'un nou pavelló, que haurà d'esperar temps millors, segons l'alcalde.

DIARI DE GIRONA

La legionel·losi del pavelló de la Bisbal, a la premsa. Fent-ne ressó!

Detecten legionel·losi al pavelló de la Bisbal

En uns controls realitzats abans de Nadal per Dipsalut, l'organisme sanitari que depèn de la Diputació de Girona, s'han detectat nivells de legionel·losi en l'aigua calenta del pavelló municipal de la Bisbal, segons informa el club esportiu Bisbal Bàsquet en la seva pàgina web. Aquest fet ha provocat que els jugadors dels diversos equips del club s'hagin de dutxar als vestidors del camp de futbol nou.

Després de la detecció de la legionel·losi s'han dut a terme un seguit de mesures per rebaixar-ne els nivells per tal que les dutxes puguin tornar a ser utilitzades. Dimecres passat se'n van extreure noves mostres, els resultats de les anàlisis de les quals se sabran el dia 19 de gener.

Tot i això, i a l'espera d'aquests resultats, el patronat d'esports municipal veu difícil que, a partir del dia 9 de gener, quan es reprendrà tota l'activitat esportiva, els vestidors del camp de futbol puguin ser utilitzats per tots els esportistes. Pel que fa al cap de setmana, es procurarà que tots els equips visitants puguin dutxar-se als vestidors del camp de futbol “per no malmetre la imatge que s'emporten el forasters de la Bisbal”, segons s'explica a la web.

EL PUNT

Bona idea però mal executor

El govern espanyol intervindrà els pressupostos de les comunitats

El govern espanyol aprovarà al març una nova llei que establirà 'estrictes instruments de control sobre els pressupostos de les comunitats autònomes' per revisar-ne el dèficit. Ho ha anunciat el ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, en una entrevista al Financial Times, on diu que tot pressupost necessitarà el permís de l'executiu espanyol. Pel ministre, 'les dificultats de liquiditat representen 'una oportunitat per imposar dures condicions i mesures per frenar els dèficits de les regions'.

VILAWEB

Què voleu que us digui. Si les autonòmies es passen amb el dèficit, no trobo descabellat que algú els toqui el crostó. Però que qui ho hagi de fer sigui un govern que també es passa amb el dèficit i que la UE també els vigili el pressupost té la seva gràcia.