Vicent Partal
Prenguem-ne nota
28.01.2011
El món àrab crema. A Tunísia la batalla per la democràcia continua, però ahir ja hi havia tot de manifestacions a Egipte, al Iemen, a Palestina, a Oman, a Algèria, a Jordània, a Mauritània... Els anys em pesen i sóc escèptic, però això no em priva pas d'apreciar el volum i l'abast del moviment democràtic àrab. Encara menys, a l'hora d'assenyalar que aquest canvi també demostra que vivim en una nova era.
Fa anys que ens preocupa la pinça, tan visible al món àrab, que pressiona des de les dictadures oficials i des del gihadisme. Hi ha una mena de fatalisme que creu que les societats àrabs no es troben preparades per a la democràcia. He dit que sóc escèptic. Ho sóc, però no perquè compartesca aquest fatalisme, no. Jo crec que tots els pobles del món es troben preparats per a la democràcia. Si sóc escèptic, és perquè les dictadures àrabs són terribles i no afluixaran la corda amb facilitat. I sobretot perquè el cinisme occidental és immens: en tenim la prova en la vergonyosa actitud francesa a Tunísia.
Ho veig complicat, doncs. No sé com acabarà tot plegat. Però això que passa té un gran valor. De primer, perquè demostra que l'alternativa dictadura o al-Qaida és senzillament falsa. (Com solen ser-ho sempre aquesta mena de contraposicions.) Però, sobretot, perquè això que passa demostra que cada volta els és més difícil, als estats i als governs, d'aturar la voluntat de la gent.
D'entrada, perquè ara tenim mitjans per a moure'ns que abans no teníem (internet, no cal anar més lluny). I després i sobretot perquè cada vegada és més evident que les opinions mundials ja no s'avenen amb el cinisme que diu que la llibertat val en un lloc, però en un altre no, que un referèndum val en un lloc, però en un altre no, que la voluntat de la gent val en un lloc, però en un altre no.
Prenguem-ne nota.
(PD. Aquesta matinada el govern egipci ha tancat completament internet, Fa riure i plorar alhora. Les protestes i les manifestacions passaran igual. Però és ben evident que la xarxa fa por. Molta).
Fa anys que ens preocupa la pinça, tan visible al món àrab, que pressiona des de les dictadures oficials i des del gihadisme. Hi ha una mena de fatalisme que creu que les societats àrabs no es troben preparades per a la democràcia. He dit que sóc escèptic. Ho sóc, però no perquè compartesca aquest fatalisme, no. Jo crec que tots els pobles del món es troben preparats per a la democràcia. Si sóc escèptic, és perquè les dictadures àrabs són terribles i no afluixaran la corda amb facilitat. I sobretot perquè el cinisme occidental és immens: en tenim la prova en la vergonyosa actitud francesa a Tunísia.
Ho veig complicat, doncs. No sé com acabarà tot plegat. Però això que passa té un gran valor. De primer, perquè demostra que l'alternativa dictadura o al-Qaida és senzillament falsa. (Com solen ser-ho sempre aquesta mena de contraposicions.) Però, sobretot, perquè això que passa demostra que cada volta els és més difícil, als estats i als governs, d'aturar la voluntat de la gent.
D'entrada, perquè ara tenim mitjans per a moure'ns que abans no teníem (internet, no cal anar més lluny). I després i sobretot perquè cada vegada és més evident que les opinions mundials ja no s'avenen amb el cinisme que diu que la llibertat val en un lloc, però en un altre no, que un referèndum val en un lloc, però en un altre no, que la voluntat de la gent val en un lloc, però en un altre no.
Prenguem-ne nota.
(PD. Aquesta matinada el govern egipci ha tancat completament internet, Fa riure i plorar alhora. Les protestes i les manifestacions passaran igual. Però és ben evident que la xarxa fa por. Molta).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada