Tanta lluita fraticida i ara tornen a anar juntets ... no creixeran mai.

ERC i Reagrupament tanquen un pacte per compartir candidatura a Barcelona

Esquerra Republicana i Reagrupament es presentaran conjuntament a les eleccions municipals a Barcelona. La direcció d'ERC a la capital catalana va avalar ahir a la nit un acord que posa de manifest el desglaç que s'ha produït entre les dues forces des de les autonòmiques. De fet, el líder de Reagrupament, Joan Carretero, ha acceptat integrar-se a les llistes republicanes en altres poblacions, com Puigcerdà (d'on va ser alcalde amb ERC) i Sant Cugat del Vallès.

Les bases del pacte pivoten sobre quatre punts: garantir l'Estat del benestar, fer de Barcelona «una capital d'Estat», afavorir i augmentar la transparència a l'ajuntament, i promoure la implicació ciutadana en els processos participatius. Sobre aquests mateixos principis, la coalició continua oberta a altres opcions, sobretot Solidaritat Catalana, però l'acord amb el partit de Joan Laporta sembla cada dia més lluny. ERC ja prioritza la negociació amb entitats i "referents socials" de Barcelona.

El president de la federació barcelonina d'ERC, Oriol Amorós, va recriminar ahir a Solidaritat que hagi defensat «sis propostes diferents» i que no hagi mantingut la preceptiva discreció negociadora. "Estem esperant que ens diguin quina és finalment la definitiva, i a partir d'aquí veurem en què podem coincidir", va assenyalar.

De moment, l'acord aconseguit a Puigcerdà comportarà que Reagrupament s'integri a la llista d'ERC, encara que la coalició es presentarà sota el paraigua d'Acord Municipal, la marca blanca que fa servir habitualment Esquerra en els comicis municipals per afavorir candidatures conjuntes amb altres forces locals.

 

EL PERIODICO

La revolta àrab segons Partal

Vicent Partal

Prenguem-ne nota

28.01.2011

El món àrab crema. A Tunísia la batalla per la democràcia continua, però ahir ja hi havia tot de manifestacions a Egipte, al Iemen, a Palestina, a Oman, a Algèria, a Jordània, a Mauritània... Els anys em pesen i sóc escèptic, però això no em priva pas d'apreciar el volum i l'abast del moviment democràtic àrab. Encara menys, a l'hora d'assenyalar que aquest canvi també demostra que vivim en una nova era.

Fa anys que ens preocupa la pinça, tan visible al món àrab, que pressiona des de les dictadures oficials i des del gihadisme. Hi ha una mena de fatalisme que creu que les societats àrabs no es troben preparades per a la democràcia. He dit que sóc escèptic. Ho sóc, però no perquè compartesca aquest fatalisme, no. Jo crec que tots els pobles del món es troben preparats per a la democràcia. Si sóc escèptic, és perquè les dictadures àrabs són terribles i no afluixaran la corda amb facilitat. I sobretot perquè el cinisme occidental és immens: en tenim la prova en la vergonyosa actitud francesa a Tunísia.

Ho veig complicat, doncs. No sé com acabarà tot plegat. Però això que passa té un gran valor. De primer, perquè demostra que l'alternativa dictadura o al-Qaida és senzillament falsa. (Com solen ser-ho sempre aquesta mena de contraposicions.) Però, sobretot, perquè això que passa demostra que cada volta els és més difícil, als estats i als governs, d'aturar la voluntat de la gent.

D'entrada, perquè ara tenim mitjans per a moure'ns que abans no teníem (internet, no cal anar més lluny). I després i sobretot perquè cada vegada és més evident que les opinions mundials ja no s'avenen amb el cinisme que diu que la llibertat val en un lloc, però en un altre no, que un referèndum val en un lloc, però en un altre no, que la voluntat de la gent val en un lloc, però en un altre no.

Prenguem-ne nota.

(PD. Aquesta matinada el govern egipci ha tancat completament internet, Fa riure i plorar alhora. Les protestes i les manifestacions passaran igual. Però és ben evident que la xarxa fa por. Molta).

XXVII Marxa de Sant Pau

Diumenge 30 de gener de 2011
XXVII Marxa de Santa Pau. Sant Pol.
Sortida a les 8 del matí des de la plaça de l'Hotel
Recorregut d'uns 13 quilòmetres.

Beure fins a mig litre de cervesa és sa (i no fa panxa)

Ingerir fins a mig litre diari de cervesa no té conseqüències sobre la línia. El mite de la panxa cervesera l'ha enderrocat un estudi elaborat per l'Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona i l'Institut de Salut Carlos III, per encàrrec del Col·legi Oficial de Metges d'Astúries. La conclusió a la qual arriben és clara: un consum moderat d'aquesta beguda no només no engreixa, sinó que redueix el risc de diabetis i hipertensió.

L'estudi explica que el ventre estrafet típic de certs perfils dels països saxons es deu a la combinació d'una ingesta molt més gran de cervesa, sumada a una cuina rica en greixos i una vida sedentària.

L'assaig s'ha realitzat a partir de 1.249 casos, homes i dones majors de 57 anys, que, per l'edat, tenen un major risc cardiovascular. Els autors sostenen que la dosi recomanada perquè sigui saludable és de dos gots diaris per a les dones i tres per als homes (sempre que mantinguin una dieta equilibrada i facin exercici moderat).

ARA

Esto está a punto de estallar

Jordi Barbeta

Da igual quién sea el culpable. O no, pero la situación financiera española en general y catalana en particular está derivando en un problema político sin precedentes que está a punto de estallar. Y con consecuencias sociales. A no ser que el gran mago Zapatero saque otro conejo de la chistera.

El tripartito dejó 7.800 millones de déficit sólo del 2010 y su gobierno amigo, español y misericordioso, miró para otro lado para no perjudicar electoralmente al PSC. Ahora que ya han pasado las elecciones, ha trascendido la cruda realidad y Zapatero ha advertido que con este déficit no piensa autorizar nuevas emisiones de deuda catalana. Como lo ha dicho al Financial Times, habrá que pensar que, por una vez el presidente español ha hablado en serio.

Resulta que la emisión de bonos que hizo el tripartito en vísperas electorales fue una salida desesperada para poder terminar el mandato habiendo pagado las nóminas de los funcionarios, así que, cuando se acabe el dinero de los bonos, el nuevo Govern tendrá que sacar dinero de debajo de las piedras para pagar las nóminas. Artur Mas dijo ayer que ha prohibido a sus consellers que gasten más del 30% de lo que tienen en el presupuesto prorrogado. La austeridad evita que el agujero se haga más grande, pero a corto plazo, si no hay ingresos suficientes, no habrá para pagar. Los cálculos del conseller Mas-Colell es que hay dinero para dos meses. Pues bien, si en febrero el Gobierno central no suministra fondos ni permite endeudarse más a la Generalitat, los maestros, los médicos y los mossos dejarán de cobrar. Y si eso ocurriera, sería una catástrofe que Zapatero tampoco se puede permitir porque el Financial Times lo destacaría en primera página.

Para evitarlo, Zapatero no tendría más remedio que rectificar y autorizar a la Generalitat nuevas emisiones de deuda que seguramente tendrán que ser más caras que la anterior y no más baratas como pretende Artur Mas. Otras administraciones arruinadas como el Ayuntamiento de Madrid o la Generalitat valenciana están en las mismas y harían lo mismo, con lo que se demuestra que la “centrifugación del déficit” no resuelve sino que ahonda el problema: en tal caso, la deuda global española crecería tanto que el Financial Times también lo pondría en portada. Pagar o no pagar, that is the question.

LA VANGUARDIA

I després diuen que no hi ha nacionalisme espanyol ...

XXIII Cursa Mar i Murtra

Diumenge 16 de gener de 2011
XXIII Cursa Mar i Murtra de Blanes
Sortida a les 9h30m des del Passeig
Recorregut de 20 quilòmetres

Els Amics de les Arts a Verges

És un arbre? No! És la nadala de l'any passat que encara ens dura!