No en quedarà ni l'apuntador

CONSEQÜÈNCIES DEL 28-N

Comunica la seva decissió a Puigcercós en una trobada

Benach deixa la política i no prendrà possessió de la seva acta com a diputat

La decisió de l'encara president del Parlament podria fer que el seguissin dirigents abans afins a Carod-Rovira

L'encara president del Parlament Ernest Benach se'n va a casa. La segona autoritat del país segueix el camí de la primera. José Montilla també va anunciar ahir que renunciava a l'escó. Avui al migdia ha anunciat al seu blog que no prendrà possessió de l'acta de diputat malgrat que ell era el segon de la candidatura d'ERC per Barcelona el passat diumenge. El partit va passar dels 21 diputats obtinguts l'any 2006 a només 10. "És una decisió molt personal i meditada. I, evidentment, va lligada al missatge que ha enviat la ciutadania amb els resultats electorals obtinguts per Esquerra Republicana de Catalunya aquest passat diumenge", afirma el president sobre la seva decisió de servir el país "des d'altres àmbits". En un missatge que podria anar adreçat a altres dirigents del seu partit que, com ell, porten anys en primera línia assenyala que "és hora de deixar pas a una nova generació".

Benach, diputat per Tarragona des de 1992 i que en les dues darreres legislatures ha presidit la cambra catalana fent una aposta per modernitzar-ne els serveis i per les eines 2.0, fa un pas enrera en una decisió que ha volgut presentar com estrictament personal però el poden seguir bona part dels dirigents i quadres del partit que li són afins i que són els mateixos que abans ho eren a l'encara vicepresident de la Generalitat Josep-Lluís Carod-Rovira.

El president del Parlament va anunciar la seva decisió al president del partit Joan Puigcercós en una reunió. Puigcercós va pactar fa uns mesos amb Benach la pacificació del partit i la integració a l'executiva nacional del partit del sector carodista, que fins ara ell havia liderat a patir de l'arraconament del vicepresident. La conflupència amb Puigcercós l'havia allunyat de Carod, més issolat que mai al partit però de qui s'espera que la setmana que ve intervingui en el debat intern obert a partir dels mals resultats. El fracàs del del 28-N ha obligat la direcció d'ERC a obrir un procés intern de refundació que, per ara, se salda amb la sortida d'un dels seus valors polítics i institucionals.

ARA 

Joan Puigcercós posa al càrrec disposició del Consell Nacional d'ERC 

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha informat avui a través del seu blog que després del desastre electoral de diumenge ha decidit posar el seu càrrec a disposició del Consell Nacional de la formació, que s'ha de reunir el pròxim 18 de desembre. Puigcercós diu que "em veig amb cor i forces per redreçar la situació creada pels darrers resultats electorals, però si els companys del Consell Nacional em retiren la confiança, faré un pas enrere i continuaré treballant pel projecte d'Esquerra des de la més estricta militància de base."
D'aquesta manera Puigcercós busca ser confirmat en el càrrec de president i iniciar el procés de reflexió interna amb la seguretat que no tindrà cap oposició interna.

ARA

Massoquisme?

170.000 catalans segueixen 'Punto pelota' després del triomf del Barça

El programa d'Intereconomía Punto pelota va batre ahir a la nit rècord d'audiència a Catalunya: 170.000 espectadors el van seguir de mitjana després que el Reial Madrid caigués derrotat per 5 a 0 davant del Barça al Camp Nou. Entre les 12 de la nit i les 2 de la matinada, la tertúlia esportiva va aconseguir un 15,4% de share de mitjana.

La xifra és espectacular per a una cadena que no acostuma a arribar a l'1% dels espectadors entre els catalans. I és que per internet va córrer la convocatòria de veure el programa conduït per Josep Pedrol. Punto pelota és la tertúlia esportiva del canal Intereconomía sobre futbol en què la majoria de periodistes i tertulians són madridistes.

ARA

No hace falta desir nada mas

Marxa dels Arrossars de Pals

Diumenge 5 de desembre de 2010
Marxa dels Arrossars de Pals
Sortida a les 9 del matí des del pavelló
Recorregut d'uns 15 quilòmetres

Conseqüències de les eleccions

Montilla plega després del fracàs electoral i deixa el grup parlamentari en mans de Nadal 

José Montilla ho deixa tot. Ja se sabia que no volia repetir com a candidat a la presidència de la Generalitat, ahir va anunciar que deixaria el liderat del PSC i aquest dilluns acaba d'anunciar que ni tan sols recollirà la seva acta de diputat.

Assegura que no s'aferra "a la cadira" i deixa el grup parlamentari en mans de Joaquim Nadal, que el presidirà i per tant serà el cap de l'oposició a Artur Mas. L'encara president diu que vol "contribuir a la renovació" del PSC.

ARA

 

Adéu president!

Més anàlisis. Ara, de valoració d'estratègies dels partits

28N, anàlisi de resultats

3cat24.cat

El mapa que va mostrar TV3 on es visualitzaven els resultats electorals per comarques resumeix amb una contundència gràfica sense discussió l’inici d’una nova etapa a Catalunya, després de 7 anys d’una coalició de govern pluralista i d’esquerres.

3cat24.cat

La victòria de CiU és claríssima i, a diferència d’anteriors eleccions, ha fet perdre el protagonisme a l’aritmètica. Tot seguit presento una interpretació dels resultats partit a partit:

- CIU ha guanyat de forma clara les eleccions i ha obtingut 62 escons, quedant només a 6 de la majoria absoluta. Amb aquest escenari no li calen pactes de coalició per governar, i es converteix en el timoner que haurà de conduir Catalunya en un context de crisi galopant i d’ambicions nacionals emergents. En part, el tripartit li ha fet la feina i, igual que va fer Rossell a Can Barça, ha optat per una campanya cordial i sense tensions que no l’allunyessin d’una victòria clara vaticinada des de feia temps. Sincerament, crec que aquest discurs prudent i seriós (diferent que en d’altres campanyes) ha fet que molts electors hagin apostat per ells per fer front a dos grans reptes; la superació de la crisi econòmica i un avenç en termes d’ambició nacional més des de la prudència que des de les grans declaracions d’intencions. Em sembla bé que el Sr. Mas parli d’humilitat i d’unir esforços. Caldrà veure com condueixen aquesta nova responsabilitat i si són capaços de no frustrar les expectatives d’aquells que els han votat.

- El PSC ha patit els pitjors resultats de la seva història. Ha perdut 9 escons i més de 225.000 vots. Aquest és el preu que han pagat com a líders d’un govern que no ha satisfet a la ciutadania gestionant la crisi, però també pel fet d’haver apostat per un missatge ambigu durant la campanya, transmès per un líder amb poques habilitats comunicatives, on quedava clar què no són (ni de dretes ni independentistes) però poc clar què volen ser. Precisament, aquesta serà la pregunta que s’haurà de respondre el partit, què volen ser a partir d’ara un cop Montilla ha anunciat que deixarà de ser Secretari. També cal destacar que la diferència d’escons entre CiU i PSC s’ha triplicat, passant d’11 a 34 escons, la qual cosa demostra que un cara a cara, tot i el seu atractiu mediàtic com a fórmula de discussió d’idearis, no hagués estat just.

- ERC ha reduït a la meitat el percentatge de vots obtinguts (passant del 14% de 2006 al 7%) i n’ha obtingut menys que el fins ara “soci petit” del tripartit (IC-V). Han passat de ser “la clau” a ser la cinquena força política al Parlament. La patacada, doncs, és considerable i, des del meu punt de vista es déu a tres elements claus: el fet d’haver format part d’un govern poc sòlid en temps de crisi, les lluites internes i la segregació del moviment independentista (històricament capitalitzat per ERC) i el descontent que ha generat a molts dels seus votants la percepció d’haver prioritzat l’eix esquerra per davant de les ambicions nacionals mentre han estat governant. Crec que és imprescindible una reflexió intensa en aquest termes.

- El PPC ha estat capaç de superar el límit històric de 17 diputats marcat per Vidal-Quadras l’any 95. Crida l’atenció el fet que, igual que fa 15 anys, el PPC obté grans resultats a Catalunya abans d’una més que probable victòria del partit a les eleccions estatals. La progressió que ha viscut el PPC té a veure, en part, amb els vots que han rebut d’electors que han anat a votar en clau espanyola. És a dir, contra Zapatero. També han capitalitzat part de la davallada del PSC com a líder del govern tripartit que ha gestionat la crisi fins ara. L’ascens, però, s’ha produït en un context de victòria claríssima de CiU, la qual cosa esvaeix qualsevol opció de pacte per accedir a un govern de dretes. Personalment, la campanya del PPC no m’ha semblat gaire exemplar, tot i que aquest fet no ha afectat als seus resultats.

- IC-V també ha vist reduïda la seva representació parlamentària, perdent més de 52.000 vots i baixant de 12 a 10 diputats. Tot i això han passat a ser la quarta força política i són el partit que menys a patit la davallada del govern de coalició. Però la davallada, l’han patit, no ho oblidem. Herrera ha fet una campanya on ha anat de menys a més, però poc tenien a fer a partir del moment que el PSC va descartar el tripartit com a fórmula de govern per a la propera legislatura. Em quedo amb una proposta d’Herrera durant la campanya, la d’avançar-se a la propera crisi global, l’energètica.

- C’s ha aconseguit consolidar-se al Parlament, augmentant en gairebé 16.000 vots els resultats de 2006 però seguint amb 3 diputats a causa dels criteris d’homogeneïtat territorial que estableix la Llei d’Hondt. Més enllà dels temes que fonamenten el seu argumentari (llengua, constitució,…) la seva consolidació constata un nou escenari parlamentari que obre les portes a nous partits creats “des d’abaix”.

- SI de Joan Laporta ha aconseguit el 3,28% dels vots i 4 diputats. El seu missatge és clar i no admet confusions, la qual cosa ha cridat l’atenció d’una part dels votants independentistes farts d’ambigüitats i amb ganes d’un full de ruta clar i contundent. És clar que la repercussió mediàtica del seu cap de llista i la claredat en el discurs i seriositat mostrada per persones com López Tena han tingut molt a veure amb els resultats obtinguts. La seva consolidació i del que representen dependrà de la feina que facin durant els propers 4 anys i, sobretot, de com la facin.

Aviat publicaré un nou escrit (més breu) amb reflexions més generals sobre el 28N (participació, reaccions, reptes de futur,…)

El Neobloc, el bloc d'en Gerard Quiñones

Anàlisis dels resultats: nombre efectiu de partits, desproporcionalitat i preu dels escons

Primeres anàlisis dels resultats electorals

A hores d’ara la majoria dels lectors ja deuen estar ben assabentats dels resultats electorals al Parlament de Catalunya, que han proporcionat una molt còmoda victòria al candidat nacionalista Artur Mas, i han infligit una severa penyora als dos principals socis del tripartit: al PSC i a ERC, que passa a esdevenir la cinquena força política. Per altra banda, Ciutadans ha consolidat el suport que havia obtingut fa tres anys i el partit de Joan Laporta entra amb 4 diputats al nou Parlament.

Més enllà però dels resultats electorals, des de El Pati dels Tarongers ens agradaria presentar unes primeres dades quantitatives sobre els resultats electorals que ens permetran eixamplar la perspectiva que tenim de les eleccions i posar aquests comicis en relació a les anteriors celebracions electorals.

En primer lloc volem analitzar el nombre efectiu de partits polítics del nou Parlament, que és un indicador molt fiable de com de fragmentat està un sistema polític. El  clàssic índex de Laakso i Taagepera (1979) té en compte el compte el percentatge de vots obtinguts per cadascun dels partits, més que no pas quants partits polítics han obtingut representació. Tal i com mostrem en el gràfic, la fragmentació del sistema ha anat avançant al llarg dels anys (amb l’excepció de les primeres eleccions fundacionals), si bé entre el 2006 i el 2008 el valor global només augmenta lleugerament, i fins i tot a Lleida i Girona decau. Això és conseqüència principalment del fet que CiU ha obtingut una aclaparadora victòria en totes les circumscripcions, acumulant percentatges de vot molt elevats, mentre que la resta de forces (PSC, PP, ERC, ICV, SI, C’s, RI) s’han repartit un “tros de pastís” més petit.

On sí que hi hem de parar molta atenció és amb la desproporcionalitat del sistema. Per calcular-la emprem la clàssica mesura de desproporcionalitat de John Loosmore & Victor J. Hanby (1971), que analitza la correspondència entre el percentatge de vots obtingut per cada partit i el percentatge d’escons. Com es desprèn del següent gràfic, aquesta ha augmentat de manera dramàtica en les darreres eleccions. A Catalunya, a pesar de tenir un sistema proporcional amb una magnitud de districte prou elevada com perquè el repartiment d’escons sigui prou equilibrat, la gran oferta partidista sempre ha fet que el sistema electoral doni uns resultats de desproporcionalitat superiors al que es podria esperar. Ara bé, per què ha augmentat tan en les darreres eleccions? Doncs bé, pel mateix motiu que abans: la claríssima victòria de CiU ha fet que en la majoria de les circumscripcions una colla de partits entrin per la pugna de tan sols ja la meitat dels escons, generant situacions de clara desproporcionalitat (veure per exemple el que li ha passat a ERC a Tarragona, on amb considerablement més de la meitat dels vots del PP aconsegueix tan sols 1 diputat pels 3 del partit de Sánchez-Camacho).

Amb tot, és evidentment allà on la magnitud de districte és més petita (Lleida, seguida de Girona i de Tarragona) on la desproporcionalitat és major.

I finalment donem resultats sobre el “preu” dels diputats obtinguts. Com és habitual són els partits amb un percentatge de vots més elevat als que els surt més barat obtenir un diputat. A l’altra banda en canvi, els partits que només aconsegueixen diputats en unes determinades circumscripcions però no en d’altres, el preu unitari de cada diputat augmenta considerablement. Això es fa palès especialment per C’s, que no obtenen representació ni a Girona, ni a Lleida ni a Tarragona, de manera que els vots d’aquest partit allà es perden.

En propers articles analitzarem per qui haurien anat els representants en cas d’haver-hi hagut un altre diputat a escollir en cadascuna de les circumscripcions (el nostre hàbil lector s’ho pot imaginar mitjançant les barres d’aquest darrer gràfic…), què hauria passat en cas que Solidaritat i Ragrupament haguessin anat junts, on han anat a parar els vots dels partits que han patit una devallada, i un llarg etcètera de preguntes.

I és que al Pati dels Tarongers les eleccions no han fet pas més que començar!

Marc Guinjoan

ARA

Molt bona sort!

L'ARA esgota els 120.000 exemplars del primer dia

Èxit rotund. Aquest és el balanç del primer dia de vida del nou diari ARA, que en les primeres hores als quioscos del país ha esgotat els 120.000 exemplars que havia posat a la venda.

La bona acollida s'ha reproduït també en l'edició digital, on durant tot el dia es manté un seguiment exhaustiu de la jornada electoral, amb més de 16.000 visites per hora.

L'ARA s'ha estrenat als quioscos amb un total de 350 pàgines: el primer exemplar del diari amb una portada protagonitzada per l'eminent cirugià Moisès Broggi (102 anys) i la primera catalana del 2010 (10 mesos) i el titular 'El món que ve. 28-N: Sortim a buscar el futur', un suplement especial on 83 personalitats d'arreu han volgut fer un regal especial de benvinguda i el primer número del suplement Time Out Cultura, que es repartirà cada diumenge.

 

ARA

 

Resultat de les eleccions 2010

Segona filtració

Segona filtració de l'enquesta a peu d'urna:

CiU 66-67
PSC 22-23
PP 16
ERC 10-12
ICV 9
SI 5
Ciutadans 3
Reagrupament 0-1

Apareixen les primeres filtracions de l'enquesta a peu d'urna de TV3

A les 14h, l'enquesta de TV3 a peu d'urna donava aquests resultats:

CiU 67
PSC 23
PP 16
ERC 13
IC 9
Laporta 4
Ciutadans 3

Penúltim sondeig electoral

Avui es publica el penúltim sondeig electoral d'El Periòdic d'Andorra. Aquests són els resultats ...

QUART SONDEIG DE GESOP (26/11/2010)

CiU s’acosta a la majoria absoluta

 

La candidatura d'Artur Mas es quedaria a sol un diputat de la majoria absoluta (68 escons) si les eleccions se celebressin avui divendres, segons el sondeig del GESOP per al Periòdic d’Andorra. La formació nacionalista va escalant posicions i obtindria un 39,9% dels vots (quatre dècimes més que en el sondeig d'ahir) i entre 65 i 67 diputats. L'avanç dels nacionalistes contrasta amb la situació del PSC, que no aconsegueix remuntar. Els socialistes de José Montilla perden sis dècimes i un escó respecte al sondeig anterior i es quedarien amb el 19,5% de vots i entre 29 i 30 parlamentaris.

A més de CiU, l'única força que veu millorar la seva situació de cara a les eleccions de diumenge és ICV-EUiA que, si manté la seva evolució positiva, podria quedar molt a prop del PPC en la disputa per la tercera plaça, que els conservadors semblen tenir assegurada. La candidatura de Joan Herrera esgarrapa cinc dècimes de percentatge de vot i amb el 9,5% obtindria entre 11 i 13 diputats, molt a prop dels 13-14 que conserva la candidatura d'Alicia Sánchez-Camacho. Els populars rebrien el 9,9% de vots, una dècima més que ahir.

Segueix la sagnia a ERC

 

El sondeig revela que segueix la sagnia a les files republicanes i sembla cada vegada més clar que ERC patirà un cop fort a les urnes. La candidatura de Joan Puigcercós perd un escó, fins a quedar-se amb una forquilla d'entre 10 i 11 diputats, i obtindria el 7% dels vots, tres dècimes menys que en l'anterior sondeig.

També retrocedeix Ciutadans, que es quedaria amb el 3,7% de vots i entre 3 i 4 diputats. El sondeig d'ahir li donava un 4,3% i entre 4 i 5 escons. Tampoc pinten bé les coses per a la candidatura de Joan Laporta, Solidaritat Catalana per la Independència (SI), que, amb un 2,6% de vots, es quedaria sense representació parlamentària.

Pel que fa a intenció directa de vot, els partits, amb petites variacions al marge, mantenen les seves posicions. El més destacat és que ICV-EUiA conserva el 6,8% registrat en el sondeig d'ahir i que triplicava el seu resultat anterior. Aquestes dades la consoliden com a tercera força amb més intenció directa de vot. CiU obtindria el 30,8% de vots (tres dècimes més que en el sondeig anterior) i el PSC perd un punt; del 17,3% d'ahir baixa al 16,3%.

El PPC perd dues dècimes i es queda amb el 5,6%, ERC en guanya dues i se situa en el 4,8% i Ciutadans perd tres dècimes i es queda amb el 2,3%. Solidaritat avança una dècima i es planta amb el 2,1% d'intenció directa de vot. 

Joan Herrera es consolida

Artur Mas veu augmentar en gairebé dos punts el percentatge de catalans que el prefereixen com a pròxim president de la Generalitat. El líder del CiU és el candidat preferit pel 37,4% de votants. També millora Joan Herrera (ICV-EUiA), que esgarrapa tres dècimes i amb el 6,2% de les preferències se situa en el tercer lloc del rànquing de preferències dels votants. La resta de candidats veu retallats els seus percentatges de preferències a president. Montilla, el segon a la llista de favorits, perd dues dècimes i avui és el favorit del 16,2% de catalans. També retrocedeixen Alicia Sánchez-Camacho i Joan Puigcercós: tots dos perden quatre dècimes i empaten amb un 4,2%. També segueixen a la baixa Albert Rivera (Ciutadans) i Joan Laporta, que són els preferits pel 3,2% i 2,9% de catalans, respectivament, dues i una dècima menys que en el sondeig anterior.

Del 52,2% d'enquestats que tenen el vot decidit, Mas s’emporta el 24,4%, gairebé un punt més que en el sondeig anterior. El candidat nacionalista és el que suma més simpaties; un 56,1% de catalans veurien amb bons ulls que guanyés les eleccions. En canvi Montilla només té el vot segur de l'11,1% d'electors, cinc dècimes menys que ahir, i suma un 32,6% de simpaties, lluny dels registres del seu màxim rival.

Pel que fa a la participació de vot, el percentatge es manté respecte ahir en una forquilla entre el 54% i el 56% després que els sondejos de dimarts i de dimecres registressin cada un increments d'un punt.

 

Festa Major de Sant Dalmai. Del 4 al 8 de Desembre de 2010

Festa major de Sant Dalmai

Arriba el fred, cap de setmana de clàssic i d'eleccions ... i la Festa major de Sant Dalmai! Aneu agafant forces i descanseu aquest cap de setmana perquè a partir del 4 de desembre ens trobem a Sant Dalmai.

Tota la informació a la web d'Els Llobatons.

Ja arriba la Festa Eròtica de La Bisbal ... amb Mojinos Escozíos!

Si l'euro depèn de ZP, ja podem anar creant noves monedes nacionals

"The Economist" diu que Zapatero té la "clau" per evitar el col·lapse de l'euro

El setmanari britànic "The Economist" diu que el president del govern espanyol és "la clau" per evitar el col·lapse de l'euro. La publicació atribueix a Zapatero el futur de la moneda única, ja que considera que el que li passi a Espanya és "crucial" per assegurar la seva continuïtat. Per això, li reclama al líder espanyol que "revifi les reformes" per aturar la caiguda de la divisa europea. "El futur de l'euro resideix a Alemanya i al Banc Central Europeu; ells, al cap i a la fi, són els que tenen els diners. Però ara mateix, Zapatero és la clau", afirma contundent "The Economist". Mentre, els països de la zona euro i el BCE pressionen Portugal justament perquè demani ajuda i apliqui un pla de rescat financer per evitar el contagi a Espanya. Lisboa ho ha desementit.

3CAT24

Com no l'obliguin a fer reformes ja, i no reformes a mitges tintes. Si tothom rep (funcionaris, empresa privada ...), que comencin a rebre pensionistes (no congelació sinó disminució de la pensió), aturats (disminució dels mesos per cobrar), subsidiats (fora el subsidi per no treballar) ... En resum, que no s'ajudi a perpetuar la ganduleria.

Dia a dia, però amb diferències mínimes

El Periòdic d'Andorra torna a publicar la seva enquesta diària i l'única diferència respecte la d'ahir és que ICV passa d'una forquilla de 10-12 a una d'11-12. L'altra sorpresa és la no presència de Laporta i SI al Parlament de Catalunya. Però tot varia amb poques dècimes. Demà, una altra.

El Periòdic d'Andorra

Fins l'últim dia, El Periòdic d'Andorra anirà publicant un sondeig. Respecte ahir, CiU i PSC augmenten en 1 escó la seva forquilla, veient-se perjudicats ERC, Ciutadans i SI, que en perdrien un.

Tot allò que no es pot veure a Espanya però sí a Andorra

Com ja hem comentat, l'estudidesa en els temps que corren de prohibir publicar enquestes a Espanya provoca que ho facin a Andorra. I com que internet encara no té fronteres ... doncs cada dia aniran publicant la previsió d'escons que servirà, sobretot, per veure com el no sap no contesta va disminuint i es podrà anar perfilant més fàcilment el resultat final del 28-N.

Segons el Periòdic d'Andorra (vinculat a El Periódico), CiU obté 63-64 escons, el PSC 29-30, el PP 13-14, ERC 11-12, ICV 10-11, Ciutadans 5 i SI entre 0 i 4. Demà, doncs, un altre sondeig. I avui al vespre, Infidels ...

De moment, guanya Infidels

La Junta Electoral Provincial de Barcelona rebutja el debat entre Montilla i Mas

La Junta Electoral Provincial de Barcelona ha decidit aquesta migdia rebutjar el debat cara a cara entre el candidat del PSC, José Montilla, i el líder de CiU, Artur Mas, després dels recursos presentats per ERC, el PPC i Ciutadans.

L'última paraula la té la Junta Electoral Central, qui decidirà sobre el recurs en una reunió que ha estat convocada a les 18.30 hores d'aquesta tarda.

La Junta Electoral Provincial de Barcelona, segons fonts judicials, s'ha reunit poc abans de les 14.00 hores al Palau de Justícia. El conseller d'Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha exercit com a portaveu en la roda de premsa posterior a l'última reunió del Govern abans que aquest passi a estar en funcions després de les eleccions del 28-N, moment a partir del qual l'Executiu català només podrà aprovar el tipus d'acords que la llei preveu per als governs en funcions.

EL PERIODICO

I Cursa Club de Tennis La Bisbal d'Empordà

Diumenge 28 de novembre de 2010
I Cursa Club de Tennis La Bisbal d'Empordà
Sortida a les 9 del matí des del club de tennis La Bisbal
Recorregut de 12 quilòmetres

Últims sondeigs ... a Catalunya!

El Periódico publica avui el darrer sondeig de les eleccions de diumenge. Pero també ha dit que, a partir de demà, els publicarà a El Periòdic d'Andorra, com ja va fer en les eleccions generals de 2008. En l'enquesta d'avui, CiU encara s'acosta més a la majoria absoluta (63-64) mentre que el PSC arriba a les tres desenes amb treball. El PP obté la tercera posició igualant els escons de fa quatre anys mentre que ERC en perd gairebé la meitat quedant-se en 11. ICV en perdria un o dos mentre que Ciutadans augmentaria fins arribar a 4-5. SI podria entrar amb 4 escons, tres per Barcelona i un per Girona.

Público també fa publicitat de la seva enquesta. En aquesta, CiU obtindria 62 escons i el PSC 33. ERC aguantaria la tercera posició però perdent molt suport, arribant als 13 diputats. El PP amb 12 i ICV amb 10 serien els següents. Ciutadans n'obtindria 4 i SI un ... però no a Barcelona sinó a Girona! Per tant, Joan Laporta no entraria al Parlament però sí Strubell.

Amdues enquestes, però, parlen de l'abstenció. Com més alta sigui, més favorable serà l'entrada al Parlament de noves formacions polítiques (Reagrupament, Solidaritat ...). Ara, com ja vaig dient, en cap enquesta es diu que Plataforma per Catalunya pugui entrar. Jo no m'ho acabo de creure ... ho sento però algú ho havia de dir.

Mitja marató de Ripoll

Avui he fet per tercer cop aquesta mitja marató i, com és tradicional, el fred n'ha estat el protagonista. No durant la cursa, perquè el solet escalfava però sí durant els instants previs. Quan he arribat a Ripoll teníem 2 graus sota zero i hi havia boira des de Sant Joan de les Abadesses. Recollida del pitrall, cafetò i, durant l'escalfament, m'he trobat amb en Josep Mejías i en Xavi Cassorran, companys de docència. En Xavi m'ha acompanyat durant tota la mitja i m'ha servit de gran ajuda per poder acabar fent el meu objectiu, que era fer una mitja marató a un promig de 4m30s el quilòmetre. Al final, ens ha sobrat un segon per quilòmetre per acabar en 1h34m27s, classificant-me en el lloc 223 d'un total de 585. Si voleu veure les classificacions, les podreu trobar aquí.

Darrer diumenge de campanya electoral i de publicació d'enquestes

Encara que sembli absurd, durant la darrera setmana d'eleccions no es poden publicar enquestes a Espanya (recordo que en les eleccions del 2008, el Periódico en va fer una usant la capçalera d'El Periódico d'Andorra). Per això, avui n'hi ha unes quantes.

A La Vanguardia, CiU volvería a ganar las elecciones mientras el PSC sigue sin levantar cabeza. CiU tindria entre 63-65 escons, el PSC 31-32, el PP 14 amb què obtindria la tercera posició, ERC 10-12, ICV 9 o 10 i Ciutadans un més que actualment. Laporta podria sortir amb un escó a Girona.

 

 

Segons El País, CiU barre en Cataluña. Dóna a CiU una forquilla entre 64 i 65 escons mentre que al PSC n'hi otorga 30. El PP aconsegueix la tercera posició mantenint els 14 escons actuals mentre que ERC baixa a 8 o 9. ICV manté el cop i només perd 2 i es quedaria amb 10. Ciutadans s'endú la palma i dobla fins arribar als 6 o 7. Laporta podria obtenir fins a 3 diputats, però tot depèn de la participació.

 

Segons l'ABC, CiU obtendría entre 60 y 62 diputados ante un tripartito sin mayoría.El PSC es quedaria amb 31 i el PP pujaria entre 1 i 2 per tenir una forquilla de 15-16. ICV es manté o en puja un i ERC en perd deu i es queda en 11. Ciutadans augmenta fins als 5 diputats mentre que Laporta podria sortir ell sol.

Carta al president Montilla

Molt Honorable President Montilla,

M’he assabentat que ha destinat 20.000.000 d’euros perquè 5000 joves que ni estudien ni treballen puguin rebre una ajuda i un contracte de treball. Jo, que sóc conscient que des del govern només s’impulsen mesures destinades a la millora de la societat, i que fins i tot s’han vist obligats a emetre deute públic per sufragar aquesta despesa, no puc evitar sentir-me un ésser menyspreable per aquesta societat i gens mereixedor de cap ajuda. És per això que m’agradaria demanar-li disculpes.
Sé que durant la meva curta vida he comès molts errors. Lamento no haver abandonat la meva etapa d’educació obligatòria, lamento no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l’execrable formació en idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat.
Però aquests, president, no són els meus únics pecats. Des dels 16 anys que he anat treballant durant les meves vacances i caps de setmana. Fent des de recepcionista, a auxiliar administratiu fins a entrenador esportiu. Ho sé, és imperdonable.
També vull aprofitar l’avinentesa per demanar-li disculpes de part dels meus pares. Em fa fins i tot certa vergonya confessar-ho; però els dos s’aixequen a les 7 del matí per anar a treballar i …sí; tenen una hipoteca. Gràcies a Déu, per pal·liar aquest comportament indigne, sé que mai tindré dret a una beca universitària: això m’alleuja la consciència.
Té tot el meu suport per acabar d’eradicar valors com l’esforç, el sacrifici i l’excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva trajectòria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi’s amb la quantitat de joves amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d’atur juvenil: quins ignorants!!
Jo ja sé que sóc un cas perdut, però mantingui l’esperança perquè a la nova generació que puja no l’haurà d’ajudar tant; s’estalviarà tot el que es deixin de gastar en els baratíssims llibres de text.

Cordialment,
Joan Güell

P.D. Prego que disculpi el fet d’haver après a escriure sense faltes d’ortografia.

XXV Marxa popular d'Estanyol

Diumenge 21 de novembre de 2010
XXV Marxa popular d'Estanyol
Sortida a les 8 del matí des de la plaça del poble
2 recorreguts a escollir: un d'uns 10 quilòmetres i un altre d'uns 17

VI Marxa del Llop

Diumenge 21 de novembre de 2010
VI Marxa del Llop de Riells i Viabrea
Sortida a les 8.30h del matí des del poliesportiu
Recorregut a escollir: 11 i 14 quilòmetres

XXXII Mitja marató de Ripoll

Diumenge 21 de novembre de 2010
XXXII Mitja marató de Ripoll
Sortida a les 10 del matí des del camp de futbol
Recorregut de 21,097 quilòmetres

XXV Marxa popular de Llavaneres

Diumenge 21 de novembre de 2010
XXV Marxa popular de Sant Andreu de Llavaneres
Sortida a les 9 del matí des del casal
Recorregut d'uns 14 quilòmetres

Les enquestes es van perfilant

Si ahir avançaven l'enquesta d'El Periódico, avui surt el Racòmetre de RAC1. I les previsions són gairebé les mateixes.

Enquesta d'El Periódico

Segons l'enquesta d'El Periódico feta per GESOP que sortirà demà, però que avui al vespre ja l'han avançada en l'edició online, els resultats serien els següents:

CiU 62-63
PSC 31-32
PP 14-15
ICV 11-12ERC 11-12
Ciutadans 3-4
Solidaritat 0-2

XVIII Marxa popular de Vilobí d'Onyar

Enquesta del CIS

Darrera enquesta electoral abans d'entrar en campanya

Segons el Pulsómetro de la Cadena Ser, els resultats serien:

XXVII Marxa de les Masies de Maçanet de la Selva

Diumenge 14 de novembre de 2010
XXVII Marxa de les Masies de Maçanet de la Selva
Sortida a les 8 del matí des del pavelló esportiu
Recorregut de 13'5 quilòmetres

Bolets al Pavelló de La Bisbal. Si voleu riure, mireu el vídeo sencer. No té desperdici!

Educació permet als directors escollir el professorat substitut de la borsa d´interins 

Els directors d'escoles i instituts ja tenen la consideració d'autoritat pública, poden proposar la plantilla que necessiten els seus centres, escollir directament el professorat substitut de la borsa d'interins i sancionar el personal que cometi faltes lleus.

Aquest augment de competències i responsabilitats -fixat pel nou Decret de la direcció de centres educatius que el Govern va aprovar ahir- va acompanyat d'una avaluació de la seva gestió, de l'obligació de formar-se i del pagament d'un complement retributiu, que dependrà de la dimensió i la complexitat del centre i augmentarà progressivament cada quatre anys. A diferència del que passa ara, el complement ja es cobrarà durant l'exercici del càrrec; i es continuarà percebent després, mantenint el model actual.

Si fins aquest moment l'administració tenia la potestat de determinar les plantilles, amb el nou decret les direccions poden proposar la quantitat de docents i les especialitats que consideren adequades per al seu centre. A més a més, com a "cap de personal" també "seleccionarà directament el professorat substitut entre els candidats inclosos en la borsa d'interins" -tal com especifica el Govern.

Encara en relació amb la plantilla, la direcció intervindrà en els processos de provisió de llocs determinant les places docents ordinàries per a les quals es poden demanar requisits addicionals, aquelles que requereixen una habilitat singular i les que només es poden cobrir mitjançant el sistema extraordinari de provisió de places.

A tot això s'hi afegeix la capacitat del director per sancionar el personal del centre que cometi una falta lleu; que poden ser retards, incompliments de la jornada laboral, lleugeres incorreccions amb el públic o negligències en la conservació de material, entre d'altres. Per a aquests casos, la normativa preveu sancions que poden anar des d'una amonestació fins a la suspensió de feina i sou per a un període que pot anar d'1 a 15 dies. La resolució de faltes greus o molt greus, en canvi, continua essent cosa del Departament d'Educació -encara que la queixa sorgeixi del responsable del centre.

El fet de ser considerat una autoritat pública implica que els informes del director gaudeixen de presumpció de veracitat i les seves actuacions d'ajustament a norma. 

DIARI DE GIRONA

Com sempre passa, si es porta a terme d'una forma positiva, doncs cap problema. El típic docent que arriba sistemàticament tard a les classes que rebi el càstig. Però sempre pot passar que aquesta llei es converteixi en un "enxufisme" d'amics o que picabaralles ideològiques o personals acabin sent professionals. I tothom sap a què em refereixo.

Més ressó de la foto del Montgrí

Petit observatori

El nu ja no és el que era

Dimarts, 2 de novembre del 2010

Algunes noies d'un equip sènior femení de bàsquet consideren que el pavelló on s'entrenen no està en condicions. He llegit que s'hi van fer obres, però sembla que consideren que el resultat no és satisfactori. No puc opinar perquè no he anat a la Bisbal d'Empordà per comprovar-ho. Com que estan disgustades, les jugadores han decidit protestar i el que han fet ha estat fer-se una fotografia despullades al cim del Montgrí.

La foto que he vist és molt púdica, perquè una pancarta que diu Volem un Pavelló nou és prou ampla per tapar-los el cos i que només se'ls vegin els caps i una part de les cames. Ignoro si s'han fet altres fotos més efectivament despullades, que no s'han arribat a fer públiques. Això no té cap importància. El que m'interessa, i em sorprèn una mica, és que la foto d'unes noies més o menys nues es consideri una provocació amb efectes coactius.

¿És que la foto d'aquestes jugadores de bàsquet pot impulsar els responsables del pavelló a fer-hi les obres que les noies reclamen? ¿Tanta força té, avui dia, una foto de gent despullada? Francament, ho dubto. Si quan jo era jove s'hagués produït un fet semblant -encara que imaginar-ho em resulti francament impossible- sí que els efectes haurien estat notables i immediats. Amb les noies tancades en una comissaria o en un centre psiquiàtric i segurament traslladades, tapades amb mantes, per la Guàrdia Civil, l'entitat hauria començat ràpidament a fer les obres necessàries.

Però, avui, la simple nuesa només pot produir escàndol en unes determinades situacions. Hi ha revistes que mostren els cossos femenins amb una notable llibertat. A les platges -no cal que siguin per a nudistes- la gent exposa la seva pell amb minúscules excepcions. S'han fet calendaris de marques de luxe basats en l'exposició del cos femení. I també el masculí ha augmentat la seva visibilitat.

Jo espero que el pavelló de les jugadores de bàsquet sigui millorat, si és necessari. Em solidaritzo amb les noies que ho demanen. Però això de creure que el fet de treure's la roba al capdamunt del Montgrí pot ser més eficaç que l'adequada pressió administrativa i política em sembla que no pot donar gaires resultats. La nuesa és una arma que no dispara amb bala, sinó amb flors més o menys estètiques. Recomano, amb tota simpatia, a les noies de la Bisbal, que utilitzin recursos més avorrits però més enèrgics. A més, una foto, avui, té una vida molt curta.

EL PERIODICO

Josep Maria Espinàs Periodista i escriptor

VII Marxa dels Traginers de Palamós

Diumenge 7 de novembre de 2010
VII Marxa dels Traginers de Palamós
Sortida a les 8 del matí des de Can Pere Tià
Recorregut de 7 i 15 quilòmetres

«El 2011 podrien no haver-hi oposicions a ensenyament»

Comissions Obreres alerta que les limitacions del projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat podria fer que no es puguessin convocar oposicions per treballar a l'ensenyament públic.

L'explicació del sindicat és que l'article 23 del citat projecte de llei estableix, amb caràcter bàsic per a tot l'Estat, que en el proper exercici pressupostari, només es podran convocar en les ofertes públiques d'ocupació un màxim del 10% de les baixes produïdes per jubilació i excedències durant el 2010. Per a CCOO, tot i que en altres anys hi havia aquesta normativa, sectors com els de l'ensenyament, la justícia o la sanitat en quedaven exclosos.

El sindicat alerta que l'any que ve no es produirà aquesta excepció i que, per tant, molts joves que actualment s'estan preparant per fer oposicions veurien truncades les seves expectatives.

A més CCOO indica que aquesta retallada és especialment greu, ja que el 2011 és l'últim any de vigència del sistema transitori d'ingrés en la funció pública docent establert a la Llei Orgànica d'Educació (LOE) amb l'objectiu de reduir el nombre d'interins docents.

A més d'afectar les persones que s'estan preparant per fer oposicions, les limitacions pressupostàries podrien fer que hi hagués un agument d'interins a les escoles. El sindicat preveu que durant l'any que ve hi hagi un nombre elevat de jubilacions, ja que és l'últim any que estaran vigents les ubilacions anticipades i incentivades regulades per la LOE.

Davant aquesta situació, CCOO exigeix a totes les administracions que es dediquen a l'ensenyament a fer front a aquestes limitacions.

El sindicat acusa el Govern espanyol "d'omplir-se la boca durant el procés d'aprovació de la reforma laboral amb la necessitat de retallar la precarització del treball i en canvi no fa res per garantir l'estabilitat laboral dels seus propis treballadors".

La Federació d'ensenyament de CCOO rebutja frontalment "aquesta nova retallada de drets" i insta la Generalitat a "aprovar allò que s'ha acordat a la mesa sindical". A més, exigeixen que transmeti al Govern Central de la necessitat de modificar el projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat i no s'estableixin limitacions en l'accés al sector públic docent.

DIARI DE GIRONA