diumenge, 26 de juliol del 2009



A mi a-i-xò que a-ra ens fa-cin o-bres del TAV just al da-vant de l’e-di-fi-ci de la Fa-ri-ne-ra, que és la se-u d’El Pu-nt, no em pre-o-cu-pa gens. Re-sul-ta que a-ra, just al cos-tat, tam-bé ens es-tan fe-ent uns po-us de no sé qu-ants me-tres de fon-dà-ria per in-jec-tar-hi foor-mi-gó i, tot i que la tu-ne-la-do-ra en-ca-ra no es-tà ni mon-ta-da, a mit-ja tar-da, que és qu-an es-cric a-ques-t text, l’e-di-fi-ci ja tre-mo-la. Des de la mee-va tau-la no-to com vii-bra toot, pe-rò m’han diit que és noor-mal, i que no n’he de fe-er cas, que a-i-xò no és rees. Jo, ja hoo ve-u-en, es-tic mool-t traa-an-quil, i ti-inc ple-na con-fi-an-ça amb a-quee-sts see-nyors d’Aaa-dif, i pe-er ai-xò vu-ul aa-pro-fi-tar a-aquest es-pai que ti-in per dee-ma-nar-los que es-tii-guin tra-anqui-ls, que-e noo pa-sa rees, quee a-que-sts tre-mo-lo-rs soo-n de-el toot noor-mals. Que-e alloo de-el Ca-arm-el no tor-na-ra a pa-saar. Noo-em vee-u-en a mii moolt traaan-quil??

EL PUNT